Joan Cantó i Francès

De Viquipèdia

Joan Cantó i Francès (Alcoi, 1856 – Madrid, 1903) fou un compositor i pedagog musical valencià. Se'l considera l'autor de la primera peça composta especialment per a la festa de Moros i cristians.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 3 Bibliografia 4 Enllaços 5 Notes

[edita] Biografia

Inicià la seva formació musical amb el seu pare, el músic Francesc Cantó ^[1]. Becat per la diputació d'Alacant, el 1876 es traslladà a Madrid, per estudiar amb Emilio Arrieta a l'Escuela Nacional de Música, on obtingué els primers premis d'harmonia, composició i piano. Posteriorment, guanyà la plaça de professor d'harmonia del mateix conservatori, càrrec on continuà fins a la mort [3]. Dos dels seus deixebles van ser el pianista i compositor basc Francisco Cotarelo Romanos [4] i el compositor i director d'orquestra Bartolomé Pérez Casas, futur catedràtic d'harmonia del Conservatori.

Va ser autor del pas-doble Mahomet, considerat l'obra més antiga feta per a les desfilades de Moros i cristians [5]. Compongué música simfònica i religiosa: un Poema sinfónico, diverses misses, i altres obres per a piano i per a banda. També fou co-autor d'un mètode de solfeig editat a Madrid el 1897.

Entre els reconeixements que Cantó rebé destaquen els carrers dedicats en diverses poblacions, i el Conservatori de Música i Dansa Joan Cantó d'Alcoi, que s'estatja en l'edifici històric on havia viscut la família Cantó [6]. L'Associació Sant Jordi d'Alcoi [7] concedeix el premi de música festera Joan Cantó Francés (2007, edició XLIV [8]); entre els diversos músics que l'han guanyat trobem Josep Vicent Egea Insa el 1998 i José Manuel Mogino Martínez el 2004.

[edita] Obres

• Andante i polonesa (1885), per a banda (arranjament modern de Frank De Vuyst)
• Apolo (1894), vals per a piano
• Aragón y Castilla (<1900), per a orquestra
• Mahomet (1882), pas-doble fester
• Misa en Do mayor a dos voces (1899), dedicada a la monja carmelita Constancia Cantó ^[2]
• El olvido (ca. 1877)
• El pardalot (1886). Transcrit per a banda per Camil Pérez Laporta
• Pequeñeces (ca 1895), cançons per a piano ^[3]
• Poema sinfónico (1892)
• Polonesa de concierto, per a banda
• Polaka de concierto, per a piano
• La risueña (1887), masurca
• Rondó (1894), per a piano
• La rosa (1883), per a veu i piano, lletra de Carmelo Calvo y Rodríguez
• El rosal: Salutación a la Virgen, nadala amb lletra d'Esteban de Zafra
• Siempre bella (1893), polca
• El turco (1892), pas-doble per a banda

[edita] Bibliografia

• Apolinar Brull, Ignacio Agustín Campo, Juan Cantó, José Falcó, Manuel y Tomás Fernández Grajal, Pedro Fontanilla, Francisco Javier Jiménez Delgado, Pablo Hernández, Antonio Llanos, Emilio Serrano, Antonio Sos ^[4] Método completo de solfeo Madrid: José Campo y Castro, 1897
• J. Cantó Un ramo de flores : Álbum de bailables (fáciles para manos pequeñas) para piano Bilbao: Sociedad Anónima Casa Dotesio, 1901 ^[5]

[edita] Enllaços

• Fotografia
• Fotografia i brevíssima biografia (castellà)

[edita] Notes

1. ↑ Francesc Cantó Botella (1811-86) va fundar el 1830 la banda La Primitiva d'Alcoi i en va ser el primer director [1]
2. ↑ Maria Cantó i Francès, germana del compositor, fou novícia de les Carmelites de la Caritat de Begur l'any 1872 [2]
3. ↑ Comprèn Barcarola, Gavota, Vals para canto y piano, Una carta, Ave María, Minueto a 4 manos
4. ↑ Tots, "profesores de la Escuela Nacional de Música y Declamación"
5. ↑ Comprèn: El nardo - vals, La dalia - havanera, La azucena - polca, La camelia - masurca, El jazmín - "schottisch", Eliotropo - galop