Ferran d'Antequera

De Viquip??dia

Reis de la Corona d'Arag??
+ Casal de Barcelona
Dinastia Trast??mara
Ferran d'Antequera
Infants:
Pr??ncep Alfons
Maria
Joan
Enric
Elionor
Pere
San??
Alfons el Magn??nim
Joan el Gran
Ferran el Cat??lic
+ Dinastia dels Habsburg

Ferran I d'Arag??, anomenat el d'Antequera i tamb?? el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i despr??s rei d'Arag??, de Val??ncia, de Mallorca, de Sic??lia, de Sardenya i (nominal) de C??rsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neop??tria, comte de Barcelona, de Rossell?? i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on tamb?? ostentava els t??tols de senyor de Lara, duc de Pe??afiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragon??s de la dinastia dels Trast??mara.

Entre el seu heretatge d???infant de Castella i el patrimoni que li aport?? la seva muller Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra, reun?? uns dominis extens??ssims, en els quals es fonament?? la seva for??a pol??tica i, despr??s, la dels seu fills, coneguts com els Infants d'Arag??.

Taula de continguts 1 Ascend??ncia 2 Regent de Castella 3 Rei d'Arag?? 4 Mort i enterrament 5 N??pcies i descend??ncia 6 Iconografia 7 Posteritat 8 Bibliografia 9 Enlla??os externs

[edita] Ascend??ncia

Genealogia simplificada de Ferran d'Antequera:

Enric II de Castella el de les Merc??s rei de Castella (1369-1379) *1333/1334 ???1379

Joana Manuel de Castella senyora de Villena, Escalona i Pe??afiel *1339 =1350 ???1381

Pere III el Cerimoni??s rei d'Arag?? etc. (1336-1387) *1319 ???1387

Elionor de Sic??lia *1325 =1349 ???1375

Joan I de Castella rei de Castella (1379-1390) *1358 ???1390

Elionor d'Arag?? *1358 =1375 ???1382

Joan I el Ca??ador rei d'Arag?? etc. (1387-1396) *1350 ???1396

Mart?? I l'Hum?? rei d'Arag?? etc. (1396-1410) *1356 ???1410

* naixement = matrimoni ??? defunci??

Enric III de Castella, el Malalt rei de Castella (1390-1406) *1379 ???1406

Ferran d'Antequera

   

[edita] Regent de Castella

Com a infant de Castella, fund?? l'orde cavalleresc, de car??cter cortes??, anomenat de la Gerra i el Grif?? o tamb?? de l'Assutzena (Medina del Campo, 1403).[1]

En morir el seu germ?? gran, el rei Enric III de Castella, el 1406, assum?? la reg??ncia del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d???aquest, Caterina de Lancaster. Des d'aleshores actu?? de fet com el rei, encara que ja feia molt de temps que dirigia la pol??tica castellana a causa de les dol??ncies del seu germ??, que delegava sovint en ell les funcions de govern.

Les desavinences amb la reina v??dua no trigaren a apar??ixer i, despr??s d'un pacte, els dos coregents es repartiren el territori de la reg??ncia. Ferran es reserv?? personalment la governaci?? de la meitat meridional del regne castell?? (Toledo, Extremadura, M??rcia i Andalusia).

Reprengu?? la guerra contra el regne de Granada, i a la frontera, s???apoder?? de Zahara (1407), per?? fracass?? al setge de Setenil i les corts l'obligaren a acceptar la treva que havia demanat el rei de Granada. Quan la treva acab??, torn?? a atacar la frontera granadina i pos?? setge a l'estrat??gica vila d'Antequera, que se li va retre el 16 de setembre de 1410. Aquesta acci??, celebrada amb gran ress??, tamb?? en la literatura, don?? origen al seu sobrenom m??s conegut.

[edita] Rei d'Arag??

