Alcoi

De Viquip??dia

Alcoi
Alcoi/Alcoy

(En detall) (En detall)
Localitzaci??
Municipi de l'Alcoi??
Vista general d'Alcoi des de el barri d'el Viaducte
Estat ??? CCAA ??? Prov??ncia ??? Comarca ??? Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Prov??ncia d'Alacant Alcoi?? Alcoi
Gentilici	Alcoi??, Alcoiana
Predom. ling.	Valenci??
Superf??cie	129,90 km??
Altitud	562 m
Poblaci?? (2007)   ??? Densitat	60.700 hab. 467,28 hab/km??
Coordenades	38?? 41??? 54??? N 0?? 28??? 25??? OCoordenades: 38?? 41??? 54??? N 0?? 28??? 25??? O
Dist??ncies	107 km de Val??ncia 59.4 km de Alacant 7,1 km de Cocentaina
Formaci?? Fundaci??	1256
Sistema pol??tic Nuclis ??? Alcalde:	7 Jordi Sedano Delgado (PP)
Codi postal	03801-03804 i 03818
Festes majors	Moros i Cristians (vegeu) des del diumenge de Pasqua fins el 24 d'abril Trilogia festera 22, 23 i 24 d'abril
Patr??/Patrons	Jesuset del Miracle, Mare de D??u dels Lliris Sant Abd??n, Sant Antoni Abat Sant Crist??fol, Sant Gregori d'??stia Sant Jordi, Sant Maure m??rtir Sant Roc, Sant Sebasti?? m??rtir, Sant Sen??n
Web	http://www.ajualcoi.org

Alcoi ??s una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoi?? i cap de partit judicial. ??s la sisena ciutat m??s poblada de la prov??ncia a pesar de la seua orografia. Est?? situada al nord de la prov??ncia d'Alacant i forma part de les Comarques Centrals.

El seu terme municipal delimita amb la prov??ncia de Val??ncia, pel terme municipal de Bocairent a la Serra de Mariola. Limita amb els termes municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Onil, Pen??guila, La Torre de les Ma??anes i Xixona.

[edita] Etimologia

Vista nocturna del llit del riu Riquer del que naix el riu Serpis o riu d'Alcoi al seu pas per la ciutat.

El document m??s antic que fa refer??ncia al top??nim Alcoi ??s el Llibre del Repartiment de 1248 que anomena al riu Serpis referint-se a ell com Alchoy: "inter rivum de Alchoy et rivum de Colzentaina"^[1]. L'origen de la seua etimologia no est?? ben definit, existint tres possibles or??gens:

• Origen ??rab: J. Coromines creu que prove d'al-qaui, que vol dir el fort, el ric, el poblat. No obstant Carme Barcel?? apunta que en aquests casos s'utilitza el g??nere femen??, per tant es denominaria al-qaw-w??yya, en alfabet llat??, Alcavia o Alcovia^[1].
• Llat??: Alcover-Moll i Moreu-Rey el fan derivar de la paraula collis, coll, precedit per l'article ??rab al-, Alcollis^[1].
• Proced??ncia ib??rica, defensada per Remigio Vicedo, Juan Faus i Josep Tormo entre altres. Joan Antoni Sempere proposa que ??s el resultat de la combinaci?? d'ILI i CUGI, Ilicugi, que voldria dir "camp del poble"^[1].

[edita] Grafia

• Segle XIII al XVI: apareix escrit tant com Alcoy o Alchoy^[1].
• Segle XVII: s'empra majorit??riament la forma Alcoy per?? apareixen la forma Alcoi i Alcodii de tant en tant^[1].
• Segle XVIII: el r??gim borb??nic imposa l'??s del castell?? en la documentaci?? oficial als territoris del Regne de Val??ncia.
• Segle XIX: el 1815, es fix?? l'??s actual de les grafies y/i al castell??, el que refor??a l'??s del top??nim Alcoy^[1].
• Segle XX: avui en dia, en catal?? Alcoi s'escriu amb i llatina, adaptant-lo a les normes de Castell?? de 1932^[1], generalitzant-se el seu ??s a finals dels '70 i d??cada dels '80^[1].

[edita] Hist??ria

Al terme municipal s'hi troben molts testimonis prehist??rics, com el jaciment mosteri?? del Salt. Hi va haver poblament ib??ric a les muntanyes situades al voltant de la poblaci?? aix?? com petits assentaments rurals tant ibers com romans per?? la ciutat ??s d'origen cristi??. A la zona es trobaven diverses alqueries sarra??nes disperses, dins i fora de l'actual nucli urb??, dependents de l'enclavament fortificat d'el Castellar sota el control pol??tic de la taifa de D??nia.

Pl??nol d'Alcoi, raval i barri vell

A partir del 17 de maig de 1256, data en la qual Eixim??n P??rez d'Aren??s, lloctinent i procurador de Jaume I, va promulgar la carta de Poblament d'Alcoi a X??tiva, la vila va anar creixent darrere el seu recinte emmurallat i les alqueries musulmanes de la zona van desapar??ixer quasi d'immediat fins quedar tan sols les de Barxell i Xirillent a les terres altes, controlades pel castell de Barxell. El motiu principal de la seua fundaci?? era controlar la ruta d'Alacant a X??tiva i de Villena a Cocentaina aix?? com la propera frontera amb Castella.

Fou reconquerida als musulmans pel rei Jaume I, que va sufocar les revoltes del cabdill Al-Azraq el 1276, data en la que se suposa es va destruir la fortificaci?? d'el Castellar. Aquestes insurreccions dels musulmans van donar origen al patronatge de Sant Jordi segles despr??s, al qual la tradici?? atribueix la seua c??lica defensa de la ciutat, en ocasi?? de l'atac ??rab i la batalla on va morir Al-Azraq. Pere III el Cerimoni??s la va atorgar a Roger de Ll??ria. Sota el seu senyoratge, en els segles XIII i XIV, comen??aren a prosperar les agrupacions t??xtils gremials. El desenvolupament de la manufactura de la llana va atraure gent de la rodalia a instal??lar-se a Alcoi. Alfons el Magn??nim la va incorporar a la Corona d'Arag?? el 1447.

La ciutat fou afectada per l'expulsi?? dels moriscos el 1609, que s'hi varen resistir radicalment. Tamb?? foren greus les repercussions de la segona Germania al segle XVII. Durant la Guerra de Successi?? espanyola Alcoi es pos?? al costat dels ??ustries i fou ocupada el 1708: el cabdill populista Pereira hi fou executat. En la guerra del Franc??s, el general angl??s aliat Wittingham hi derrot?? les tropes napole??niques.

A mitjans del segle XIX comen???? un fort desenvolupament industrial fins esdevenir escenari d'importants moviments obrers. En 1844 la vila va rebre el t??tol de Leal Ciudad, atorgat per la reina Isabel II d'Espanya per la seua lleialtat durant la primera guerra carlina. Entre 1873 i 1876 va viure episodis revolucionaris (la Revoluci?? del Petroli) i els obrers arribaren a dominar la ciutat el juliol de 1873 en el decurs d'una vaga general iniciada per reclamacions salarials que va esdevenir un veritable mot?? contra l'alcalde Agust?? Albors (Pelletes). Els obrers s'apoderaren de l'edifici municipal, Albors va morir i durant tres dies la ciutat va ser governada per un Comit?? de Salut P??blica revolucionari presidit per Severino Albarrac??n. Finalment intervingu?? l'ex??rcit i la ciutat fou ocupada militarment.

La industrialitzaci?? va donar lloc a la formaci?? fora del nucli antic de la poblaci?? de barris obrers perif??rics com Santa Rosa i l'eixample al voltant de la carretera Alcoi-X??tiva i m??s tard el Viaducte, la Zona Nord, i Batoi.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona Rep??blica i la Guerra Civil, fou una pla??a forta del socialisme i l'anarcosindicalisme.

A partir dels anys 1950 la ciutat va atraure una immigraci?? important. A les industries t??xtil, paperera i metal??l??rgica es va unir l'aliment??ria (dol??os, licors, olives farcides) i m??s avant la perfumera.

[edita] Medi f??sic

Disposici?? d'Alcoi i els seus ponts. A la base de la la Serreta es pot apreciar les obres de la circumval??laci?? d'Alcoi en la A-7

La ciutat d'Alcoi est?? situada en una vall, la foia d'Alcoi, envoltada de muntanyes que oscil??len entre els 1000 i els 1300 metres. Situada en la conjunci?? dels rius Polop, Barxell o Riquer, Uxola, Benissaid?? i Molinar, el Serpis o riu d'Alcoi es forma a l'eixida de la ciutat.

Dins de la pr??pia ciutat es formen una s??rie de valls molt estrets, situats a uns 500 metres d'altura. La seua particular orografia fa que se li anomene la Ciutat dels Ponts. Geogr??ficament es troba completament a??llada de les zones de costa pr??xima.

[edita] Geologia

El territori est?? format per materials calcaris o carbonatats (calc??ries, dolomies i margues). Les calc??ries i margues componen la majoria de les serres del municipi datades del cretaci i el paleogen, amb algun aflorament d'algeps i argiles de color rogenc del tri??sic. Gr??cies a esta composici?? el terme municipal es troba esguitat de fonts (la Salut, Xorrador, Quinzet, Regadiu, Vicari, Barxell, Molinar, Font Roja, etc.). Les valls estan ocupades per margues del mioc?? de centenars de metres de gross??ria en alguns punts^[2].

[edita] Clima

Climograma d'Alcoi dels anys 1960 a 1991^[3]

Alcoi presenta un clima mediterrani amb un lleuger mat??s continental a causa de la relativa altura mitjana existent, 450 a 600 metres en el nucli urb?? i 450 a 1350 metres al terme municipal. Es caracteritza per tindre un hivern fred: 7,5??C de mitjana al gener i 25 dies de gelada als punts situats a m??s altitud, ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu als cims i en menor grau a la ciutat^[4]. A l'estiu es registra una temperatura mitjana de 23,5??C i m??ximes al juliol i l'agost de 43??C.

• La mitjana anual a Alcoi ??s de 14,6??C.
• El nombre d'hores de sol a l'any ??s de 2600.
• La pluviometria ??s variable, s'hi assoleixen habitualment entre 350 i 850 mm, amb un valor m??xim de 1120 mm en 1986 i un m??nim de 209 mm en 1952. La mitjana de dies de pluja ??s de 55,5 dies sent les pluges torrencials un fenomen habitual a la zona^[5].

