Castalla

De Viquipèdia

Castalla és una població de la comarca de l'Alcoià.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Edificis d'interés 5 Festes i gastronomia 6 Enric Valor 7 Política 8 Enllaços externs

[edita] Història

Al castell s'han trobat restes del Neolític, del Bronze, dels ibers, dels romans, que l'anomenaren Castra Alta (“fortalesa alta”), i dels àrabs. La població estigué inclosa en la taifa d'Almizra, en la zona de conquesta corresponent al regne aragonès; Jaume I va obtenir la cessió d'aquesta plaça, que era en poder de Ximén Pérez d'Arenós, gendre de Sayd Abu-Zaid, antic governador almohade de València, a canvi de les de Xest i Vilamarxant. Fou repoblada amb cristians a causa de la importància estratègica del seu castell, el qual es trobava en una zona fronterera. L'any 1362 Pere II va crear la baronia de Castalla i hom l'atorgà a Raimon Vilanova i Lladró, pertanyent a la família de Maza Lizama. Per últim, el senyoriu restà vinculat als marquesos de Dos Aguas. Durant la guerra del Francés fou escenari de dues importants batalles: en la primera, la imperícia del general Josep O'Donell, germà del regent Enrique O'Donell, provocà la desfeta de la tropa espanyola, superior en nombre i armes a la del general Suchet; la seua conseqüència fou la presa de Castalla pels francesos en el mes de juliol del 1812. En la segona batalla, que tingué lloc el 13 d'abril del 1813, la victòria va correspondre a les forces espanyoles dirigides pel general Francesc Xavier Elio, i marcà el principi de la retirada francesa de terres valencianes.

[edita] Demografia i economia

La població, des del 1950 ha anat augmentant constantment. El 1970 comptava amb 5.799 habitants (castalluts o castelluts); en el 2003, 7.940; i en 2005, 9200. Com a la resta de la Foia i de la comarca hi ha una economia pròspera consolidada en diferents sectors industrials, com ara la construcció, el moble, l'hostaleria, el tèxtil i, sobre tot, la fabricació de joguines. Quant a l'agricultura, gran part del terme està dedicat al secà, ametla, olivera i vinya.

Darrerament l'urbanisme ha crescut amb la construcció d'habitatges de segona residència, i la seua població s'està incrementant notablement amb residents comunitaris, principalment britànics, i de fora de la UE (magribins i sud-americans).

[edita] Geografia

El seu terme té 114,6 km², que s'estén per les serres de l'Arguenya (1.228 m.), de Castalla (1.175 m.) i del Maigmó (1.296 m.) on trobem infinitat de camins per a senderistes i paratges com el Xorret de Catí, el Clot de les Manyes, el Pantanet o l'Avaiol.

[edita] Edificis d'interés

El poble conserva el traçat de carrers estrets i costeruts, com el de les Tronetes o el Major, plens de casalots nobiliaris dels segles XVII, XVIII i XIX. Els monuments més rellevants són:

• Església de l'Assumpció. Bastida en 1572, en estil gòtic català.
• Ajuntament. Segle XVII. Renaixentista.
• Convent dels Franciscans. De 1810. Neoclàssic. El claustre fou derruït rere la desamortització de Mendizábal.
• Castell restaurat recentment
• Ermita de la Sang. Segle XIII. Gòtic de Reconquesta. Al llarg de temps se l'han afegit nous elements.
• Ermita de sant Pasqual.
• D'entre els diversos casals blasonats de la ciutat esmentem la Casa Reial on diu la tradició que es va allotjar Jaume I.
• Museu del Fester.

[edita] Festes i gastronomia

D'entre les moltes festes que s'hi celebren destaca la de Moros i Cristians que es fa a principis de setembre.

Quant a la gastronomia direm que Castalla és el bressol del gaspatxo que es degusta arreu de la Foia i de totes les comarques del sud, però també cal parar esment en la borreta de bacallà, l'arròs amb conill, el putxero de fassedures o l'arròs de la muntanya, adobats tots ells amb l'oli que s'hi produeix i regat amb el vi Castillo de Castalla de producció local.

A l'Agost, sobre el 16 d'aquest mes, corre la vaqueta pels carrers del poble, festa que es celebra en honor a Sant Roc, patró del poble.

A més es realitzen una serie de festes populars com son les fogueres de Sant Francesc, també Sant Pascual i el Bouet de la Sang

[edita] Enric Valor

És la ciutat natalícia d'una de les més insignes figures de les lletres catalanes d'aquest segle: Enric Valor, qui va deixar-nos el 13 de gener de 2000.

[edita] Política

Les eleccions de 2007 donaren la victòria al PP amb 9 regidors, el BLOC-Verds i el PSPV n'obtingueren 2 cadascú.

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Vicente Berbegal	CDS
1983-1987	José Vicente Ripoll	PSOE
1987-1991	Juan Rico Rico	PP
1991-1995	Juan Rico Rico	PP
1995-1999	Juan Rico Rico	PP
1999-2003	Juan Rico Rico	PP
2003-2007	Juan Rico Rico	PP
2007-2011	José Luis Prats Hernández	PP

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castalla

• Pàgina Web de l'Ajuntament de Castalla.
• Pàgina Web de l'Agrupació de comparses de Moros i Cristians.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Grup de Dolçainers i Percussió El Sogall de Castalla.
• Estació Meteorologica Automàtica de Castalla. Dades actuals i resums mensuals, anuals...
• Fòrum general de Castalla. Fòrum de Noticies i activitats en Castalla.
• Castalla al Dia-Diari de Castalla.

Municipis de l'Alcoià
Alcoi · Banyeres de Mariola · Benifallim · Castalla Ibi · Onil · Penàguila · Tibi