Regne Unit

De Viquip??dia

United Kingdom of Great
Britain and Northern Ireland ??

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Lema reial: Dieu et mon droit (franc??s: D??u i el meu dret)2
Idiomes oficials	Cap, per?? de facto l'angl??s3
Capital	Londres 51?? 30' N, 0?? 7' O
Ciutat m??s gran	Londres
Govern Reina Primer Ministre	Monarquia constitucional Elisabet II Gordon Brown
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	244.820 km?? (77??) 1,34%
Poblaci??  - Estimaci?? 2004  - Cens 2001  - Densitat	59.834.900 (21??) 58.789.194 246,5 hab/km?? (33??)
Moneda	Lliura esterlina (GBP)
Fus horari  - Estiu (DST)	GMT (UTC) BST (UTC+1)
Establiment Acta d'Uni?? del 1800	18014
Himne nacional	God Save the Queen5 (D??u salvi la Reina)
Domini internet	.uk6
Codi telef??nic	+44
Gentilici	Brit??nic, brit??nica
1 Al Regne Unit s'han reconegut oficialment altres lleng??es minorit??ries aut??ctones per la Carta europea de les lleng??es regionals o minorit??ries. Els noms oficials en aquestes lleng??es s??n: Gal??l??s: Teyrnas Unedig Prydain Fawr a Gogledd Iwerddon Ga??lic escoc??s: An R??oghachd Aonaichte na Breatainn Mh??r agus Eirinn a Tuath Irland??s: R??ocht Aontaithe na Breataine M??ire agus Tuaisceart na h??ireann Escoc??s: Unitit Kinrick o Great Breetain an Northren Ireland C??rnic: An Rywvaneth Unys a Vreten Veur hag Iwerdhon Gl??dh 2 El lema reial usat a Esc??cia ??s: Nemo Me Impune Lacessit (llat??: Ning?? em provoca amb impunitat). 3 Les lleng??es oficialment reconegudes s??n el gal??l??s a Gal??les i el ga??lic escoc??s a Esc??cia. 4 Format com a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Nom canviat a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord el 1927. 5 No ??s oficial. 6 Segons l'ISO 3166-1 ??s .gb per?? no s'utilitza.

El Regne Unit (en angl??s: United Kingdom) o la Gran Bretanya,^[1] oficialment, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en angl??s: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) ??s un Estat insular sobir?? localitzat al nord-oest d'Europa. El Regne Unit est?? integrat, geogr??ficament, per l'illa de la Gran Bretanya, una secci?? del nord de l'illa d'Irlanda i altres illes petites. Irlanda del Nord ??s l'??nica regi?? del Regne Unit amb frontera terrestre, que comparteix amb la Rep??blica d'Irlanda. A m??s d'aquesta frontera, el Regne Unit est?? envoltat per l'oce?? Atl??ntic, el mar del Nord, el Canal de la M??nega i el mar d'Irlanda.

El Regne Unit ??s una uni?? pol??tica de quatre pa??sos que el constitueixen:^[2] Anglaterra, Irlanda del Nord, Esc??cia i Gal??les. El Regne Unit ??s una monarquia constitucional organitzada com a democr??cia parlament??ria, la seu del govern de la qual ??s la ciutat de Londres, i el cap d'Estat de la qual ??s la reina Elisabet II. Les depend??ncies de la Corona???les illes del Canal i l'illa de Man no s??n part de la Uni??, per?? estan federats al Regne Unit.^[3] El Regne Unit tamb?? t?? jurisdicci?? sobre 14 territoris d'ultramar, que inclouen Gibraltar i les Illes Malvines. Les depend??ncies de la corona pertanyen a les Illes Brit??niques per?? no s??n part del Regne Unit. Com a monarquia constitucional, el Regne Unit est?? relacionat pol??ticament amb altres 15 Reialmes del Commonwealth amb els quals comparteix el monarca, la reina Elisabet II com a cap d'estat.

El Regne Unit ??s un pa??s desenvolupat, amb el cinqu?? Producte interior brut nominal m??s gran del m??n. Fou la pot??ncia internacional m??s important durant el segle XIX i les primeres d??cades del segle XX,^[4] per?? els costos econ??mics de les dues guerres mundials i la desaparici?? de l'Imperi van fer disminuir el seu paper en els afers mundials. El Regne Unit t?? un seient permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i ??s membre del G8, l'OTAN, l'OMC i la Uni?? Europea.

