Argentina

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: En Unión y libertad (castellà En unió i llibertat)

Idiomes oficials Castellà ¹

Capital Buenos Aires
34°20'S, 58°30'W

Ciutat més gran Buenos Aires

Govern

President

República Federal
Cristina Fernández de Kirchner

Superfície
- Total
- Aigua (%) 2.766.890² km² (8è)
1,1%

Població
- Estimació 2005
- Cens 2001
- Densitat 38.592.150 (30è)
36.260.130
14 hab/km² (200è)

Moneda Peso argentí (ARS)

Fus horari
- Estiu (DST) ART (UTC-3) (UTC-3)
No, ART (UTC-3) (UTC-3)

Independència d'Espanya 9 de juliol de 1816

Himne nacional Himno Nacional Argentino

Domini internet .ar

Codi telefònic +54

Gentilici Argentí, argentina

¹ El guaraní és cooficial a la província de Corrientes.
² L'Argentina també reclama 1.000.000 km² de l'Antàrtida, les illes Malvines, Geòrgia del Sud i les illes Sandwich del Sud

La República Argentina, o l'Argentina, és un estat de l'Amèrica del Sud. Limita al nord amb Bolívia i el Paraguai, a l'est amb el Brasil, l'Uruguai i l'oceà Atlàntic, i a l'oest amb Xile, amb el qual comparteix el sud de la serralada dels Andes. La capital és Buenos Aires i les ciutats més importants són Córdoba, Rosario, Mendoza, Santa Fe i La Plata.

Taula de continguts

1 Origen del nom
2 Història
3 Política
4 Subdivisió administrativa
5 Geografia
6 Economia
7 Demografia
8 Enllaços externs
- 8.1 Govern
- 8.2 Periòdics

[edita] Origen del nom

El nom Argentina prové del llatí argentum (plata). L'origen d'aquest nom prové dels primers viatges realitzats pels conquistadors espanyols al Rio de la Plata. Els naufragants d'una expedició dirigida per Juan Días de Solís es van trobar amb indígenes de la regió els quals els van donar objectes de plata. Les notícies sobre una Serralada de la Plata, mítica i llegendària, una muntanya rica en plata, van arribar a Espanya prop del 1524. Llavors, els espanyols van reanomenar el Rio Solís com a Rio de la Plata. La primera vegada que es va utilitzar el nom "Argentina" va ser en el llibre de Ruy Díaz de Guzmán, Historia del Descubrimiento, población y conquista del Río de la Plata (Història del descobriment, població i conquesta del Rio de la Plata) el 1612, el qual va anomenar el territori descobert per Solís com a Terra Argentina (Terra de Plata).

[edita] Història

Article principal: Història de l'Argentina

Al febrer de 1516, el navegant espanyol Juan Díaz de Solís va pilotar la seva nau al gran estuari del Riu de la Plata i va reclamar la regió del voltant en nom d'Espanya. Tot el territori va ser colonitzat per Espanya al llarg dels segles XVI i XVII.

El país es va independitzar d'Espanya el 1816. Durant les següents quatre dècades es van produir disputes internes entre faccions federalistes ("federals") i centralistes ("unitaris") fins a la proclamació de la constitució de 1853 encara avui vigent amb les modificacions realitzades el 1994.

Dues forces van crear l'Argentina del segle XIX: la introducció de les tècniques agrícoles modernes i la integració de la nació a l'economia mundial. La inversió estrangera i la immigració d'Europa van ser una peça important en la revolució econòmica. Com als Estats Units, els immigrants que van desenvolupar els recursos argentins, especialment a la regió central de les pampes, hi van immigrar de diverses nacions europees, però, principalment d'Espanya i Itàlia. També s'hi van establir immigrants d'Alemanya, Suïssa, Regne Unit i Rússia.