Taula dels elements clim??tics principals segons la s??rie oficial 1961-1990^[6]

[edita] Muntanyes

Santuari de la Font Roja

La ciutat est?? envoltada per les seg??ents muntanyes:

• El Menejador al Carrascar de la Font Roja (1.352 m.)
• Els Plans a la Carrasqueta (1.330 m.)
• El Biscoi (1.162 m.)
• La Serra de Mariola (1.131 m. als Talecons), alt de les Pedreres (1057 m), Sant Crist??fol (920 m) i el Castellar amb 870 metres
• L'Ull del Moro (1.051 m.) a la Serreta^[7]

El contrapunt a aquestes muntanyes s??n les valls que alternen amb elles (Polop, Barxell, la Canal, la Rambla, Regadiu, Molinar, etc.)^[2]que conflueixen en el barranc central que parteix Alcoi en dos.

Dos parcs naturals afecten territorialment Alcoi: el Carrascar de la Font Roja i el de la Serra de Mariola als que afegir el Paratge Natural Municipal conegut com el rac?? de Sant Bonaventura o els Canalons.

Al terme municipal predominen les pendents entre el 7-15% i el 15-30% en piemonts i vessants intermedis. A la part culminant de les serres, escorrancades i barrancs, incl??s dins de la ciutat, les pendents sobrepassen el 30%^[7]. Per la seua situaci?? la poblaci?? ??s ideal per a la pr??ctica del senderisme.

[edita] Flora i fauna

Carrascar de la Font Roja.

La vegetaci?? ha conservat importants restes del bosc aut??cton mediterrani, principalment al Carrascar de la Font Roja, amb exemplars arboris d'alzines (Quercus ilex), teixos (Taxus baccata), aurons (Acer granatense), freixes (Fraxinus ornus), galers (Quercus faginea), roures, moixeres (Sorbus torminalis), i arbustives com el ginebre (Juniperus communis), el marfull (Viburnum tinus) i les violetes (Viola odorata). El bosc primigeni est?? dominat per la carrasca (Quercus ilex rotundifolia), un estrat molt ric en matolls i lianes, i una gran varietat d'herbes arom??tiques. En altres masses forestals de repoblaci?? predominen les pinedes, pi blanc (Pinus halepensis) i en menor nombre pi pinyoner (Pinus pinnea) i pinastre (Pinus pinaster), que suposen el 85% del total del boscos.

La Font Roja ja gaudia en el segle XVI de lleis proteccionistes. La zona presenta una forta resist??ncia a la desertificaci?? i a l'erosi?? a pesar de la seua proximitat a zones completament desertificades de la prov??ncia d'Alacant i de les pluges torrencials t??piques de la zona. El major perill s??n els incendis forestals per la qual cosa tot el terme municipal compta amb mitjans de prevenci?? de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitage. L'especulaci?? urban??stica ??s una amena??a recurrent ^[8][9].

Dins de la ciutat fins fa molt poc en els llits dels rius o prop d'ells es podien veure exemplars d'oms amb senyals de resist??ncia a la grafiosi amb rebrots en ??poques de pluja i temperatures poc extremes. Si que es conserven alguns boscos de ribera per tot el terme sent la seua majoria xopades o salzedes.

La fauna mant?? al terme municipal uns nivells de diversitat destacats gr??cies als boscos amb molta pres??ncia d'invertebrats, r??ptils i aus. Cal destacar la pres??ncia d' ??guiles de panxa blanca, i brufols. Tamb?? s??n presents genetes, gats salvatges, sargantanes de cua llarga o fardatxos ocel??lats, colobra bastarda, serp llisa, d'aigua etc.. Hi abunda el porc senglar i tamb?? ??s destacable la poblaci?? de voltors a la zona ^[10].

[edita] Infraestructures

[edita] Educatives

La Resid??ncia Comarcal El Teix at??n xiquets i adolescents amb problemes familiars greus. Als inicis del segle XX, l'industrial alcoi?? Carlos P??rez va construir l'edifici, conegut en el seu moment com a xalet de Carlos P??rez^[11]. Despr??s de la Guerra Civil Espanyola va passar a ser una llar-escola, que amb el nom de la Mare de D??u del Miracle atenia a cent xiquetes amb dificultats familiars. El centre va pert??nyer inicialment a l'Auxili Social. D'aquella ??poca es va fer fam??s l'apel??latiu de la Gota de la Leche. En 1982 es va transferir a la Generalitat Valenciana, encarregant-se de la seua gesti?? a la Direcci?? General de Servicis Socials de la Conselleria de Benestar Social.

• Escoles infantils:

• Centres p??blics:

• Centres concertats (Prim??ria i secund??ria):

• Altres:

EPSA. Edifici Carbonell

• • Belles Arts. Pla??a Ramon i Cajal, 1
  • CEFIRE (Servei de Formaci?? del Profesorat). C/ Sant Nicolau, 183
  • Conservatori Elemental de Dansa. C/ Joan Cant??, 2
  • Conservatori de M??sica J.Cant??. C/ Joan Cant??, 2
  • Escola d'art superior de disseny. C/ Els Al??amora, 1 - C/ Per??, 4-6
  • Escola Oficial d'Idiomes. Passeig del Viaducte, 1
  • EPA Orosia Silvestre (Escola Polit??cnica d'Alcoi). C/ Viaducte, 1
  • EPSA. (Escola Polit??cnica Superior d'Alcoi. Universitat Polit??cnica de Val??ncia. Campus d'Alcoi). Pl. Ferr??ndiz i Carbonell, 2
  • Resid??ncia Comarcal "El Teix". Av. L'Alameda, 56
  • SPE (Servei Psicopedag??gic Escolar). C/ Mestre J. Ribera Montes, s/n
  • Tom??s Ll??cer (Educaci?? especial). C/ Peri??dic Ciutat, 4

• M??s informaci??. Regidoria d'Educaci?? de l'Ajuntament d'Alcoi

Personal del hospital suec-noruec, Nini Haslund, qui va gestionar el centre sanitari, amb camisa de quadros.

La Universitat Polit??cnica de Val??ncia est?? representada per l'Escola Polit??cnica Superior d'Alcoi i de les seues instal??lacions, destaquen tres edificis emblem??tics a Alcoi:

• l'Edifici Viaducte que era un antic hospital constru??t pocs mesos despr??s de l'inici de la guerra. Tant a Noruega com a Su??cia es van constituir comit??s d'ajuda a Espanya impulsats per organitzacions socials i pol??tiques de variada naturalesa, generalment progressista, i que van recaptar fons monetaris per a l'ajuda humanit??ria al poble espanyol. Gr??cies a esta recaptaci?? popular va ser possible l'ajuda humanit??ria escandinava, que a la primavera de 1937 va crear a Alcoi l'Hospital Suec-Noruec.
• L'any 2006, l'EPSA i darrere d'una completa rehabilitaci??, va inaugurar el seu nou edifici Carbonell consolidant el campus d'Alcoi, junt amb l'Edifici Ferr??ndiz (antigues f??briques t??xtils). La UPV t?? plans de construir junt amb aquests dos edificis una zona esportiva i altres serveis universitaris.

[edita] Sanit??ries

• Centre Comarcal de Salut (l'Eixample)
• Centre d'atenci?? pediatria
• Centre de salut la Bassa (zona Nord)
• Centre de salut la F??brica (Santa Rosa)
• Centre de salut la Pla??a (Centre)
• Centre de salut sexual i reproductiva (Centre de salut la Pla??a)
• Creu Roja
• Hospital Preventori (a Sant Crist??fol, Serra de Mariola)
• Hospital Verge dels Lliris (zona Nord)
• Unitat d'alcoholisme
• Unitat SAMU 112

• Tel??fons. Ajuntament d'Alcoi

[edita] Esportives

Fa??ana de l'antic Escorxador Municipal, projecte de Timoteu Briet (1911)^[12]. Part de les seues instal??lacions acullen actualment el Complex Esportiu Eduardo Latorre amb piscina climatitzada de 25 x 18??63 m. de 8 carrers, piscina climatitzada d????s polivalent, sala de fitness, sales polivalents, saunes, jacuzzis, hidromasatges i piscina infantil.^[13]

• Poliesportiu Municipal Francisco Laporta. Carretera de la Font Roja, s/n
• Poliesportiu Municipal de Caramanxel Juan Agudo Garat. Av. Hispanitat
• ??rea municipal d'escalada. Situada a la Uixola
• Camp Municipal d'El Collao.
• Complex Esportiu Municipal Eduardo Latorre. Av. Juan Gil - Albert, 6
• Piscines municipals
  • Piscina Municipal Jos?? Trenzano Al??s. Barranc del Cint, 14
  • Piscina de Batoi. C/ Montduver
  • Piscina de Caramanxel Juan Agudo Garat. Av. Hispanitat
  • Piscina de San Vicent de Pa??l. C/ Milagrosa, 1
• Instal??lacions Conveniades
  • Pavell?? Col??legi Germans de La Salle. C/ Barranc del Cint, 1
  • Pavell?? Col??legi San Vicent de Pa??l. C/ Milagrosa, 1
  • Pavell?? I.E.S. Cotes Baixes. Pol. Industrial Cotes Baixes C-2
• ??rees Municipals
  • ??rea Municipal de BMX. Recinte Ferial
  • ??rea Municipal de Skate. Parc de Batoi

Pont d'el Salt a la via verda d'Alcoi

• Altres ??rees Esportives
  • ??rea Esportiva d'el Cam??. Centre de Majors, parc d'el Cam??
  • ??rea Esportiva d'el Romeral. Parc d'el Romeral
  • Via verda. Des del barri de Batoi fins a l??Estepar
  • ??rea de Petanca. Carretera de la Font Roja, s/n
• M??s informaci??. Ajuntament d'Alcoi. Regidoria d'esports

[edita] Comunicacions

La N-340 ??s la principal via de comunicaci?? que travessa Alcoi

Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, les obres p??bliques d'autovia en marxa recentment concloses o en projecte l'apropen a la costa, especialment a Alacant i Benidorm. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis) comunica la ciutat amb Alacant pel sud i amb X??tiva-Val??ncia pel nord, amb enlla??os a la A-3. Es connecta amb Benilloba amb la CV-70, Bocairent amb la CV-794 i amb Banyeres gr??cies a la CV-795. La xarxa vi??ria es complementa amb el ferrocarril Alcoi-X??tiva-Val??ncia. Antigament comptava amb enlla??os de ferrocarril amb Gandia i amb Villena^[14]. A l'actualitat s'est?? construint la circumval??laci?? de la ciutat a la A-7.