Taula de continguts 1 Topon??mia 2 Geografia f??sica 3 Pol??tica i govern 3.1 Estructura de govern 3.2 Subdivisions administratives 4 Economia 5 Geografia humana 5.1 Din??mica poblacional 5.2 Etnografia 5.3 Lleng??es 5.4 Religi?? 6 Hist??ria 7 Refer??ncies 8 Enlla??os externs

[edita] Topon??mia

El nom oficial del Regne Unit fa refer??ncia a la Uni?? pol??tica dels pa??sos que el constitueixen: Anglaterra, Esc??cia, Gal??les i Irlanda del Nord. Tot i que tots quatre havien estat governats pel mateix monarca molts segles abans, la uni?? pol??tica dels regnes es va realitzar progressivament. Gal??les va ser annexat a Anglaterra per mitj?? de les Lleis de les Actes de Gal??les (1535???1542). Amb l'ascensi?? del rei escoc??s Jaume VI el 1603, Esc??cia i Anglaterra (Gal??les inclosa) van formar una uni?? personal, per?? no pas pol??tica la qual es realitzaria el 1707 amb les Actes de la Uni??, formant aix?? el Regne de la Gran Bretanya. L'Acta de la Uni?? de 1800 va unir pol??ticament Irlanda amb el Regne de la Gran Bretanya a partir del 1801, amb la qual cosa va n??ixer el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. En independitzar-se la Rep??blica d'Irlanda, el 1927 el nom oficial de la Uni?? va ser canviat a l'actual Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

El nom conegut m??s antic de les illes brit??niques prov?? dels escrits de l'Antiga Gr??cia. Tot i que s'han perdut els texts originals, alguns fragments van ser referits o parafrasejats per autors posteriors. Algunes seccions del Massaliote Periplus un llibre per als mercaders que descrivia les rutes mar??times del segle VI aC van ser utilitzades en la traducci?? en els escrits d'Avienus al voltant del 400 dC. Ierne (Insula sacra, l'"illa sagrada", segons la interpretaci?? dels grecs), fou el nombre donat a "Irlanda" , habitada per la ra??a dels "hiberni" (gens hiernorum); mentre que insula Albionum, ("illa dels albions"), fou el nom donat a la Gran Bretanya.^[5] Moltes fonts del 150 aC al 70 dC inclouen fragments de les mem??ries dels viatges del grec Piteas al voltant del 320 aC, tamb?? va fer ??s dels terms "Albion" i "Ierne".^[6]

El terme "Bretanya" es deriva del llat?? Britannia o Britt??nia, usat pels romans des del segle I aC per referir-se a les illes Brit??niques. Despr??s de la conquesta romana del 43 dC, el terme feia refer??ncia a la prov??ncia romana que nomes inclo??a els territoris d'Anglaterra i Gal??les. Per aix??, el terme Britannia va comen??ar a referir-se exclusivament a l'illa de Gran Bretanya, que abans es coneixia com a Albion. Tot i que l'ortografia alternativa Britania, amb una sola t era secund??ria, el seu ??s va comen??ar des de l'epoca romana.^[7] El terme llat?? de Britannia al seu torn es deriva dels escrits de l'grec antic Piteas, al voltant del 320 aC, el qual va descriure nombroses illes del nord de l'Alt??ntic inclouent-hi Thule (probablement Isl??ndia). Piteas va descriure Thule, com la regi?? m??s septentrional de ???????????????????? (Prettanike) o ???????????????????? (Brettaniai), el grup d'illes al nord-oest d'Europa.^[8][5][9] Diodor de Sic??lia, durant el segle I aC, va introduir la forma ?????????????????? Prettania i Estrab?? va presentar la variant ?????????????????? Brettania. Marci?? d'Heraclea, en el seu escrit Periplus maris exteri descriu ????? ??????????????????????? ??????????? , "les illes Brit??niques". Esteve Bizant?? defineix ????????????? Albion com a ??????????? ????????????????????, ??????????????????? ????? ??????????????? ????????????. ????? ???????????????? ??????????????????? , "l'illa Brit??nica segons Marci?? i el seu periple; el poble albi??. Els pobles d'aquestes illes de Prettanike eren coneguts com els ??????????????????, Priteni o Pretani.^[5] Aquests noms es deriven d'un nom que probablement va arribar a o??des de Piteus per mitj?? dels gal??los.^[9][10]