El 1410, en morir el seu oncle, el rei d'Arag?? Mart?? l'Hum??, sense descend??ncia directa, Ferran present?? la seva candidatura a la successi??. El conflicte qued?? redu??t finalment a dues candidatures, la seva i la del comte Jaume d'Urgell. La seva for??a econ??mica i militar i la seva intel??lig??ncia pol??tica, unides als grans errors dels adversaris, el suport del b??ndol dels Urrea a Arag?? i del dels Centelles a Val??ncia, als quals envi?? tropes amb les quals derrotaren els urgellistes, i el m??s decisiu encara del papa Benet XIII d'Aviny?? i del seu confessor Vicent Ferrer, li garantiren el triomf.

Despr??s de greus dissensions, a la conc??rdia d'Alcany??s s'arrib?? a l'acord de resoldre la q??esti?? a trav??s del vot de nou delegats estamentals dels tres estats (Arag??, Val??ncia i Catalunya) en el que es coneix com a Comprom??s de Casp. La sent??ncia final dels compromissaris dels regnes el proclam?? rei d'Arag?? i dels altres estats de la Corona d'Arag?? el 28 de juny de 1412, i Benet XIII, ignorant els drets de Frederic de Luna, li don?? la investidura de Sic??lia, que durant l'Interregne havia te??ricament revertit al papat. Fou coronat a Saragossa el 5 de setembre de 1414.

L'altre candidat principal, el comte Jaume d'Urgell, confiat en el suport dels seus partidaris a Arag?? i de tropes mercenaries angleses i gascones, protagonitz?? una revolta el 1413. L'error d'iniciar una revolta durant la reuni?? de les corts catalanes a Barcelona fou aprofitat per Ferran, m??s intel??ligent que el seu adversari, i aconsegu?? el suport dels estaments, tamb?? de la noblesa, que tancaren files al voltant del nou rei. Un ex??rcit comandat per Ferran en persona pos?? setge a Balaguer, on en un nou error s'havia tancat Jaume, que finalment, el 31 d'octubre, es rend?? i fou condemnat a la confiscaci?? de tots els seus b??ns i t??tols i a pres?? perp??tua (al castell d'Urue??a, a Castella, i m??s tard al de X??tiva).

Ferran, acostumat a l'autoritarisme de la monarquia castellana, hagu?? de cedir, a les corts de Barcelona (1413), a la pressi?? dels estaments privilegiats catalans i respectar el pactisme, doctrina que ja des del segle XIII limitava l'autoritat reial a favor de les corts i de la Diputaci?? del General de Catalunya, que amb la nova dinastia va veure cr??ixer les seves atribucions i pes pol??tic. Tanmateix, plant?? cara a l'oligarquia barcelonina ???representada pel conseller Joan Fiveller??? en el c??lebre enfrontament del vectigal de la carn, el 1416.

Pacific?? Sardenya amb pactes amb la noblesa local (1414 i 1416), que havia aprofitat l'Interregne per a independitzar-se, normalitz?? la situaci?? interna de Sic??lia, on els b??ndols nobiliaris i el suport a Frederic de Luna eren forts, enviant-hi com a lloctinent el seu fill Joan, pact?? una treva amb G??nova (1413) i sign?? tractats d'amistat amb el sold?? d'Egipte i amb el rei de Fes (1414).

El 1414 cre?? per al seu fill Alfons el t??tol de pr??ncep de Girona, propi dels infants primog??nits de la Corona d'Arag??.

En la q??esti?? del Cisma fou primerament fidel a Benet XIII d'Aviny??, el seu protector. Per?? quan el concili de Constan??a decid?? la deposici?? de tots els papes i fracass?? la confer??ncia de Perpiny?? amb l'emperador Segimon i els ambaixadors dels altres estats avinyonistes, on Benet XIII es neg?? a abdicar, l'abandon??, a inst??ncia de l'emperador i de Vicent Ferrer, i li retir?? l'obedi??ncia dels seus regnes (1416).

[edita] Mort i enterrament

Ferran I va morir a Igualada, afectat d'uns violents c??lics nefr??tics, el 2 d'abril de 1416. Es conserva un relat detallat de la seva darrera malaltia. Per afrontar aquest mal cr??nic en ell s'havien intentat diferents remeis, inclosos els alqu??mics.

