Espanya

De Viquip??dia

Per a per??odes hist??rics, vegeu: Espanya (desambiguaci??)

Reino de Espa??a ??

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Plus Ultra (M??s enll??)
Idiomes oficials	Castell??2
Capital	Madrid 40?? 25??? N, 3?? 45??? OCoordenades: 40?? 25??? N, 3?? 45??? O
Ciutat m??s gran	Madrid
Govern Rei President	Monarquia parlament??ria Joan Carles I Jos?? Luis Rodr??guez Zapatero
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	504.782 km?? (50??) 1,04%
Poblaci??  - Estimaci?? 2006  - Cens 2005  - Densitat	45.116.894 (27??) 44.708.964 85 hab/km?? (84??)
Moneda	Euro3 (???) (EUR)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET4 (UTC+1) CEST (UTC+2)
Unificaci?? - Din??stica - Estatal - Institucional	1516 (Carles I) 1716 (Decrets de Nova Planta) 1812 (Constituci?? de Cadis)
Himne nacional	Marcha Real (Marxa Reial)
Domini internet	.es
Codi telef??nic	+34
Gentilici	Espanyol, espanyola
1 El nom en les altres lleng??es oficials ??s: en aran??s: Regne d'Espanha en catal??/valenci??: Regne d'Espanya en basc: Espainiako Erresuma en gallec: Reino de Espa??a 2 El castell?? ??s oficial a tot l'estat. Les altres lleng??es oficialment reconegudes s??n: el catal?? a Catalunya, les Illes Balears i el Pa??s Valenci?? (en aquesta ??ltima autonomia rep el nom de valenci??) l'aran??s a Catalunya l'basc al Pa??s Basc i les zones basc??fones de Navarra el gallec a Gal??cia 3 Del 1868 al 2002 ho va ser la pesseta. 4 A les illes Can??ries UTC i UTC+1 respectivament.

Espanya o el Regne d'Espanya^[1] (en castell?? i gallec: Reino de Espa??a, en basc: Espainiako Erresuma, en occit??: Reialme d'Espanha) ??s un Estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la pen??nsula Ib??rica, la qual comparteix amb Portugal, Gibraltar i Andorra. Limita al nord-est amb Fran??a i el principat d'Andorra, a l'oest amb Portugal i amb l'oce?? Atl??ntic i l'est i al sud amb la mar Mediterr??nia. Pertanyen a Espanya tamb?? els territoris extrapeninsulars de les Illes Balears, a la mar Mediterr??nia, les Illes Can??ries a l'oce?? Atl??ntic i les ciutats de Ceuta i Melilla que limiten amb el Marroc al sud.

Amb una superf??cie de 504.030 km??, Espanya ??s el segon pa??s m??s extens d'Europa occidental i el sis?? m??s poblat del continent europeu. Espanya ??s una monarquia constitucional i una democr??cia parlament??ria des de l'aprovaci?? de la Constituci?? Espanyola en 1978. Des que s'adher?? a la Uni?? Europea (1986) ha passat a ser un pa??s altament industrialitzat i una de les 10 economies m??s fortes del m??n. L'esperan??a de vida, el transport p??blic, higiene, infraestructures p??bliques, i la seguretat social s??n de les millors valorades, malgrat que la renda per c??pita ??s el 84% de les quatre economies l??ders de la UE.

Taula de continguts 1 Topon??mia 2 Geografia f??sica 3 Pol??tica i govern 3.1 Estructura constitucional 3.2 Partits pol??tics 3.3 Subdivisi?? administrativa 3.4 Defensa i seguretat 4 Economia 5 Geografia humana i societat 5.1 ??rees metropolitanes m??s grans 5.2 Demografia 5.3 Immigraci?? 5.4 Llengua 5.5 Religi?? 6 Hist??ria 6.1 Edat antiga 6.2 Edat mitjana 6.3 Edat moderna 6.3.1 Regnat dels Habsburg 6.3.2 Segle XVIII 6.4 Edat contempor??nia 6.4.1 Primera meitat del s. XIX 6.4.2 Final del s. XIX i principi del XX 6.4.3 Segle XX 7 Vegeu tamb?? 8 Notes i refer??ncies 9 Enlla??os externs

Topon??mia

El nom d'Espanya es deriva del llat?? Hispania, "Hisp??nia", amb el qual els romans designaven geogr??ficament la pen??nsula Ib??rica. El nom d'Iberia, era la denominaci?? preferida pels autors grecs per referir-se al mateix territori. Tanmateix, les arrels del terme Hisp??nia no s??n llatines, per la qual cosa, del seu origen, se n'han formulat diverses teories.