[edita] Geografia f??sica

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord est?? integrat, geogr??ficament per l'illa de la Gran Bretanya (que inclou la major part d'Anglaterra, Esc??cia i Gal??les) i per la porci?? nord-oriental de l'illa d'Irlanda (Irlanda del Nord) a m??s de moltes illes m??s petites. El territori insular m??s gran es troba entre les latituds 49?? i 59?? N (les illes Shetland, tanmateix, arriben a prop del 61?? N), i entre les longituds 8?? W i 2?? E. El Observatori Reial de Greenwich a prop de Londres, ??s el punt de definici?? del meridi?? hom??nim???el meridi?? zero o el primer meridi??. El Regne Unit ??s situat entre l'oce?? Atl??ntic i el mar del Nord, a 35 km. de la costa nord-occidental de Fran??a, del qual est?? separat pel canal de la M??nega. Irlanda del Nord t?? una frontera terrestre???l'??nica frontera terrestre de la Uni?????de 360 km. amb la Rep??blica d'Irlanda. El t??nel del canal en l'actualitat uneix el Regne Unit i Fran??a per sota el canal de la M??nega. L'illa de la Gran Bretanya t?? una longitud de nord a sud de 1.100 km. i d'est a oest de 500 km aproximadament. La superf??cie total del Regne Unit ??s de 245 mil quil??metres quadrats.

El relleu de la Gran Bretanya ??s molt variat. En general, es divideix en dues parts, separats per una l??nia imagin??ria entre la desembocadura de l'Exe fins a la del Tyne, de sud-oest a est. Per sobre d'aquesta l??nia el terreny ??s muntany??s, constitu??t per massissos antics de roques dures separats per planes. En aquesta regi?? es troben els Highlands d'Esc??cia, formats pels Northern Highlands i els Grampians. Tamb?? s'hi troben els Penins i les muntanyes de Gal??les i de Cornualla.^[11] Per sota d'aquesta l??nia el territory est?? format per una conca sediment??ria de materials tous. Els afloraments dels materials durs han produ??t la formaci?? d'un relleu de cuestes.^[11] Les costes de l'illa son molt variades: hi ha costes de planes al??luvials i aiguamolls, d'altres marcades per penya-segats, d'altres rocalloses, d'altres amb badies arenoses, aix?? com d'altres retallades per firths.^[11]

La xarxa hidrogr??fica del Regne Unit ??s extensa. Els rius m??s extensos del vessant occidental de la Gran Bretanya s??n el Severn i el Clyde; els m??s extensos del vessant oriental s??n el T??mesi, l'Ouse, el Trent, el Tyne, el Tees, el Tweed, el Forth i el Tay. Per altra banda a Irlanda del Nord el riu principal ??s el Lough Neagh.

[edita] Pol??tica i govern

[edita] Estructura de govern

El Regne Unit ??s una monarquia constitucional en qu?? el poder executiu ??s presidit en representaci?? del monarca pel primer ministre i els altres membres del gabinet. El gabinet, que inclou el primer ministre, i els altres ministres conformen El Govern de Sa Majestat. Els ministres provenen del Parlament, el cos legislatiu, considerat com a organisme "suprem" (??s a dir, que pot legislar de qualsevol tema i no est?? limitat per les decisions dels seus predecessors). El Regne Unit ??s un dels pocs estats del m??n en l'actualitat que no tenen cap constituci?? codificada, sin?? que ??s regulat per les tradicions i les diverses i separades lleis constitucionals.

Encara que el monarca ??s el cap d'estat i te??ricament t?? tot el poder executiu, el primer ministre ??s el cap de govern. Els ministres, tanmateix, no han de provenir del parlament legalment; ??s un costum recent. El sistema brit??nic de govern ha estat emulat arreu del m??n ???un legat del passat colonial de l'Imperi Brit??nic??? principalment als estats que pertanyen al Reialme del Commonwealth. El Membre del Parlament (MP) que dirigeix la majoria de la Cambra dels Comuns ??s designat primer ministre; usualment el l??der del partit o coalici?? amb m??s representaci??. El primer ministre actual ??s Gordon Brown del Partit del Traball, des de 2007.

Al Regne Unit, el monarca t?? poders executius extensos, per??, te??rics, at??s que el seu paper ??s principalment, per?? no exclusivament, cerimonial. El monarca ??s part integral del Parlament (com la "Corona al Parlament") i te??ricament d??na l'autoritzaci?? al Parlament per a reunir-se i per legislar. Una Acta del Parlament no es converteix en llei si no ??s signada pel monarca (acci?? coneguda com l'Aprovaci?? Reial), encara que cap monarca no ha refusat les actes aprovades pel Parlament des dels temps de la reina Anna, el 1708. Per signar la llei el monarca utilitza la formula "Le Roi/La Reine le veut" (en franc??s: El Rei/La Reina ho vol). Encara que s'ha proposat l'abolici?? de la monarquia, la seva popularitat encara ??s alta. El suport al sistema republic?? fluctua entre el 15 i el 25% de la poblaci??, amb un 10% d'indiferents. El monarca actual ??s la reina Elisabet II que va pujar al tron el 1952 i va ser coronada el 1953.

