Antoni Gaudí i Cornet
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms (Baix Camp), 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l'arquitectura.
La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Infantesa i joventut
Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de juny de 1852. El lloc exacte del naixement és discutit, segons uns, es situa a Reus, on a la seva casa natal, hi té una placa dedicada; i segons altres al Mas de la Calderera de Riudoms (Baix Camp), que era propietat de la seva família. El que sí que se sap segur, és que l'endemà del seu naixement fou batejat a Reus.
Antoni fou el cinquè fill del matrimoni, des de petit va tenir un problema reumàtic que li va impedir portar una via normal per la seva edat i que l'acompanyà tota la seva vida. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passegés de tant en tant, i per aquest motiu es va convertir en un gran caminador. A causa de la seva malaltia no podia jugar amb els altres nens i va faltar a força classes, a les que hi arribava a lloms d'una burra. Aquests fets li van permetre passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres.
Tant el seu pare com el seu avi eren calderers i disposaven d'un taller i l'habitatge de la família a l'arraval de Sant Francesc de Riudoms[1], de qui va aprendre la capacitat de crear i treballar en tres dimensions.
De molt jove visqué les escorrialles del romanticisme, i amb el seu amic Eduard Toda i Güell, amb qui va compartir els estudis de batxillerat al col·legi de les Escoles Pies[2] i Josep Ribera i Sans, conegué a fons les ruïnes del monestir de Poblet que li donà una gran familiaritat amb aquest tipus d'arquitectura històrica.
Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura a l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, que després d'uns anys d'estudis previs cursà entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diverses feines: de calderer [3], o en diferents estudis d'arquitectes o de mestres d'obres. A finals de 1873 o principis de 1874, durant la seva formació, ja havia fet el seu primer projecte, el pla general per la Cooperativa Obrera Mataronense, la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, a través del reusenc Salvador Pagès i Inglada, cooperativa per la que també n'elabora la bandera.
El 1876 moren tant la seva mare com el seu germà Francesc, i tres anys més tard la seva germana Rosa, i Gaudí ha de fer-se càrrec de la Rosa Egea, la filla disminuïda psíquica de la seva germana Rosa.
No fou un alumne especialment brillant i fins i tot suspengué unes quantes assignatures. Finalment, el 1878 va obtenir el títol d'arquitecte.
| « | Hem donat un títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà. | » |
|
—Elies Rogent, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, 1878[4] |
||
[edita] Els inicis (1878-1882)
La primera etapa de l'arquitectura d'Antoni Gaudí està marcada per la comunió amb l'ideari cooperativista, si tenim en compte que totes les obres d'aquells anys són de caire urbà i social. Continua treballant en la Cooperativa Obrera Mataronense amb el projecte del Casino recreatiu (1878), que no es va arribar a executar, i de dues de les cases per als treballadors (1878), i el 1883 la bàscula, la porteria i el seu treball més destacat dels realitzats en aquest conjunt: la sala de blanqueig, del, amb una estructura de la coberta feta en peces curtes de fusta subjectades amb caragols que configuren arcs parabòlics. Posteriorment continuaria la seva vinculació amb el disseny del conjunt de la cooperativa amb la creació de l'estendard de la societat (1884) i la decoració d'una sala per a una festa cultural el 1885.
Projecta també diverses obres menors com els dos fanals de la plaça Reial i el del Pla de Palau de Barcelona i una parada de flors amb quiosc i urinari. Josep Fontserè i Mestre encarrega la font de la cascada al jove Gaudí al parc de la Ciutadella.
[edita] Historicisme. A la recerca d'un estil propi (1883-1900)
Durant aquesta etapa utilitza, de forma molt lliure i personal l'art musulmà i els estils gòtic o barroc, seguint la corrent historicista de moda en aquella època, amb un esforç per superar els estils històrics i aconseguir una plàstica i unes formes estructurals pròpies. Inventa una quantitat considerable de mecanismes, sistemes i elements arquitectònics, formulant un llenguatge arquitectònic de gran simplicitat constructiva, amb el predomini de la línia recta sobre de la corba.
L'any 1883 projecta la seva primera obra d'envergadura, la Casa Vicens, a Gràcia, per a una família benestant propietària d'una fabrica de ceràmica, i inspirada en l'arquitectura islàmica i oriental que destaca en aquell moment per l'original utilització de la pedra, el totxo, i la ceràmica.