[edita] Demografia

Des de la seua fundaci?? fins als nostres dies Alcoi ha passat de ser una Vila de no m??s de 150 habitants en 1300 a 30.000 habitants en 1877. A causa del proc??s de reconversi?? industrial, la poblaci?? de la ciutat es mant?? m??s o menys estable des de l'any 1970 amb un l??mit de poblaci?? de 65.908 habitants l'any 1981. Durant el per??ode 2000-2005 la poblaci?? ha augmentat en 508 habitants gr??cies a la immigraci?? ^[15].

La ciutat compta amb un 4,19% de poblaci?? estrangera^[16], proporci?? molt baixa si es compara amb la mitjana provincial (20,14%) o nacional (9,68%). La col??nia m??s nombrosa ??s la dels equatorians (31,8% del total d'estrangers), seguida per la dels romanesos (amb el 14,7%)^[17]. Dades m??s recents pugen la immigraci?? a un 8,31%, sent la poblaci?? romanesa la que m??s augmenta amb una poblaci?? equatoriana pr??xima al 24% i una de romanesa pr??xima al 22% del total de la poblaci?? immigrant ^[18]. La poca pres??ncia d'immigraci?? es degut en part a la crisis industrial i al trasllat de moltes industries a altres poblacions com Cocentaina o Muro d'Alcoi^[19].

Evoluci?? demogr??fica d'Alcoi (1857-1996) i (1998-2010)^[20]

• Poblaci?? per nivell d'estudis. Residents en vivendes familiars per nivell d'estudis (2007)^[18]: No sap llegir ni escriure 8.763, Inferior a graduat escolar 24.351, Graduat escolar o equivalent 19.040, Batxiller, FP2 o superior 11.448.

Residents en vivendes familiars per nivell d'estudis Font: Ajuntament d'Alcoi i evoluci?? de l'atur. Font: INEM - Mes de desembre com refer??ncia.^[21]

[edita] Economia

Caldera i ximenera al llit del riu Riquer, hui en dia zona de recreaci??

Segons el Llibre Padr?? 1744-1784 cap a 1750 la poblaci?? activa industrial supera a l'agr??cola, passant a ser dependent de les poblacions pr??ximes en mat??ria agr??cola i ramadera^[22]. A pesar de l'esc??s cabal dels seus rius es creen grans nuclis industrials que aprofiten la for??a motriu de les seues aig??es que provoquen l'aparici?? de partides industrials dins del propi nucli urb??.

Tradicionalment la ind??stria t??xtil ha sigut la primera font de riquesa de la ciutat. El primer gremi que es coneix en la ciutat data de 1561, quan ??s autoritzat pel governador de Val??ncia incl??s abans que els de Sabadell i Terrassa, molt m??s forts^[23]. La crisi en el sector t??xtil s'ha unit a la pr??ctica desaparici?? de les ind??stries del paper i metal??l??rgiques tradicionals pel que la ciutat es troba en plena reconversi??. L'any 2006 d'un total de 12.229 treballadors a la Seguretat Social (19.670 al 2001, dada que reflectix el trasllat de l'activitat a altres poblacions properes), nom??s 1.385 pertanyien a la ind??stria t??xtil, 174 a l'edici?? i arts gr??fiques, 21 a la ind??stria metal??l??rgica i 19 al paper^[24].

Alcoi i Bocairent s??n els dos centres t??xtils de la zona a qu?? s'han unit Ontinyent, Banyeres de Mariola, Cocentaina, Biar, Albaida, Benilloba... traslladant-se molta producci?? a ells a causa de la tradicional falta de s??l industrial a la ciutat i les pol??tiques d'ajuda a les empreses adoptades pels municipis pr??xims a ella. L'eix industrial Alcoi-Ontinyent-Gandia patix en l'actualitat les conseq????ncies d'una greu crisi per la compet??ncia de productes provinents del Marroc i sobretot de Xina. Per a sobreviure el sector ha de bolcar-se en la investigaci?? i sobretot optar per ser referent de qualitat^[25]. En l'actualitat els productes no t??xtils tenen un major pes en l'economia alcoiana.

Els altres dos sectors tradicionals s??n el metal??l??rgic i el paperer, ambd??s molt redu??ts en comparaci?? als segles XIX i XX.

[edita] Ind??stria del paper i cart??

La cotonera de Barcel??, Raduan i Gavarr??, coneguda popularment com "La f??brica dels tacos". All?? s'elaboraven tacs d'escopeta. Est?? en proc??s de reconstrucci?? i ser?? seu del futur museu dels bombers d'Alcoi

La ind??stria del paper i cart?? va comen??ar almenys al segle XIV, utilitzant lli, drap o cordes per a la fabricaci?? de naips fabricant-se m??s tard tot tipus de derivats del cart?? o paper. La import??ncia adquirida va ser tal que la ciutat competia amb ciutats com Basilea o Nuremberg. Al segle XIX es va convertir en el centre paperer m??s important d'Espanya quant a nombre de factories i s'inventen els llibrets de paper de fumar. Ja en el segle XX es fusionen entre si els molins o s??n absorbits per grans empreses del sector desapareixent quasi per complet de la ciutat.

A l'actualitat s'elaboren envasos de cart??, cons per al t??xtil o paper continu per a ordinador i cal ressaltar l'edici?? de llibres, impr??pia per a una ciutat de la seua grand??ria, a m??s la impressi?? d'envasos i etiquetes.

[edita] Ind??stria metal??l??rgica

Es remunta al segle XI per?? ??s en el segle XIX i XX quan prolifera gr??cies a la construcci?? de maquin??ria necess??ria per als sectors t??xtil i paperer. Tamb?? es fabrica maquin??ria agr??cola, calderes, o maquin??ria per a espinyolar l'oliva. En l'actualitat gran part de la producci?? se centra en xicotetes peces de mobiliari urb?? com s??n tapes de clavegueram, reixes de desaig??e etc aix?? com peces per a subministraments industrials.

Actualment els sectors qu??mic (cosm??tica i articles de neteja), la construcci?? de vehicles isoterms, maquin??ria d'embalatge per a la ind??stria aliment??ria (a Alcoi es troba l'??nica empresa d'Espanya autoritzada treballar amb rajos X per a l'embalatge) i alimentari (olives farcides, productes carnis, pastisseria i licors i aiguardents) aix?? ind??stria auxiliar relativa a les festes de moros i cristians formen part de l'activitat econ??mica alcoiana^[26].

[edita] Turisme i restauraci??

Les places hoteleres han passat de ser menys de 200 en 1997 a quasi 500 en 2006 repartides entre dos hotels de 3 i 4 estreles, un hostal i un alberg, l'oferta hotelera ??s molt baixa per a una poblaci?? que vol ser tur??stica, sobretot en festes de moros i cristians en qu?? la ciutat es col??lapsa duplicant o triplicant la seua poblaci?? en cas que el 22 d'abril siga dissabte o diumenge. L'oferta existent suggerix l'explotaci?? del turisme d'un dia provinent de Benidorm o Alacant com ??s el cas de Guadalest.

La poblaci?? no compta amb cap c??mping ni una sola pla??a de turisme rural, si b?? la normativa vigent als parcs naturals de la Font Roja i Mariola pot ser-ne el motiu.

La poblaci?? compta amb 53 restaurants i 10 cafeteries si b?? un diumenge al mat?? ??s molt dif??cil trobar-ne un d'obert per al propi ciutad?? d'Alcoi, especialment al centre.

[edita] Indicadors

• Treball. Ocupats per situaci?? professional (2001)^[27]: Empresaris 3.666, Empleats 19.670, Membres de cooperativa 53, Ajuda familiar 75. L'atur., que afecta sobretot els trams compresos entre 45-49, 50-54 i 55-59 anys, a 31 de mar?? de 2007 registrat per sectors ??s el seg??ent:

• Agricultura 1,12%
• Construcci?? 7,28%
• Ind??stria 29,10%
• Servicis 50,67%
• Sense ocupaci?? anterior 11,82%

• Parc de vehicles. En l'any 2005: Total vehicles = 35.989, vehicles per habitant = 0,59.

[edita] Divisi?? administrativa

Vista panor??mica d'Alcoi des de la Mariola.

Alcoi est?? conformat per un nucli central format per set barris principals m??s sis entitats de poblaci?? disseminades pel seu terme municipal aix?? com antigues partides industrials situades dins de la ciutat. Aquests barris son: Batoi, Centre, els Tints, el Tossal, el Viaducte, l'Eixample, Santa Rosa, zona Alta i zona Nord m??s els pol??gons Cotes Baixes, la Beniata, els Realets, Sen Benet i un nou projecte a La Canal amb certa pol??mica, per l'impacte ecol??gic que pot tindre.

Distribuci?? per barris de la poblaci?? d'Alcoi^[18] i immigraci?? forana per pa??s de proced??ncia^[18]

El barri del centre, antiga columna vertebral de la ciutat, a finals dels '70 comen??a una tend??ncia a la ciutat per la qual el casc hist??ric progressivament va quedant despoblat amb una mitjana d'edat entre els seus habitants cada vegada m??s alta. A esta despoblaci?? li seguix el tancament de comer??os i amb l'aband?? total de les cases el barri entra en col??lapse sobretot a les zones de f??brica m??s humil. Un maldecap per a totes les corporacions municipals ??s el repte que el casc hist??ric siga atraient tant per al ciutad?? d'Alcoi, poc favorable a habitar en ell, com per al viatger.

La poblaci?? es concentra sobretot als barris de la Zona Nord, Santa Rosa i Eixample, tres barris relativament moderns sobretot els dos primers, amb un total del 74 % de la poblaci?? habitant en ells. Disseminades per les serres que emboliquen Alcoi, es trobem les seg??ents urbanitzacions i entitats de poblaci??: Baradello-Sargento, Cases d'El Salt, l'Estepar, Font Roja, Montesol i Sol i Camp.

[edita] Pol??tica

A les eleccions municipals de 2007 el PP obtingu?? 13 regidors, 9 el PSPV, 2 el BLOC i 1 EU.