Eva Duarte i Juan Domingo Perón en un acte a la Plaza de Mayo el 1951

De 1880 a 1930 l'Argentina es va convertir en una de les 10 nacions més riques del món, riquesa basada en la expansió ràpida de l'agricultura i la inversió estrangera en la infraestructura. Les forces conservadores van dominar la política argentina fins al 1916, quan els rivals tradicionals, els radicals, van prendre el control del govern. Els radicals, amb la seva èmfasi en eleccions lliures i en l'establiment de les institucions democràtiques van obrir les portes a l'expansió de la classe mitjana del país, i l'arribada d'altres grups socials al govern. Però, aquest període va finalitzar amb un cop d'estat militar conservador el 1930. Els governs conservadors d'aquesta dècada no assolirien contenir els canvis econòmics i socials, i van recórrer al frau i a la violència. Finalment, Juan Domingo Perón va prendre el poder per mitjà d'un altra cop d'estat, i va ser elegit president per mitjà d'eleccions democràtiques el 1946. Amb tendències socialistes, va donar poder a classe treballadora i va expandir el nombre de treballadors sindicalitzats. El 1947 va anunciar la creació d'un pla de cinc anys basat en el creixement de les industries que havia nacionalitzat. La seva dona, Eva Duarte de Perón, coneguda com Evita, va ser una figura prominent aconseguint el suport que el seu marit necessitava. Perón va ser re-elegit el 1952, però, després d'un cop militar, el 1955 va ser exiliat.

Durant les dècades del cinquanta i seixanta, el govern va estar encapçalat per militars i civils, però, ni les dictadures ni els governs democràtics van aconseguir el ple desenvolupament de l'economia de l'Argentina, la qual continuava el seu imparable descens. Les demandes socials i econòmiques es van traduir en expressions violentes, i els moviments d'oposició van començar a utilitzar el terrorisme durant la dècada dels setanta. Aquests esdeveniments van obrir la porta al retorn de Perón. L'11 de març, 1973, es van realitzar eleccions generals per primera vegada després de 10 anys. Héctor Cámpora, simpatitzant de Perón va ser elegit, però va renunciar quatre mesos després. Després de les noves eleccions generals, Perón va guanyar amb una victòria decisiva amb la seva tercera dona, María Estela Isabel Martínez de Perón, com a vicepresidenta. En aquest període els extremistes de dreta i esquerra van reaccionar amb terrorisme, la qual cosa va provocar la implementació de decrets d'emergència que donaven autoritat excessiva al govern, el qual la va utilitzar amb violència.

Monument a les víctimes de la Guerra de les Malvines a Ushuaia

Després de la mort de Perón, un altre cop d'Estat va remoure a la seva dona el 1976, i les forces armades van governar el país, però, recorrent al terrorisme d'estat i l'opressió civil. La pau va ser establerta, però, el cost va ser altíssim, amb 30.000 persones "desaparegudes" durant el període 1976-1983. Els problemes econòmics severs, la corrupció, i la derrota en la Guerra de les Malvines, van propiciar la caiguda de la dictadura.

A partir de l'obertura democràtica de 1983 s'han produït eleccions que han assolit consolidar el progrés democràtic del país, però no han aconseguit resoldre la situació econòmica de l'Argentina d'una manera que millori la qualitat de vida de la majoria de la població. Encara que l'Argentina va experimentar un creixement i estabilitat econòmiques la dècada de 1990, el 2001 es va enfonsar en la pitjor crisi econòmica de la història.

[edita] Política

La Casa Rosada, el palau del govern argentí, a Buenos Aires

L'última dictadura, que va començar el 1976, va iniciar la seva caiguda amb la derrota de l'Argentina en la Guerra de les Illes Malvines, i el 1983 es van realitzar eleccions democràtiques. Raúl Alfonsín, el primer president democràtic, va enfrontar-se a diversos reptes, incloent un aixecament militar, i va renunciar sis mesos abans de la fi del seu període. Carlos Ménem va ser designat president, i després d'una reforma constitucional, va aconseguir reelegir-se per un període de quatre anys més, fins al 1999, data en la qual Fernando de la Rúa va ser elegit, sent la primera transició pacífica en moltes dècades.

La constitució argentina de 1853, estableix una separació de poders definida dins d'un sistema presidencialista. El president i el vicepresdient governen per un període de quatre anys amb la possibilitat de reelecció. La branca legislativa està representada pel Congrés de la Nació (Congreso de la Nación, en espanyol), compost pel Senat, amb 72 membres, i la Cambra de Diputats (Cámara de Diputados) amb 257 membres.

Els partits polítics més grans de l'Argentina són el Partit Justicialista (PJ), un partit d'origen peronista, i la Unió Cívica Radical (UCR), fundada el 1890.