El Parlament ??s la legislatura nacional del Regne Unit. T?? l'autoritat legislativa m??xima del Regne Unit, d'acord a la doctrina de sobirania parlament??ria (doctrina que ha entrat en conflicte amb l'entrada del Regne Unit a la Uni?? Europea). ??s un cos legislatiu bicameral, conformat per la Cambra dels Comuns, els membres de la qual s??n electes per sufragi universal, i la Cambra dels Lords, els membres de la qual hi s??n designats. La Cambra dels Comuns ??s la secci?? m??s poderosa del Parlament; consisteix de 646 membres electes per representaci?? directa per cadascuna de les circumscripcions en qu?? est?? dividit l'Estat en base a la poblaci??. La Cambra dels Lords t?? 724 membres (aquest nombre no ??s fix), i inclou pars hereditaris, pars vitalicis i bisbes de l'Esgl??sia d'Anglaterra.

Des de la d??cada de 1920, els dos partits pol??tics m??s importants del Regne Unit s??n el Partit el Treball (Labour Party) i el Partit Conservador (Conservative Party). Encara que s'han format, ocasionalment, coalicions i governs de minoria, a causa del sistema d'escrutini uninominal majoritari, aquesta situaci?? no ??s freq??ent. A m??s s'ha mantingut el bipartidisme tot i la pres??ncia d'altres partits m??s petits. El tercer partit m??s gran ??s el Partit Liberal Dem??crata, el qual promou una reforma electoral per permetre un multipartidisme com el que existeix amb la representaci?? proporcional.

Encara que les tend??ncies "nacionalistes" (en oposici?? als "unionistes") han canviat al llarg del temps a Esc??cia i Gal??les, amb la fundaci?? del Partit Nacionalista Escoc??s el 1934 i el Plaid Cymru (el Partit de Gal??les) el 1925, no hi ha hagut cap crisi pol??tica seriosa que posi en q??esti?? la Uni?? del Regne Unit com a Estat. El Regne Unit ha perm??s la "devoluci??" dels poders auton??mics, amb la creaci?? de poders executius i legislatius a Esc??cia, Irlanda del Nord i Gal??les, encara que no hi ha cap parlament angl??s. Anglaterra ??s governada d'acord al balan?? dels partits de tot el Regne Unit.

[edita] Subdivisions administratives

Geogr??fica i hist??ricament el Regne Unit est?? integrat per quatre nacions o pa??sos constituents: Anglaterra, Esc??cia, Gal??les, i Irlanda del Nord. Administrativament, tanmateix, nom??s els ??ltims tres pa??sos gaudeixen d'autonomia amb la pres??ncia de parlaments propis; Anglaterra, per contra, no t?? govern propi i ??s governada directament pel govern central. Anglaterra se subdivideix en regions, integrades, al seu torn, per comtats i ??rees d'autoritat unit??ria, a m??s de Londres. Esc??cia se subdivideix en 32 conselleries. Gal??les se subdivideix en 22 autoritats unit??ries. Irlanda del Nord se subdivideix en 26 districtes, tot i que el 13 de mar??, 2008, es va acordar una proposta per crear 11 conselleries per reempla??ar el sistema actual.^[12]

La Corona brit??nica t?? sobirania sobre Jersey, Guernsey, i l'illa de Man, conegudes en conjunt com a depend??ncies de la corona. Aquestes terres han pertangut hist??ricament al monarca brit??nic, per?? no han estat considerades com a part del Regne Unit. No obstant, el parlament del Regne Unit t?? l'autoritat per legislar per a les depend??ncies, i el govern brit??nic gestiona llurs afers exteriors i defensa.

El Regne Unit tamb?? inclou quatre territoris d'ultramar, els ??ltims territoris de l'Imperi Brit??nic. Aquests territoris no s??n considerats com a parts integrants del Regne Unit, per?? llurs ciutadans locals tenen la ciutadania brit??nica de fet i el dret a viure al Regne Unit. Els territoris s??n: Anguilla, Bermudes, el Territori Ant??rtic Brit??nic, el Territori Brit??nic de l'Oce?? ??ndic, les Illes Verges Brit??niques, les Illes Caiman, les Illes Malvines, Gibraltar, l'Illa de Montserrat, les Illes Pitcairn, Santa Helena, les Illes Ge??rgia del Sud i Sandwich del Sud, les bases Akrotiri i Dhekelia i les Illes Turks i Caicos.