Vots aconseguits en les ??ltimes quatre convocat??ries electorals a Alcoi^[29]

Vots aconseguits en les ??ltimes quatre convocat??ries electorals a Alcoi^[29]

[edita] Corporaci?? Municipal

L'actual corporaci?? municipal est?? composta per Jorge Sedano, alcalde-president (PP) i com a tinents d'alcalde: Rafael Sanus Selles (PP); Fernando Pastor Llorens (Portaveu) (PP); Mar??a Amparo Ferrando Sendra (PP); Santiago Jorge Botella Sancho (PP).

Regidories: Hisenda, Patrimoni i R??gim Jur??dic; Urbanisme i Grans Projectes; Turisme, Patrimoni Hist??ric i Educaci??; Medi Ambient; Personal, R??gim Interior i Compres i Contractaci??; Dona, Pol??tica Ling????stica, Consum i Aules de la Tercera Edat; Vivenda i Benestar Social; Policia, Seguretat Ciutadana, Protecci?? Civil i Participaci?? Ciutadana; Esport, Festes, Obres i Serveis, Atenci?? de les Vies P??bliques; Joventut, Promoci?? Econ??mica i Comer??; Modernitzaci??, Qualitat i Foment i Sanitat; Cultura i Relacions Institucionals.

Portaveus: Fernando Pastor Llorens (PP);Patricia Blanquer Alcaraz (PSOE); Francesc Xavier Blay Meseguer (BLOC); Francesc-Xavier Agull?? Pay?? (ENTESA).^[30].

[edita] Figures pol??tiques

• Josep Sanus Tormo (Alcoi,1945). Perit industrial, diputat a les Corts i alcalde d'Alcoi. Va ser elegit alcalde en 1979 ocupant el c??rrec fins l'any 2000, amb majoria absoluta de 1983 a 1995. De la seua ??poca s??n la majoria de parcs de la ciutat, la remodelaci?? de la pla??a d'Espanya, la modernitzaci?? de l'Hospital Civil d'Oliver, el pla ARA... grans projectes tot ells d'infraestructura. President de la Federaci?? Valenciana de Municipis i Prov??ncies. Dimitix despr??s de privatitzar el servei de l'aigua amb els vots del PP en contra dels seus socis pol??tics. L'executiva del PSPV li obri expedient i li demana la dimissi?? com a president del grup Socialista en les Corts Valencianes per considerar que va entregar l'ajuntament al PP. El 2002 abandona el PSPV i ingressa en el partit d'Alcoi^[31].
• Rafael Terol Aznar (Alcoi, 1916). Advocat, alcalde predemocr??tic d'Alcoi i Diputat a les Corts Valencianes. Ha sigut president del C??rcol Industrial, Sindicat Provincial T??xtil, vicepresident del Sindicat Nacional T??xtil, directiu de Textilhogar, Associaci?? de Sant Jordi, M??tua de Levante i Deportivo Alcoyano, conseller de la Caixa d'estalvis del Mediterrani. Alcalde d'Alcoi des d'abril de 1975. Defensor de l'autonomia valenciana, es va integrar en UDPV el 1977. Diputat per UCD a les Corts Valencianes en l'??poca transit??ria. Medalla al M??rit en el Treball. Distingit per Comissions Obreres per la seua actitud dialogant^[31].

[edita] Llocs d'inter??s

[edita] Paratges

Pujada al Barranc del Cint

A Alcoi es troben dos paratges naturals emblem??tics per als alcoians situats els dos a la solana de la Serra de Mariola.

• El Salt. El riu Barxell o Riquer discorre per una zona molt plana pel vall de la Troncal sobre roques calc??ries fins a trobar-se de sobte amb un tallat de vuitanta metres de desnivell. ??s habitual que el riu s'infiltre i reaparega en la base de la paret, per?? en ??poca de pluges torrencials es genera una espectacular cascada. A la zona es troben molins del segle XIX sobretot, aix?? com la casa de Juan Gil-Albert i les restes arqueol??gics de "El Salt"^[32].
• El barranc del Cint. El riu Cint o Benissaid?? circulava (hui es troba entubat) per aquest barranc de parets verticals de m??s de dos-cents metres amb punts d'engorjada de tan sols dos metres d'amplada. Antigament, s'havia aprofitat com cam?? a Bocairent. El seu perfil forma una V, que ??s molt visible en la majoria de panor??miques d'Alcoi^[33].

• El brollador del Molinar ??s un paratge cobert de salts d'aigua naturals i artificials i engorjades de les que se servien les antigues f??briques de la zona per a utilitzar la seua for??a hidr??ulica. Est?? situat en les rodalies del "barranc de la batalla" en la carretera N-340 a l'eixida d'Alcoi direcci?? Alacant. S'usava ja en el segle XV per a abastir d'aigua Alcoi i com paratge d'oci als inicis del segle XX. En l'actualitat la falta d'aigua al riu per l'??s urb?? de l'aq????fer, aix?? com l'estat de conservaci?? de les f??briques (alguna d'elles en proc??s de restauraci?? dins dels plans per a crear un camp d'arqueologia industrial), fa necessari un pla urgent de rehabilitaci?? de l'entorn natural de la zona a banda de l'arqueol??gic. El brollador natural est?? cobert per una c??pula modernista de 1912 que empra la t??cnica del trencad??s i que ??s un dels s??mbols del paratge aix?? com de la ciutat.

[edita] Patrimoni arqueol??gic i hist??ric

Torre Na Valora i pont de Buidaoli

Per la seua orografia calc??ria en la zona es troben molts abrics i coves que van ser utilitzats pels avantpassats que van poblar estes terres. Es tracta d'una zona molt estudiada des de principis del segle XX destacant el treball de recopilaci?? de Remigio Vicedo Sanfelipe en la d??cada dels anys '20 editant la revista hist??rica El Archivo de Alcoy (1919-1924), tamb?? la seua inacabada Historia de Alcoy y su regi??n (1920-1923 de l'Eneol??tic als ibers) de quasi mil p??gines o la Gu??a de Alcoy de 1925 amb un rep??s hist??ric de la poblaci??. De les publicacions actuals cal destacar la revista "Recerques del Museu d'Alcoi" .

En el terme municipal es troben diversos poblats fortificats d'??poca hist??rica disseminats pels pics. El cas del jaciment d'El Salt habitat per l'home de Neandertal ??s un referent a nivell mundial.

• Jaciments del Paleol??tic: Abric del Pastor i El Salt
• Epipaleol??tic: Abric de la Falguera i Penya del Comptador

• Neol??tic: Abric de la Falguera
• Eneol??tic: Les Llometes i la Cova de la Pastora

• Edat del Bronze: Altet del Canal??s, Mola Alta de Serelles, Cova de la Boira, Cova del Conill, Mas del Corral, Mas de Menente, Mas d'En Mir??, El Castellar, Alt de l'Aviaci??, Morro del Pla Timonar, Sima Simarro, L'Ull del Moro, Cova del Cau de les Raboses, Sima del Pinaret del Mas Nou, El Puig, Cova Foradada (Abrics de La Sarga).

• ??poca ib??rica i Romana: En el terme municipal es troben documentats 15 assentaments rurals ib??rics, aix?? com nou d'??poca romana, alguns d'ells dins de la pr??pia ciutat. El m??s destacat d'esta ??poca s??n els poblats ib??rics d'altura de La Serreta, El Puig i El Castellar i la necr??polis romana de l'Horta Major.

• ??poca isl??mica: El principal jaciment ??s el poblat fortificat d'El Castellar (al-Q??y) aix?? com la troballa de cer??mica de l'??poca en les partides de Barxell, Polop, Torc, Uixola o Benissaid??. Les necr??polis d'El Castellar i Caramanxel aix?? com v??ries restes de terrasses i s??quies de l'??poca.

• Edat Mitjana: El Castell de Barxell del (segle XII), declarat B?? d'Inter??s Cultural. Poden ser les restes m??s importants de l'??poca va substituir al destru??t castell ??rab d'El Castellar. La seua situaci?? el permetia controlar la poblaci?? ??rab de les partides de Barxex i Polop alhora que formava part de la xarxa de castells fronterers amb el regne de Castella. Necessita urgentment ser restaurat per a evitar la seua ru??na.
• Dins de la ciutat la situaci?? ??s diversa segons cada cas, per un costat estan les torres de la muralla ja restaurades com s??n la Torre de Na Valora del segle XIII o el Portal de Riquer del segle XVIII). Conformat per l'arc de Sant Roc del segle XVIII i les torres de N'Ai??a i la torre-portal de Riquer del segle XIV. Compta a m??s amb un baluard defensiu de la guerra de successi?? i la Torre de l'Andana totes estes ??ltimes en el Raval Vell.
• Tant les restes del Portal del Castell i del Portal de Pen??guila del segle XIII com la Casa del Delme (segles XIV-XV) estan per restaurar.
• Tamb?? s??n importants les restes rom??niques i g??tiques recuperats de l'esgl??sia de Santa Maria com l'arc g??tic pertanyent al convent de Sant Agust?? de la pla??a de Dins

[edita] Esgl??sies

• Disseminades pel terme es trobem ermites g??tiques com les de Sant Antoni Abat (segle XIV) i (segle XVIII), Sant Crist??fol o posteriors com Polop (segle XVIII) o Barxell. Seria convenient l'estudi a fons de les masies que es troben per tot el terme municipal.

Pla??a d'Espanya

• parr??quia de Santa Maria, m??s coneguda com l'antic hospital. ??s el primer temple cristi?? de la poblaci?? que es t?? not??cies. Es tracta d'una esgl??sia g??tica amb elements tardorom??nicos de la que es conserven els vestigis rom??nics m??s meridionals d'Europa. Abandonat el seu ??s com a esgl??sia, l'edifici ha complit diverses funcions, en l'actualitat est?? sent remodelat per a albergar els jutjats d'Alcoi^{[34] [35] [36] [37] [38] [39]}. Segons l'arquitecte Santiago Varela, tot apunta que l'esgl??sia va ser demolida i que alguns elements com a motlures o restes de dovelles es van reutilitzar en la nova construcci??.

