Ajuntament
De Viquipèdia
Un ajuntament, paeria, batllia o batlia és l'organització de govern i administrativa d'un municipi. Sovint es denomina també a l'edifici que és la seu d'aquest govern com a casa de la vil·la.
Està compost per l'alcalde o batlle, que segons l'ordenament jurídic espanyol ha de ser un regidor, la resta de regidors, i els funcionaris que treballen subordinats a aquesta estructura política. El conjunt de regidors, inclòs l'alcalde, forma el ple de l'ajuntament, que n'és el màxim òrgan de poder, amb la capacitat de nomenar i destituir l'alcalde.
[edita] Història
Ajuntament és, a les parts dels Països Catalans sota administració espanyola, una denominació i una institució d'origen castellà imposades arran de l'annexió de la Corona d'Aragó a Castella, consumada per l'anomenada Nova Planta, a principis del segle XVIII. A la Catalunya Nord, la Revolució Francesa arrasà tot l'ordre propi de l'Antic Règim i imposà la denominació i la institució de la Mairie.
La institució tradicional anterior era el consell (regit per consellers, jurats o cònsols, segons la regió, tot i que a les terres de Lleida era molt estesa la denominació de paeria (regida per paers). El consell o paeria administrava el municipi, que rebia el nom d'universitat.
L'annexió a Castella a principis del segle XVIII (i la Revolució a la Catalunya Nord) acabà amb aquestes denominacions i institucions pròpies, que, amb l'única excepció de paeria, no s'han recuperat modernament. Totes elles feien referència a corporacions locals dotades d'autonomia municipal respecte del seu senyor feudal, ja fóra aquest el rei o un noble; unes corporacions que eren electes per les oligarquies burgeses que controlaven els municipis. En canvi, s'ha estès la utilització d'una altra denominació, batllia, lligada anteriorment a l'administració territorial dels dominis feudals.
Batllia, en efecte, era una denominació de caràcter feudal, vigent arreu dels Països Catalans fins a l'abolició de les senyories feudals, i designava cadascuna de les demarcacions governades pel delegat territorial d'un senyor (un noble, laic o eclesiàstic, o el mateix rei) en les quals es dividien els seus dominis, i en nom del qual hi administrava el patrimoni i hi exercia la jurisdicció en l'àmbit econòmic. El mot designava també les funcions d'aquest delegat baronial o reial, anomenat batlle.
