París

De Viquipèdia

París
Ville de Paris


(En detall)	(En detall)

Localització

Capital de l'Illa de França

Torre Eiffel

Estat
• Regió
• Departament

França
Illa de França
París (75)

Data de fundació

250-200 aC

Superfície

105,40 km²

Altitud

33 m

Població (2006)
• Densitat

2.167.000 hab.
20.559,77 hab/km²

Coordenades

48° 51′ 44″ N 2° 21′ 3″ ECoordenades: 48° 51′ 44″ N 2° 21′ 3″ E

Dirigents:
• Alcalde:

Bertrand Delanoë

Subdivisions

20 districtes (arrondissements)

Àrea
metropolitana

12.067.000

Web

http://www.paris.fr

París (en francès Paris), capital de França i de la regió de l'Illa de França també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 12.067.000 habitants, 2.167.000 dels quals residixen al municipi de París. Per la seva renda per càpita és la ciutat més rica d'Europa.

Alguns edificis importants són el Museu del Louvre, la Torre Eiffel, la Catedral de Notre-Dame, la capella dels Invàlids, la plaça de la Concòrdia, el pont d'Alexandre III, el Centre Pompidou, la basílica de Montmartre, el Moulin Rouge, etc. És una de les ciutats de la qual es diu que té més encant del món. Són famosos els seus bulevards o la gran avinguda que enllaça el Louvre amb l'Arc de Triomf de l'Estrella, que passant per la plaça de la Concòrdia i els anomenats Camps Elisis i continua més enllà (encara que amb un altre nom), fins a l'Arc de la Defensa, amb un total de prop de deu quilòmetres.

[edita] Història

El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl·lica, parissis que va habitar a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de Notre Dame. Aquesta illa està connectada amb un altra illa (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles XVII i XVIII.

París va ser ocupada per la tribu gàl·lica fins a l'arribada dels romans el 52, a.C. Els invasors es referien als habitants gàl·lics com els "parisii", però van anomenar la nou ciutat "Lutècia" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i va canviar el seu nom a París.

El govern romà va acabar el 508 quan Clovis el Franc va convertir-la en la capital de la dinastia Merovingiana dels francs. El 511 va comissionar la construcció de la catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings van forçar als habitants a construir una fortalesa en l'illa. El 28 de març, 845 Paris va ser saquejada pels víkings, encapçalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comtes de França va provocar l'ascens en importància dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de França.

Durant l'Edat Mitjana la ciutat va prosperar com a centre comercial i intel·lectual de l'època. Durant el regnat de Lluís XIV, de 1643 a 1715, la residència reial es va moure de París a Versalles. La Revolució Francesa va començar el 14 de juliol, 1789, i la ciutat va ser centre del conflicte. El 1870 la guerra amb Prússia va acabar amb el setge de París, que es va rendir el 1871, després d'un hivern de fam i sang.

La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el 1889 en un període de prosperitat conegut com la Belle Epoque, l'època bella. El 1900 París va ser seu del Jocs Olímpics. Va caure en mans dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser alliberada l'agost de 1944.

Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció de La Bohème de Giacomo Puccini es situa a la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.

[edita] Govern i política

Edifici de l'Ajuntament de París.

En la seva qualitat de principal urbs del país, París és la seu del govern central francès i acull les principals representacions diplomàtiques estrangeres, sent alhora una de les ciutats més destacades en l'àmbit polític de la Unió Europea (UE).

El poder executiu, representat pel president de la República, té la seva seu al Palais de l'Élysée. Per la seva banda, el Primer Ministre té el seu despatx a l'Hôtel Matignon. Els poders legislatiu i judicial de França també tenen la seva seu a París.

Quant al govern local, en les eleccions municipals de març de 2001, Bertrand Delanoë va ser triat alcalde (maire) de París. La seva arribada a l'ajuntament (Hôtel de Ville) va ser propiciada per la divisió interna de la dreta, que va presentar dos candidats antagonistes, Jean Tiberi i Philippe Séguin, per a aquests comicis. La revelació pública dos anys abans de la seva homosexualitat va ser vista pels electors parisencs com una mostra de sinceritat, el que li va atreure el vot no militant. Gràcies a una aliança amb Els Verds i amb el Partit Comunista Francès (PCF), Delanoë va ser el candidat més votat, aconseguint una mica més del 48%. Per la seva banda, els aspirants de la dreta van obtenir entre els dos poc més del 50% dels vots. Delanoë va ser investit alcalde de París el 18 de març de 2001.

[edita] Economia

Arc de la Defensa, al principal barri financer de França.

La regió de París concentra aproximadament la quarta part de la producció industrial de França. La seva economia se sosté fonamentalment en la fabricació de maquinàries de tot tipus. És de destacar també la producció d'articles de luxe, com l'alta costura, les joies i els perfums. En el seu port sobre l'Atlàntic en la ciutat d'El Havre, mobilitza la cambra major volum de tonatge a Europa. El sector financer del país es concentra en aquesta ciutat i l'agrícola es mou majoritàriament en aquesta ciutat, que posseïx el major celler de mercaderies agrícoles del món.

França és la principal destinació turístic del món i el seu capital concentra bona part de l'atenció de la gran majoria de turistes que visiten el país.