La hip??tesi m??s acceptada diu que Hispania prov?? del feinici i-spn-ya, terme documentat des del segon mil??lenni aC en inscripcions ugar??tiques. Els fenicis van construir la primera civilitzaci?? no ib??rica que va arribar a la pen??nsula per a expandir llur comer?? i que va fundar, entre altres ciutats, Cadis, la m??s antiga d'Europa occidental.^[2] Els romans van adoptar aquesta denominaci?? dels cartaginesos ven??uts, interpretant el prefix i com a "costa", "illa" o "terra", i ya com a "regi??". El lexema spn, que en hebreu, llengua molt propera al fenici, ??s pot llegir com a saphan es va traduir com a "conills"???tot i que en realitat es refereix al dam??, un proc??vid d'aspecte similar al conill que habitava la regi??. Els romans, per tant, van designar Hisp??nia com a "terra plena de conills", segons es pot constatar en els escrits de Cicer??, Juli C??sar, Plini el Vell, entre altres. Fins i tot en algunes monedes encunyades en ??poca d'Adri??, figuraven personificacions d'Hisp??nia com a dona asseguda i amb un conell als seus peus. En la mateixa l??nia, Isidoro de Sevilla, en el seu llibre d'"Etimologies", postula que el terme t?? la seva arrel en Ispani, un top??nim fenici-p??nic de Sevilla, ciutat que els romans van denominar Hispalis.

L'historiador i hebraista C??ndido Mar??a Trigueros va proposar en la Reial Acad??mica de les Bones Lletres de Barcelona, el 1767, una teoria alternativa, basada en el fet que l'alfabet fenici, com l'hebreu, no tenia cap vocal. Aix??, spn (sphan en hebreu i arameu, significaria en fenici, "el nord", una denominaci?? que feia refer??ncia a la situaci?? geogr??fica de la pen??nsula en relaci?? amb la costa africana, la ruta dels fenicis, i per tant i-spn-ya significaria la "Terra del nord". Una teoria contempor??nia, proposada per Jes??s Luis Cunchillos, suggereix que l'arrel del terme span ??s spy, que vol dir "forjar o batre metalls", i que per tant, Espanya ??s la "Terra on es forgen metalls".^[3]

A m??s de la teoria de l'origen fenici???tot i que el seu significat ??s discutit???al llarg de la hist??ria s'han proposat altres hip??tesis. Al comen??ament de l'Edat moderna, Antonio de Nebrija va proposar que Hisp??nia ??s una deformaci?? de la paraula ib??rica Hispalis que significava la "Ciutat d'occident".^[4] El segle XIX, Juan Antonio Moguel va proposar que el terme podria provenir de la paraula ??uscar Izpania, que voldria dir "que divideix el mar", composada per les veus iz i p??nia,^[5] tot i que el 1902, Miguel de Unamuno, va argumentar que per a alguns bascs, el nom es deriva de l'??uscar ezpa??a, "llavi", en al??lussi?? a la posici?? de la pen??nsula a Europa.^[6]

Durant l'Edat mitjana, i com a evoluci?? del terme geogr??fic, Espanya comprenia tots els regnes de la pen??nsula, des de Portugal, Gal??cia, Castella fins l'Arag??. Tot i que diversos monarques hisp??nics havien fet ??s del t??tol "Rei d'Espanya" o "Rei de les Espanyes", no seria sin?? fins el regnat de Felip V de Castella i IV d'Arag?? que el nom de "Rei d'Espanya" passa a substituir en exclusiva al del "Rei de Catella", amb l'assimilaci?? de la resta dels territoris amb autonomia interna fins aleshores, en un concepte d'Estat-naci?? que ha perdurat fins ara. Tot i aix??, i a causa de les demandes creixents d'autogovern i autonomia dels territoris no castellans, s'est?? posant de relleu un concepte d'Estat plurinacional.

Geografia f??sica

Espanya est?? situat a l'extrem sud occidental d'Europa, a la pen??nsula Ib??rica tot i que compr??n tamb?? dos arxip??lags???les Illes Can??ries a l'oce?? Atl??ntic i les Illes Balears a la mar mediterr??nia???i dues ciutats, Ceuta i Melilla al nord d'??frica. A m??s, inclou altres possessions menors no continentals com ara les Illes Chafarinas, el penyal de V??lez i el penyal d'Alhucemas, aix?? com l'illa d'Albor??n, les illes Columbretes, i una s??rie d'illes i illots a prop de les costes peninsulars.

Per la seva extensi?? territorial, ??s el quart pa??s m??s extens d'Europa, despr??s de R??ssia, Ucra??na i Fran??a, i el segon m??s extens de la Uni?? Europea. F??sicament, Espanya limita a l'oest amb Portugal i l'oce?? Atl??ntic, a l'est amb el mar Mediterrani, al sud amb l'oce?? Atl??ntic i l'estret de Gibraltar, i al nord amb els Pirineus, el golf de Biscaia i el mar Cant??bric.

El territori central d'Espanya ??s dominat per planes i serralades, com ara la Sierra Nevada. Els principals rius del territori s??n el Tajo, l'Ebre, el Duero, el Guadiana i el Guadalquivir. Ateses la situaci?? geogr??fica d'Espanya i les seves condicions orogr??fiques, el clima ??s molt divers. Es pot dividir en tres grans ??rees:

• Una regi?? de clima temperat al centre de la pen??nsula
• Una regi?? de clima mediterrani que s'est??n des de les planes d'Andalusia cap als Pirineus.
• Una regi?? de clima oce??nic des de Gal??cia cap a la Badia de Biscaia, incloent-hi Ast??ries i Cant??bria.

