Casa de la Ciutat (Barcelona)

De Viquip??dia

Coordenades: 41?? 22??? 56??? N 02?? 10??? 39??? E La Casa de la Ciutat de Barcelona ??s l'edifici i seu de l'Ajuntament de Barcelona. Es troba situat al centre hist??ric de la ciutat, a la pla??a de Sant Jaume, enfront del Palau de la Generalitat de Catalunya. La seva construcci?? s'ha fet a trav??s de diversos segles. La seva fa??ana principal, la situada a la pla??a de Sant Jaume data de l'any 1847, no obstant aix??, el seu origen fou l'any 1369 quan es va comen??ar a construir el Sal?? de Cent, origen de la hist??ria de l'ajuntament de la ciutat de Barcelona.

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Jaume I 1.2 Primeres reunions del Consell 1.3 Llibre Verd 1.4 Senyera de Santa Eul??lia 2 Arquitectura 2.1 L'edifici 2.2 Fa??ana g??tica 2.3 Fa??ana neocl??ssica 2.4 Pati interior 2.4.1 Sala de les Quatre Estacions 2.4.2 Escala d'Honor 2.4.3 El Trentenari 2.4.4 L'escrivania 2.4.5 L'escala Negra 2.5 Sal?? de Cr??niques 2.6 Capella del Bon Consell 2.7 Sal?? de la Reina Regent 2.8 Sal?? de Cent 2.9 Galeria g??tica 2.10 Despatx d'Honor de l'Alcalde 2.11 Sala de Carles III 2.12 Sala de Comisions 2.13 Sala de Consolat de Mar 2.14 Sala del Quixot 2.15 Sala del Bon Govern 2.16 Sala del Treball 3 Edificis Nou i Nov??ssim 3.1 Pati central de l'edifici Nou 3.2 Sala Llu??s Companys 3.3 Mirador de Maria Aur??lia Capmany 4 Resum evoluci?? arquitect??nica 5 Vegeu tamb?? 6 Refer??ncies i notes 7 Bibliografia 8 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

[edita] Jaume I

L'any 1249 el rei Jaume I va nomenar quatre pahers per atorgar alguna autonomia a la governaci?? de la ciutat. L'any 1257 el rei va nomenar a 8 consellers ^[1] donant-los poder per a triar homes per al Consell, uns cent assessors (variaven segons els anys), que van establir el Consell de Cent Jurats en un privilegi de l'any 1265 (a poc a poc la forma d'elecci?? anir?? canviant fins que es va arribar a l'elecci?? l'any 1498, per la insaculaci?? o sorteig dels noms dels consellers que s'extreien d'una borsa; (d'aqu?? li ve el nom de insaculaci??). Fou refor??at per altre de l'any 1274 per un per??ode de deu anys, al complir-se aquest, el seu fill Pere II va aprovar el 11 de gener de 1284 el privilegi a perpetu??tat,anomenat Recognoverunt proceres,^[2] que es tractava d'una compilaci?? de normes sobre el govern de la ciutat, impostos, llibertat de comer??, els l??mits dels oficials reials en la ciutat, etc. i que va romandre fins al Decret de Nova Planta de Felip V, l'any 1716, pel qual s'abolien totes les institucions hist??riques de Catalunya.

[edita] Primeres reunions del Consell

A l'origen les reunions d'aquests consellers es van portar a terme a les escales de l'entrada del Palau Reial Major que feian d'hemicicle, per falta d'espai van passar al convent de Santa Caterina. Per desavinences amb l'orde dels Predicadors del convent, en temps de la Inquisici?? a causa de la inculpaci?? que van fer d'heretge al ciutad?? Bartomeu Genov??s sense donar-li opci?? de desc??rrec,^[3] van abandonar el convent i despr??s d'un breu per??ode on les reunions es celebraven al convent de Sant Francesc, van organitzar les trobades a casa del notari barcelon?? Sim?? Rovira, escriv?? del Consell, a l'antic carrer Regomir; cap a 1369 es va efectuar la compra de l'edifici a aquest notari i a mesura que les necessitats del Consell creixien, anaven adquirint edificis i solars adjacents, cap a la pla??a de Sant Jaume, configurant-se l'espai que avui ocupa l'edifici.

[edita] Llibre Verd

A l'arxiu Hist??ric de la Ciutat, es guarda el Llibre Verd, dit aix?? pel color de les seves tapes, ??s un c??dex manuscrit format per quatre volums i que cont?? tot el referent a mat??ries jur??diques i administratives de la ciutat, van comen??ar els seus relats l'any 1346, segons els ??ltims estudis portats a terme pels historiadors Sebasti?? Riera i Manuel Rovira ^[4] i fou encarregat pel consell de Cent al notari Ramon Ferrer, sent el primer volum l'??nic que est?? il??lustrat amb magn??fiques miniatures dels tallers dels pintors Ferrer Bassa i el seu fill Arnau Bassa; apareixen representats Pere el Cat??lic, Pere el Gran, les corts de Catalunya, fets hist??rics o les escenes d'algunes batalles, emmarcats tots ells amb orles i sanefes. Sobre aquest llibre han pres jurament i possessi?? dels seus c??rrecs els nous regidors durant segles.

[edita] Senyera de Santa Eul??lia

Des d'un dels finestrals de la fa??ana g??tica, hi havia el costum de posar la senyera de Santa Eul??lia (patrona de la ciutat) en moments de greu perill. Sent portada al capdavant de les tropes a la guerra dels Segadors, el 26 de gener de 1641 a la Batalla de Montju??c, a la Batalla de Montju??c l'any 1706 i durant el setge de Barcelona, el dia 11 de setembre de 1714, on la va dur el conseller en cap Rafael Casanova i Comes resultant ferit en aquesta batalla.

