Expressionisme
De Viquip??dia
L'Expressionisme ??s un moviment art??stic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, en concord??ncia amb el fauvisme franc??s. Reb?? el seu nom l'any 1911 amb ocasi?? de l'exposici?? de la Secessi?? berlinesa, en qu?? s'exposaren els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys francesos, a m??s d'algunes de les obres pre-cubistes de Pablo Picasso.
El 1914 foren tamb?? etiquetats com a expressionistes el grup dels pintors alemanys a Dresden i Berl??n a partir de 1911; i Der Blaue Reiter (El Genet Blau), format el 1912 a Munic, entorn d'un almanac, dirigit per Vasili Kandinski i Franz Marc.
L'Expressionisme s'ent??n com una accentuaci?? o deformaci?? de la realitat per tal d'aconseguir expressar adequadament els valors que es pretenen posar en evid??ncia, i es manifest?? com una reacci?? parcial a l'impressionisme.
Taula de continguts |
[edita] Die Br??cke (El Pont)
Els seus fundadors foren Bleye, Heckel y Schmidt-Rottluff, tots ells estudiants d'arquitectura, als que s'afegiren m??s endavant Nolde i Pechstein el 1906 i Otto M??ller el 1910. El fauvista Van Dongen tamb?? s'afeg?? a ells i va fer d'intermediari amb els seus companys francesos.
La intenci?? del grup era atraure qualsevol element revolucionari que volgu??s unir-s'hi, aix?? ho van expressar en una carta dirigida a Nolde; el seu major inter??s era destruir les velles convencions, d'igual forma que s'estava fent a Fran??a. Segons Kirchner, no podien posar-se regles i la inspiraci?? havia de fluir lliurement i donar expressi?? immediata a les pressions emocionals de l'artista; es preocuparen menys dels aspectes formals, fet que els allunyava del fauvisme de Matisse i Braque. Per als alemanys, el contingut era m??s important que la forma. La c??rrega de cr??tica social que imprimiren a l'obra els valgu?? els atacs de la cr??tica conservadora, la qual els titll?? d'??sser un perill per a la joventut alemanya.
Kirchner ha estat considerat el m??s genu?? representant de Die Br??cke. Fou un artista hipersensible que retrat?? els carrers i la vida urbana de Berl??n de forma nova i original. Les seves formes seques i punxegudes, amb colors ??cids, s??n caracter??stiques en obres com L'Escola de Dansa de 1914.
Emil Nolde, malgrat que va deixar el grup el 1911, tamb?? ha estat considerat com un dels m??xims representants del grup. Influ??t pel belga Ensor i per Van Gogh, se sent?? fortament atret pel primitivisme afric?? e pel mite del salvatge. La seva cerca del parad??s se centr?? m??s en la concreci?? d'all?? primordial que en actituds escapistes, plasmant aix?? el seu sentiment tr??gic de la natura i la seva inspiraci??, de car??cter psicol??gic i instintiu, elements que han fet d'ell un pintor expressionista per excel??l??ncia. Cap al 1909, i despr??s de patir una greu malaltia, comen???? a pintar quadres de tema religi??s, en els quals express?? la seva inspiraci?? m??stica.
Edvard Munch, malgrat no es va vincular amb Die Br??cke, ??s considerat com el pare de l'Expressionisme. Era noruec i fins el 1885 coneix l'obra de l'expressionisme i el simbolisme. Des de 1892, el seu estil est?? plenament format, amb corbes sinuoses, colors arbitraris, obsessi?? per la malaltia i la mort, ??ssers inquietants que fugen entre una massa de color, tai i com s'observa en la seva pintura m??s famosa: "El crit" La seva estada a Alemanya fins el 1908 ens explica la seva influ??ncia en el grup.
El 1913, se produ?? la dissoluci?? del grup, a conseq????ncia de les clares difer??ncies entre els seus components i de l'establiment d'un mercat per a tots ells que complicava les exig??ncies d'un front com??.