Estat actual de la fa??ana de l'esgl??sia de la Mare de D??u dels Desemparats

• Convent de Sant Agust?? Construit al segle XIV on s'erigia el Castell-Palau dels Ll??ria actualment nom??s es conserva el claustre (actual pla??a de Dins) d'estil neocl??ssic del Convent de Sant Agust?? aix?? com els seus fonaments repartits entre diversos comer??os. Les depend??ncies conventuals van ser demolides despr??s de ser desamortitzades empla??ant-se des d'aquell moment l'Ajuntament de la ciutat i el Teatre Principal. El claustre ha sigut utilitzat com a mercat construint-se comer??os dins dels seus arcs, V. Vidal va reurbanitzar la pla??a de Dins l'any 1983 no sense certa pol??mica ja que es va canviar part del s??l original de pedra aix?? com els dos fanals de foneria que es trobaven en ella. El temple de Sant Agust?? a pesar de ser restaurat durant les primeres d??cades del segle XX va ser demolit durant la guerra civil espanyola. El Monestir d'El Escorial posse??x una important col??lecci?? d'incunables procedents del convent de Sant Agust??.

• Esgl??sia de Sant Jordi. Encara que l'actual esgl??sia de Sant Jordi va ser constru??da l'any 1921, ja es tenen not??cies de l'exist??ncia d'una ermita dedicada al sant en el mateix lloc edificada entre els anys 1429 i 1442 al lloc on es va produir una batalla entre forces cristianes i mud??jars el 23 d'abril de 1276 pel control de la vila d'Alcoi.

Campanar de Sant Maur. Segons el projecte original, seria rematat amb una punta d'estil neog??tic.

• Esgl??sia arxiprestal de Santa Maria (segle XVIII-1937/1955) Bene??da el 22 de setembre de 1768 per a substituir a l'antiga parr??quia d'estil g??tic de reconquesta que havia quedat xicoteta i situar-la en una zona m??s al centre de la poblaci??. El temple va ser dolorosament demolit l'any 1937 per a ampliar la pla??a d'Espanya i es van utilitzar els seus carreus per a construir la piscina municipal. Acabada la guerra civil va ser reconstru??da sobre la seua mateixa planta (de la qual es conserven restes) per l'arquitecte Roc Monllor Boronat i bene??da de nou el 19 de maig de 1955. En l'actualitat es poden admirar pintures murals de Ram??n Casta??er en el sostre del presbiteri, un Sant Jordi de Peresejo a la fa??ana principal aix?? com una vidriera representant Sant Jordi dissenyada per l'artista local Rafael Guarinos. A la Capella de la Comuni?? es conserven una taula g??tica amb la iconografia de la Mare de D??u de Gr??cia, atribu??da a Jacomart i unes tres altres taules que representen misteris del Rosari, de Crist??fol Llorens.

• Capella de Sant Miquel (segle XVIII) Constru??da en 1790 el seu interior va ser reformat en 1875.

• Capella de la Mare de D??u dels Desemparats. Oberta al culte en 1852, la seua exist??ncia guarda una estreta relaci?? amb l'antic Hospital que -des de finals del segle XVIII- va existir enfront d'esta capella a la placeta de la Mare de D??u. Actualment el temple est?? dessacralitzat i en el seu interior es conserven llen??os i pintures al fresc l'autoria dels quals es deu a Vicente Castell?? Amat (1787-1860), deixeble de Vicente L??pez. En el 2010 acollir?? una exposici?? de la Fundaci?? la Llum de les Imatges pel que es va a transformar en pinacoteca i es remena la possibilitat que es convertisca en el Museu dels Reis Mags una vegada s'ha desestimat que siga futura seu de l'Institut Valenci?? d'Art Modern (IVAM) en la prov??ncia d'Alacant.

• Esgl??sia de Sant Maur (segle XVIII-1936/1956) L'actual temple bene??t el 29 d'abril de 1956 no guarda cap relaci?? arquitect??nica amb el temple destru??t durant la guerra civil (Convent i Esgl??sia de Franciscans). Situat en unes depend??ncies annexes a l'esgl??sia, el museu custodia una col??lecci?? singular d'art religi??s, entre la qual cal destacar una secci?? de pintura devocional, ornaments lit??rgics, imatges i objectes relacionats amb el culte. Al temple es conserven pintures de Francesc Laporta.

• Esgl??sia del Sant Sepulcre Convent d'Agustines Descalces.

• Santuari de Maria Auxiliadora (1931) Cont?? excel??lents murals pict??rics de Ram??n Casta??er dedicats a Sant Pancra?? (1951), Sant Joan Bosco (1988) i Sant Jordi (1993).

[edita] Edificis civils destacats

Museu arqueol??gic d'Alcoi. Segle XVI

El nucli antic d'Alcoi ??s hereu de l'urbanisme que es va desenvolupar durant la segona mitat del segle XIX i el principi del segle XX. Encara que els seus carrers i cases poden estar condicionats per actuacions anteriors, l'aspecte actual deriva directament del de la ciutat pionera de la revoluci?? industrial espanyola. Les ind??stries, els barris obrers i les cases de la burgesia van conviure en un espai redu??t entre les valls i els rius. En molts casos conviuen en un mateix edifici xicotets tallers a la planta baixa amb vivendes de treballadors i tamb?? es d??na el cas que antigues f??briques han sigut transformades en vivendes amb el pas dels anys en les primeres d??cades del segle XX.

Fanalets t??pics d'Alcoi, al carrer del Pa??s Valenci??.

• Antic edifici de l'hospital segle XIII/segle XVIII Conserva dos arcs rom??nics de la primitiva parr??quia de Santa Maria que no t?? res a veure amb la parr??quia de Santa Maria del segle XVIII, molt lligat a l'esgl??sia de la Mare de D??u dels Desemparats que es troba davant l'edifici ha complit moltes funcions distintes i incl??s es va projectar en ell una f??brica de puros. Junt amb les seues muralles son les les restes m??s antigues de la ciutat.

• Museu arqueol??gic "Camil Vicedo", situat a l'antiga casa de la Vila (segle XVI) d'estil renaixentista i declarat Monument d'Inter??s Art??stic Nacional

• Casal de Sant Jordi (segle XVIII) seu del museu de festes de moros i cristians i de l'associaci?? de Sant Jordi, amb el Museu arqueol??gic "Camil Vicedo" molt pr??xim al nucli m??s antic de la Vila entre les placetes del carb?? i la de la Mare de D??u dels Desemparats, antiga placeta del fossar.

Del segle XIX la ciutat compta amb destacats edificis com la Casa Consistorial (1846-1863) seu de l'ajuntament d'Alcoi que acull una molt bona col??lecci?? de pintura i escultura d'artistes alcoians, la Casa de la bolla reformada el 1890 que va ser la seu de la Reial F??brica de Draps o el Palauet d'Albors (1873) edifici d'estil ecl??ctic i classicista.

• L'Hospital Civil d'Oliver (1868-1877) ??s un edifici neocl??ssic i medievalista constru??t gr??cies a l'altruisme de en Agust?? Oliver i Dom??nech, ve?? de Blanes que amb part de la liquidaci?? de la companyia Antonio Vicens y Compa??ia corre amb tots els gastos de la seua construcci?? a c??rrec de l'arquitecte barcelon?? Jeroni Granell i Mundet.

Tota la ciutat est?? esguitada d'edificis industrials, molts dels quals estan sent rehabilitats com a locals d'oci, ambulatoris o zones esportives com l'escorxador o museus com la fabrica dels tacos o el museu d'interpretaci?? tur??stica d'Alcoi o els tallers de Rodes Hermanos de 1908 que ocupen tota una illa que est?? a l'expectativa d'una urgent rehabilitaci??.

El modernisme com a Novelda compta amb bells exemples disseminats pel casc vell de la ciutat, el C??rculo Industrial (1904), el club social de la burgesia alcoiana de fa un segle, la Casa del pavo constru??da entre 1908-1909 per l'arquitecte Vicent Pascual Pastor es va convertir en l'estudi de pintura de Ferran Cabrera. L'Antic parc de Bombers (1914), el Conservatori de M??sica i Dansa "Juan Canto"(1906-1908) o Edifici de Papereres Reunides edifici que va ser la central de Papereres Reunides S.A., empresa que en 1934 va reunir a la major part dels fabricants de paper de la ciutat, famosos pel seu llibres de paper de fumar.

Edificis Carbonell i Ferr??ndiz (EPSA) i Santuari de Maria Auxiliadora

Del pas del segle XX a la ciutat a banda del modernisme s??n clars exponents l'edifici del Mont de Pietat, de (1909) amb pintures de Francesc Laporta i excel??lents vidrieres, la Casa de la Cultura, edifici neocl??ssic de 1923 que acull la biblioteca p??blica i l'arxiu municipal. Antigament era la seu del banc d'Espanya.

Casa del Pavo

Altres vestigis de la guerra civil s??n les modernes esgl??sies posteriors a ella i el Refugi antiaeri de Cervantes (1936), vinculat al Grup Escolar Cervantes (1924-1925) d'estil ecl??ctic, seu de l'Escola de Disseny, si b?? la ciutat est?? esguitada de refugis p??blics i privats a l'expectativa de rehabilitaci??..

V. Vidal abans de l'entrada en funcionament del pla ARA (Arquitectura i Rehabilitaci?? d'Alcoi 1988) va reurbanitzar la pla??a d'Espanya i la pla??a de Dins l'any (1983). Per altra banda es du a terme al Raval Vell la restauraci?? de la torre de la Barbacana i parts del llen?? de la muralla i la seua integraci?? al grup d'habitatges de la placeta de les Xiques (1985-1991) sota el projecte de V. Vidal, L. Armi??o i F. Pic??. Dues grans escalinates salven els desnivells de la zona. ??s un projecte molt integrat en l'arquitectura pr??pia del nucli antic. Altres actuacions integrades al pla ARA s??n la Llotja de Sant Jordi, obra de Santiago Calatrava, al subsol de la pla??a d'Espanya i el barri de la Sang, barri obrer que va ser remodelat als anys 1991-2001.

[edita] Ponts

Alcoi ??s coneguda com la ciutat dels ponts. La peculiar orografia marcada per barrancs, van fer necess??ria la construcci?? d'estos ponts. A m??s dels xicotets ponts que formaven l'antiga xarxa vi??ria (el pont de Pen??guila, el de Cocentaina i el pont vell de Sant Roc), que daten del segle XVIII, hi ha altres menors que van ser edificats per a permetre l'acc??s a les ind??stries situades en la vora del riu Riquer.

Pont de Buidaoli

• Pont de la Petxina. Quan es va construir es trobava en la carretera X??tiva-Alacant a quasi dos quil??metres de la poblaci??. Va per damunt del riu Benissaid??. Consta de cinc arcs d'11,50 m. de llum cada un separats per quatre pilars. El seu pressupost va ser de 282500 pessetes. Les obres es van iniciar al setembre de 1861, concloent-se a l'octubre del 1863. A principis del segle XX es van col??locar les passarel??les de ferro^[14]. En l'actualitat unix els barris de l'Eixample i Zona Nord, formant part de la N-340 direcci?? Barcelona.