Pol??tica i govern

Article principal:Pol??tica d'Espanya

Estructura constitucional

Espanya est?? constitu??da com a monarquia parlament??ria des de l'aprovaci?? de la constituci?? de 1978. La branca executiva del govern ??s formada pel Consell de Ministres presidits pel President del Govern, proposat, simb??licament, pel monarca i electe per les Corts Nacionals despr??s de les eleccions legislatives. El rei d'Espanya, ??s el cap d'Estat, i el president, el cap de govern. El poder legislatiu recau sobre les Corts Generals, compostes per dues cambres: el Congr??s dels Diputats, amb 350 membres electes per vot popular per mitj?? del sistema de representaci?? proporcional amb llistes de partit tancades, per un terme de quatre anys; i el Senat, amb 259 membres 208 dels quals s??n electes per vot popular i els altres 56 designats pels parlaments regionals, tots electes per un per??ode de quatre anys. El poder judicial ??s compost pel Tribunal Suprem, el Consell General del Poder Judicial, i el Tribunal Constitucional.

Espanya ??s, en l'actualitat, un Estat d'Autonomies, formalment un estat unitari, per?? funciona, de facto, com una quasi federaci?? de comunitats aut??nomes, en qu?? el govern de l'Estat encara t?? l'??ltima paraula en moltes de les decisions locals. En comparaci?? amb altres estats d'Europa, Espanya ha assolit un grau elevat de descentralitzaci??: tots els territoris gestionen llurs propis sistemes de sanitat i educaci??, algunes comunitats gestionen llurs finances (el Pa??s Basc i Navarra) i d'altres tenen un cos de policia aut??nom (els Mossos d'Esquadra a Catalunya i l'Ertzaintza al Pa??s Basc).

Les difer??ncies dins d'aquest sistema d'autonomies s'han degut a que el proc??s de trasp??s de compet??ncies del centre a la perif??ria es va planejar, al comen??ament, com a proc??s asim??tric, amb la intenci?? de garantir un major grau d'autogovern o autonomia nom??s a aquelles comunitats que volien un tipus de relaci?? m??s federalista amb la resta d'Espanya ???comunitats aut??nomes de r??gim especial??? (Andalusia, Comunitat Basca, Comunitat Aut??noma de Catalunya, Gal??cia i Navarra). Per altra banda, la resta de les comunitats aut??nomes ???comunitats aut??nomes de r??gim com????? tendrien menys facultats d'autogovern. No obstant, amb el pas del temps, aquestes comunitats han adquirit progressivament m??s compet??ncies tamb??.

Partits pol??tics

Els partits pol??tics amb representaci?? al Congr??s o al Senat en la legislatura actual s??n:

Partido Socialista Obrero Espa??ol (PSOE) Partido Popular (PP) Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya - Verds (IU-ICV) Converg??ncia i Uni?? (CiU) Partit Nacionalista Basc (PNV-EAJ) Coalici??n Canaria (CC)

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Eusko Alkartasuna EA Uni??n, Progreso y Democracia (UPyD) Bloque Nacionalista Galego (BNG) Nafarroa Bai (NaBai)

Subdivisi?? administrativa

Article principal: Organitzaci?? territorial d'Espanya

L'Estat Espanyol est?? integrat, constitucionalment, per nacionalitats i regions, organitzades territorialment com a 17 comunitats aut??nomes i 2 ciutats aut??nomes. Cada comunitat est?? constitu??da per una o m??s prov??ncies. Les comunitats i ciutats aut??nomes gaudeixen d'un nivell elevat d'autogovern, de facultats legislatives, pressupost??ries, administratives i executives en les ??rees que la constituci?? estableix i subjectes a llurs Estatuts d'Autonomia.

Des del 2003 s'ha adoptat la Nomenclatura de les Unitats Territorials Estad??stiques, o unitats NUTS, de tres nivells, amb finalitats merament estad??stiques, basats en les normatives europees i fixats per l'Eurostat. Les 50 prov??ncies espanyoles i les dues ciutats aut??nomes s??n classificades en els nivells NUTS-3; les 17 comunitat aut??nomes s??n classificades en els nivells NUTS-2, i per als nivells NUTS-1 s'han creat grups de comunitats aut??nomes.

Actualment Espanya t?? dos conflictes territorials importants: un al penyal de Gibraltar, col??nia brit??nica al sud de la Pen??nsula Ib??rica que Espanya vol recuperar, i l'altre a les ciutats aut??nomes espanyoles Ceuta i Melilla, sovint reclamades pel Marroc.

En algunes regions???principalment en alguns sectors de Catalunya, Gal??cia i el Pa??s Basc???existeix un sentiment nacional que s'ha expressat de diverses maneres. S'hi han format partits pol??tics, molts d'ells independentistes, com ara la Uni??n do Povo Galego, Esquerra Republicana i Aralar. Altres partits oscil??len entre postures autonomistes, federalistes o independentistes.

Defensa i seguretat

La responsabilitat de la defensa de l'Estat recau en les Forces Armades, la missi?? de les quals, segons l'article vuit?? de la constituci?? espanyola ??s "garantir la sobirania i independ??ncia d'Espanya, defendre la seva integritat territorial i l'ordenament constitucional". Tradicionalment s'han dividit en tres cossos: l'Ex??rcit de Terra, l'Armada i l'Ex??rcit de l'Aire. A m??s, s'hi inclou la Gu??rdia Reial.

Espanya ??s un dels Estats m??s importants de l'EUFOR, i de l'Eurocos, i t?? una posici?? destacada en l'estructura de l'OTAN, a la qual pertany des de 1982. Actualment els Estats Units operen una base militar en territori espanyol, a Mor??n de la Frontera. Espanya t?? la sisena flota naval m??s poderosa del m??n,^[7] i un dels cossos d'Infanteria de Marina m??s antics.

Internament, el Cos Nacional de Policia ??s la for??a polic??aca encarregada de la seguretat urbana i d'investigaci??. A m??s, la Gu??rdia Civil, fundada el 1844, est?? encarregada de la seguretat de les ??rees rurals i les rutes i autopistes, a m??s de la fronteres. Tots dos, el Cos Nacional de Policia i la Gu??rdia Civil, han estat unificats sota el comandament del Ministeri de l'Interior. A Catalunya i el Pa??s Basc, tanmateix, hi ha cossos de policia aut??noms???els Mossos d'Esquadra i Ertzaintza respectivament???que assumeixen moltes funcions de la Policia de l'Estat.

Economia

Economia
PIB (PPP)	$1,106 bilions
PIB per c??pita	$27.000
Creixement real PIB	3,6%
RNB per c??pita	$21.210 (2004)
Inflaci?? anual	3,2%
Taxa d'atur	8,6%
Importacions	$324 mil milions
Exportacions	$222 mil milions
Font: CIA Factbook i el [2]

Article principal: Economia d'Espanya

Espanya t?? una economia mixta amb un Producte interior brut en paritat de poder adquisitiu de 1,106 bilions d'USD; la setzena economia m??s gran del m??n darrera de M??xic.^[8] En termes nominals, tanmateix, d'acord amb les dades del Banc Mundial per al 2005, l'economia d'Espanya ??s la vuitena m??s gran del m??n i la cinquena m??s gran d'Europa, amb 1,123 bilions d'USD.^[9] El PIB per c??pita en paritat de poder adquisitiu ??s el 38?? m??s alt del m??n de 27.000 USD.

En termes comparatius, el PIB per c??pita espanyol ??s el 90% del de les quatre economies m??s grans d'Europa Occidental, i un poc inferior a la mitjana de la Uni?? Europea. Durant el govern del president Aznar, Espanya va ser adm??s al primer grup d'estats a adoptar l'euro com a moneda local el 1999. La taxa d'atur el 2006 era del 7,6%, una taxa baixa en comparaci?? amb molts dels estats europeus, i una millora considerable de les taxes superiors al 20% dels primers anys de la d??cada de 1990. Els punts d??bils de l'economia espanyola s??n una taxa d'inflaci?? lleugerament elevada, una economia subterr??nia molt gran, baixa productivitat, i nivells baixos de recerca i desenvolupament. Els punts forts de l'economia s??n el continu creixement, en comparaci?? amb el creixement nul de les grans economies de la Uni?? Europa.^[10] De fet, l'economia espanyola ha creat m??s de la meitat dels nous treballs de la Uni?? Europea durant el per??ode de 2000 al 2005.^[11] Es considera que l'economia espanyola ??s una de les m??s din??miques de la Uni?? Europea i que atreu grans quantitats d'inversi?? estrangera.^[12]

Durant les ??ltimes quatre d??cades la ind??stria del turisme espanyol ha crescut i s'ha convertit en la segona m??s gran del m??n,^[13] amb un valor de 40.000 milions d'euros (2006).^[14] L'economia espanyola ha experimentat un creixement notable en la ind??stria de la construcci?? que representa el 16% del PIB i el 12% de l'ocupaci??.^[13]

Geografia humana i societat

??rees metropolitanes m??s grans

Les ??rees metropolitanes que sobrepujaven al 2003 els 300.000 habitants s??n :

Madrid 5.603.285 Barcelona 4.667.136 Val??ncia 1.875.288 Sevilla 1.294.081 M??laga 1.019.292 Bilbao 946.829 Ast??ries (Gij??n-Oviedo) 850.097

Alacant-Elx 676.237 Saragossa 656.922 Badia de Cadis (Cadis-Xer??s de la Frontera) 623.528 Las Palmas de Gran Can??ria 609.628 M??rcia 557.583 Ciutat de Mallorca 462.010 Granada 450.439

Valladolid 427.562 Vigo 420.672 Santa Cruz de Tenerife 409.621 Sant Sebasti?? 395.758 La Corunya 388.692 Tarragona 348.921 C??rdova 318.628

Demografia

Article principal: Demografia d'Espanya

Demografia
Poblaci??	44 milions
Taxa de natalitat	10,1/1000
Taxa de mortalitat	9,63/1000
Taxa de creixement	0,15%
Taxa de fecunditat	1,28 fills
Taxa neta de migraci??	0,99/1000
Esperan??a de vida	79,5 anys
Mediana d'edat	39,5 anys
Alfabetisme	97,9%
Font: CIA Factbook

La poblaci?? espanyola actualment supera els 40 milions d'habitants. El creixement poblacional ha estat considerablement baix, per??, la immigraci?? ha estat elevada. El 2005, segons estad??stiques governamentals, el 8,4% de la poblaci?? era estrangera. Cal esmentar que els estrangers ja nacionalitzats, no s??n part d'aquesta xifra.

Immigraci??

Espanya presenta una de les taxes m??s grans d'immigraci?? del m??n (de l'1,5% anual el 2005, nom??s superat en la Uni?? Europea per Xipre), i ??s, despr??s dels Estats Units, el segon Estat del m??n que rep m??s immigrants en termes absoluts. El 2006, el 9,27% de la poblaci?? espanyola era de nacionalitat estrangera. El 2005 l'Estat va rebre el 38,6% de la immigraci?? extracomunit??ria cap a la Uni?? Europea, sobretot ciutadans d'origen llatinoameric??, d'altres estats d'Europa i del Magrib.

D'acord amb l'Institut Nacional d'Estad??stica el 2005 havia 3,7 milions d'estrangers a Espanya, encara que les estimacions d'organismes independents han suggerit una xifra de 4,8 milions. Segons les dades dels permisos de resid??ncia del 2005, a l'entorn de 500.000 immigrants eren marroquins i 500.000 eren equatorians. Altres grups d'immigrants inclouen brit??nics, francesos, argentins, alemanys i bolivians. El flux d'immigrants ha incrementat la taxa de creixement poblacional, malgrat la baixa taxa de natalitat que es troba a la meitat del nivell de reempla??ament. No obstant aix??, l'arribada cont??nua d'immigrants, especialment dels que arriben per mar de l'??frica, ha causat una certa tensi?? social. Espanya actualment t?? la segona taxa d'immigraci?? m??s alta de la Uni?? Europea despr??s de Xipre, i ??s el segon pa??s que m??s immigrants rep del m??n (en termes absoluts) despr??s dels Estats Units.^[15] Del nombre total d'immigrants que van arribar a la Uni?? Europea el 2006, el 44,7% va escollir Espanya com a destinaci?? final.^[16]

Llengua

Article principal: Lleng??es d'Espanya

El castell?? ??s la llengua oficial de tot l'Estat. La Constituci?? reconeix alhora l'oficialitat de la resta de lleng??es de l'Estat a les comunitats aut??nomes d'acord amb all?? establert als seus respectius Estatuts d'Autonomia, malgrat que nom??s ??s obligatori el coneixement del castell??.

Les lleng??es cooficials a les comunitats aut??nomes d'acord amb els seus respectius Estatuts s??n:

• El catal?? a Catalunya, les Illes Balears i al Pa??s Valenci??, on t?? la denominaci?? legal de valenci??.
• El basc o ??uscar (euskara) al Pa??s Basc (Euskadi) i les zones basc??fones de Navarra (Nafarroa).
• El gallec (galego) a Gal??cia (Galicia/Galiza).
• L'aran??s, a la Vall d'Aran, a Catalunya.

L'asturi?? o bable tamb?? t?? un r??gim de protecci?? al Principat d'Ast??ries sota la Llei d'??s i promoci?? del bable/asturi?? de 1998, tot i que no t?? r??gim d'oficialitat.

La futura Llei de Lleng??es que prepara el govern aragon??s mant?? l'oficialitat del castell??, junt amb el respecte al dret d'emprar l'aragon??s i el catal?? davant els ajuntaments "als respectius territoris on s??n predominants".

Altres lleng??es aut??ctones, per?? sense cap reconeixement oficial s??n:

• Berber (Melilla)
• ??rab (Ceuta)
• Portugu??s (Oliven??a, Extremadura)

Religi??

Al voltant del 80% dels espanyols es consideren cat??lics o practiquen certes activitats relacionades amb el catolicisme (baptisme, comuni??, eucaristia, etc.). No obstant aix??, un nombre considerable d'espanyols es consideren ateus. La globalitzaci?? i el fenomen de la immigraci?? ha portat minories religioses importants. De les religions minorit??ries les m??s nombroses s??n els protestants, musulmans i Testimonis de Jehov??.

Hist??ria

Article principal: Hist??ria d'Espanya

Edat antiga

Les poblacions origin??ries de la Pen??nsula ib??rica (en el sentit qu?? es desconeixen la seua proced??ncia) s??n els ibers, que consisteixen en unes quantes tribus separades. Una de les quals podrien ser els bascos, l'??nic poble pre-c??ltic que actualment existeix a la pen??nsula com a grup ??tnic diferent. La cultura m??s important d'aquest per??ode ??s a la ciutat de Tartessos, en la vall del Guadalquivir. A comen??aments del segle IX aC, les tribus celtes entraren a la pen??nsula a trav??s dels Pirineus i s'assentaren a tot arreu, passant a ser celtibers. Els navegants de Fen??cia, grecs, i cartaginesos tamb?? s'assentaren al llarg de la costa mediterr??nia i hi fundaren col??nies comercials durant un per??ode d'uns quants segles.

Prop de l'any 1100 aC els mercaders fenicis fundaren la col??nia comercial de Gadir o Gades (en l'actualitat Cadis, prop de Tartessos). Al segle VIII aC es fundaren les primeres col??nies gregues a l'est de la costa mediterr??nia, com ara Rodis (en l'actualitat Roses i el 580, Emporion (en l'actualitat Emp??ries), deixant per als fenicis el sud de la costa. El nom d'Ib??ria prov?? dels grecs pel riu Iber (en l'actualitat l'Ebre). En el segle VI aC els cartaginesos arribaren a Ib??ria, disputant-se el control de la Mediterr??nia Occidental als grecs, i la seua col??nia m??s important fou Carthago Nova (actualment Cartagena).

Els romans arribaren a la pen??nsula ib??rica durant la Segona Guerra P??nica al segle II aC, i s'annexionaren tot el territori despr??s de dos segles de guerra contra les tribus celtes i iberes i, aleshores, les col??nies fen??cies, gregues i cartagineses es convertiren en prov??ncies d'Hisp??nia. Nom??s alguns tribus c??ltiques del nord resistiren a la dominaci?? romana (galaics, asturs, bascs, c??ntabres, etc...) per?? amb el temps es romanitzaren, igual que a tota la pen??nsula. Gran part de les lleng??es, religions, i lleis actuals d'Espanya s'originaren sota aquest per??ode rom??.

Edat mitjana

A principis del segle V durant la decad??ncia de l'Imperi Rom?? d'Occident, els sueus, v??ndals, i alans prengueren el control de part d'Hisp??nia. Al finals del segle V els visigots, una tribu germ??nica romanitzada, conqueriren tota la Hisp??nia i crearen el Regne de Toledo, amb una estabilitat relativa.

Despr??s d'una discreta i pac??fica colonitzaci?? isl??mica, l'any 711 ??rabs del Nord d'??frica travessaren l'estret de Gibraltar i enva??ren la pen??nsula, passant a ser un valiat de l'imperi isl??mic sota el nom d'al-??ndalus, si b?? poc temps despr??s s'independitz?? pol??ticament de l'imperi, i pass?? a ser el califat de C??rdova. De nou, la franja muntanyosa del nord ib??ric resist?? a la dominaci?? musulmana, en especial els gallecs, asturians, i vascons lliures. Durant el segle X, Abd al-Rahman III proclam?? la independ??ncia tamb?? religiosa d'Al-??ndalus, encetant una ??poca de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les ci??ncies i les lletres, i una especial atenci?? a l'urbanisme. La capital del califat era C??rdova, que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la m??s gran ciutat d'Europa Occidental i centre cultural de l'??poca. Tot i aix?? hi hagu?? un ressorgiment de les antigues ciutats romanes, especialment Val??ncia, Saragossa i Sevilla. La decad??ncia s'inici?? al segle XI, quan comen??aren les disputes entre les diferents fam??lies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts regnes de taifa mentre que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al sud, sobretot des de tres fronts: Gal??cia, Ast??ries, i la Marca Hisp??nica.

Entre els segles XI i XIV diversos regnes hisp??nics cristians s'expandeixen a gaireb?? tota la pen??nsula a costa dels febles regnes de taifes andalusins. Aquest proc??s fa que finalment els regnes cristians s'agrupen b??sicament en quatre estats: els Regnes de Portugal i de Navarra mantenen en general una pol??tica d'a??llament; una s??rie d'inestables fets pol??tics matrimonials i disputes territorials uneixen Ast??ries, Lle?? i Gal??cia amb el Regne de Castella; i, per ??ltim, Arag?? i Catalunya queden sota la mateixa sobirania reial, tot i respectant i mantenint les respectives institucions i lleis, creant la Corona d'Arag?? on s'aplica la mateixa pol??tica federalista per als nous regnes de Val??ncia, Mallorques, i en la seua expansi?? pel Mediterrani, convertint-se en un dels estats m??s poderosos d'Europa de l'??poca.

A finals del segle XV el Regne de Castella i la Corona d'Arag?? resten sota la mateixa sobirania reial en haver-se unit en matrimoni els seus respectius reis, Isabel la Cat??lica i Ferran el Cat??lic, i estableixen una mena de confederaci?? pol??tica. En 1478 els Reis Cat??lics enceten la imposici?? del catolicisme amb la creaci?? de la Inquisici??, i es persegueix als jueus hisp??nics (sefardites), als quals en 1492 se'ls orden?? l'expulsi?? dels que rebutjaven convertir-se al cristianisme. En el mateix any desapareix definitivament Al-??ndalus, pel pacte de Boabdil amb el Regne de Castella al qual se'l lliurava pac??ficament el Regne de Granada sota condici?? de respectar la religi?? isl??mica. Aquest comprom??s no es compliria m??s tard en 1502, quan es duu un pla de conversi?? for??osa dels musulmans sota amena??a de desterrament a l'??frica. Mentrestant, en el mateix any 1492, una expedici?? castellana amb l'objectiu de trobar una ruta mar??tima cap l'Oest que aplegue a l'Extrem Orient, encap??alada pel navegant Crist??fol Colom, descobriria definitivament per a Europa el "Nou M??n".

Edat moderna

Es pot dividir la hist??ria d'Espanya durant l'edat moderna en dos per??odes: el Regnat dels Habsburg (segles XVI i XVII), i el primer segle del regnat dels Borb??, el segle XVIII, data en qu?? Espanya es convert?? en un Estat centralitzat.