L'any 1981 es va fer una reconstrucci?? de la senyera segons la descripci?? del Dietari de Jeroni Pujades de 1601,^[5] que s'exposa anualment a la balconada de la fa??ana principal de la pla??a Sant Jaume, per les festes de Santa Eul??lia.

[edita] Arquitectura

[edita] L'edifici

L'edifici, seu de l'Ajuntament de Barcelona ??s un palau, la fa??ana principal d'estil neocl??ssic es troba a la pla??a de Sant Jaume i fou realitzada l'any 1847, per Josep Mas i Vila juntament amb la urbanitzaci?? de la pla??a. L'edifici Nou fou reconstru??t l'any 1929 per Antoni de Falguera i Sivilla, Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa amb un gran estudi hist??ric que va permetre la recuperaci?? d'alguns espais gaireb?? desapareguts en anteriors intervencions.

Al carrer de la Ciutat hi ha l'antiga fa??ana g??tica de l'any 1399 que s'havia utilitzat fins a la construcci?? de la neocl??ssica com porta principal. Entre els segles XIII i XIV, sent el seu primer mestre d'obres Pere Llobet, es van edificar el Sal?? dels Cent Jurats (Sal?? de Cent), el pati interior, la capella, la sala d'Eleccions, el Pati dels Tarongers, l'Escrivania i el Trentenari juntament amb la fa??ana g??tica. Menys el Pati dels Tarongers, tot es conserva encara que, amb algunes remodelacions posteriors.

Al costat que d??na a la pla??a de Sant Miquel est?? la part m??s moderna, s??n unes construccions afegides per al servei administratiu dels ciutadans, el Nov??ssim de l'any 1958 inaugurant-se el 1970, un edifici de quinze plantes de fa??ana de vidre dels arquitectes Lloren?? Garc??a-Barb??n i Enric Giralt i Ortet, i decorat amb panells representant l'escut de la ciutat (onze diferents) ^[6]de l'artista Josep Maria Subirachs a m??s d'un fris realitzat de formig?? a la part exterior, emmarcant la planta baixa, del mateix escultor.

• Narraci?? del fris: El fris comen??a amb la teoria aristot??lica de la forma i la mat??ria. La forma ??s representada per la geometria de la composici??, i la simbologia que comen??a per l'esquerra amb la imatge de Gal??la Plac??dia representant la Barcelona romana; les Taules de la Llei: la ciutat sem??tica; Sant Miquel per la pla??a que es troba l'edifici; Santa Eul??lia s??mbol de la Barcelona cristiana; al centre del fris el disc solar del temps; i seguit la representaci?? de les zones de la ciutat, l'eixample, amb els carrers i edificis m??s representatius; el nucli antic, amb les muralles i el port amb la muntanya de Montju??c.^[7]

L'arquitecte Manuel Brullet Tenas l'any 1994 fou l'encarregat de realitzar noves reformes de millora a la connexi?? entre els tres edificis i l'enderroc de les quatre ??ltimes plantes del Nov??ssim per la seva millor harmonia entre ells i l'entorn on estan situats.

[edita] Fa??ana g??tica

El Consell de Cent va encarregar l'any 1399 al mestre d'obres Arnau Bargu??s la construcci?? de la fa??ana que va realitzar amb caracter??stiques similars i facilment relacionades amb altres construccions portades a terme per ell, com el palau del rei Mart?? l'Hum?? a Poblet.

Segons el contracte, la fa??ana havia de ser el m??s bella possible amb un:

sobre-volt fi i gentil.^[8]

??s de dos pisos i caracteritzada per la seva horitzontalitat refor??ada per les files d'impostes tamb?? horitzontals que recorren tota la seva fa??ana, est?? executada amb simetria centrada respecte a la porta principal d'arc de mig punt amb grans dovelles; sobre ella estan esculpits tres escuts, dos de l'ajuntament i el central el de les armes del rei Pere el Gran, realitzats per Jordi de D??u l'any 1400 i coronada per l'escultura del arc??ngel Sant Rafael situada sota un pinacle de Pere Sanglada realitzada l'any 1401, amb finestres g??tiques ambd??s costats.

Al pis superior s'hi trobaven tres grans finestrals d'arcs apuntats amb dues fines columnes on descansa la decoraci?? de traceria g??tica. D'aquestes tres finestres nom??s en queden dues. Totes les obertures tant de la porta com de les finestres tenen un guardapols l'extrad??s de les dovelles amb decoraci?? de fulles de roure i al centre de les finestres amb un ram. A la part superior de la fa??ana hi ha un fris d'arcs cecs, g??rgoles i pinacles. Les g??rgoles s??n obra de l'escultor Pere Joan, fill de Jordi de D??u, representant animals fant??stics. Als angles s'hi troben les imatges de Sant Sever i Santa Eul??lia sota pinacles g??tics. La de Sant Sever que es pot veure actualment no ??s la imatge g??tica original una que va fer altra l'any 1876 l'escultor Joan Flotats, ja que havia desaparegut l'anterior.

Durant el segle XIX, quan s'anava fer la fa??ana principal a la pla??a de Sant Jaume, va estar a punt de destruir-se la fa??ana g??tica, per a la unificaci?? de l'edifici. Les obres d'enderroc es van parar davant les protestes de la Acad??mia de Bones Lletres de Barcelona i la Reial Acad??mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, per?? la fa??ana va quedar mutilada, fent desapar??ixer un dels vitralls superiors, i la porta va quedar despla??ada cap a la dreta.

