Alfons el Magnànim
De Viquipèdia
| Reis de la Corona d'Aragó | ||
|
||
| Dinastia Trastàmara | ||
 |
||
| Ferran d'Antequera | ||
|---|---|---|
| Alfons el Magnànim | ||
| Infants: | ||
| Ferran | ||
| Maria | ||
| Elionor | ||
| Joan el Gran | ||
| Ferran el Catòlic | ||
|
Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília , de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458); Comte de Barcelona
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill primogènit de Ferran I i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.
A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué, gràcies al Compromís de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I al qual succeí a la seva mort.
[edita] Política interna
Al seu nomenament, el 1416, va manifestar un estil autoritari en dirigir-se a les Corts de Barcelona en castellà. L'arquebisbe de Tarragona, en nom dels estaments presents, li respongué "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima), convidant-lo clarament a interessar-se per Catalunya si volia tenir un tracte recíproc. Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el 1418, la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encapçalada pel conseller de Barcelona Ramon Desplà i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobirà, per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei Ferran I, i denunciats a les Corts de Montblanc (1414).
El rei esmenà la seva actitud a les seves primeres corts convocades a Sant Cugat i reduí sensiblement l'estructura de la casa reial.
El 1420 el rei va marxar vers Sardenya, Sicília i Còrsega en una expedició, tot i la oposició frontal de les Corts que varen quedar suspeses.
[edita] Política externa
En tornar de l'expedició vers les illes mediterrànies el rei destruí amb la seva flota el port de la ciutat de Marsella (1423).
Entre 1429 i 1430 va entrar en guerra amb el Regne de Castella per la defensa dels drets dels seus germans, els Infants d'Aragó, Joan II d'Aragó i Enric I d'Empúries.
El rei ambicionava el Regne de Nàpols, i així quan es trobava a Sicília després de fer expedicions contra l'illa de Gerba (1432) i Trípoli (1434), es dirigí contra Gaeta, però la flota catalana fou derrotada a la batalla de Ponça (1435) per una flota conjunta del ducat de Milà, el Papat i els reis angevins de Nàpols. En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei foren fets presoners, però el pagament d'un rescat aportat per les Corts de Montsó i el canvi de bàndol del duc de Milà, que s'alià amb Alfons, permeté a aquest tornà a intentar la conquesta del Regne a partir de 1436, fins a la victòria aragonesa el 2 de juny de 1442.
Des d'aquell moment Alfons es preocupà més dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la política interna. Un fet destacable fou que ja no tornà mai més a la Península, mantenint-se sempre a la ciutat de Nàpols envoltat d'una enorme cort.
A partir de llavors els problemes interns s'accentuaren arreu. Així cal destacar una revolta de camperols forans a Mallorca, que es revoltaren contra els ciutadans de Palma; els pagesos remences exigiren l'abolició dels mals usos; revoltes internes d'algunes ciutats peninsulars per l'excés control del patriciat sobre les classes més pobres.
El seu regnat s'acabà amb dues guerres: una contra el seu cunyat Joan II de Castella entre els anys 1445 i 1454; i una altra contra Gènova que s'inicià el 1454 i que continuà a la seva mort, ocorreguda el 27 de juny de 1458.
[edita] Noces
El 12 de juny de 1415 es casà a la catedral de València amb la infanta Maria de Castella, filla d'Enric III de Castella, i cosina seva. D'aquesta unió no tingué fills.
De la seva amistançada Giraldona Carlino tingué tres fills naturals:
- Ferran I de Nàpols (1423-1494), rei de Nàpols
- Maria d'Aragó (?-1449)
- Elionor d'Aragó
[edita] Successió
A la Corona d'Aragó fou succeït pel seu germà Joan II d'Aragó, mentre al Regne de Nàpols ho feu el seu fill natural, l'infant Ferran.
| Precedit per: Ferran I |
Comte de Barcelona Rei d'Aragó, Rei de València, Rei de Mallorca i Rei de Sicília 1416–1458 |
Succeït per: Joan II |
| Precedit per: Renat I |
Rei de Nàpols 1442–1458 |
Succeït per: Ferran I |