Regnat dels Habsburg

Al segle XVI, Carles I de Castella hereta el tron del Sacre Imperi Romanogerm??nic, del Regne de Castella (i les seues col??nies), de la Corona d'Arag??, i del Regne de Navarra, iniciant-se el regnat dels Habsburg als regnes hisp??nics, tret de Portugal. El seu regnat es caracteritz?? pel seu gran poder pol??tic i econ??mic a Europa que controlava des del Regne de Castella, i pel qual Fran??a se'l disputava en nombroses guerres. Mentrestant, hagu?? de reprimir greus conflictes socials com el dels comuneros a Castella, i la Revolta de les Germanies al Pa??s Valenci??. Les col??nies castellanes d'Am??rica s'expandien amb les conquestes d'Hern??n Cort??s de la Nova Espanya (l'actual M??xic), i el Regne de Portugal tamb?? es convertiria en una altra pot??ncia europea per les riqueses del seu imperi colonial portugu??s creat durant les exploracions del segle anterior, sobretot de Magallanes. El 1556 el rei abdica i deixa els dominis hisp??nics europeus i d'ultramar al seu fill Felip, i els dominis romanogerm??nics al seu germ?? Ferran.

El 1580 Felip II de les Espanyes s'annexion?? Portugal als seus dominis, fent-se valer pels seus drets al tron en un moment de crisi success??ria i, per primera i ??nica vegada, tots els regnes hisp??nics estigueren sota la mateixa sobirania reial. A???? va refermar l'exist??ncia d'un poder??s Imperi Espanyol, amb les col??nies d'ultramar portugueses i castellanes a tot arreu del m??n, on "mai es ponia el Sol".

No obstant aquest poder, al segle XVII comen???? la decad??ncia de l'Imperi Espanyol a Europa, a causa de llargues i costoses guerres i revoltes. De fet, amb el regnat de Felip IV de Castella s'enceta una pol??tica centralista duta a terme pel Comte-duc d'Olivares, que provoc?? el 1640 la independ??ncia de Portugal i Catalunya, si b?? aquesta ??ltima torn?? a la Corona Espanyola en poc de temps. M??s endavant, sota regnat de Carles II de Castella, esclat?? la Segona Revolta de les Germanies al Pa??s Valenci??.

Segle XVIII

En el segle XVIII, en haver-se mort sense descend??ncia l'??ltim rei de la Casa d'??ustria, Carles II de Castella, s'encet?? la Guerra de Successi?? Espanyola en qu?? finalment Felip V de Borb?? (conegut com el capgirat) aconsegu?? el tron de la Corona despr??s de la ren??ncia de l'Arxiduc Carles d'??ustria. Sota el seu regnat, tots els regnes hisp??nics del seu domini s'unificaren en un sol estat, el Regne d'Espanya (que existeix fins l'actualitat). Aquest proc??s centralitzador comport?? especials repercussions als pa??sos hisp??nics de l'Antiga Corona d'Arag?? pels Decrets de Nova Planta, on es comen??a sistem??ticament a perseguir i reprimir la llengua catalana i tota manifestaci?? sociocultural pr??pia.

Durant la resta d'aquest segle, el centralisme continu?? accentuant-se amb els reis borb??nics que ocuparen el tron espanyol, si b?? gr??cies a la Il??lustraci?? es feren passos importants cap la modernitzaci?? de la Hisenda P??blica, de les Obres P??bliques, aix?? com aven??os en la investigaci?? cient??fica i pedag??gica.

Edat contempor??nia

L'edat contempor??nia (segles XIX i XX) s???ha caracteritzat per ser un per??ode for??a agitat i historiogr??ficament fragmentat.

Primera meitat del s. XIX

De gran protagonisme militar, el segle XIX ja va comen??ar amb un conflicte mon??rquic entre Carles IV i Ferran VII. Napole?? Bonaparte hi va acabar intervenint la qual cosa va provocar el conflicte de la Guerra del franc??s o la Guerra de la Independ??ncia (1808-1814) en qu?? es va lluitar per expulsar les forces de Napole??, al mateix temps que a les Corts de Cadis es treball?? des de 1810 per aconseguir una Constituci?? concebuda ja el 1812. Un cop aconseguit l'objectiu, es restaur?? la monarquia borb??nica amb Ferran VII al capdavant, que inici?? un per??ode encara propi de l'Antic R??gim tot i el par??ntesi (sota el seu regnat) que supos?? el cop d'estat del General Riego iniciant Trienni Liberal (1820-1823). Aquesta petita etapa va finalitzar amb l'arribada de la Santa Alian??a, promocionada per les pot??ncies europees que restauraria el r??gim absolutista.

Ferran VII, acabaria el seu regnat el 1833, no abans sense haver tingut una filla, la futura reina Isabel II el 1830. Aquest esdeveniment en s?? no tallaria les aspiracions del germ?? de Ferran, Carles Maria Isidre, directament; sin?? que ho faria la Pragm??tica Sanci?? (per la qual s???estenia el dret de successi?? de la corona a les dones) dictada uns mesos abans del naixement d'Isabel, la qual abolia la Llei S??lica. Carles i els seus partidaris no ho acceptarien i a la mort del rei es precipitaria la I Guerra Carlina (1833-1840) amb la reg??ncia de Maria Cristina de les Dues Sic??lies. El per??ode destacaria per l'acci?? de govern i aix?? s???arribaria al 1840 amb un canvi de regent: entrava el General Espartero. Tres anys despr??s, el General Narv??ez acabaria amb la reg??ncia i s???iniciaria el regnat d'Isabel II en majoria d'edat.