Aquell mateix any passen dos fets que seran cabdals en la vida de Gaudí, ambdós propiciats per Joan Martorell i Montells, arquitecte que havia fet una casa a la Rambla per a l'industrial Joan Güell i Ferrer, i que es convertia en el seu mentor: Per una banda és Martorell qui presenta Gaudí al fill de Joan Güell, Eusebi Güell i Bacigalupi, i per l'altra se li encarrega, seguint el consell de Martorell, la continuació de les obres de la Sagrada Família per divergències entre l'anterior arquitecte, Francisco de Paula del Villar, i els promotors, l'Associació de Devots de Sant Josep, que l'any 1881 havia comprat un gran terreny entre els carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca a Barcelona, per construir-hi el temple. Aquest encàrrec va contribuir a fer famós en el món catòlic un arquitecte que tot just començava.
Güell i Gaudí, catalanistes tots dos, van simpatitzar de seguida i durant 35 anys, fins al 1918, any en què Güell va morir, la relació es va mantenir forta i es va traduir en diverses realitzacions. De fet, Eusebi Güell va ser en part el seu mecenes, tot i que tan sols era sis anys més gran que Gaudí, però comptava amb una fortuna doncs havia heretat els negocis del seu pare i a més, s'havia casat amb Isabel López, filla d'Antonio López y López, marquès de Comillas, i li va correspondre administrar les notables fortunes familiars.
El primer encàrrec de Güell va ser el pòrtic d'entrada a una finca pagesa que havia comprat als afores de les Corts, Can Cuiàs de la Riera. Gaudí va fer servir de nou l'estil neo-mudèjar a l'entrada del pavelló de consergeria que encara es conserva, a l'avinguda de Pedralbes, i va fer també una meravellosa reixa amb un drac. També com a resultat de la seva relació amb Güell, el mateix any Gaudí va realitzar els plànols de la finca El Capricho a Comillas (Cantàbria) per a Máximo Díaz de Quijano, cunyat d'Antonio López, que es construeix entre 1883 i 1885, i el 1893 va fer el projecte per una escola a Tànger[5] que mai es va arribar a executar.
Mentre, un jove Gaudí de 31 anys tenia carta blanca per pensar un projecte diferent per al Temple Expiatori de la Sagrada Família en els terrenys de Sant Martí de Provençals, un poble aleshores independent del pla de Barcelona. Entre 1883 i 1893 es va realitzar la primera fase de la construcció del temple, que va consistir en la cripta, d'estil neogòtic (1883-1891) i l'absis (1891-1893).
Güell li encarrega un habitatge per al seu ús personal, el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla de Barcelona. La idea de l'industrial era que el nou edifici igualés o superés el Palau Moja, situat a la Rambla cantonada amb el carrer de Portaferrissa, que era propietat del seu cunyat, Claudio López, segon marquès de Comillas. La construcció comença el juliol de 1886 amb pedra de les pedreres del propi propietari. La façana conté audaços elements de ferro forjat, i una peça clau de la casa és la decoració amb murals del pintor Aleix Clapés, amic de Gaudí.
Altres obres d'aquesta època són el Palau Episcopal d'Astorga, on el bisbe Grau va decidir encarregar-li la construcció d'un nou palau episcopal al seu amic Gaudí, el Col·legi de les Teresianes a Sant Gervasi de Cassoles col·legi i casa mare de l'orde teresià a Barcelona, que havia estat començada per l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal,[6] la residència de Bellesguard al peu de la serra de Collserola, i la Casa de los Botines de Lleó.
[edita] Modernisme. Creació i innovació amb estil propi (1900-1914)
La segona etapa creativa d'Antoni Gaudí coincideix amb el moment àlgid del modernisme, en el que desenvolupa un llenguatge personal colorista i alegre, amb un aprofundiment en la religiositat, especialment reflectida en el Temple Expiatori de la Sagrada Família.
El 23 d'octubre de 1906 mor el seu pare, Francesc Gaudí i Serra, als 93 anys, al xalet del Parc Güell on s'havien traslladat l'any anterior, i es queda amb la companyia de la seva neboda Rosa Egea fins a la seva mort el 1912.