Va ser enterrat al pante?? reial del monestir de Poblet en un sepulcre encarregat pel seu fill Alfons a l'escultor Pere Oller el 1417.

[edita] N??pcies i descend??ncia

Del seu matrimoni amb Elionor d'Alburquerque, tia seva i neboda d'Enric II de Castella, efectuat a Madrid el 1395, quan ell tenia 14 anys, nasqueren set fills:

• Alfons IV el Magn??nim (1396-1458), pr??ncep de Girona (1414-1416) i despr??s rei d'Arag?? i comte de Barcelona.
• Maria d'Arag?? (1396-1445), casada el 1420 amb el seu cos?? Joan II de Castella.
• San?? d'Arag?? (1398-1415), gran mestre de l'orde de Calatrava i de l'orde d'Alc??ntara.
• Joan II d'Arag?? (1398-1479), duc de Montblanc i de Pe??afiel, senyor de Balaguer, rei de Navarra i despr??s rei d'Arag?? i comte de Barcelona.
• Enric d'Arag?? (c. 1400-1445), duc de Villena, comte d'Alburquerque i d'Emp??ries, senyor de Sogorb, etc., i gran mestre de l'orde de Sant Jaume.
• Elionor d'Arag?? (c. 1400-1445), casada el 1420 amb Eduard I de Portugal.
• Pere d'Arag?? (1406-1438), duc de Noto, senyor de Terrassa, etc.

[edita] Iconografia

Contempor??nia de Ferran d'Antequera:

• Retaule l'arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas (taula central), procedent de San Benito el Real (Valladolid), pintat per Juan Rodr??guez de Toledo vers 1410-1415 (Museo del Prado, Madrid). Hi ??s representat en actitud orant davant la Mare de D??u i el Nen Jes??s, que el corona rei.
• Retaule del Judici Final, aparentment pintat per Lluc Borrass??, esclau de Llu??s Borrass??, desaparegut a finals del segle XIX. En sobreviu un dibuix que reprodueix la taula que representava el rei, la reina Elionor d'Alburquerque, el papa Benet XIII i altres individus en actitud orant, efectuat per Jaume Serra per a la Iconograf??a espa??ola (1855-1864) de Valent??n Carderera.

Hi ha algunes representacions posteriors a l'Edat Mitjana, entre les quals:

• Oli del segle XVI que representa la Virgen de la Gracia, a la catedral de Toledo. Hi ??s representat agenollat i en actitud orant davant la Mare de D??u i el Nen Jes??s, a l'extrem inferior esquerre, amb vestit i armadura de l'??poca del quadre.
• Oli de Ramon Tusquets i Maignon, pintat el 1885, a la col??lecci?? Miquel Boada de Barcelona. Representa l'episodi de l'enfrontament del vectigal.
• Oli de Manuel Aguirre y Monsalbe, de 1851-1854, procedent del Casino Principal de Saragossa (Diputaci??n Provincial de Zaragoza). Hi ??s representat dret, amb l'her??ldica dels seus nous estats a les vestidures i prenent amb la m?? esquerra una espasa que li serveix de suport.

[edita] Posteritat

Historiografia

• Lorenzo Valla, Historiarum [o Gesta] Ferdinandi regis Aragonum libri III. Biografia oficial escrita a N??pols en els anys 1445-1446 a inst??ncia d'Alfons el Magn??nim pel qui era secretari d'aquest ??ltim.

Novel??la hist??rica

• Antoni de Bofarull i de Broc??, L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, Barcelona, Luis Tasso, 1862. Aquesta novel??la, considerada la primera novel??la contempor??nia escrita en catal??, t?? com a rerefons argumental el Comprom??s de Casp, l'entronitzaci?? de Ferran d'Antequera i la rebel??li?? del comte d'Urgell.