La quantitat de per??odes plens de reformes, com La D??cada Moderada (1844-1854), el Bienni Progressista (1854-1856) i la Uni??n Liberal (fundada el 1854 per?? vigent de 1856 a 1868), donaren pas a la corrupci?? que, amb les pressions dels independentistes a ultramar, i el protagonisme dels cabdills militars, finalment acabarien per fer saltar del tron Isabel II, que es va exiliar a Fran??a. El Pacte d'Oostende de 1866, se sign?? amb l'objectiu d'expulsar la Reina, esdeveniment conegut com La Gloriosa (revoluci?? de 1868).

Final del s. XIX i principi del XX

Aix?? el Sexenni Democr??tic (1868-1874), agafaria el relleu de la hist??ria del regne, en el qual s???inclou el regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873) i la proclamaci?? de la I Rep??blica, que es divid?? en quatre presid??ncies transcorregudes entre el febrer de 1873 i el gener de 1874 suportant problemes com la III Guerra Carlina, el Cantonalisme o la Guerra dels Deu Anys.

El General Pav??a instaur?? novament la monarquia borb??nica amb Alfons XII (fill d'Isabel II). ??s la Restauraci??, que es caracteritz?? per l'alternan??a entre el Partit Conservador de C??novas del Castillo i el Partit Liberal de Mateo Sagasta. La Constituci?? de 1876 fou un dels eixos del per??ode que es f??u longeu ultrapassant aix?? el segle. No abans sense comptar amb l'inici de l'arrelament del moviment obrer i la p??rdua de les ??ltimes col??nies d'ultramar, com ara Cuba o Filipines.

L'inici del nou segle comptar?? a Catalunya amb l'apogeu del catalanisme com a exemple de nacionalismes en al??a i l'inici del declivi del sistema de la Restauraci??, que culminar?? amb una dictadura. Aquesta, doncs, es va precipitar pel seguit de fracassos militars a l'??frica (el Desastre d'Annual per exemple) i les revoltes de caire intern, com ara la Setmana Tr??gica de 1909 a Barcelona o la Triple Crisi de 1917. Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII (Rei des de 1902) encap??al?? doncs, la primera dictadura militar del segle (1923-1930). Perdent el suport dels militars i del propi Rei, acabaria acabant la dictadura ell mateix. Aix?? don?? lloc a un cul-de-sac fins l'expulsi?? del monarca entre els anys 1930 i 1931, quan es proclamaria la Rep??blica.

Segle XX

La Segona Rep??blica Espanyola es dividiria en tres per??odes, el Bienni Progressista, el Negre i el Front Popular. L'esdeveniment, fruit de les conspiracions durant la II Rep??blica, que m??s bibliografia ha causat a Espanya, fora la Guerra Civil, que an?? de 1936 a 1939, i que instauraria una dictadura militar que s'estengu?? fins 1975, amb el General Francisco Franco al capdavant.

Aquesta dictadura, tradicionalment ??s dividida per una primera ??poca de recessi?? (postguerra 1939-1950) i una segona de desenvolupament, a partir de 1959, despr??s de nou anys de passos intermedis. El 1973 el r??gim viuria el seu declivi definitiu fins la mort del dictador el 1975, que don?? lloc a una nova etapa democr??tica a l'Estat; precedida per una nova restauraci?? borb??nica, coneguda com la Transici?? Espanyola.

L'actual democr??cia espanyola, ha destacat per l'elaboraci?? d'una nova Carta Magna el 1978, amb la creaci?? de 17 autonomies, l'entrada a la Uni?? Europea, a l'OTAN i l'intercanvi de govern entre els dos grans partits, PSOE (1982-1996 i 2004-???) i PP (1996-2004) t??nica predominant despr??s del govern de la UCD (1977-1982).

Els grups terroristes ETA i GRAPO continuaren la seva activitat durant la democr??cia. Els GRAPO estan pr??cticament inactius des dels anys 90 fins que a meitats del 2007 es va donar al grup per dissolt amb la detenci?? dels ??ltims membres, i ETA va declarar un alto-el-foc permanent el 22 de mar?? de 2006 trencat al juny de 2007.

Vegeu tamb??

• Clima d'Espanya
• Relleu d'Espanya
• Vegetaci?? d'Espanya
• Demografia d'Espanya
• Llista de les banderes d'Espanya

Notes i refer??ncies

Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Espanya

• P??gina del President del Govern d'Espanya
• Constituci?? d'Espanya
• Model d'Estat - a debat - Articles sobre el model d'Estat espanyol a la premsa (castell??)

Portal UE	Uni?? Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | ??ustria | B??lgica | Bulg??ria | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Gr??cia | Hongria | Irlanda | It??lia | Let??nia | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Romania | Su??cia | Rep??blica Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia | B??snia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | S??rbia

Estats d'Europa
Alb??nia | Alemanya | Andorra | Arm??nia2 | ??ustria | Azerbaidjan1 | B??lgica | Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina | Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? | Cro??cia | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Ge??rgia1 | Gr??cia | Hongria | Irlanda | Isl??ndia | It??lia | Kazakhstan1 | Kosovo | Let??nia | Liechtenstein | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Mold??via | M??naco | Montenegro | Noruega | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Rep??blica Txeca | Romania | R??ssia1 | San Marino | S??rbia | Su??cia | Su??ssa | Turquia1 | Ucra??na | Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.