Les obres de construcció de la Sagrada Família continuen amb la segona fase, que correspon a la és la façana del Naixement, realitzada entre 1891 i 1900, i les seves quatre torres corresponents.
D'aquesta etapa és la façana posterior de la Casa Calvet, una de les seves obres més conservadores.
La torre Bellesguard (1900-1909), construïda amb pedra i maó, te molta més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tant típica de Gaudí. Les golfes amb els seus arcs de maó son una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, tal com també es pot veure a La Pedrera i al Col·legi de Santa Teresa de Ganduxer. Els mosaics dibuixats per Domènec Sugrañes juntament amb el ferro forjat afegeixen fantasia a l'edifici.
El Parc Güell (1900-1914) havia de ser una urbanització de gran categoria, amb aproximadament 86 habitatges disseminats en un immens jardí, als voltants de la ciutat i amb una vista panoràmica sobre tot Barcelona però va resultar un fracàs comercial, venent-se només dues parcel·les. En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà i l'estil peculiar de Gaudí, evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. Moltes de la superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. El punt central del parc està constituït per una immensa plaça buida, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc està recobert també de trencadís fet de petites peces de ceràmica i vidre obra de Josep Maria Jujol. La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les cent columnes, composta per vuitanta-cinc columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent). Fins a aquest lloc hi arriba l'escalinata de l'entrada principal del parc, de graons disposats simètricament al voltant d'una escultura de sargantana que s'ha convertit en l'emblema del jardí. A l'entrada principal del parc s'alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndixs estranys i motius geomètrics.
La Casa Batlló (1904-1906) és el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional construïda l'any 1877 per Emili Sala Cortés.
La reforma de la Catedral de Palma (1904-1914), feta en temps del bisbe Pere Joan Campins fou criticada sobretot per la destrucció d'alguns elements com el corredor dels ciris mudèjar, però que eliminà el retaule barroc de la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat i el retaule gòtic i començà a obrir els finestrals i rosasses. Avançà l'altar major fins davall la primera volta del presbiteri i mudà el cadirat des del cor renaixentista del mig de la nau central fins als murs laterals de la capella Reial, i entre la capella Reial i la primera columna construí unes tribunes amb els elements del cor i del presbiteri i col·locà les trones a continuació de les columnes esmentades. Són obra de Gaudí, també, la decoració de ceràmica amb els escuts d'armes els bisbes de Mallorca, posats al mur de cada costat de la càtedra episcopal, i els texts del Pontifical Romà amb lletra de ferro forjat daurat damunt el siti; també és obra de Gaudí la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat descompost en els seus dos elements; els lampadaris de les columnes (popularment, les trobigueres), la maqueta del baldaquí penjat amb cables i amb il·luminació elèctrica interior, que havia de ser provisional; el tornaveu, ara desaparegut de la cantoria o trona major, i el disseny dels símbols de la basílica (tintinàbul i conopeu) i altres elements. Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
La Casa Milà (1905-1907), coneguda com 'La Pedrera', molt polèmica en el seu moment, per les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.
En la darrera etapa de les seves construccions predominen els elements geomètrics. D'aquesta etapa en són: la cripta de la Colònia Güell, una de les colònies industrials de Catalunya amb una font important de natura i obra arquitectònica situada a Santa Coloma de Cervelló, en la que va projectar una església que no es va construir, amb una planta que reprodueix i reinterpreta l´evolució de la planta gòtica, amb un plantejament ovoide de cinc naus, una central i dues més a banda i banda, sobre la cripta existent, a la que s'accediria per una escala ja realitzada. La cripta està construïda amb maó de pedra basàltica i presenta columnes que aguanten l´empenta dels arcbotants.
[edita] La dedicació exclusiva a la Sagrada Família (1914 - 1926)
A la mort del seu amic íntim i col·laborador Francesc Berenguer i Mestres, i de la interrupció el mateix any de les obres de la l'església de la Colònia Güell i del Parc Güell, atès que resulten un fracàs econòmic, Antoni Gaudí decideix treballar únicament en el Temple de la Sagrada Família, tot i que acumulava un gran dèficit econòmic [7]que no pogué veure acabat i encara avui continua en construcció, i dels que va deixar nombrosos plànols, projectes i esbossos, aprofitant les tècniques i solucions arquitectòniques amb les que va experimentar a la cripta de la Colònia Güell.