[edita] Fa??ana neocl??ssica

L'encarregat de la construcci?? de la nova fa??ana principal de l'ajuntament, fou l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila; la seva data d'acabament va ser l'any 1847.

D'estructura neocl??ssica, t?? un esquema on s'avan??a la part central per a remarcar-la al primer pis amb quatre grans columnes amb capitells j??nics que formen la balconada presidencial, on encara es pot veure la placa en relleu de Celdoni Guix??, que es va realitzar amb motiu de la inauguraci?? de la Pla??a de la Constituci??, ^[9] actual pla??a de Sant Jaume. Sobre aquesta placa es va col??locar l'any 1852, un gran rellotge realitzat pel rellotger Gar??on:

"...el reloj tiene la forma de una gran p??ndola y se halla suspendido entre las 4 columnas del balc??n del centro.??? ^[10]

T?? un ??tic formant un timp?? amb l'escut de la ciutat projectat el 1855 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina, successor al c??rrec de Josep Mas i Vila. A la part baixa, a banda i banda de l'entrada principal, hi ha dues forn??cules on hi ha les escultures del rei Jaume I i del conseller Joan Fiveller, totes dues obra de l'escultor Josep Bover i Mas i inaugurades el dia 6 de juny de 1844 per la reina Isabel II.

Seguint la simetria de la part central, els laterals estan formats per dos cossos de tres plantes amb finestres de mig punt a la planta baixa, finestres amb balconada al primer pis i finestres m??s petites al segon.

[edita] Pati interior

S'hi accedeix des de l'entrada principal de la pla??a de Sant Jaume. La seva construcci?? es data de l'any 1391 amb reformes posteriors i naturalment el seu acc??s es feia des de la fa??ana g??tica.

Les obres de renovaci?? del pati es van iniciar al voltant de 1560, d'estil g??tic, encara que amb alguns elements decoratius del renaixement. Consta d'arcuacions d'arcs ogivals sobre columnes; damunt d'elles hi ha una galeria amb obertura de finestres i balustrades, i es remata amb una cornisa de pinacles i g??rgoles. Va ser destru??t durant les obres de 1830 i tornat a reconstruir fidelment l'any 1929.

Al lateral dret d'aquest pati ??s on es troba la galeria del Trentenari i l'escala d'Honor, que ??s la que condu??x al Sal?? de Cent. Des d'aquesta escala i a tota aquesta planta baixa del pati es poden veure nombroses escultures que al llarg dels anys s'han anat instal??lant, com el Sant Jordi de Josep Llimona, la Deessa i la Puixan??a de Josep Clar??, Esperit Mediterrani de Frederic Mar??s, els tres gitanets i Maternitat de Joan Rebull, Dona de Joan Mir??, Dona asseguda de Manolo Hugu??, Ur?? de Pau Gargallo, etc.

1910/1929-La Deessa de Josep Clar??.

1940 - La Puixan??a de Josep Clar??.

1930-Dona asseguda de Manolo Hugu??.

1981-Dona de Joan Mir??.

[edita] Sala de les Quatre Estacions

??s situada al lateral esquerre, traspassant la porta d'entrada al pati, hi ha una sala projectada per l'arquitecte Pere Casajoana, dita de les Quatre Estacions, que s??n les que hi ha representades de manera abstracta a les voltes, ??s una obra de l'artista Albert R??fols-Casamada realitzada l'any 1982, amb pintura acr??lica sobre un fons blau el??ctric amb pinzellades d'altres colors tamb?? intensos per a aconseguir el contrast visual, amb dibuixos geom??trics que s'estenen per tota la superf??cie amb l??nies difuminades. ^[11] Aquesta sala es dedica a Informaci?? Tur??stica de Barcelona.

Al final d'aquesta planta baixa es troba el lloc on estava l'antiga escrivania i on t?? lloc l'arrencada de l'Escala Negra cap a la part noble del primer pis.

[edita] Escala d'Honor

L'escala d'Honor, fou constru??da per l'arquitecte municipal Pere Falqu??s l'any 1894 i fou modificada a les obres de l'any 1929 per l'arquitecte Adolf Florensa per a donar-li una forma m??s esvelta i canviar-la de tres a dos trams; ??s per la que se ascendeix fins a la galeria g??tica i al Sal?? de Cent i est?? decorada amb un escut de la ciutat realitzat en pedra tallada i dos grans tapissos dits dels consellers.

[edita] El Trentenari

Era el lloc on es reunien els 32 membres del Trentenari, per a deliberar les propostes que havien d'arribar al ple del Consell de Cent.

Es tenen not??cies que la seva construcci?? es va fer el segle XIV i que l'any 1369 ja tenien lloc les reunions dels consellers:

en una casa situada al fons del pati central.^[12]

El cronista Esteve Gilabert Bruniquer (1561-1641), ens relata l'elecci?? de consellers fets l'any 1388, on s'explica el recorregut per l'edifici: els electors baixaven del Sal?? de Cent a l'arxiu, despr??s el notari i el escriv?? sortien:

...de l'arxiu i del portal de la casa per lo qual se entrava al verger de la casa de la Ciutat.^[13]

i els electors sortiren:

...a la lotja que era en dit verger.^[14]

votaren i entraren a la casa del Consell de Trenta. Acabat el proc??s pujaren al Consell de Cent, on es f??u p??blic el resultat.^[13]

Un exemple d'estructura del renaixement s??n les obres d'ampliaci?? que es van portar a terme l'any 1559. La nova fa??ana constava de tres arcs de mig punt sostinguts per pilastres amb columnes adossades i capitells corintis que sostenen un sostre amb cassetonat de fusta, on es trobava la porta centrada i una finestra a cada costat amb decoraci?? renaixentista.