[edita] Bibliografia

• Alberto Boscolo, La pol??tica italiana di Ferdinando I d'Aragona, C??ller, Universit?? degli Studi di Cagliari, 1954.
• Francesca Espa??ol Bertran, "El sepulcro de Fernando de Antequera y los escultores Pere Oller, Pere Joan y Gil Morlanes, en Poblet", Locus Amoenus, 4 (1998-1999), 81-106.
• Carlos L??pez Rodriguez, Epistolari de Ferran I d'Antequera amb els infants d'Arag?? i la reina Elionor (1413-1416), Val??ncia, Universitat de Val??ncia, 2004.
• J. Muntaner i Bujosa, "Un agua medicinal prodigiosa para el rey de Arag??n (1417)", IV Congreso de Historia de la Corona de Arag??n (Mallorca, 25 septiembre-2 octubre 1955), vol. 2, Barcelona, Diputaci??n Provincial de Baleares, 1970, pp. 417-28.
• I. I. MacDonald, Don Fernando de Antequera, Oxford, Dolphin Boook, 1948.
• Bautista Mart??nez Iniesta, "La toma de Antequera y la po??tica del hero??smo", a Las tomas: antropolog??a hist??rica de la ocupaci??n territorial del Reino de Granada, Granada, Diputaci??n Provincial de Granada, 2000, pp. 383-415.
• Lope Pascual Mart??nez, "La canciller??a real castellana durante la regencia del infante don Fernando de Antequera", Miscel??nea Medieval Murciana, 11 (1984), 177-236.
• Roser Salicr?? i Lluch, "La coronaci?? de Ferran d??Antequera: l??organitzaci?? i els preparatius de la festa", Anuario de Estudios Medievales, 25 (1995), 699-759.
• Ferran Soldevilla, El Comprom??s de Casp, Barcelona, CSIC, 1965.
• Luis Su??rez Fern??ndez, Los Trast??maras de Castilla y Arag??n en el siglo XV, vol. XV de la Historia de Espa??a dir. per Ram??n Men??ndez Pidal, Madrid, Espasa-Calpe, 1968.
• Juan Torres Fontes, La regencia de don Fernando de Antequera y las relaciones castellano-granadinas (1407-1416), Cadis, Agrija, 1999.
• Lorenzo Valla, Gesta Ferdinandi regis aragonum, ed. per Ottavio Besomi, P??dua, Antenore, 1973.
• Lorenzo Valla, Historia de Fernando de Arag??n, Madrid, Akal, 2002. ISBN 978-84-460-1309-9 (traducci?? a l'espanyol de Santiago L??pez Moreda)
• Luis Vela Gormedino (ed.), Cr??nica incompleta del reinado de Fernando I de Arag??n, Saragossa, Anubar, 1985.
• Francisca Vendrell de Mill??s, "Relaci??n m??dica de la enfermedad del rey Fernando de Antequera", Archivo iberoamericano de historia de la medicina y antropolog??a m??dica, 9 (1957), 111-119.
• Jaume Vicens Vives, Els Trast??mares, Barcelona, Vicens Vives, 1969.
• M??. Victoria Vilaplana Gisbert, Documentos de la minor??a de Juan II: la regencia de Don Fernando de Antequera, M??rcia, Real Academia Alfonso X El Sabio (Colecci??n de Documentos para la Historia de Murcia, 15), 1993.

[edita] Enlla??os externs

Vegeu fonts documentals en catal?? sobre Ferran d'Antequera a Viquitexts.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ferran d'Antequera

• Biografia de Ferran d'Antequera a l'Enciclop??dia (Enciclop??dia Catalana)
• Biografia de Ferran d'Antequera a la Gran Enciclopedia Aragonesa OnLine (castell??)
• Biograf??a de Ferran d'Antequera a l'Enciclopedia GER (Rialp) (castell??)
• La Monarqu??a Hisp??nica: Fernando I el de Antequera (1412-1416) (castell??)
• H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia, ch. 14, "The 'Compromise' of Caspe" (angl??s)
• Retablo del Arzobispo don Sancho de Rojas (Museo de Prado) (castell??) (angl??s)

Precedit per: ???	Regent de Castella amb Caterina de Lancaster 1406???1416	Succe??t per: ???
Precedit per: Mart?? I l'Hum??	Comte de Barcelona Rei d'Arag?? 1412???1416	Succe??t per: Alfons IV el Magn??nim