[edita] Demografia

En el cens de 1999, la població de la ciutat de París (excloent els suburbis) era de 2.125.246 (2005 : 2.153.600). La població de l'àrea metropolitana de París era de 11.174.743. en 1999 (2007 : 12.067.000).

Evolució demogràfica de París entre 1801 i 1926
1801	1851	1881	1926
547 800	1 053 000	2 240 000	2 871 000

[edita] Clima

El clima de París és oceànic semi-continentalitzat (també denominat "clima de transició") al trobar-se allunyat de la costa. Les precipitacions són una mica abundants encara que no excessives, amb una mitjana d'aproximadament 636 mm i estan repartides al llarg de tot l'any de forma regular sense tenir un destacat mínim pluviomètric o el que és el mateix: una estació seca. Les temperatures són relativament suaus tot l'any. A l'estiu es poden superar els 30ºC ocasionalment al llarg de tota l'estació, encara que rares vegades se superen els 35ºC; les temperatures màximes solen rondar els 25ºC-30ºC i són freqüents les tempestes. La primavera i la tardor són suaus amb abundants dies de pluja. L'hivern no és molt rigorós, la temperatura mitja és d'uns 4ºC, i s'alternen dies de pluja i neu encara que és més freqüent que plogui que neu.

[edita] Transport

Diagrama de la interconnexió entre l'antiga xarxa de carrers (negre) i la moderna (vermell)

El sistema de transport de París és d'una eficàcia destacada, per a una megalòpolis d'aquesta magnitud. Les seves vies es mantenen en excel·lent estat i l'únic problema per als vehicles és l'excés dels mateixos. Un eficaç sistema connecta els trens de rodalia amb el sistema de metro, que al seu torn està lligat a un dens tramat de rutes d'autobusos, el que fa que sigui molt fàcil moure's per la ciutat.

París es connecta amb la resta d'Europa gràcies a una moderna xarxa d'autovies i al complet sistema ferroviari que compta amb el TGV per a connectar amb els diferents punts del país amb Londres i a partir de 2007 amb Estrasburg i Frankfurt del Main.

A més, a París es troben dos dels més importants aeroports d'Europa per nombre de passatgers i vols anuals. L'Aeroport Charles de Gaulle al nord-est és el segon aeroport en importància d'Europa després del de Londres. Al sud de la capital se situa l'Aeroport de París-Orly. Ambdós aeroports es reparteixen el tràfic nacional i internacional de la ciutat i els seus voltants.

[edita] Art i cultura

La Catedral de Notre-Dame de París.

París té un lloc privilegiat en l'àmbit artístic i cultural a nivell mundial en els últims segles. Aquí han nascut moviments artístics com l'expressionisme, el surrealisme i el fauvisme i importants figures de l'art i el pensament com René Descartes, Voltaire, Victor Hugo, Émile Zola, Alexandre Dumas (fill), Edgar Degas, Claude Monet, Jean-Paul Sartre, Jean Renoir, Louis Malle o Henri Cartier Bresson.

També ha acollit a nombrosos artistes estrangers com Luis Buñuel, Leonardo da Vinci, Vincent van Gogh, Pablo Picasso i a escriptors com Ernest Hemingway, Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Samuel Beckett, Julio Cortázar, Francis Scott Fitzgerald, James Joyce, Oscar Wilde i moltes altres celebritats com Lenin, Iàssir Arafat i Alexander von Humboldt.

A més, la ciutat compta amb la major aglomeració d'obres d'art, repartides en els seus múltiples museus i col·leccions privades. Dintre d'aquests tresors el més destacat és la famosa Monna Lisa, una pintura de valor incalculable. Per altra banda, el patrimoni arquitectònic de París no té parangó en el món, cap altra ciutat ha aixecat tants i tan valuosos edificis dels més destacats arquitectes universals.

[edita] Parcs i jardins

París, pel que fa a altres capitals europees com Londres, Roma o Madrid, es destaca per l'absència de grans parcs (com Hyde Park o el Retiro) i la multiplicació de més petits jardins.

Tres dels mes populars i antics parcs de Paris són:

El Jardin des Tuileries, creat al segle XVI per al palau del mateix nom (avui desaparegut) i situat a la dreta de la Seine, prop del Louvre.
El Jardin du Luxembourg és una gran parc, antigament privat.
El Jardin des Plantis va ser creat per Guy de la Brosse, el metge de Lluis XIII.

La majoria dels altres parcs de Paris són creacions del Segon Imperi: Els parcs de Montsouris, Buttes-Chaumont i del Parc Monceau van ser creats per Jean-Charles Alphand, enginyer de Napoleó III.

Altre projecte executat sota l'ordre del Baró Haussmann, va ser el Bois de Boulogne, a l'oest de París. El Bois de Vincennes, al seu costat oriental, va rebre un tractament similar durant els anys següents.

Les últimes creacions en el paisatge dels parcs de París són:

El Parc de la Villette.
El Parc de Bercy, que fou una vinya antigament.
El Parc de Belleville, creat en els anys 90.
El Parc André Citroën.

[edita] Agermanaments

Paris està germanada només amb una ciutat: Roma (des de 1956) (francès) « Seule Paris est digne de Rome ; seule Rome est digne de Paris. » (italià) « Solo Parigi è degna di Roma; solo Roma è degna di Parigi. » En català : « Sols París és digna de Roma ; sols Roma és digna de París. ».

La capital francesa també va signar diversos pactes d'amistat amb altres grans ciutats en el món: