Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Universitat de Barcelona - Viquip??dia

Universitat de Barcelona

De Viquip??dia

Universitat de Barcelona (UB)
Logo de la Universitat de Barcelona
(Logo)

Lema Libertas perfundet omnia luce ("La llibertat ho omple tot de llum")
Fundada 1450
Finan??ament P??blic (Departament d'Innovaci?? Universitat i Empresa, Generalitat de Catalunya)
Rector Josep Samitier Mart??
Ubicaci?? Barcelona, Catalunya (Espanya)
Coordenades n/d
Alumnat
(curs 2005 - 2006)
84.370
Personal Docent i Investigador
(curs 2005 - 2006)
4.548
Pressupost en milers de ??? (2003) 286.648
Afiliaci?? Xarxa d'Universitats Institut Joan Llu??s Vives, Grup Co??mbra
Campus 5 campus urbans: Campus central, Pedralbes, Sants, Bellvitge i Mundet
P??gina web oficial
L'edifici hist??ric de la Universitat de Barcelona, a la Pla??a de la Universitat de Barcelona
L'edifici hist??ric de la Universitat de Barcelona, a la Pla??a de la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona ??s una universitat situada a la ciutat de Barcelona. A vegades rep el nom d' Universitat Central de Barcelona per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Els seus or??gens resideixen en l'Estudi de Medicina que Mart?? I l'Hum?? volgu?? atorgar a la ciutat sense el benepl??cit del Consell de Cent, que creia invadides les seves compet??ncies, per?? oficialment va ser fundada el 1450 pel rei Alfons el Magn??nim, for??ada a traslladar-se a Cervera (la Segarra) al segle XVIII durant uns 150 anys i retornada a Barcelona altra vegada al segle XIX. El motiu del trasllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successi??, aquests van demanar tenir a la ciutat drets portuaris. Felip V va desestimar aquesta petici??, per?? a canvi va concedir moure la Universitat de Barcelona a Cervera. El 1842 la instituci?? torn?? a Barcelona, on ocup?? primer uns antics palaus medievals al carrer del Carme i, m??s tard, un edifici de nova construcci?? a l'Eixample constru??t per Elies Rogent (actualment conegut com a Edifici Hist??ric). El 1932, en aplicaci?? de l'Estatut de N??ria, el govern de la Rep??blica Espanyola confer?? autonomia pr??pia a la Universitat, que pass?? a anomernar-se Universitat Aut??noma de Barcelona (no s'ha de confondre la l'actual Universitat Aut??noma, creada com a instituci?? independent anys m??s tard). Aquesta autonomia fou derogada amb l'arribada de Franco al poder el 1939, per??ode de govern en el qual la Universitat passa per un per??ode de crisi intel??lectual, amb la p??rdua de gran part del professorat, que va ser substitu??t per professionals no sempre competents eligits amb criteris ideol??gics. A les darreries del franquisme tamb?? destaca la conflictivitat estudiantil, que demanava millores en el sistema pol??tic i educatiu. Fou la ??nica instituci?? universit??ria de Catalunya i les Illes Balears fins que el 1968 s'inici?? un proc??s de segregaci?? que no s'acab?? fins els anys 90 i que ha originat la resta d'universitats catalanes, aix?? com la Universitat de les Illes Balears. Igualment, en aquesta data s'inici?? un proc??s d'expansi?? que condugu?? a ampliar la Universitat (fins aleshores redu??da a l'edifici hist??ric de la pla??a universitat) amb la construcci?? dels campus de Pedralbes, Sants, Bellvitge i Mundet. L'octubre de 2006 es va inaugurar un nou edifici per a les Facultats de geografia, hist??ria i filosofia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts dels altres edificis de la Universitat, i est?? en marxa el Pla Horitzons 2010, que preveu completar la urbanitzaci?? del Campus de Diagonal creant una pla??a c??vica, edificis interdisciplinars, un nou menjador, un nou auditori, l'ampliaci?? del Parc Cient??fic de Barcelona i el trasllat de la Facultat de Matem??tiques, actualment a ubicada a l'edifici hist??ric. tamb?? es preveu la construcci?? de noves resid??ncies universit??ries i centres docents i de recerca a Santa Coloma de Gramenet, Bellvitge i Badalona. Des del 2005 el rector de la Universitat ??s M??rius Rubiralta Alca??iz, primer rector de la hist??ria elegit per sufragi universal ponderat, d'acord amb la Llei d'Ordenaci?? Universit??ria.

Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional (vegeu R??nquing d'universitats espanyoles) i ??s l'??nica universitat dels Pa??sos Catalans que es troba entre les 200 millors del m??n pel que fa a la qualitat de la doc??ncia i a la recerca, segons un estudi publicat pel The Times Higher Education l'octubre de 2006. A m??s, segons aquest mateix estudi, seria la segona millor universitat iberoamericana per darrera la Universitat Nacional Aut??noma de M??xic i la segona millor del sud d'Europa, tan sols superada per la Universitat La Sapi??ncia de Roma. ??s el primer cop que una universitat catalana assoleix un nivell de presitigi tan alt.