La reforma renaixentista de la Llotja del Trentenari, segons Adolf Florensa "podria anar signada pel mateix Fra Giocondo".^[15]

La porta exterior d'acc??s, es va realitzar l'any 1580 d'arc de mig punt, emmarcada per columnes salom??niques adossades amb decoraci?? floral i her??ldica, a la seva llinda es pot veure un escut al centre i a cada costat dues representacions de La Prud??ncia i La Just??cia. ^[16]

[edita] L'escrivania

Fou la primera estan??a a construir-se i usar-se, doncs era l'espai on es guardaven tots els llibres d'acords i comptes. Per documents conservats se sap que estava situada a la part esquerra de l'entrada per la fa??ana g??tica. Es conserven alguns elements com l'escut que es trobava sobre la porta d'entrada amb la inscripci?? al seu voltant ES-CRI-VA-NIA i tretze de les quinze bigues que es van encarregar per a decoraci?? del sostre del rebedor al pintor Berenguer Lleonart l'any 1401:

Les bigues, taules, cabrions e tota altra fusta del sostre fahedor sobre lo portal mayor de la Casa del Consell.^[17]

Les que decoraven pr??piament la sala van ser pintades per Pere Arcanya, onze s??n originals i dotze van ser restaurades l'any 1929, entre les bigues es conserven els escuts en relleu de la ciutat i dels comtes de Barcelona. Es va reconstruir la porta i una finestra amb vitralls i d'on estava l'escrivania es va fer arrencar l'escala negra cap a la primera planta.

[edita] L'escala Negra

Deu el seu nom, al material que a partir del primer tram canvia l'escala de pedra per marbre negre, va ser constru??da l'any 1929 per Adolf Florensa i Ferrer i el seu equip, d'estil neog??tic per a harmonitzar amb el seu entorn fins al primer tram que canvia a l'estil neocl??ssic de la planta primera. A l'arrencada de l'escala i sostingut per un lle?? tallat, es reprodu??x en relleu, el primer segell que es va utilitzar a l'escrivania: quatre escuts d'armes dels comtes de Barcelona separats per una creu.

El sostre est?? realitzat amb un cassetonat de fusta imitant l'antic original del Trentenari.

Es troba al mur esquerre uns grans murals pintats per Miquel Viladrich l'any 1928 que t?? per t??tol Barcelona Cap i Casal de Catalunya, realitzat amb una pintura plana; representa una al??legoria de Catalunya amb personatges tradicionals i amb s??mbols com la sardana, les illes Medes, la muntanya de Montserrat, aix?? com temes relatius al poema Canig?? de Jacint Verdaguer, emmarcades com un tr??ptic per tres arcs cecs de marbre.

Al final de l'escala, al front, dintre d'una forn??cula est?? col??locada l'escultura de Josep Llimona La bona acollida.

[edita] Sal?? de Cr??niques

??s un dels espais que m??s reformes va tenir l'any 1929 quan es van variar les dimensions i es va elevar el sostre. Per?? el que crida m??s l'atenci?? del sal?? s??n els murals de pintura que cobrixen les seves quatre parets i el sostre. Es va fer l'enc??rrec al pintor Josep Maria Sert, llavors resident a Par??s, fins all?? es va traslladar Agust?? Duran i Sanpere, per entre ambd??s realitzar la proposta de la representaci?? de les pintures: Havia de ser sobre la narraci?? de les cr??niques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot que van fer sobre l'expedici?? de la Companyia Catalana d'Orient , que havia estat dirigida per Roger de Flor.

Per a la seva realitzaci?? es va emprar fulles de pa d'or i plata i sobre aquest material la narraci?? en pintura a l'oli de la trobada de Roger de Flor amb l'emperador Andr??nic II Pale??leg, el pagament dels grecs amb moneda falsa, la marxa cap al B??sfor, la defensa de Gal??l??poli, l'assassinat de Roger de Flor, la venjan??a catalana, la incorporaci?? a la corona aragonesa-catalana dels ducats d'Atenes i Neopatria, els dos cronistes Ramon Muntaner i Bernat Desclot. Al sostre, la pintura amb l'escena de la defensa de la torre de Adrian??polis. L'efecte de les pintures es ressalta sobre manera amb el paviment de marbre negre.

[edita] Capella del Bon Consell

Es t?? not??cia que la primera capella va ser constru??da entre els anys 1379 i 1408, solament es conserva la porta i l'escut amb les armes de l'ajuntament, quant a l'interior no es t?? not??cia de la seva decoraci?? per?? s?? del retaule de la Verge dels Consellers, que va ser encarregat el 4 de setembre de 1443 al pintor valenci?? Llu??s Dalmau ^[18] fent constar al contracte que seria:

De bona fusta de roure de Flandes ben endrapat e enguixat.^[19]

El 27 de novembre de 1443, es va encarregar a Francesc Gomar l'execuci?? del treball de la part en fusta del retaule. Actualment es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

L'actual capella, encarregada sent alcalde de la ciutat Josep Maria de Porcioles i Colomer, est?? situada al costat del sal?? de Cr??niques i ??s de dimensions molt redu??des, la decoraci?? es va encarregar a l'escultor Enric Monjo l'any 1958, inaugurant-se el 1966. Presideix la capella la imatge de la Mare de D??u de Montserrat, de talla policromada i a la seva peanya l'escut de la ciutat, damunt d'ella hi ha un crucifix d'ivori i al gran plaf?? central uns grups d'imatges representant les autoritats i els personatges tradicionals del poble, fent les seves ofrenes a la Verge.

