Alfons el Magn??nim
De Viquip??dia
| Reis de la Corona d'Arag?? | ||
|
||
| Dinastia Trast??mara | ||
 |
||
| Ferran d'Antequera | ||
|---|---|---|
| Alfons el Magn??nim | ||
| Infants: | ||
| Ferran | ||
| Maria | ||
| Elionor | ||
| Joan el Gran | ||
| Ferran el Cat??lic | ||
|
Alfons el Magn??nim, V d'Arag??, III de Val??ncia, I de N??pols, Sic??lia i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona, ( Medina del Campo, Castella 1396 - N??pols 1458 ), Rei d'Arag??, de Val??ncia, de Mallorca, de Sic??lia , de Sardenya (1416-1458) i de N??pols (1442-1458); Comte de Barcelona
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Fill primog??nit de Ferran I i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.
A la mort de Mart?? l'Hum?? la successi?? a la Corona d'Arag?? recaigu??, gr??cies al Comprom??s de Casp de 1412, en el seu pare Ferran I al qual succe?? a la seva mort.
[edita] Pol??tica interna
Al seu nomenament, el 1416, va manifestar un estil autoritari en dirigir-se a les Corts de Barcelona en castell??. L'arquebisbe de Tarragona, en nom dels estaments presents, li respongu?? "si vis amaris, ama" (si vols ser estimat, estima), convidant-lo clarament a interessar-se per Catalunya si volia tenir un tracte rec??proc. Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el 1418, la Junta de Molins de Rei, una lliga de ciutats, viles i barons encap??alada pel conseller de Barcelona Ramon Despl?? i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobir??, per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei Ferran I, i denunciats a les Corts de Montblanc (1414).
El rei esmen?? la seva actitud a les seves primeres corts convocades a Sant Cugat i redu?? sensiblement l'estructura de la casa reial.
El 1420 el rei va marxar vers Sardenya, Sic??lia i C??rsega en una expedici??, tot i la oposici?? frontal de les Corts que varen quedar suspeses.
[edita] Pol??tica externa
En tornar de l'expedici?? vers les illes mediterr??nies el rei destru?? amb la seva flota el port de la ciutat de Marsella (1423).
Entre 1429 i 1430 va entrar en guerra amb el Regne de Castella per la defensa dels drets dels seus germans, els Infants d'Arag??, Joan II d'Arag?? i Enric I d'Emp??ries.
El rei ambicionava el Regne de N??pols, i aix?? quan es trobava a Sic??lia despr??s de fer expedicions contra l'illa de Gerba (1432) i Tr??poli (1434), es dirig?? contra Gaeta, per?? la flota catalana fou derrotada a la batalla de Pon??a (1435) per una flota conjunta del ducat de Mil??, el Papat i els reis angevins de N??pols. En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei foren fets presoners, per?? el pagament d'un rescat aportat per les Corts de Monts?? i el canvi de b??ndol del duc de Mil??, que s'ali?? amb Alfons, permet?? a aquest torn?? a intentar la conquesta del Regne a partir de 1436, fins a la vict??ria aragonesa el 2 de juny de 1442.
Des d'aquell moment Alfons es preocup?? m??s dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la pol??tica interna. Un fet destacable fou que ja no torn?? mai m??s a la Pen??nsula, mantenint-se sempre a la ciutat de N??pols envoltat d'una enorme cort.
A partir de llavors els problemes interns s'accentuaren arreu. Aix?? cal destacar una revolta de camperols forans a Mallorca, que es revoltaren contra els ciutadans de Palma; els pagesos remences exigiren l'abolici?? dels mals usos; revoltes internes d'algunes ciutats peninsulars per l'exc??s control del patriciat sobre les classes m??s pobres.
El seu regnat s'acab?? amb dues guerres: una contra el seu cunyat Joan II de Castella entre els anys 1445 i 1454; i una altra contra G??nova que s'inici?? el 1454 i que continu?? a la seva mort, ocorreguda el 27 de juny de 1458.
[edita] Noces
El 12 de juny de 1415 es cas?? a la catedral de Val??ncia amb la infanta Maria de Castella, filla d'Enric III de Castella, i cosina seva. D'aquesta uni?? no tingu?? fills.
De la seva amistan??ada Giraldona Carlino tingu?? tres fills naturals:
- Ferran I de N??pols (1423-1494), rei de N??pols
- Maria d'Arag?? (?-1449)
- Elionor d'Arag??
[edita] Successi??
A la Corona d'Arag?? fou succe??t pel seu germ?? Joan II d'Arag??, mentre al Regne de N??pols ho feu el seu fill natural, l'infant Ferran.
| Precedit per: Ferran I |
Comte de Barcelona Rei d'Arag??, Rei de Val??ncia, Rei de Mallorca i Rei de Sic??lia 1416???1458 |
Succe??t per: Joan II |
| Precedit per: Renat I |
Rei de N??pols 1442???1458 |
Succe??t per: Ferran I |
