Alexandre Cirici i Pellicer
De Viquipèdia
Alexandre Cirici i Pellicer (Barcelona, 24 de juny de 1914 - Queralbs, Ripollès, 10 de gener de 1983) fou un escriptor, polític i crític d'art català.
Inicià estudis d'arquitectura a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1935. S'exilià el 1939 i estudià història de l'art a Montpeller i a París. Tornà a Barcelona el 1941, i es doctorà en Història el 1971. Fou professor de disseny a l'escola Eina, de sociologia de l'art a la Universitat de Barcelona i assolí la càtedra d'Història General de l'Art a la Universitat de Barcelona el 1981. També es dedicà a la il·lustració de llibres i a la pintura, fou crític d'art de la revista Serra d'Or i col·laborà com a tècnic artístic en agències de publicitat.
Més enllà de la reflexió erudita sobre l'obra d'art, va destacar en altres camps, com ara la publicitat, la docència i la política. Entre els seus mèrits, compta haver prestigiat el modernisme català i haver contribuït a la difusió de grans mestres com Picasso, Miró o Tàpies. Gran part d'aquesta tasca de difusió va ser a través de la revista Serra d'Or, amb la qual va col·laborar primer amb una secció fixa i, després, també com a membre del consell de redacció. Els seus estudis sobre art, han estat traduïts a diversos idiomes i constitueixen obres de referència.
En la vessant política, va ser part activa en la creació de l'Assemblea de Catalunya i del Grup d'Independents pel Socialisme (GIS) que participà en el procés constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrés. Va militar en aquest partit, amb el qual seria escollit senador per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1977, i a les legislatures de 1979 i 1982 pel nou partit unificat dels socialistes catalans, el Partit dels Socialistes de Catalunya, així com diputat al Parlament Europeu.
Taula de continguts |
[edita] Obra
[edita] Crítica artística
- 1946 Picasso antes de Picasso
- 1947 El tron de la Mare de Déu de Montserrat
- 1951 El arte modernista catalán
- 1954 Tàpies o la transverberació
- 1955 L'arquitectura catalana
- 1957 L'escultura catalana
- 1968 Els catalans. Els artistes
- 1970 L'art català contemporani
- 1970 Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró
- 1970 Tàpies: testimoni del silenci
- 1971 La arquitectura de Rogent
- 1971 Barcelona pam a pam
- 1973 Barcelona ciutat d'art
- 1985 Queralbs
[edita] Memòries
[edita] Premis
- 1970 Lletra d'Or per L'art català contemporani
- 1971 Serra d'Or per L'art català contemporani
- 1972 Serra d'Or per Miró llegit: una aproximació estructural a l'obra de Joan Miró
- 1972 Josep Pla per El temps barrat