[edita] Der Blaue Reiter (El Genet Blau)
A difer??ncia del grup Die Br??cke, els artistes del Genet Blau sentien la necessitat de modular un llenguatge m??s controlat per tal d'emetre els seus missatges. Publicaren llibres i organitzaren exposicions. Desenvoluparen un art espiritual, en el que redu??ren el naturalisme fins a arribar a l'abstracci??. Compartien certes actituds amb els expressionistes de "Die Br??cke", per?? tendien m??s a una purificaci?? dels instints i el que volien era captar l'ess??ncia espiritual de la realitat; en aquest sentit les seves actitud eren m??s refinades i especulatives. Els seus m??xims representants foren Kandinski i Franz Marc, els seus fundadors; la resta del grup el composaven Macke, Javlensky i Klee.
Kandinsky arrib?? a Munic el 1896 procedent de Moscou. El 1909 fou nomenat president de la Nova Associaci?? d'artistes de Munich, on organitz?? ambdues exposicions, en els anys 1909 i 1910, per a presentar el treball dels fauvistes i els primers cubistes. En el cat??leg elaborat per a la segona exposici?? comen??a a plantejar la seva teoria de l'art que culminar??, dos anys m??s tard, amb la publicaci?? del seu llibre De l'espiritual en l'Art.
El 1912, quan dimit?? del seu c??rrec a l'Associaci??, fund?? juntament amb Marc El genet blau. El nom deriva de l'amor de Kandinsky pels genets i del de Marc pels cavalls. El grup acabar?? dispersant-se amb la guerra, en la que moriren Macke i Marc. Les dues primeres exposicions del Genet Blau foren d'obra gr??fica y de dibuixos.
El 1913 foren convidats a participar en una mostra internacional a Berl??n anomenada El Sal?? de Tardor Berlin??s. La seva po??tica es defin?? com un expressionisme l??ric, en el que l'evasi?? no s'encaminava cap al m??n salvatge, sin?? cap a all?? espiritual de la natura i al m??n interior. Per a Kandinsky, el cam?? de la pintura havia de ser des de la pesada realitat material fins a l'abstracci?? de la visi?? pura, amb el color com a medi; per aix?? desenvolup?? tota una complexa teoria del color. En La Pintura com art pur, llibre de 1913, sost?? que la pintura ??s ja un ens separat, un m??n en si mateix, una nova forma de l'??sser, que actua sobre l'espectador a trav??s de la vista i que provoca en ell profundes experi??ncies espirituals. Anys abans, el 1910, Kandinsky havia realitzat les primeres aquarel??les abstractes.
Per a Klee, l'artista havia d'integrar-se en les forces de la naturalesa i actuar com a medium, de manera que les seves creacions arribessin a ??sser acceptades de la mateixa manera que s'accepten els fen??mens de la natura. A difer??ncia de Kandinsky, Klee estava conven??ut que l'art pot captar el sentit creatiu de la natura i, per tant, refusava l'abstracci?? absoluta. Formalment, Klee es deix?? influir al principi, igual que Macke, pel cubisme de Delaunay i la seva llei ??ptica dels contrasts simultanis, al mateix temps que fou el primer artista que s'endins?? en els dominis de l'inconscient que Freud i Jung estaven comen??ant a estudiar.
Despr??s de la dissoluci?? del grup, el 1919, Walter Gropius fund?? la Bauhaus a Weimar, escola de disseny i arquitectura, els professors de la qual foren els mestres m??s famosos de l'expressionisme constructiu. A la Bauhaus impartiren classes professors com en Feininger, Klee o Kandinsky.
Finalitzada la primera guerra mundial a Alemanya, es desenvolupa el Realisme Expresionista, moviment en el que els artistes se separen de l'abstracci??, tot reflexionant sobre l'art figuratiu i refusant qualsevulla activitat que no atengu??s els problemes de dram??tica realitat de la postguerra. Aquest grup l'encarnaren Otto Dix, George Grosz, Max Beckmann i l'escultor Barlach.
