Armènia

De Viquipèdia

Հայաստանի Հանրապետություն
(Hayastani Hanrapetut’yun)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Armeni
Capital	Erevan 40° 10' N, 44° 31' E
Ciutat més gran	Erevan
Govern President Primer Ministre	Democràcia parlamentària Serzh Sargsyan Tigran Sargsyan
Superfície  - Total  - Aigua (%)	29.800 km² (138è) 4,7%
Població  - Estimació 2003  - Cens  - Densitat	3.326.448 (128è) — 112 hab/km² (74è)
Moneda	Dram (AMD)
Fus horari  - Estiu (DST)	Únic (UTC+4) Sí (UTC+5)
Sobirania de la Unió Soviètica	21 de setembre de 1991
Himne nacional	Mer Hayrenik
Domini internet	.am
Codi telefònic	+374
Gentilici	Armeni, armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut’yun; o Հայաստան, Hayastan), és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.

Taula de continguts 1 Origen del nom 2 Història 3 Política 4 Subdivisió administrativa 5 Geografia 6 Economia 7 Demografia 8 Vegeu també 9 Enllaços externs

[edita] Origen del nom

La paraula original per aquest país, en armeni era Hayq, després Hayastan, que es pot traduir com a "la terra de Haik", i consisteix del nom Haik i del sufix persa -stan que significa terra, nació, país. Segons la llegenda, Haik era descendent de Noé (fill de Togarmah, que era fill de Gomer, fill d'un dels fills de Noé, Yafet) i segons la tradició cristiana, el pare de tots els armenians. Es diu que es va instal·lar sota el Mont Ararat, i que va viatjar per ajudar en la construcció de la Torre de Babel i després del seu retorn, va derrotar els assiris i el seu rei Nimrod prop del llac Van, situat al que avui en dia és Turquia.

Hayastan va començar a ser anomenat Armènia pels estats del seu voltant, perquè era el nom de la tribu més poderosa que vivia en les regions històriques d'aquest poble, que es feien anomenar "Armens". Aquest és tradicionalment derivat del nom "Armenak" o "Aram", el nom d'un descendent del ja anomenat Haik. Alguns investigadors jueus i cristians han arribat a la conclusió que el nom Armènia fou derivat de Har-Minni, que vol dir "Muntanyes de Minni" (o Mannai). Les fonts pre-cristianes suggereixen que "Nairi", que vol dir "terra dels rius", era un nom antic per a la regió muntanyosa del país, que primer varen fer servir els historiadors grecs al voltant de l'any 800 aC, mentre que la primera inscripció que duu el nom Armènia (la inscripció de Behistun) a Iran, data del 521 aC.

[edita] Història

Article principal: Història d'Armènia

Armènia va ser el primer país a adoptar oficialment el cristianisme com religió, al començament de el segle IV. El país ha estat dominat pels imperis Romà, Bizantí, Persa i Otomà en el curs dels segles, excepte alguns períodes d'independència.

El 1828, el país va ser ocupat per l'Imperi Rus i el 1922 s'integra, juntament amb Geòrgia i l'Azerbaitjan, a la República Socialista Soviètica de Transcucàsia. El 1936 es dissol aquesta federació i el país passa a formar part de l'URSS amb el nom de República Socialista Soviètica d'Armènia.

Posteriorment el Moviment Nacional Panarmeni (MNP) venç en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment és obtenir la independència de forma legal i pacífica. Després de la caiguda del bloc el 1991, el Soviet Suprem d'Armènia declara la independència del país després d'un referèndum popular. Levon Ter-Petrosian es converteix en el primer president d'aquesta república independent.

[edita] Política

El president de la República és el cap d'estat, triat per sufragi universal directe. El màxim òrgan legislatiu és l'Assemblea Nacional. El 1990 es van celebrar les primeres eleccions legislatives democràtiques i el 1991 va ser triat també el president de la república. El president nomena al primer ministre, que al seu torn tria als ministres del govern. Armènia és membre de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

[edita] Subdivisió administrativa

Armènia se subdivideix en 11 provínices (marzer, singular - marz):

Aragadzotn (Արագածոտնի մարզ) Ararat (Արարատի մարզ) Armavir (Արմավիրի մարզ) Gelarquniq (Գեղարքունիքի մարզ) Kotaiq (Կոտայքի մարզ) Lori (Լոռու մարզ) Shirak (Շիրակի մարզ) Syunik (Սյունիքի մարզ) Tavush (Տավուշի մարզ) Vaiots Tzor (Վայոց Ձորի մարզ) Erevan (Երևան)

[edita] Geografia

Armènia està situat en un altiplà que té un paisatge molt accidentat, dominat per la serralada del Caucas, que inclou volcans i alts altiplans formats per lava i atravessats per profunds barrancs. La seva altitud mitjana és de 1.800 metres. El seu punt mes alt és l'Ararat. Els terratrèmols freqüents demostren que les muntanyes encara es troben en procés de formació.

[edita] Economia

Armènia és un país amb una potent indústria, basada en les seves reserves d'alumini. El pas a una economia de mercat després de la caiguda de l'URSS va ser complicat, provocant l'emigració de centenars d'armenis a altres països. Un dels principals llasts per al creixement és la manca d'energia, que s'ha d'importar d'altres estats a un preu excessiu i que ha portat a desenvolupar una central nuclear. Turquia bloqueja les fronteres i en gran mesura el comerç. A més, un terratrèmol en 1998 va dificultar encara més la reconstrucció postsoviètica.

[edita] Demografia

Armènia és un estat poc poblat que se sosté en part per una molt important diàspora al voltant del món: a Rússia (1,5 milions), al Canadà i els EUA (1,2 milions), a l'Àfrica (900.000), a Síria i el Líban (900.000), a la Unió Europea (700.000) i a l'Amèrica Llatina, (200.000), principalment assentats a l'Argentina i Xile.

[edita] Vegeu també

• Llista de reis d'Armènia
• Llista de patriarques d'Armènia
• Llista de nakharars
• Genocidi Armeni
• ASALA

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armènia

• (anglès) Armenica.org Història

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Estats de l'Àsia
Afganistan | Aràbia Saudita | Armènia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats Àrabs Units | Filipines | Geòrgia1 | Iemen | Índia | Indonèsia | Iran | Iraq | Israel | Japó | Jordània | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | Líban | Malàisia | Maldives | Mongòlia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | Rússia1 | Singapur | Síria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tailàndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Dependències: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Armènia | Azerbaidjan | Bielorússia | Geòrgia | Kazakhstan | Kirguizistan | Moldàvia | Rússia | Tadjikistan | Turkmenistan | Ucraïna | Uzbekistan