El dia 7 de juny de 1926, Antoni Gaudí caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona. Havia creuat el carrer de Bailén prop de la Plaça Tetuan. Era un camí que feia molts vespres per anar de l'església de Sant Felip Neri fins a la Sagrada Família. Però aquell dia, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el va atropellar i el va deixar sense sentit. Pel seu aspecte de captaire van trigar en adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir el dia 10 de juny de 1926 a l'hospital de la Santa Creu i és enterrat el dia 12 a la cripta de la Sagrada Família, a la capella del Carme.
Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família, respecten el projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no en els detalls, que estan adaptats a l'estètica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme. Les parts que va poder acabar del projecte son la Cripta i la façana del Naixement
[edita] Gaudí i el catalanisme
Gaudí donava suport al moviment catalanista i l'independentisme [8] incorporant elements de la cultura catalana en les seves obres. A més a més, donava suport la Lliga Regionalista. Així, l'11 de setembre de 1924 les autoritats espanyoles (governant el dictador Primo de Rivera) van tancar les esglésies de Barcelona per tal d'evitar la celebració de la Diada, Gaudí, però, anà a l'Església de Sants Just i Pastor i va ser arrestat per negar-se a respondre en castellà a la policia [9].
[edita] Gaudí i la religió
Gaudí tenia un profund sentiment religiós cristià que el feu dedicar-se en la part final de la seva vida exclusivament a la construcció del temple de la Sagrada Família. Actualment està en procés de beatificació per part de l'Església catòlica.
[edita] Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO va declarar el 1984 [10] i el 2005 [11] com a Patrimoni de la Humanitat algunes de les obres d'Antoni Gaudí: el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló.
[edita] Obres [12]
[edita] Astorga
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1889-1893 | Palau Episcopal d'Astorga | Obra encarregada pel bisbe Grau, qui havia conegut Gaudí quan va estar a la diòcesi de Tarragona. | Correcte |  |
[edita] Barcelona
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1883 - 1888 | Casa Vicens | C/Carolines, 24 | Casa unifamiliar feta per a Manuel Vicens i Montaner. | Correcte |  |
| 1884 - 1887 | Finca Güell | Av. Pedralbes | Eusebi Güell encarregà a Gaudí la realització de diverses obres a la finca que tenia entre les Corts i Sarrià. Les obres consistiren en la tanca amb tres portes, la porteria i les cavallerisses, un mirador, una font i la capella de la casa-residència. | Correcte |  |
| 1884-1926 | Sagrada Família | Pça.Sagrada Família | La Sagrada Família és una església ubicada al districte de l'Eixample de Barcelona. És un dels més coneguts exemples del modernisme català i està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat. | Correcte. En construcció |  |
| 1885 - 1889 | Palau Güell | C/Nou de la Rambla | Casa unifamiliar encarregada per Eusebi Güell, mecenes de Gaudí. | Correcte |  |
| 1888 - 1890 | Col·legi de les Teresianes | C/ Ganduxer 85 | Gaudí rep l'encàrrec del pare Ossó, fundador de la companyia de Santa Teresa, de finalitzar un projecte ja iniciat. És desconeix l'autor del projecte original. | Correcte | .jpg/40px-Colegio_Teresianas_(1888).jpg){kind=small} |
| 1900 | Casa Calvet | C/ Casp 48 | Edifici realitzat per a un fabricant tèxtil, i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. | Correcte |  |
| 1900-1909 | Bellesguard | C/ Bellesguard, 16-20 | Habitatge unifamiliar construït a l'antic emplaçament d'un castell de Martí l'Humà. Gaudí s'inspirà en aquest fet per al seu disseny. | Correcte |  |
| 1900-1910 | Parc Güell | C/ Olot s/n | Parc públic amb les construccions comunitàries d'un projecte d'urbanització de luxe frustrat per la primera guerra mundial. | Correcte |  |