A la seva part alta es troba el seguici dels sants barcelonins i mercedaris, com Sant Oleguer, Sant Josep Oriol, Santa Eul??lia, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort, entre uns altres, a cada costat es troben les quatre virtuts cardinals, prud??ncia, just??cia, fortalesa i tempran??a.

A les parets laterals tamb?? d'alabastre, hi ha dos grans retaules, el de la dreta representa la glorificaci?? de la Verge i al de la paret esquerra, l'adoraci?? a Jes??s per part dels reis mags, pastors etc.

Al sostre s'aprecia una lluerna amb un mosaic que representa el cel i al seu centre la m?? de D??u entre les lletres alfa i omega a la seu voltant hi ha un conjunt d'escultures en fusta de til??ler, representant un conjunt de sants i ??ngels m??sics.

[edita] Sal?? de la Reina Regent

??s on celebren els plens municipals, constru??t l'any 1860 sobre el lloc que ocupava el Pati dels Tarongers per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamaj??.

Consta de planta semicircular amb forma d'hemicicle i amb una volta de semi c??pula amb pintures de l'artista Claudi Lorenzale que representen la Ci??ncia, la Virtut i el Comer?? i la Ind??stria, i la claraboia de vidre de Pere Falqu??s, sostingut tot aix??, per unes grans columnes j??niques de marbre vermell i la base decorada amb motius florals daurats.

Presidint la sala, de planta semicircular, es troba una pintura de Francesc Masriera i Manovens, de la reina regent Maria Cristina d'??ustria amb el seu fill el pr??ncep Alfons XIII, futur rei d'Espanya, col??locada damunt de la taula presidencial, realitzat l'any 1888 amb motiu de la visita que va fer durant l'Exposici?? Universal d'aquest any a Barcelona.

En unes forn??cules laterals es poden veure les escultures realitzades per Josep Viladomat de Sant Jordi i Santa Eul??lia. L'hemicicle es distribu??x en dos nivells, per als regidors amb cinquanta seients i altre per al p??blic i premsa que vulgui assistir als plens. El mobiliari va ser renovat el 1891 per l'arquitecte Pere Falqu??s d'estil alfons??.

A un dels seus murs laterals existeix un acc??s per al Sal?? de Cent enclavat en el centre de l'edifici.

[edita] Sal?? de Cent

Fou realitzat pel mestre d'obres Pere Llobet l'any 1369, de planta rectangular, amb coberta plana i amb tres trams separats per dos grans arcs de mig punt. Per a la seva il??luminaci?? es van obrir quatre rosasses, la m??s gran es va construir sobre l'entrada principal, mentre que les tres restants i d'inferior grand??ria, es van situar al mur que donava al Pati dels Tarongers. Els vitralls de les rosasses van ser realitzades per l'artista Nicolau de Maraya.

La decoraci?? del cassetonat del sostre es va encarregar a Jaume Canalies, Francesc Jordi i Berenguer Lleonart l'any 1372.

La primera reuni?? del consell es va fer el 17 d'agost de 1373, durant el regnat de Pere el Cerimoni??s segons la placa que es pot veure al Sal??:

??	L'any 1373 de la Nativitat del Senyor, el dia 17 d'agost, regnant l'il??lustr??ssim Senyor Pere III, per la gr??cia de D??u rei d'Arag??, fou celebrat el primer Consell dels Cent Jurats en aquesta casa, que fou enllestida el mateix any, essent-ne aleshores Consellers els venerables Pere ??a Rovira, Lloren?? de Gualbes, Jaume Burgu??s, Bernat Ferrer i Galceran Carb??.	??

Al segle XVII es va decidir fer reformes al gust del nou art del barroc i es va encarregar a l'escultor Agust?? Pujol el cadirat de fusta i el retaule del mur de la cap??alera del sal??. La defunci?? d'Agust?? Pujol ocorregut al mateix any 1628, va obligar a encarregar les obres a Josep Say??s, que es van haver d'interrompre per la Guerra dels Segadors l'any 1640.

L'any 1647 es va construir una porta d'acc??s de marbre dissenyada per el mestre d'obres Jaume Granger i realitzada per Josep Rat??s i Pere Serra, que va passar el 1929 a ser una porta lateral del sal??.

A partir de 1714 amb els decrets de Nova Planta, i una Real Ordre del 28 d'agost de 1718 on es disposava:

??	??? se ponga la Sala en la forma en que est??n las de los dem??s Ayuntamientos de las dem??s ciudades de estos reinos.	??

Tamb?? es manava per Reial C??dula del 13 d'octubre de 1718:

??	??? que se quiten y arrimen los doseles y siller??a que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento. [20]	??

Va entrar en decad??ncia fins a l'extrem que l'any 1822 el Sal?? de Cent va tancar les seves portes i van ser venudes les obres barroques que hi havia.

Es va reconstruir l'any 1860 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamaj?? afegint-li dos trams m??s amb un arc igual als quals ja existien ^[21] durant una visita de la reina Isabel II i la restauraci?? dels Jocs Florals gr??cies a les iniciatives entre uns altres de V??ctor Balaguer, amb el lema P??tria, Fides, Amor. A partir d'aqu?? va haver altres reformes en diferents anys.

L'any 1887 davant la celebraci?? en la ciutat, de l'Exposici?? Universal de 1888, es va convocar un concurs per a un projecte de reforma al que va acudir Antoni Gaud?? i Cornet per?? va ser Llu??s Dom??nech i Montaner qui es va fer c??rrec de les obres, encara que no es va realitzar totalment el seu projecte.