• Pont de les Set Llunes. Situat m??s enll?? del barri de Batoi. Es va construir perqu?? passar?? per ac?? el tren Alcoi-Alacant, que no va arribar a circular mai en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Visitar-lo fa necess??ria una xicoteta excursi?? que t?? com a fons el Parc Natural del Carrascar de la Font Roja. La seua enorme altura i l'amplitud dels seus arcs el fan ideal per a practicar ac?? el salt de pont.

• Pont de Sant Roc. Denominat aix?? per l'ermita (hui parr??quia) s??tia al seu costat. Iniciat al maig de 1861 i acabat al juliol de 1862, ??poca en qu?? la ind??stria local i l'economia alcoiana van con??ixer el seu major esplendor, i com els ponts d'esta mateixa ??poca, es va construir amb pedra extreta de les pedreres locals. Permet veure al fons el xicotet riu del Barranquet de Soler, el qual, en direcci?? al centre de la ciutat, augmenta el cabal del riu Barxell. Segons el va projectar Eduardo Miera, t?? tres arcs de mig punt, de huit metres de llum, i una al??ada m??xima de 20,5 metres. El seu pressupost va ser de 116.500 pessetes. Igualment, a principis del segle XX es van col??locar les passarel??les de ferro^[14]. En l'actualitat unix els barris de Santa Rosa i l'Eixample, formant part de la N-340 direcci?? Barcelona.

• Pont de Maria Cristina (1828-1837). El pont de Maria Cristina, regent d'Espanya, o popularment de Cristina, permet creuar sobre el riu Barxell o Riquer, a les vores del qual es conserven ind??stries centen??ries que mantenen en peu les seues ximeneres fabrils. Est?? compost per set arcs, un de mig punt, el del centre, i sis arcs apuntats. L'arc central t?? una llum de 19 m. i 4, 80 m. els laterals. T?? una altura de 27,50 metres. L'import total ascend?? a 500.000 pessetes^[14]. En l'actualitat unix el centre d'Alcoi amb el passeig de Cervantes, formant part de la N-340 direcci?? Barcelona.

• Viaducte de Canalejas. Es va inaugurar en 1907 i es denomina aix?? pel nom del diputat a Corts pel districte d'Alcoi, Jos?? Canalejas y M??ndez. T?? una longitud de 200 metres, llarg per al qual es van usar 325 tones d'acer que descansen sobre tres pilars i dos estreps que eleven el conjunt fins una al????ria m??xima de 54 metres sobre el riu Molinar.

• Pont de Sant Jordi. En gran manera identifica a la ciutat. Es va inaugurar en 1931 i s'al??a sobre el riu Riquer, el qual junt amb el riu Molinar, fan n??ixer el riu Serpis, que desemboca a Gandia. El Pont de Sant Jordi va ser tota una revoluci?? urban??stica per a Alcoi, ja que va comportar el desenvolupament de la zona de l'Eixample, una ??rea urbana nova que va permetre en el primer ter?? del segle XX fer cr??ixer la ciutat m??s enll?? dels l??mits tradicionals. El pont de Sant Jordi ??s el de major monumentalitat dels qu?? componen el paisatge urb?? alcoi??.

• Pont de Fernando Reig. Es tracta d'un modern pont penjat constru??t en 1987 que d??na eixida a Alcoi en direcci?? a Alacant.

Pont de Maria Cristina

Riu Barxell i pont de Sant Jordi

Pont de Sant Jordi

Pont de les Set Llunes

• Altres ponts: A m??s dels anteriors, Alcoi compta amb quatre ponts de m??s de dos segles d'antiguitat. Es tracta dels ponts d'el Tossal (1712), Antic Sant Roc (1731) anomenat de Na Solivella a l'edat mitjana^[40], Alcassares (1780) el 30 d'agost de 1779 s'acorda sol??licitar autoritzaci?? al representant d'Alcoi a Madrid, aprovant-se el 8 de maig de l'any seg??ent el projecte d'Andreu Juan Carbonell. La primera pedra va ser col??locada el 9 de septembre del mateix any^[40]. Cadisenyo (1790). Estan constru??ts amb pedra extreta de pedreres pr??ximes, per?? a difer??ncia dels anteriors, estan situats en el fons dels barrancs de la ciutat.

[edita] Llengua

ESTAD??STIQUES DE LA POBLACI?? - Coneixements de valenci?? ^[18]

Als carrers d'Alcoi compartixen primacia els idiomes castell?? i valenci??, amb certa preponder??ncia d'este ??ltim, si b?? la gran immigraci?? de castellanoparlants durant els segles XIX i gran part del XX va fer que esta comunitat aconseguira gran import??ncia, i s'arrib?? parlar-se m??s el castell?? que el valenci??. La pol??tica de normalitzaci?? ling????stica al Pa??s Valenci?? des de l'any 1980 ha revitalitzat l'??s del valenci?? tamb?? a Alcoi. La variant del catal?? a Alcoi, s'anomena tradicionalment parlar xeu^[41].

A partir dels inicis del segle XX ??s molt com?? en la burgesia alcoiana igual que en la valenciana l'??s del castell?? de pares a fills. M??s tard, amb el franquisme, es va procurar afavorir l'??s del castell?? en fam??lia, en contra del biling??isme natural de la zona, pel que ??s com?? dins d'una mateixa fam??lia de classe mitjana l'??s d'una o altra llengua segons l'edat del fill o germans valencianoparlants que entre ells es comuniquen en castell??. La corporaci?? municipal actual, t?? una clara prefer??ncia per l'??s del castell??.

En l'actualitat a l'escola p??blica predomina l'ensenyan??a en valenci??, mentres a l'escola concertada ??s majoritari l'??s del castell??.

Vegeu tamb??:

• Valenci?? meridional

[edita] Festes i tradicions populars

[edita] Les festes com a indicador social

La coneguda com La Festa ??s un factor socioecon??mic important a l'hora de valorar el moment econ??mic de la ciutat per la fastuositat del dia 22 d'abril. Estudiant les persones que ocupen els c??rrecs es pot en part fer un estudi de les empreses o sectors que prosperen en cada moment, ja que la implicaci?? econ??mica que presente la persona en q??esti?? a la fil?? sol ser un factor de pes. Tamb?? es pot donar el cas que les persones que representen qualsevol c??rrec no siguen de la ciutat per?? si que estiguen vinculats a alguna fil??.

Encara que ja no ??s un factor determinant fins a pr??cticament els anys '70-'80 hi havia difer??ncies socials molt marcades segons a la fil?? que pertanguera cada individu. Tamb?? ??s molt com?? que s'invite a pol??tics i personatges p??blics per part de determinades filaes sent molts d'ells membres fixos d'aquestes. La cohesi?? social de la ciutat, en l'actualitat es viu un llarg proc??s d'incorporaci?? total de la dona com a membre de ple dret dins de les festes. Te??ricament l'Associaci?? de Sant Jordi d??na llibertat a cada fil?? perqu?? actue lliurement, en la pr??ctica a hores d'ara ??s molt dif??cil que entre una dona festera en una fil??. L'associaci?? fon??vol representa totes les dones que volen participar com a membres de ple dret i ha acudit al S??ndic de greuges. La situaci?? enfronta als defensors de la tradici?? amb els defensors dels drets constitucionals sent esta una situaci?? que no enfronta a h??mens contra dones ja que ambd??s posicions compten amb defensors d'ambd??s sexes. ??s una situaci?? molt pareguda a la viscuda a l'Alarde d'Irun si b?? no s'ha arribat a l'enfrontament f??sic ni a la creaci?? d'una entr?? alternativa.

Vegeu tamb??:

• Associaci?? de Sant Jordi (castell??) (angl??s)
• Fon??vol

[edita] Moros i cristians

Esquadra mora a La Gl??ria del 2008 al carrer Sant Nicolau

Coneguda internacionalment per les seues festes de moros i cristians, la ciutat tradicionalment industrial intenta obrir-se cam?? al sector tur??stic en una aposta que ha de passar per la recuperaci?? del seu casc hist??ric, seu dels museus en funcionament i projectats, i donar a con??ixer i protegir especialment el seu patrimoni art??stic i arqueol??gic aix?? com els dos parcs naturals que envolten la poblaci??. Encara que ha viscut temps millors, amb un volum de m??s d'un centenar d'entitats l'activitat cultural ??s at??pica per a una ciutat de les seues dimensions.

L'any 1276 un ex??rcit mud??jar encap??alat per Al-Azraq, intenta prendre Alcoi, sent repel??lits i resultant mort el seu cabdill. No obstant els refor??os cristians enviats des de X??tiva patixen una severa desfeta que tindr?? en escac a tot el Regne i possiblement afectara incl??s la salut del monarca Jaume I. La defensa de la vila per part dels alcoians i la m??tica intervenci?? de Sant Jordi en ella ??s el germen de les actuals festes de Moros i Cristians d'Alcoi que se celebren tots els anys els dies 21, 22, 23 i 24 d'abril si b?? els primers actes festers de l'any se celebren en diumenge de Pasqua en un acte conegut com La Gl??ria al qual participa un fester de cada fil??^[42] aix?? com totes les bandes de la ciutat. Des del diumenge de pasqua al dia 21 d'abril (dia dels m??sics) se celebren totes les nits les populars filaetes, sort d'assaig per al dia gran de l'entr?? amb participaci?? de bandes de tot el Pa??s Valenci??.

Altres activitats relacionades amb les festes s??n el trofeu filaes, competicions esportives de distints esports, l'??nic requisit exigit ??s pert??nyer a la fil?? a la que es participa o la celebraci?? del mig any fester (se celebra que nom??s queda mig any per a les festes).

[edita] Bandes de m??sica

La Festa com se la coneix seria impensable sense la participaci?? dels m??sics, Alcoi compta amb tres bandes, alguna d'elles de les m??s antigues del Pa??s Valenci??, totes elles amb la seua pr??pia acad??mia de m??sica.

• Banda Primitiva d'Alcoi (1830)
• Societat Musical Nova d'Alcoi (castell??) (1848)
• Uni?? Musical d'Alcoi (1907)

Est?? participaci?? de la m??sica en les festes provoca l'aparici?? d'un g??nere propi de m??sica a finals del segle XIX ??poca en qu?? Alcoi era una poblaci?? puntera en mat??ria art??stica tant a nivell musical com pict??ric. Vegeu: Llista d'alcoians c??lebres.