[edita] Subdivisió administrativa

Províncies de l'Argentina.

La República Argentina és una república federal integrada per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, que és la capital de la federació. Les províncies tenen tots els poders que no han estat explícitament delegats al govern federal en la constitució nacional. Les províncies són encarregades d'impartir justícia i de gestionar els afers relacionats amb l'educació primària i d'assegurar el règim municipal.

Les províncies argentines s'organitzen internament en un sistema congressual, elegint els representants del poder legislatiu i el governador de la província (poder executiu) de manera separada. Teòricament, el president de l'Argentina té la facultat d'intervenir a les províncies per assegurar-ne la forma republicana de govern o per defendre el territori de les invasions estrangeres, encara que en la pràctica ha intervingut en diverses ocasions militarment o en casos en què el govern provincial ha estat acusat de corrupció.

La majoria de les províncies del centre i nord del país antecedeixen la creació de l'Argentina com a estat independent (és a dir, formaven part dels virregnats espanyols de Sud-Amèrica). No obstant, les províncies amb presència significativa d'amerindis o amb una baixa població eren territoris nacionals administrats pel govern federal abans de convertir-se en províncies autònomes. L'últim territori a convertir-se en província ha estat Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud, el 1991.

Fins al 1825, època en què les Províncies Unides del Riu de la Plata començaven a utilitzar oficialment el nom d'"Argentina", la Província Oriental (que el 1829 esdevindria la República Oriental de l'Uruguai) i la província de Tarija (que després formaria part de Bolívia) eren províncies constitucionals argentines.

[edita] Geografia

Cascades d'Iguazú, al nord del país

La geografia argentina pot ser dividida en tres regions:

les planes fèrtils de les Pampes, al centre del país, i les quals són el centre de la riquesa agrícola de l'Argentina
l'altiplà de la Patagònia que s'estén del centre cap al sud (Tierra de Fuego, que en català vol dir Terra de Foc)
la cadena muntanyosa dels Andes, a l'oest del país, a la zona fronterera amb Xile, on es troba el punt més alt del país, l'Aconcagua amb 6.960 m.

Els rius principals (i els quals són molt amples en comparació amb els rius europeus) són el Paraguai, el Bermejo, el Colorado, l'Uruguai, i el més gran, el Paranà. Els últims dos rius s'uneixen formant l'estuari del Riu de la Plata. El clima argentí és predominantment temperat, amb extrems subtropicals al nord, i àrids-antàrtics al sud.

[edita] Economia

Article principal: Economia de l'Argentina

Economia
PIB (PPP)	$483 mil milions
PIB per càpita	$12.400
Creixement real PIB	8,3%
RNB per càpita	$3.720
Inflació anual	6,1%
Taxa d'atur	14,8%
Importacions	$22.006 milions
Exportacions	$33.700 milions
Font: CIA Factbook i el [1]

L'Argentina es beneficia de grans recursos naturals, una agricultura orientada a les exportacions, i una indústria diversificada. Al començament del segle XX l'Argentina era un dels 10 països més rics del món, riquesa basada en l'agricultura i la inversió estrangera. No obstant això, l'Argentina no assoliria el ple desenvolupament. Després de la recessió de 1929 el país va experimentar diverses crisis econòmiques, va acumular un enorme deute extern, i en els anys vuitanta la hiperinflació va arribar al 200% mensual. El govern de Carlos Ménem va establir un sistema de convertibilitat de la moneda, i l'economia va créixer en els anys noranta, però a la fi del seu segon terme, la situació econòmica va decaure. Per mitjà de la convertibilitat, amb la qual la taxa de canvi del peso argentí era mantinguda artificialment a l'una del dòlar nord-americà, la inflació va ser controlada, però, les exportacions argentines van perdre competitivitat, elevant el percentatge de la població en pobresa a nivells històrics. Les villas miseria, els barris pobres sense serveis públics (i fins i tot només constituïts per construccions de cartró i alumini) van créixer considerablement a les grans ciutats, principalment a Buenos Aires.