[edita] L'expressionisme en el cinema
Amb l'aparici?? de la pel??l??cula El gabinet del doctor Caligari, el 1919, Robert Wiene es convert?? en un dels primers directors que introdu?? elements clarament expressionistes en el cinema. En aquest medi s'arriba al simbolisme a trav??s dels decorats, els llums, el vestuari i la interpretaci?? dels personatges, elements que volien mostrar a trav??s de la gran pantalla una ??ptica deformada de la realitat. En un principi, el cinema mut alemany estigu?? plenament vinculat a l'expressionisme amb directors tals com Fritz Lang, Friedrich Murnau, Paul Leni iy Paul Wegener, entre d'altres. Algunes de les obres m??s representatives d'aquest per??ode foren: Nosferatu, Metr??polis, Els tres llums, L'??ltim ("Der Letzte Mann", tamb?? coneguda com L'??ltima rialla), i El testament del Dr. Mabuse. La desmesura anava associada a un tipus de cinema de terror i fant??stic, la qual cosa condicion?? el seu desenvolupament. Algunes obres posteriors es realitzaren en l'etapa del cinema sonor, per exemple, M el Vampir (tamb?? coneguda simplement com M), una altre film de Fritz Lang. No obstant, en la cinematografia m??s moderna, els seus representants m??s significatius com Orson Welles i Andrzej Wajda incorporaren una est??tica molt m??s madura i allunyada de l'exc??s de teatralisme.
A Espanya, poden trobar-s'hi algunes pel??l??cules influenciades per diversos d'aquests directors, malgrat molt poques assoliren ??xit. Especialment singular ??s l'aportaci?? del madrileny Edgar Neville amb la seva pel??l??cula La Torre dels 7 Geperuts, on va comptar amb un equip de decoradors alemanys que treballaren en alguns films expressionistes.
[edita] L'expressionisme en el teatre
La influ??ncia del cinema en el teatre expressionista s'evidenci?? des dels primers moments, emprant-se tamb?? el decorat i la indument??ria dels actors com a instruments al servei d'obres dram??tiques superadores del conformisme de les representacions teatrals convencionals. L'autor, l'actor i el p??blic havien de compartir la visi?? interior del primer, assolint un to m??stic que accentuava la m??mica. El seu representant m??s destacat apareix despr??s de la Primera Guerra Mundial: Ernst Toller. Amb posterioritat es veurien influ??ts per aquest moviment autors tals com Bertolt Brecht.
[edita] La m??sica expressionista
El genet blau en el seu primer n??mero public?? l'obra de tres compositors: Arnold Sch??nberg, Alban Berg i Anton Webern, tr??ada que formava l'anomenada Segona Escola de Viena. En la traject??ria d'aquests m??sics hi trobem la pres??ncia plenament expressionista en l'??pera de Lul?? o Wozzeck d'en Berg i en els drames "Die Erwartung" i "Die Gl??cklihe Hand".
[edita] Bibliografia complement??ria
- Thomas Anz: Literatur des Expressionismus. Stuttgart: Col??lecci?? Metzler, 2002. ISBN 3-476-10329-3.
- Ralf Georg Bogner: Einf??hrung in die Literatur des Expressionismus. 1. Aufl. - Darmstadt: Hannich-Bode, Stuttgart: J.B. Metzlersche Verlagsbuchhandlung 1985, ISBN 3-476-00575-5.
- Theodor Sapper: Alle Glocken dieser Erde. Expressionistische Dichtung aus dem Donauraum, Viena: Europaverlag Wissenschaft, 1974, ISBN 3-203-50494-4.
[edita] Vegeu tamb??
- Impressionisme
- Ernst Ludwig Kirchner
- Eugenio Hermoso
