Mart?? l'Hum??
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Mart?? I (desambiguaci??)??. |
Mart?? I l'Hum??, dit tamb?? l'Eclesi??stic (Girona 1356 - Barcelona 1410), Rei d'Arag??, de Val??ncia, de Mallorca, de Sardenya (1396-1410), i de Sic??lia (1409-1410); Duc de Montblanc (1387-1396); Comte de Barcelona i d'Emp??ries (1402) i (1407-1410).
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Segon fill de Pere el Cerimoni??s i Elionor de Sic??lia. El 1368 el seu pare el nomen?? comte de Besal??, per a ser nomenat l'any seg??ent senescal de Catalunya. el 1372 li fou concedit tamb?? el comtat de X??rica, aix?? com un extens patrimoni on hi havia Elx i Crevillent. Amb l'ascens del seu germ?? al tron el 1387 fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent seu.
[edita] Ascens al tron
Fou successor al tron de la Corona d'Arag?? despr??s de la mort del seu germ?? Joan el Ca??ador el 1396, el qual no havia tingut cap fill mascle supervivent. Mart?? l'Hum?? refus?? la invasi?? de les tropes del comte Mateu I de Foix, casat amb Joana d'Arag??, filla de Joan el Ca??ador, que pretenia de succeir-lo. Les tropes del comtat de Foix entraren per la vall de la Noguera Pallaresa l'octubre de 1396.
L'altra filla supervivent de Joan I, Violant d'Arag?? tamb?? pretenia succeir-lo gr??cies a l'ajuda del seu marit Llu??s II de N??pols.
[edita] Relacions amb el Papat
En el Cisma d'Occident fou el partidari m??s ferm del Papa Benet XIII, parent de la seva esposa Maria de Luna, i l'acoll?? al seu regne quan Fran??a li retir?? el suport.
[edita] N??pcies i descendents
El 13 de juny de 1372 es cas?? a Barcelona amb Maria de Luna, filla i hereva del Comte de Luna. D'aquest matrimoni tingueren:
- el pr??ncep Mart?? el Jove (1376-1409), rei de Sic??lia, casat el 1392 amb Maria de Sic??lia i el 1402 amb Blanca I de Navarra
- el pr??ncep Jaume d'Arag?? (1378-?), mort jove
- el pr??ncep Joan d'Arag?? (1380-?), mort jove
- la princesa Margarida d'Arag?? (v1385-?), morta jove
Davant la mort del seu ??nic fill viu i hereu, el 1409 es cas?? a Bellesguard amb Margarida de Prades, filla de Pere de Prades i descendent directe de Jaume el Just. Amb aquest matrimoni el rei intent?? tenir un descendent i hereu per?? no ho aconsegu??.
[edita] Comtat d'Emp??ries
El 1401 a la mort de Pere III d'Emp??ries sense descend??ncia, la seva muller Joana de Rocabert?? fou nomenada hereva del comtat d'Emp??ries.
El rei Mart??, per??, ni tant sols havia reconegut el seu nebot, Pere III, com a titular del comtat. Aix?? doncs, invoc?? les disposicions de 1325 i 1341 que estipulaven que en cas d'extinci?? de la l??nea directa, el comtat retornava a la corona com a tronc com?? de la rama din??stica.
El 1402 el rei Mart?? ced?? el comtat a la seva muller, Maria de Luna. A la mort d'aquesta el 1407, el comtat retorn?? al seu poder.
[edita] Regne de Sic??lia
Va heretar a la mort de la seva mare Elionor de Sic??lia, el 1375, els drets sobre el Regne de Sic??lia, mentre el seu pare els hi va cedir el 1380. El casament del seu fill amb Maria de Sic??lia, filla i hereva del rei de Sic??lia Frederic III, provoc?? que el 1392 envi??s un estol naval per re-conquerir la illa per aquesta.
L'oposici?? dels Chiaramonte provoc?? una gran insurrecci?? a l'illa contra les forces catalanes que obligaren a enviar refor??os des de Catalunya, aix?? com un estol preparat per al socors de Sardenya.
[edita] Regne de Sardenya
El 1398 i 1399 realitz?? una croada contra Tedelis i Bona, i el 1400 reun?? a Tortosa un parlament de ciutats mar??times que van atorgar al rei catal?? un donatiu per defensar les possessions catalanes a l'illa de Sardenya.
El 1400 hagu?? de sufocar una altra rebel??li?? dels Arborea a Sardenya, els quals, ajudats per G??nova, l'arribaren a ocupar gaireb?? tota, excepte la zona de l'Alguer. En la campanya per recuperar l'illa el 1409, mor?? el seu fill Mart?? el Jove, rei de Sic??lia, tot i obtenir la vict??ria a la batalla de Sanluri. Aleshores Mart?? l'Hum?? pass?? a ser rei d'aquesta illa.
Aleshores nomen?? Jaume II d'Urgell lloctinent i governador general dels regnes, c??rrecs propis dels hereus de la corona. Tanmateix, el rei, que ja era vidu, es cas?? amb Margarida de Prades, amb l'esperan??a frustrada d'aconseguir descend??ncia.
De fet Jaume II d'Urgell no fou designat hereu del regne com a tal ja que Mart?? volia legitimitzar el fill natural que havia tingut Mart?? el Jove, l'infant Frederic de Luna. Mart?? I mor??, per??, sense haver-ho fet i sense haver designat successor.
[edita] Mort
En morir al monestir de Santa Maria de Valldonzella (Barcelona) el 31 de maig de 1410 comen???? l'interregne que es tancaria amb el Comprom??s de Casp de 1412, en el qual es tri?? per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera.
??s el darrer rei, per l??nia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.
[edita] Enlla??os externs
Breviari de Mart?? l'Hum?? a la Biblioteca Nacional de Fran??a
[edita] P??gines que s'hi relacionen
| Precedit per: Joan el Ca??ador |
Rei d'Arag?? Comte de Barcelona Rei de Val??ncia Rei de Mallorca Rei de Sardenya 1396???1410 |
Succe??t per: Ferran d'Antequera |
| Precedit per: Mart?? I |
Rei de Sic??lia 1409???1410 |
|
| Precedit per: Nou t??tol |
Duc de Montblanc 1387???1396 |
Succe??t per: Joan el Gran |
| Precedit per: Mart?? el Jove |
Duc de Girona 1409???1410 |
Succe??t per: Alfons el Magn??nim |
| Precedit per: Pere III |
Comte d'Emp??ries 1401 i 1407???1410 |
Succe??t per: Maria de Luna |