Fernando de la Rúa, electe el 1999 no va aconseguir estabilitzar l'economia i després de manifestacions violentes, va renunciar el 2001. Després de 4 presidents interins, el Congrés va seleccionar a Eduardo Duhalde com a president, qui va acabar amb el sistema de la convertibilitat de la moneda. Aquesta crisi, la pitjor de la història del país, va enfonsar a més del 50% de la població en pobresa. El govern de Néstor Kirchner ha assolit importants avanços econòmics, va realitzar una sorprenent reestructuració del deute, i l'Argentina va créixer 8% durant el 2003 i 2004, en recuperació de les caigudes del PIB des de 1998. Però, d'acord a diversos analistes financers, Kirchner ha de resoldre el problema energètic, i promoure inversions superiors als 2 milions de dòlars en aquest sector per aconseguir un creixement sostingut de l'economia.

L'Argentina és membre del Mercosur.

[edita] Demografia

Demografia
Població	39 milions
Taxa de natalitat	16,9/1000
Taxa de mortalitat	7,56/1000
Taxa de creixement	0,98%
Taxa de fecunditat	2,19 fills
Taxa neta de migració	0,4/1000
Esperança de vida	75,9 anys
Mediana d'edat	29,4 anys
Alfabetisme	97%
Font: CIA Factbook

[edita] Ciutats

L'Argentina té el percentatge més gran de població urbana d'Amèrica Llatina. La majoria dels immigrants europeus, que van arribar especialment entre la Primera i la Segona Guerra Mundial) es van establir a les ciutats, les quals oferien feines, educació i altres oportunitats per a ingressar a la classe mitjana. Els treballadors agrícoles també es van a establir a les grans ciutats, especialment a Buenos Aires que ha centralitzat el creixement del país. Des de la dècada de 1990, molts pobles rurals han estat despoblats arran de l'abandó del servei ferroviari i de la importació massiva de productes barats importants que van reemplaçar els productes locals produïts a petita escala, quan es va introduir el sistema de convertibilitat que mantenia el valor del dòlar nord-americà artificialment baix. Avui dia un terç de la població total del país viu a l'àrea metropolitana de Buenos Aires, també coneguda com al Gran Buenos Aires. Les següents són les àrees metropolitanes amb població superior al milió d'habitants:

Buenos Aires (ciutat: 3 milions, àrea metropolitana: 13 milions)
Córdoba (1,4 milions)
Rosario (1,3 milions)

[edita] Etnografia

La major part de la població argentina és d'ascendència europea, principalment d'Itàlia i d'Espanya (prop del 80% de la població), encara que hi ha grans comunitats d'origen alemany, anglès, suís, rus i polonès. Hi ha també un gran nombre de descendents d'immigrants del Orient Mitjà, principalment de Síria i Líban, i de l'Àsia, principalment de Corea del Sud i Xina. Els pobles amerindis representen un petit percentatge de la població, i estan localitzats sobretot a les províncies del nord. Un controvertible estudi genètic recent, però, ha establert que prop del 50% de la població blanca argentina té un avantpassat amerindi [2].

[edita] Religió

La República Argentina no és un estat confessional. No obstant això, l'Església Catòlica compta amb un estatus jurídic diferenciat respecte al de la resta d'esglésies i confessions, ja que l'estat nacional la suporta econòmicament. El 77% dels argentins es consideren catòlics. Hi ha nombroses comunitats jueves, islàmiques i protestants. El 16% és atea.

[edita] Llengües

L'espanyol és la llengua oficial de l'Argentina a nivell nacional. Però, el 2004, la província de Corrientes va declarar la cooficialitat del guaraní en l'ensenyament i en els actes de govern. A las comunitats indígenes es parla també el quítxua, l'aimara i el mapudungun (la llengua dels maputxes). També es parlen moltes llengües d'origen europeu (rus, dialectes italians i alemany) a les grans ciutats.

[edita] Catalans notables en la història argentina

A la història de l'Argentina hom pot trobar la participació de molts catalans. Polítics com Domènec Matheu i Xicola, Joan Larreu (Juan Larrea) i Felip de Senillosa, intel·lectuals com Ricard Monner i Sans, metges com Cosme Marià Argerich, músics com Blai Parera (autor de l'himne argentí) i molts altres.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Argentina

[edita] Govern

[edita] Periòdics

Estats de l'Amèrica del Sud
Argentina Bolívia Brasil Colòmbia Equador Guyana Paraguai Perú Surinam Uruguai Veneçuela Xile
Dependències: Illes Malvines \| Guaiana Francesa