Patge de ses Majestats pujant a un balc?? amb regals la vespra del 5 de gener.

Molt activa ??s tamb?? la participaci?? de la m??sica en la segona festa en import??ncia per als alcoians i molt vinculada a Nadal com ??s la Cavalcada dels Reis Mags documentada com la m??s antiga del m??n i est?? considerada festa d'inter??s tur??stic nacional. Esta festa es completa amb altres actes que es remunten a tradicions del segle XIX:

• Les pastoretes (mat?? del diumenge o festiu anterior al 5 de gener), xiquets i xiquetes amb vestits de pastor acudixen a l'estable que hi ha en la Pla??a d'Espanya amb ramats d'ovelles i carros tirats per burretes. Data de l'any 1889.
• Les burretes (vespra del 4 de gener). El Ban Reial comunicat per l'ambaixador de Ses Majestats M??giques, anuncia l'arribada dels Reis. Els xiquets tiren la carta a unes b??sties carregades a lloms de burretes per que Ses Majestats lligen la carta.
• Cavalcada dels Reis Mags (vespra del 5 de gener).

[edita] Betlem de Tirisiti

El Nadal alcoi?? tampoc es comprensible sense el popular Betlem de Tirisiti de titelles que arreplega les tradicions populars alcoianes del segle XIX i molt lligat a les tradicions teatrals populars de l'arc mediterrani. De curta duraci?? i per a p??blic infantil del que es requerix la seua participaci?? pot ser disfrutat de Nadal a Reis si b?? durant tot el mes de desembre ??s visitat per escolars de tot el Pa??s Valenci?? en sessions especials. Declarat B?? Immaterial d'Inter??s Cultural per la Generalitat Valenciana. Decret 192/2002, de 26 de novembre. Alta distinci?? de la Generalitat Valenciana al 'M??rit Cultural'.

[edita] Altres festes

• Process?? del patronatge de sant Maure M??rtir, (en mem??ria de la seua intercessi?? en els terratr??mols de 1620).
• Process?? del Jesuset del Miracle (31 de gener). El 29 de gener de 1568, Joan Prats, va entrar a l'esgl??sia parroquial furtant una capseta de plata amb quaranta h??sties, la cust??dia del vi??tic i un reliquiari i les va amagar davall de l'escala que portava de l'estable a les habitacions de sa cassa. Produint-se m??s tard un ju?? al qu?? no acaben de faltar punts foscos aix?? com algun mat??s de tint xen??fob.
• Process?? dels Xiulitets (Diumenge de Pasqua). A les sis del mat??, els alcoians celebren la resurrecci?? de Crist. Una imatge de la Verge Maria corre (literalment) per a trobar-se amb una imatge de Crist des de la Pla??a d'Espanya pel carrer Sant Nicolau rodejada del soroll de petards i de botigetes que plenes d'aigua fan sonar el seu xiulit. Pot ser la process?? m??s curta del mon, acaba en un castell de focs que sol despertar a tota la poblaci??. A m??s ??s coneguda com la process?? de l'encaro.
• La process?? del Corpus, que actualment ha recuperat la participaci?? dels Nanos i Gegants. (Nov?? diumenge despr??s del de Pasqua).
• Romeria a la Font Roja (al Setembre) al santuari de la Mare de D??u dels Lliris patrona i alcaldessa d'Alcoi..
• Sopar del pobre. La vespra del sorteig de la Loteria de Nadal.
• La volta als ponts ??s un costum molt alcoi??. Es tracta de fer un passeig eixint des de la pla??a d'Espanya pel carrer Sant Lloren?? s'arriba a la casa de la cultura i per l'avinguda del Pa??s Valenci?? al pont de Cristina. S'encreua el passeig de Cervantes el pont de Sant Roc i per l'Alameda se'n va fins a la pla??a de la constituci?? coneguda popularment com La Rosaleda. Es gira a m?? dreta s'encreua el pont de Sant Jordi i pujant per Sant Tom??s s'arriba de nou a la pla??a d'Espanya (la popular bandeja). Es passa pels barris del centre, Santa Rosa, Eixample i de nou el centre.

Com a ciutat tradicionalment industrial ha estat molt vinculada amb Catalunya a trav??s del comer??, l'??s de la barretina era molt popular en el segle XIX, sense anar m??s lluny el propi Tirisiti fa ??s d'ella. Altres costums comunes s??n la celebraci?? del segon dia de Nadal, el dia de la mona (diumenge de pasqua) o portar l'alian??a en la m?? esquerra. De la mateixa manera sense Alcoi seria inimaginable la proliferaci?? de Cavalcades de Reis a principis del segle XX per tot Catalunya.

Com que la referida relaci?? multisecular ??s ben intensa en qualsevol parcel??la , cal dir que si Alcoi ??s la m??s catalana de les ciutats valencianes (Sant Jordi, el t??xtil, el modernisme, l'hoquei patins..., Sabadell ??s, sens dubte, la m??s alcoiana de totes les ciutats catalanes^[43].

[edita] Gastronomia

Tradicionalment a la ciutat s'ha practicat ja siga a casa o fora d'ella el que es denomina a Alcoi la picaeta. El m??s habitual abans del menjar era passar per uns dels nombrosos cellers que existien i comprar l'aigua-sal (salmorra) per a l'aperitiu i la beguda amb qu?? acompanyar el menjar preparat. La majoria d'aquests establiments han corregut la mateixa sort que gran part del comer?? tradicional. Els aperitius m??s comuns s??n les olives farcides, creaci?? local amb dos grans i prestigioses marques a la ciutat, anxoves (saladura a pes, no de llanda), bacall??, cacaus, tramussos, cebetes en vinagre, formatget blanquet, moixama, olives trencades, polp torraet, ra??met de pastor, tonyina de sorra (ventresca) o els torrats (cigrons en salmorra i torrats al forn) .

Les taretes forma col??loquial de denominar a les tapes dels bars, que a difer??ncia d'altres llocs com Madrid o Andalusia s??n de pagament, per?? all?? m??s habitual ??s menjar o sopar als bars a base de tapes en compte de demanar un entrant i un plat. Taretes tradicionals s??n: els abissinis (porcions d'ou cuit arrebossat fregit), garibaldins (gamba roja arrebossada), espardenyes (sardines sense espines ni cap obertes en dos filets i fregides arrebossades), bolets, esclata-sangs, capellans (llucets secs fets a la flama), cervellets de corder, lleterola, coradeta (cor, fetge i pulm?? amb alls tendres), mareta (matriu de vedella o ovella), sang en seba, sangueta bullida, senyalets (turmes de corder o porc), ventre en tassa (ventre de porc servit amb el seu caldo en tassa), coquetes de farina fregides, ensalada de cre??lla i maionesa, dacsa fregida, faves bullides, mandonguilles d'aladroc, de bacall??, etc.

Els mulladors s??n plats t??pics de tot el pa??s Valenci?? basats en la tomaca o la bajoca (terme amb qu?? es denomina a Alcoi als pebrots), torrats, cuits, sofregits i amb abundant oli cru, se servixen freds com a aperitiu o complement a altres plats, sent el pa imprescindible. A Alcoi s??n t??pics la pericana, l'espencat de tomaca amb tonyina o bacall?? i l'esgarrat que pren el nom per la forma de trossejar el bacall??.

Els embotits d'Alcoi aix?? com els d'altres poblacions pr??ximes com Cocentaina i Ontinyent tenen fama a tot el Pa??s Valenci??, i a difer??ncia d'altres zones s'elaboren evitant en la mesura que es puga l'exc??s d'esp??cies. Els m??s habituals s??n els blanquets de carn magra i cansalada, el xori??, la llonganissa blanca o roja, les botifarres de ceba o de carn, l'andola de sang i pell de porc, la poltrota de sang, cap, papada i freixura de porc i la sobrassada que a difer??ncia d'all?? m??s habitual no ??s per a untar.

A la poblaci?? es troben diverses pastisseries artesanes que mantenen vives tradicions centen??ries com s??n les ametles confitades conegudes com pela??lles i pinyons confitats o els pastissos de carn o els esparteros. En moltes cases encara es fan molts postres com s??n les anous ensucrades, arrop, bunyols de carabassa, codonyat, monj??venes, orelletes, panf??gol, past??s de gl??ria, pastissets de moniato, rosegons, coca de llanda etc.

Com a plats destacables de la cuina alcoiana cal esmentar:

• L'olleta alcoiana o de m??sic fesols blancs xicotets, penques, costella de porc, cansalada, freixura, botifarra de carn i cre??lles. ??s el plat amb qu?? es complimenta a les bandes de m??sica a totes les filaes el dia 21 d'abril o dia dels m??sics, se sol servir junt amb faves tendres.
• Les bajoques farcides (pebrots amb un farciment triturat de capolat de porc, cuixot i pit de pollastre, arr??s, tomaca, all, julivert, pebre roig, safr?? i sal)
• Calaveres en bufanda cigrons amb bledes o espinacs i ous escaldats
• L'amanida pericana (pebrots secs fregits, alls, sal i tires de bacall?? amb oli)
• La borreta (guisat fet de cre??lles, bacall?? o s??pia, espinacs, nyores i ous escumats)

Les begudes t??piques d'Alcoi la majoria sota la Denominaci?? Geogr??fica licores tradicionales de la provincia de Alicante, tot i que encara persistix l'elaboraci?? pr??pia artesanal, s??n:

• L'Aigua de Civ?? granissat d'ordi.
• L'Amarguet, genciana, fenoll i aiguardent.
• Biri-biri, suc de taronja, aiguardent i sucre.
• Canari, xarop de llima, absenta i aigua.
• El caf?? licor (consumit com a aperitiu tot sol o combinat amb llimonada, cola plis-plai (tamb?? conegut com burret o burreta a altres llocs ), aigua de civada o llima granissada mentireta, cervesa bacora, llet condensada Urtain)
• Cantueso, aigua, alcohol, an??s i toman??.
• L'herberet o herbero (licor fet amb an??s dol?? i herbes macerades provinents de la serra de Mariola)
• Salvieta, aigua, alcohol, sucre i s??lvia.
• Somriure alcoi?? (popularment Sonrisa alcoiana), granissat de llima amb whisky
• Tim?? Reial, an??s dol??, tim??, com?? i s??lvia

[edita] Esport

• Futbol. No es pot parlar de l'esport alcoi?? o simplement parlar de la ciutat sense que es fa??a una menci?? a la popular dita "Tener m??s moral que el alcoyano" encunyada en la d??cada de 1940-1950 quan l'equip Club Deportivo Alcoyano (nom oficial) fundat l'any 1929 va obtindre els seus millors triomfs, militant en divisi?? d'honor els anys 1944-1945, 1947-1948 i 1948-1949. El 1941 va aconseguir el subcampionat d'Espanya d'Aficcionats. En l'actualitat es troba en la Segona divisi?? B grup 3 sent la seua seu el Camp Municipal d'El Collao.