[edita] Admissi??

Avui en dia, la Universitat de Barcelona ??s la segona universitat d'Espanya en nombre d'estudiants (tan sols superada per la Complutense de Madrid) i la primera en recerca juntament amb la Universitat Aut??noma de Madrid. Cobreix la demanda del 33% de places universit??ries a Catalunya. La demanda ??s lleugerament superior a l'oferta (una proporci?? d'1,24 el 2005), fet actualment estrany en una universitat de l'Estat espanyol. L'acc??s es realitza a trav??s de les vies d'acc??s establertes per l'Administraci?? General de l'Estat. Les preinscripcions s'han de dur a terme a trav??s de l'Oficina d'Orientaci?? d'Acc??s a la Universitat depenent de la Generalitat de Catalunya. Malgrat pertanyi al districte universitari de Catalunya, qualsevol estudiant de l'Estat espanyol pot sol??licitar l'ingr??s en qualsevol ensenyament ofert per la Universitat. La nota de tall m??xima de les PAU exigida al juliol de 2005 fou de 8,14 corresponent a l'ensenyament de medicina, per?? en la major part de carreres es qued?? en el 5. La nota mitjana del 20% primer d'estudiants matriculats per primer cop a la Universitat de Barcelona fou d'un 7,15 en el curs 2005-2006.

[edita] Divisions administratives

Des del 1985, la Universitat de Barcelona es subdivideix en cinc divisions aut??nomes corresponents a cinc ??rees gen??riques de coneixement, amb la finalitat de millorar la governabilitat de la Universitat i evitar la seva desintegraci?? en diverses universitats m??s petites. Aquestes divisions es subdivideixen en facultats que, a la vegada, s??n dividides en departaments. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i ??rgans propis d'autogovern. Actualment (gener de 2007) existeixen a la UB 20 facultats i 105 departaments, aix?? com diverses Escoles Universit??ries i Centres Adscrits.

[edita] Facultats

Edifici de les facultats de F??sica i Qu??mica
Edifici de les facultats de F??sica i Qu??mica

[edita] Escoles Universit??ries.

  • Escola Universit??ria d'Estudis Empresarials.
  • Escola Universit??ria d'Enfermeria.

[edita] Centres adscrits.

  • Centre Superior de Nutrici?? i Diet??tica.
  • Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya.
  • Escola Superior de Prevenci?? d'Accidents Laborals.
  • Escola Superior de Relacions P??bliques.
  • Escola Superior d'Hoteleria i Turisme.
  • Escola Superior d'Enfermeria de Sant Joan de D??u.
  • Escola Superior d'Enfermeria de la Santa Madrona.
  • Institut Nacional d'Educaci?? F??sica de Catalunya.


Escoles i Facultats de la Universitat de Barcelona.
Facultats: Biologia | Qu??mica | Odontologia | Ci??ncies Econ??miques | Educaci?? | Belles Arts | Geografia i Hist??ria | Geologia | Dret | Matem??tiques | Medicina | Biblioteconomia i Documentaci?? | Farm??cia | Filologia | Filosofia | F??sica | Psicologia | Formaci?? del Professorat

Escoles Universit??ries: Estudis Empresarials | Enfermeria

Centres Adscrits: Nutrici?? i Diet??tica | ESCAC | Prevenci?? d'Accidents Laborals | Relacions P??bliques | Hoteleria i Turisme | Enfermeria (Sant Joan de D??u) | Enfermeria (Santa Madrona) | INEFC

[edita] Professors destacats

[edita] Alumnes destacats

[edita] Altres

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs


Grup Co??mbra
(d'universitats de recerca europees)
Aarhus | Barcelona | Bergen | Bolonya | Bristol | Budapest | Cambridge | Co??mbra | Dublin | Edinburgh | Galway | Ginebra | G??ttingen | Granada | Graz | Groninga | Heidelberg | Jena | Crac??via | Leiden | Leuven | Lovaina | Li?? | Montpeller | Oxford | P??dua | Pavia | Poitiers | Praga | Salamanca | Siena | Tartu | Tessal??nica | Turku I | Turku II | Uppsala | W??rzburg



Xarxa d'Universitats Institut Joan Llu??s Vives
Alacant | Andorra | Barcelona | Abat Oliba CEU | Aut??noma de Barcelona | Internacional de Catalunya | Oberta de Catalunya | Polit??cnica de Catalunya | Pompeu Fabra | Ramon Llull | Jaume I | Miguel Hern??ndez d'Elx | Girona | Lleida | Illes Balears | Perpiny??-Via Domitia | Rovira i Virgili | Val??ncia-Estudi General | Polit??cnica de Val??ncia | Vic

Coordenades: 41?? 23??? 11.59??? N 2?? 9??? 50.35??? E