L'any 1914 va ser aprovat un nou projecte d'Enric Monserd?? i Vidal, on el disseny mantenia l'estil g??tic hist??ric del lloc. Es va construir un cadirat g??tic, un paviment amb representacions dels escuts dels gremis i la ciutat, com el que es veu al retaule de la Verge dels Consellers de Llu??s Dalmau de l'any 1443^[22] i el retaule d'alabastre col??locat a la cap??alera del sal??, representant un escut de la ciutat custodiat per dos macers ^[23] i a la seva part baixa les escultures de La Verge de la Merc??, amb Sant Andreu i Santa Eul??lia en ambd??s costats seguits d'uns medallons representant l'escut de Sant Jordi i el Llibre dels Privilegis de Barcelona i al bord?? del retaule les escultures dels consellers Joan Fiveller i Rafael Casanova. ^[24] La data de realitzaci?? del retaule fou el 1924. Als murs laterals del sal?? hi son les escultures del rei Jaume I i de Sant Jordi realitzades per Manel Fux??, col??locades sota un coronament amb pinacles g??tics reconstru??ts l'any 1998 per l'escultor Medina Ayll??n.

[edita] Galeria g??tica

La galeria ??s porticada amb arcs apuntats que descansen sobre fines columnes de capitells amb motius florals i angelets, d'estil renaixentista. A un d'aquests capitells est?? la data de 1577 gravada.

L'any 1929, a les obres de remodelaci?? d'Adolf Florensa i Ferrer i Antoni de Falguera i Sivilla es van retirar els vitralls que havien estat instal??lats per Dom??nech i Montaner el 1888, col??locant tres a un dels racons de la galeria realitzats al taller de Antoni Rigalt i Blanch representant:

• Santa Madrona, Santa Eul??lia i Santa Maria de Cervell??.
• Els bisbes Sant Oleguer i Sant Sever.
• Sant Crist??for i Sant Sebasti??.

Aix?? es deixava m??s semblant a la construcci?? del segle XVI, i es va encarregar al pintor Josep Maria Sert la decoraci?? de les voltes de les galeria amb personatges com Crist??for Colom, els te??legs Francesc Eiximenis i Ramon de Penyafort, els fil??sofs Jaume Balmes i Josep Torras i Bages, els poetes Ausias March i Jacint Verdaguer etc, amb els tons ocres caracter??stics de la pintura de Sert.

[edita] Despatx d'Honor de l'Alcalde

El despatx d'Honor de l'Alcalde est?? orientat cap a la pla??a de Sant Jaume, i t?? els panells pintats per Xavier Nogu??s l'any 1932, simbolitzant els fets importants esdevinguts a la ciutat durant el segle XIX, com l'enderrocament de les muralles el 1854 per a engrandir la ciutat, el moviment cultural de la Renaixen??a catalana de principis dels anys 1830, els cors de Clav?? i la industrialitzaci??.

[edita] Sala de Carles III

Aquesta sala ??s la que t?? acc??s a la balconada principal de la fa??ana neocl??ssica, per a la seva decoraci?? es va fer l'enc??rrec al pintor Josep Pey i Farriol l'any 1929; al sostre i a les cornises va representar l'??poca borb??nica a Barcelona durant el segle XVIII, al voltant de la imatge central de Carles III a la seva entrada a la ciutat.

[edita] Sala de Comisions

Coneguda tamb?? com Sal?? de la Verge del Pilar per haver tingut una imatge de la Verge al seu interior.

Es va encarregar l'any 1929 al pintor Ricard Canals i Llamb?? la seva decoraci??, que a causa de la seva defunci??, solament va portar a terme la pintura del sostre, emmarcada dintre d'un gran oval amb fons blau, t?? representada la ciutat de Barcelona com una figura femenina amb el lema: Terra dabit merces undaque divitas.

Durant la d??cada dels anys 1950, es va acabar la seva decoraci?? amb les pintures de les parets per l'artista Antoni Vila Arrufat.

[edita] Sala de Consolat de Mar

La sala tamb?? es coneix com a sala de l'expansi?? Catalana. ??s la que allotja les reunions dels regidors. L'any 1958 es va encarregar la seva decoraci?? a Evarist M??ra i Rossell??, que amb grans plafons de fusta va cobrir totes les seves parets amb marqueteria, reproduint l'expansi?? catalana dels segles XIII i XIV.

[edita] Sala del Quixot

Est?? situada al costat del despatx d'Honor de l'alcalde i decorada amb representacions de l'estada, segons la novel??la de Cervantes, del Quixot a Barcelona, realitzades l'any 1958 pel pintor Francesc d'Ass??s Gal?? i Fabra.

[edita] Sala del Bon Govern

El pintor Josep Obiols, fou l'autor de la decoraci?? d'aquesta sala l'any 1961, destinada per a les reunions dels regidors municipals. Els temes s??n: el Treball i la Llei, la Fe, la Pulcritud, la Just??cia i la Conc??rdia, pintats amb un estil molt acad??mic.

[edita] Sala del Treball

Encarregada al pintor Ramon Rogent i Per??s l'any 1956, s'hi representen els gremis i oficis que han tingut tanta import??ncia a la hist??ria de la ciutat; per la seva mort ocorreguda dos anys m??s tard, va ser acabada pel seu deixeble Joan Bosco Mart??, qui la va realitzar seguint fidelment els dibuixos del seu mestre.

[edita] Edificis Nou i Nov??ssim

[edita] Pati central de l'edifici Nou

Una de les intervencions de l'arquitecte Manuel Brullet en la remodelaci?? de ledifici Nou l'any 1994, va ser l'ampliaci?? del pati central, la funci?? era, segons Brullet:

??	...il??luminar i endra??ar totes les circulacions perimetrals de les oficines. S'ha eliminat la sensaci?? de laberint del vell edifici i s'han practicat sistem??ticament obertures en totes les depend??ncies, que han convertit unes oficines fosques i poc confortables en unes oficines di??fanes i dom??stiques. [25]	??