• Patinatge. Fundat en 1951 i molt unit al col??legi salesians del centre ??s el Pat??n Alcodiam Salesiano o PAS Alcoi. Adscrit a la Federaci?? de Patinatge de la Comunitat Valenciana i la seua activitat esportiva principal ??s la d'Hoquei sobre patins. El patinatge art??stic tamb?? forma part de les seues activitats. Coneix els seus millors triomfs en la d??cada dels '50. En la temporada 2004-2005 ascendix a l'OK Lliga i es classifica per a la Copa del Rei , sent l'equip revelaci?? de la temporada. En la Copa del Rei de 2007 va ser l'equip amfitri?? i va ser eliminat pel Noia Freixenet 5-3 en quarts de final al Pavell?? Francisco Laporta. Descendix de categoria en la temporada 2006-2007 participant en estos moments en la 1?? Divisi?? Espanyola.

• Alcoi 100 en 24.^[44] L'any 2006 l'Escola Polit??cnica Superior d'Alcoi va organitzar Alcoi 100 en 24. Este esdeveniment esportiu consistix a rec??rrer 100 km de senderisme entre els paratges naturals d'Alcoi en un m??xim de 24 h. No es tracta d'una prova competitiva, sin?? que s'anima als participants a superar un repte personal al mateix temps que es disfruta, es coneix i es valora l'entorn natural de la zona. La 2a edici?? (tamb?? organitzada per la EPSA) es va celebrar el 3 de mar?? de 2007 amb al voltant de 200 participants de tot Espanya, esta edici?? a difer??ncia de la primera comptava a m??s amb un recorregut alternatiu per a bicicleta de muntanya (BTT). La tercera edici?? amb car??cter internacional s'ha celebrat el 8 de mar?? de 2008.

Partida de pilota al Trinquet de la Cova Santa

• Pilota valenciana. Amb el rei Jaume I arriba a aquestes terres el joc de la pilota. Amb la primera ampliaci?? de la Vila en el raval vell a principis del segle XIV es constru??xen tres places, la Placeta del Ferrer, la de Sant Jordi i la del Jugador de Pilota. Hi havia un segon trinquet prop del carrer de la Cordeta, pel portal d'Alacant al segle XVIII i un tercer inaugurat el 1863 conegut com el Trinquet de la Cova Santa desaparegut l'any 1975. De pilotaris alcoians cal destacar, al segle XIX, el Roig d'Alcoi, i, al segle XX, Adolfo Silvestre Gandia, "Boixet" i Rafael Malchirant Sanz, "Xulla".

• Altres. Mereixen menci?? en este apartat el Centre Excursionista d'Alcoi i el Club Ajedrez Alcoy fundat l'any 1930 i campi?? d'Espanya absolut en 1965 o el Club B??squet Femen?? Alcoi.

[edita] Alcoians c??lebres

Des de molt prompte, segle XIV, es van creant unes condicions que desemboquen a pesar de l'orografia alcoiana, que a finals del segle XIX Alcoi siga la ciutat industrial puntera del Pa??s Valenci?? i de les principals d'Espanya, arribant a pugnar amb Alacant per la capitalitat de la prov??ncia en els temps d'Isabel II. ??s aix?? mateix un important focus de conflictes socials.

Per tot a???? es creen unes condicions en qu?? les classes adinerades creen un entorn propici a l'activitat tant art??stica com pol??tica, amb la proliferaci?? de peri??dics de diverses tend??ncies i una activitat sindical excepcional a l'altura de ciutats com Barcelona, a pesar de la seua escassa poblaci??.

Tota aquesta producci??, art??stica, pol??tica, esportista i d'investigaci??, a tingut la seua continu??tat al segle XX, malgrat la crisis industrial de 1985. Per posar uns exemples els pintors Gisbert, Ferran Cabrera Cant?? o Emili Sala Franc??s. A la seua altura el catedr??tic de composici?? a Madrid, Joan Cant?? Franc??s. El ministre republic?? Joan Botella Asensi, el qu??mic Pare Eduard Vit??ria, els poetes Joan Valls o Juan Gil Albert, l'escriptora Isabel-Clara Sim??, Sol Pic??, Ovidi Montllor, el "Lobo" Carrasco, Carlos Carbonell Pascual i un llarg etc..

Com Esportistes de renom, en el terreny individual destaquen els futbolistes Francisco Alcaide Davia, Francisco Jos?? Carrasco i ??ngel P??rez Soler fundador del Club Deportivo Alcoyano, el pilotari Adolfo Silvestre Garc??a (Boixet), el Seleccionador Nacional absolut de Judo de Malta Carlos Carbonell Pascual o M??ximo Gilabert Molines, jugador, t??cnic i comentarista de rugbi (Alcoi, 1917 - Buenos Aires, 1992) i cap de premsa del Comit?? Ol??mpic Argent??. Recentment Nico Terol s'ha convertit en el primer alacant?? que ha pujat a un podi en el Campionat del M??n de motociclisme de velocitat, concretament en la categoria de 125cc.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

• BENEITO, ??ngel, (2007). Alcoi, objetivo de guerra. Alcoi: Produciones Kronos S.L.. ISBN 978-84-612-0196-9
• BENEITO LLORIS, ??ngel, BLAY MESEGUER, Francesc-Xavier, SEGURA MART??, Josep Maria (2006). Remigio Vicedo I El Archivo de Alcoy. Alacant: Universitat d'Alacant i Institut Alacant?? de Cultura "Juan Gil-Albert". ISBN 84-7908-858-3
• BERENGUER BARCEL??, Julio, (1977). Historia de Alcoy, Alcoy: Llorens. ISBN 84-400-4018-0.
• CARBONELL PASTOR, Lorenzo, Cocina tradicional alcoyana. Alcoi: T??voli. ISBN 84-611-3846-5
• DIVERSOS AUTORS, (1997). Alcoy paso a paso. Alcoy: PG Ediciones
• DIVERSOS AUTORS, (2001). El Alcoy del Siglo XX, Ciudad de Alcoy, Grupo Z, Alcoy/Alcoi, dep. legal V-1440-2001
• DIVERSOS AUTORS, (1992). El Comtat a l'??poca medieval (Segles XIII-XV). Cocentaina: Ajuntament de Cocentaina, Centre d'estudis contestans.
• DIVERSOS AUTORS, (2006). Hist??ria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi?? d'estudis Hist??rics i Arqueol??gics. ISBN 84-89136-50-5
• GARC??A P??REZ, Joel (2001). Arquitectura industrial en Alcoy. Alacant: Institut Alicant?? de cultura Juan Gil Albert ISBN 84-7784-374-0
• GRAU, Paco; LlORENS, Ximo, (2002). L'abra??ada dels Ponts. Alcoi: Editorial Imatges (Los viajes de papel) ISBN 84-931427-6-X
• LIQUID MULTIMEDIA (1998), Guia interactiva d'Alcoi, 1998.
• OBIOL i FRANC??S, Sandra (2006). Vivint en la incertesa: els treballadors del sector t??xtil a l'eix Alcoi-Ontinyent. Gandia: Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals. ISBN 9788486927998
• VICEDO SANFELIPE, Remigio, (1925). Gu??a de Alcoy. Alcoy: Imp "El Serpis".
• VICEDO SANFELIPE, Remigio, (1920-1923). Historia de Alcoy y su regi??n. Alcoy: Imp "El Serpis". Edici?? facs??mil (2006), Universitat d'Alacant. Institut Alicant?? de Cultura Juan Gil Albert ISBN 84-7908-860-5

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Alcoi

[edita] Oficials

• Ajuntament d'Alcoi
• Alcoi Ciutat Digital
• Arxiu Municipal d'Alcoi
• Civis. Sistema d'Informaci?? Municipal
• Federaci??n Valenciana de Municipios y Provincias.- Alcoi (castell??)
• Web de turisme d'Alcoi a la Comunitat Valenciana

[edita] Partits pol??tics

• GRUP MUNICIPAL POPULAR
• GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA
• GRUP MUNICIPAL BLOC NACIONALISTA VALENCI??
• GRUP MUNICIPAL L'ENTESA

[edita] Comer??

• Cambra de Comer?? i Ind??stria d'Alcoi
• Centre Europeu d'Empreses Innovadores d'Alcoi (castell??)
• Dato. Associaci?? gen??rica d'empresaris de l'??rea d'Alcoi (castell??)

[edita] Cultura i tradicions

• Associaci?? d'amics de la m??sica d'Alcoi (castell??)
• Associaci?? de Sant Jordi (castell??)(angl??s)
• El Betlem de Tirisiti
• Cavalcada dels Reis Mags
• Centre Cultural Ovidi Montllor
• Festes de Moros i Cristians
• Mostra de teatre

[edita] Educaci??

• Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi
• Universitat Polit??cnica de Val??ncia (Campus d'Alcoi)

[edita] Esports

• Centre excursionista d'Alcoi
• Club deportivo Alcoyano (nom oficial)
• Pat??n Alcodiam Salesiano (nom oficial) (castell??)

[edita] Hist??ria

• Fortificacions d'Alcoi (castell??)

[edita] Informaci?? general

• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca
• El portal d'Alcoi
• Vilaweb Alcoi

[edita] Museus

• Museu Arqueol??gic Municipal Camil Vicedo Molt??

[edita] Peri??dics

• Diari Alcoi digital
• Diari Ciudad de Alcoy Edici?? digital (castell??)

[edita] Altres

• Estaci?? Meteorol??gica Mariola. Alcoi (castell??)
• Ovidi Montllor.- Calaveres amb bufanda de Somn??k??
• Projecte Canyet de recuperaci?? del voltor lleonat (castell??)
• Rutes tur??stiques de la prov??ncia d'Alacant (castell??)
• Tren Alcoi Gandia (castell??)