Sardenya
De Viquip??dia
 |
|
| Capital | C??ller |
| President | Renato Soru (l'Ulivo) |
| Prov??ncies | C??ller Carbonia-Iglesias Medio Campidano Nuoro Ogliastra Olbia-Tempio Oristany S??sser |
| Munic??pis | 377 |
| ??rea | 24,090 km?? |
| - Ranked | 3?? (8 %) |
| Poblaci?? (2001) - Total - Ranked |
1,631,880 11?? (2,9 %) 68/km?? |
 |
|
| Localitzaci?? de Sardenya a It??lia. | |
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en itali??) ??s la segona illa m??s gran de la Mediterr??nia, situada al sud de C??rsega i que pertany a l'estat itali??, del qual ??s una regi?? aut??noma. T?? una superf??cie de 24.090 km2 i una poblaci??, l'any 2001, d'1.631.880 habitants. La capital n'??s C??ller. Hist??ricament dividida en 30 comarques (en sard curadorias o partes), l'estat itali?? la va dividir en quatre prov??ncies (C??ller, N??oro, Oristany i S??sser), que actualment, des del 2001, en s??n vuit, arran de la creaci?? de quatre de noves segregades de les anteriors: Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglesias i Medio Campidano.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
L???illa ??s for??a accidentada, i constitueix un fragment del s??col hercini?? tallat per nombroses falles, que presenta fragments dispersos de cobertura secund?? i eoc??nica. No presenta cap unitat orogr??fica, no t?? veritables serralades i les formes de relleu s??n tabulars. Les principals muntanyes de l'illa s??n:
- El mass??s del Gennargentu, amb les al????ries de La Marmora (1834 m), i el Bruncu Spina (1829 m), considerada la zona m??s inh??spita de l'illa.
- Al Nord, la Gaddura, amb els Monts Ultana (amb el Pinu, 1743 m), i els Limbara (amb el Balistreri, 1363 m).
- Els Monti di Al??, amb el Padrone (831 m), Senaloga (1076 m), Nieddu (971 m) i Lerno (1094 m).
- La depresssi?? de Campidanu, al sudest
- Els Monts Albo, al Nord, amb el pic Su Mutucrone (1050 m) i la punta Cupetti (1200 m).
- Al centre, la Catena dei Marghine, amb el Palai (1200 m).
- Les muntanyes Serpeddi (1069 m), Tasu (1359 m), i els Ferru (amb l'Urtigu, 1050 m).
Els principals rius que travesen l'illa s??n els Tirsu, Flumendosa, Samascu, Coghinas, Posada, Cedrino, Oliena, Isalle, Mannu, Flumineddu, Cixerri, Canissoni, Liscia i Liscoi. Tamb?? s??n importants els llacs, que s??n com albuferes, al costat de la costa, com les du Tirsu, Santa Giusta, Sassu, Sale Porcus, Coghinas i Calaris.
[edita] Poblaci??
La llengua pr??pia de l'illa ??s el sard. En una petita zona del nord es parla un dialecte de l'itali??, per la influ??ncia corsa. La ciutat de l'Alguer, per??, constitueix una illa ling????stica on es parla el catal??. Les llengues aut??ctones actuals estan sent substitu??des per l'itali?? est??ndard en les noves generacions.
[edita] Pol??tica
A m??s de tenir un estatut auton??mic, els habitants de Sardenya (com els del V??neto) han estat reconeguts com a "poble" pel Parlament Itali??.
[edita] Hist??ria
[edita] Hist??ria antiga
Vegeu article: Sardinia
[edita] Hist??ria de l'edat mitjana
Vegeu: Jutjat de Torres, Jutjat de Gallura, Jutjat de C??ller, i Jutjat d'Arborea
L'any 1324 hi va tindre lloc la batalla de Lucocisterma entre catalans i pisans dins la campanya pel domini d'aquesta illa.
L'any 1353 Pere el Cerimoni??s garant?? una autonomia legislativa al Regne de Sardenya i C??rsega amb la delegaci?? dels poders reials a un virrei.
El regne de Sardenya va romandre amb Catalunya de 1323 fins a 1720. Actualment es conserven moltisimes tradicions comunes amb Catalunya, amb una ciutat, l'Alguer (anomenada la Barceloneta de Sardenya) encara catalanoparlant.
[edita] Bibliografia
- Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
- Xos?? M. N????ez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. S??ntesis, Col. Historia Universal Contempor??nea, 26 Madrid.
- Felipe Fern??ndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
- Rolando del Guerra; Genoveva G??mez (1986) Llengua, dialecte, naci??, ??tnia (Llengua i poder a It??lia) La Magrana, Col. Alliberament, 19 Barcelona.
- Alexandre Cirici i Pellicer ???Lleng??es minorit??ries i dialectes a Europa??? Altres Nacions, n??m 4-5 1982-1983
- Daniele Conversi Q??estions regionals i q??estions nacionals a It??lia a Revista de Catalunya n??m 21, agost 1988.
- Giovanni Lilliu Sa Sardigna e is arrexinis mediterraneas dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 C??rsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Antoniu Cossu Sardigna: cultura e identit?? dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 C??rsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Eliseo Spiga Sardigna: economia e societ?? dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 C??rsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Antonello Satta L???autonomia della Sardigna come mistificazione dins II Jornades del CIEMEN del 16 al 26 d'agost del 1977 C??rsega-Sardenya per les reivindicacions nacionals, publicada a Nationalia III.
- Antonio Lepori,Antonello Satta i Giovanni Lilliu Sardigna a MINORANZE n??m 4, Mil??, 4rt trimestre 1976.
- FERRER i MALLOL, M?? Teresa; MANCONI, Francesco; SARI, Aldo; ARMENGU?? i HERRERO, Joan; BOSCH i RODOREDA, Andreu; BOVER i FONT, August; Rafael Caria; NUGHES, Antoni Catalunya i Sardenya a Serra d'Or n??m. 451-452 juliol-agost 1997
[edita] P??gines relacionades
[edita] Enlla??os externs
 |
It??lia | Prov??ncies de Sardenya | |
|---|---|---|
| C??ller | Carbonia-Iglesias | Medio Campidano | Nuoro | Ogliastra | Olbia-Tempio | Oristany | S??sser | ||
| Regions d'It??lia |  |
|---|---|
 Abru??os |  Basilicata |  Cal??bria |  Camp??nia |  Em??lia-Romanya |  Laci |  Lig??ria |  Llombardia |  Marques |  Molise |  Piemont |  Pulla |  Toscana |  ??mbria |  V??neto |
|
amb r??gim d'autonomia:  Fri??l-Ven??cia J??lia |  Sardenya |  Sic??lia | Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud |  Vall d'Aosta |
|