Es va encarregar una escultura per a aquest nou espai a l'artista Antoni Llena. L'obra dissenyada per l'escultor t?? m??s de vint metres d'al??ada al llarg de les sis plantes de l'edifici, consta de dos pals com un gran estenedor irregular o biaixat amb dues cintes que poden subjetar la mem??ria de la ciutat i la seva hist??ria. Sobre la base d'un dels pals, Llena va posar una cinta met??l??lica on hi ha gravat el lema Preferiria no fer-ho, aquesta frase ??s inspirada amb un personatge de Herman Melville, el funcionari Bartleby ^[26] que exclama: I would prefer not to (preferiria que no), i que mostra, segons l'escultor, algunes de les contradiccions que han guiat la hist??ria de la nostra ciutat. Fou instalada l'any 2002.

[edita] Sala Llu??s Companys

Decorada per Eul??lia Serna, aquesta sala va ser inaugurada el 1990 amb l'objectiu d'albergar confer??ncies de premsa i comissions del govern, sent l'??ltima gran reforma de l'edifici Nov??ssim, situat a la pla??a de Sant Miquel.

Est?? dividida en tres sales m??s petites, la Sala de l'Alcalde, la Sala de Premsa amb forma d'hemicicle, destacant el gran llum amb forma d'oval i l'escut de l'ajuntament i la petita Sala de Reunions, on es troba l'obra Taula de l'artista Josep Guinovart de l'any 1993, representant el mar, la terra, l'aigua i la tradici??, segons una explicaci?? del mateix artista:

??	... l'origen d'aquesta obra est?? situada a Menorca, la taula, monument megal??tic prehist??ric propi del Mediterrani. ??s un intent pict??ric d'espai i forma, horitzontal de pedra i de mar, amb el suport vertical de terra i pedra al infinit...	??

[edita] Mirador de Maria Aur??lia Capmany

Dissenyat per l'arquitecte Manuel Brullet, dedicat a la que fou regidora de Cultura de l'ajuntament Maria Aur??lia Capmany, est?? situat a l'??ltim pis de l'edifici Nov??ssim, despr??s d'haver eliminat les quatre plantes superiors, convertint-lo en un sal?? mirador amb una situaci?? privilegiada, oferint diferents vistes panor??miques de la ciutat, va ser realitzat l'any 2004 amb una barana de vidre que envolta tot el mirador, el sostre i el paviment estan constru??ts amb fusta.

[edita] Resum evoluci?? arquitect??nica

Data	Intervenci??	Autor
1369-1373	Sal?? de Cent, escrivania i Trentenari	Pere Llobet
1399-1402	Fa??ana g??tica del carrer Ciutat	Arnau Bargu??s
1550	Imatges Sant Sever i Santa Eul??lia en fa??ana g??tica	Les originals s??n an??nimes. En 1876, Joan Flotats i Lluci?? va refer la imatge de Sant Sever
1559	Ampliaci?? renaixentista del Trentenari.	(?)
1577-1580	Porta principal Sal?? de Cent (antiga porta Trentenari) i galeria g??tica pati	(?)
1647-1648	Porta lateral Sal?? de Cent	Jaume Granger
1831-1847	Fa??ana principal pla??a Sant Jaume	Josep Mas i Vila
1853-1855	Escut-coronament fa??ana Sant Jaume	Francesc Daniel Molina i Casamaj??
1848-1860	Ampliaci?? dos ??ltims trams Sal?? de Cent	Francesc Daniel Molina i Casamaj??
1860	Sal?? de la Reina Regent	Francesc Daniel Molina i Casamaj??
1868	Vitralls i rosasses Sal?? de Cent	Miquel Garriga i Roca
1887-1888	Vitralls a la galeria g??tica i reforma parcial del Sal?? de Cent	Llu??s Dom??nech i Montaner
1890-1894	Escala d'Honor	Pere Falqu??s i Urp??
1913	Projecte de reforma del Sal?? de Cent. Executat en 1924.	Enric Monserd?? i Vidal
1926	Escala marbre negre i trasllat porta Sal?? de Cent	Antoni de Falguera i Sivilla
1928	Edifici Nou	Antoni de Falguera i Sivilla
1929	Modificaci?? Escala d'Honor	Adolf Florensa i Ferrer Joaquim Vilaseca i Rivera
1929-1930	Sal?? de Cr??niques	Adolf Florensa i Ferrer Josep Maria Sert
1962-1969	Edifici "Nov??ssim"	Lloren?? Garc??a-Barb??n Enric Giralt i Ortet
1982	Sala Quatre Estacions. Actualment dedicada a la informaci?? tur??stica.	Pere Casajoana i Salvi
1990	Sala de Llu??s Companys	Eul??lia Serna
1994	Pati interior edifici Nou	Manuel Brullet Tenas
2000-2001	Enderroc parcial edifici "Nov??ssim"	Manuel Brullet Tenas

[edita] Vegeu tamb??