| 1905-1907 | Casa Batlló | Pg. de Gràcia, 43 | Remodelació integral d'un edifici del 1877, encarregada per l'industrial tèxtil Josep Batlló. | Correcte |  |
| 1906-1910 | Casa Milà | Pg. de Gràcia | Coneguda popularment com "la Pedrera", era una casa d'habitatges feta per al comerciant Pere Milà. Inspirada en el paisatge de la Capadòcia, actualment està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat | Correcte |  |
| 1908-1909 | Escoles de la Sagrada Família | Pça.Sagrada Família | Ubicades en una cantonada del solar que ocupa la Sagrada Família, es varen construir -de forma provisional- per atendre l'educació del fills dels treballadors. | Regular |  |
[edita] Comillas (Cantàbria)
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1883 | El Capricho | Casa d'aire oriental encarregada per Máximo Díaz de Quijano, cunyat del marqués de Comillas. | Correcte |  |
[edita] Lleó
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1891-1892 | Casa Botines | Pça. de San Marcelo | El nom original és "Casa Fernández-Andrés" i va ser encarregada per uns comerciants tèxtils de Lleó relacionats amb Eusebi Güell. | Correcte |  |
[edita] Mataró
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1878 - 1883 | Cooperativa Obrera Mataronense | Carrer de la Cooperativa amb carrer Thos i Codina | Dues cases per treballadors, una sala de blanqueig industrial, uns sanitaris i l'estendart. | Parcial. Mal estat |  |
[edita] Monistrol de Montserrat
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1903 - 1916 | Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat | Camí de la Santa Cova de Montserrat | Grup escultòric de la Resurrecció de Crist, amb escultura de Josep Llimona i Dionís Renart. | Bo |  |
[edita] Santa Coloma de Cervelló
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1908 - 1914 | cripta de la Colònia Güell | Colònia Güell, Carrer de Reixach s/n | Les parts executades del projecte del 1898 son la cripta i l'escalinata | Bo |  |
[edita] Sitges
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1895-1901 | Celler Güell del Garraf | C-246 Km 24,5 | Celler i annexes, actualment formen part d'un restaurant | Bo |  |
[edita] Galeria d'obres
 Temple de la Sagrada Família: Façana de la Passió |
 Drac de trencadís del Parc Güell |
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ Gaudí, de Riudoms en cos i ànima [1]
- ↑ Mireia Freixa, Gaudí en el seu context social i cultural [2]
- ↑ Sabine Thiel-Siling, Icons of Arquitecture p10
- ↑ Judith Rodríguex Vargas, Antoni Gaudí, la visión de un genio [3]
- ↑ Juan José Lahuerta: Verdaguer i Gaudí al nord d'Àfrica [4] p.8
- ↑ Ressenya del Catàleg de la sèrie de llicències d'obres particulars del fons documental de l'antic ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles. (1843-1897) a la web de l'ajuntament de Barcelona
Colegio Teresiano in the view point of architectural history and documentation 1957-2002, de Jos Tomlow (anglès) - ↑ segons Sagradafamília.com [5]
- ↑ Antoni Gaudí Independentista, llibre gratuït en PDF[6]
- ↑ Arrest de Gaudí l'11 de setembre de 1924, PDF [7]
- ↑ Sessió 8 del comitè del patrimoni de la humanitat de la UNESCO [8]
- ↑ Sessió 29 del comitè del patrimoni de la humanitat de la UNESCO [9] p222
- ↑ Llista d'obres completes [10]
[edita] Enllaços externs
- Arquitectura Barcelona-Recopilació temàtica d'articles sobre Antoni Gaudí
- Gaudí, per Josep Pla (un Homenot)
- La Sagrada Família, per Josep Pla (Primera volada - Barcelona)
- Estudis sobre el lloc de naixement d'Antoni Gaudí
- Gaudí en el seu context social i cultural
- Gaudí Centre Reus
|
|
|
|---|---|
| Art | Rococó |
| Arquitectura | Antoni Gaudí i Cornet • Casa de la Ciutat de Barcelona • Castell de Bellver • Catedral de Barcelona • Catedral de Girona • Catedral de Jaén • Catedral de Palma • La Seu Vella de Lleida • Manuel Joaquim Raspall i Mayol • Palau de la Generalitat de Catalunya |
| Música | Lluís Llach i Grande • Maurice Ravel • Manuel de Falla • Òpera |
| Pintura | Artemisia Gentileschi |