• Ajuntament de Barcelona
• Conseller en Cap
• Llista de Consellers en Cap

[edita] Refer??ncies i notes

[edita] Bibliografia

• Volum 16 (2002), Art de Catalunya, Art i arquitectura d'avui. La Veu dels artistes, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-89931-24-0
• Volum 9 (2001), Art de Catalunya, Pintura moderna i contempor??nia, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-89931-19-4
• Volum 3 (1998), Art de Catalunya, Urbanisme, arquitectura civil i industrial, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-24089-04-6
• Catas??s, Aleix, Ainaud de Lasarte, Josep M., Espin??s, Josep M. (2005), Barcelona, La Casa de la Ciutat, Ayuntament de Barcelona y Lunwerg Editors. ISBN 84-7609-179-6 Ayuntament ISBN 84-9785-227-3 Lunwerg (catal??)(angl??s)
• Tarin-Iglesias, Jos?? (1967), La Capilla del Buen Consejo, Seminario de Arqueolog??a e Historia de la Ciudad.(castell??)
• Volum 1 (2005), Enciclop??dia de Barcelona, Enciclop??dia Catalana. ISBN 84-412-1395-X
• Pladevall i Font,Antoni (2003), L'art G??tic a Catalunya, Arquitectura III, Barcelona, Enciclop??dia Catalana. ISBN 84-412-0891-3

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Casa de la Ciutat (Barcelona)

v ??? d ??? e Llocs d'inter??s tur??stic de Barcelona

Edificis i llocs singulars {{{contingut-t??tol}}} Arc de Triomf ?? Bellesguard ?? Biblioteca de Catalunya ?? La Boqueria ?? Casa Amatller ?? Casa Batll?? ?? Casa Calvet ?? Casa Fuster ?? Casa Lle??-Morera ?? Casa Mil?? ?? Casa Terrades ?? Casa Vicens ?? Castell dels Tres Dragons ?? Catedral ?? Casa de l'Ardiaca ?? Casa de la Ciutat . ???Est??tua de Colom ?? Drassanes Reials . Dona i Ocell ?? Estaci?? de Fran??a ?? Observatori Fabra ?? Edifici F??rum ?? Fundaci?? Joan Mir?? ?? Hospital de Sant Pau ?? Hospital de la Santa Creu ?? Hotel Arts ?? Monestir de Jonqueres ?? Monestir de Pedralbes ?? Font m??gica ?? Castell de Montju??c ?? Torre de Comunicacions de Montju??c ?? Port Ol??mpic ?? Anella Ol??mpica ?? Palau del Bar?? de Quadras ?? Palau Episcopal ?? Palau G??ell ?? Palau de la Generalitat ?? Palau de la Virreina ?? Palau Reial Major ?? Parlament de Catalunya ?? Pavell?? de Barcelona ?? Poble Espanyol ?? Sagrada Fam??lia ?? Sala de les Cent Columnes ?? Santa Maria del Mar ?? Torre Agbar ?? Torre de Collserola ?? Vapor Vell      Places i carrers {{{contingut-t??tol}}} Carrer d'Aviny?? ?? Carrer Ferran ?? Diagonal ?? Fossar de les Moreres ?? El Call ?? La Rambla ?? Gran Via de les Corts Catalanes ?? Passeig de Gr??cia ?? Pla??a de Catalunya ?? Pla??a d'Espanya ?? Pla??a Reial ?? Rambla de Catalunya      Museus {{{contingut-t??tol}}} Museu Arqueol??gic ?? Casa Museu Gaud?? .CCCB ?? Cosmocaixa ?? Fundaci?? Antoni T??pies ?? Fundaci?? Joan Mir?? ?? Institut Bot??nic ?? Jard?? Bot??nic ?? MACBA ?? Museu de les Arts Decoratives ?? Museu Castell de Montju??c i Museu Militar ?? Museu de Cera ?? Museu de Cer??mica ?? Museu de la Ci??ncia ?? Museu Egipci ?? Museu de l'Er??tica ?? Museu Etnol??gic ?? Museu Frederic Mar??s ?? Museu del FC Barcelona ?? Museu d'Hist??ria de Catalunya ?? Museu d'Hist??ria de la Ciutat ?? Museu Mar??tim ?? Museu de la M??sica ?? Museu Nacional d'Art de Catalunya ?? Museu del Perfum ?? Museu Picasso ?? Museu T??xtil i d'Indument??ria ?? Museu de la Xocolata      Estadis {{{contingut-t??tol}}} Camp Municipal Narc??s Sala ?? Camp Nou ?? Camp de Les Corts ?? Estadi de Sarri?? ?? Estadi Ol??mpic Llu??s Companys ?? Mini Estadi ?? Palau Blaugrana ?? Palau Sant Jordi      Arts Esc??niques {{{contingut-t??tol}}} Gran Teatre del Liceu ?? L'Auditori ?? Palau de la M??sica Catalana ?? Teatre Apolo ?? Teatre Grec ?? Teatre Lliure ?? Teatre Poliorama ?? Teatre Romea      Parcs {{{contingut-t??tol}}} Jardins Moss??n Costa i Llobera ?? Laberint d'Horta ?? Parc de les Aig??es ?? Parc de la Ciutadella ?? Parc de l'Espanya Industrial ?? Parc del Clot ?? Parc G??ell      Zoos {{{contingut-t??tol}}} Aquari de Barcelona ?? Parc Zool??gic de Barcelona      Platges {{{contingut-t??tol}}} Platja de la Barceloneta ?? Platja del Bogatell ?? Platja de la Mar Bella ?? Platja de la Nova Ic??ria ?? Platja de la Nova Mar Bella ?? Platja de Sant Sebasti??

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Art
Art	Rococ??
Arquitectura	Antoni Gaud?? i Cornet ??? Casa de la Ciutat de Barcelona  ??? Castell de Bellver ??? Catedral de Barcelona ??? Catedral de Girona  ??? Catedral de Ja??n  ??? Catedral de Palma ??? La Seu Vella de Lleida ??? Manuel Joaquim Raspall i Mayol  ??? Palau de la Generalitat de Catalunya
M??sica	Llu??s Llach i Grande ??? Maurice Ravel ??? Manuel de Falla ??? ??pera
Pintura	Artemisia Gentileschi