[edita] Economia

Economia
PIB (PPP)	$1,83 bilions
PIB per c??pita	$30.300
Creixement real PIB	1,8% (2005)
RNB per c??pita	$36.700
Inflaci?? anual	2,5%
Taxa d'atur	4,7%
Importacions	$484 mil milions
Exportacions	$373 mil milions
Font: CIA Factbook i el [2]

L'economia brit??nica segueix el model anglosax??: la liberalitzaci?? econ??mica, el lliure mercat, impostos i regulacions m??nimes. Basat en la mesura del Producte Interior Brut en taxa de canvi del mercat, el Regne Unit ??s la cinquena economia m??s gran del m??n, la segona d'Europa despr??s d'Alemanya; ??s la sisena economia m??s gran del m??n en PIB en paritat de poder adquisitiu.

Els brit??nics van ser els primers en el m??n a entrar en la Revoluci?? Industrial i com la resta dels estats en industrialitzaci?? d'aleshores, la seva economia estava concentrada en la ind??stria pesada: construcci?? de vaixells, mineria, producci?? d'acer i t??xtils. L'Imperi Brit??nic va crear un mercat mundial pels productes brit??nics, permetent que el Regne Unit domin??s el comer?? internacional el segle XIX, una avantatge ??nica que va conservar fins la industrialitzaci?? d'altres nacions europees i nord-americanes. La ind??stria pesada va disminuir en import??ncia al llarg del segle XX, mentre que el sector dels serveis ha crescut substancialment i conforma avui dia el 73% del PIB. El sector dels serveis ??s dominat per les empreses financeres. Londres ??s un dels centres financers m??s gran del m??n.

L'agricultura representa ??nicament l'1% del PIB i est?? fortament mecanitzada. En la ind??stria, les principals activitats s??n la maquin??ria, el material de transport (vehicles, ferrocarrils i aeron??utica) i els productes qu??mics. En la mineria les tradicionals mines de carb?? en forma d'hulla situades a Yorkshire, Gal??les, Esc??cia i Lancashire van subministrar a les centrals t??rmiques brit??niques l'energia necess??ria per al desenvolupament econ??mic. Gr??cies al petroli descobert el 1970 al mar del Nord, el Regne Unit ??s el segon productor europeu despr??s de Noruega. El sector serveis ??s el que m??s aporta al PIB del pa??s. En destaquen la borsa, els serveis financers de la banca i les companyies d'assegurances.

La moneda del Regne Unit ??s la lliura esterlina, representada amb el s??mbol ??. El Banc d'Anglaterra ??s el banc central de l'estat encarregat de l'emissi?? de la moneda, encara que els bancs d'Esc??cia i Irlanda del Nord conserven el dret a emetre bitllets subjecte a la retenci?? de prou bitllets del Banc d'Anglaterra per realitzar l'emissi??. Al llarg de la hist??ria la lliura esterlina s'ha mantingut com una de les divises m??s estables i fortes del m??n i una de les m??s cotitzades. El Regne Unit va ser un dels tres estats que no van integrar-se a la zona euro el 2002, encara que el govern s'ha comprom??s a realitzar un refer??ndum si les "cinc condicions econ??miques" es compleixen. La majoria de la poblaci??, segons les darreres enquestes, s'oposen a l'adhesi?? a l'euro, all?? que els cr??tics han anomenat l'"euroescepticisme".

[edita] Geografia humana

[edita] Din??mica poblacional

En el cens d'abril del 2001, la poblaci?? total del Regne Unit era de 58.789.194 habitants, la tercera m??s gran de la Uni?? Europea (despr??s d'Alemanya i Fran??a), la cinquena m??s gran del Commonwealth de Nacions i la 21a m??s gran del m??n. S'estima que el 2006, la poblaci?? va superar els 60 milions d'habitants; amb poblacions estaimades de 50,7 milions per a Anglaterra, 5,1 per a Esc??cia, 3,0 per a Gal??les i 1,7 per a Irlanda del Nord.^[13] La major part d'aquest increment ha estat degut a la immigraci?? neta, aix?? com a increments en la taxa de natalitat i l'esperan??a de vida.^[14]

Tot i que la densitat de poblaci?? del Regne Unit ??s una de les m??s elevades del m??n, hi ha una gran difer??ncia entre els pa??sos constituents del Regne Unit: el 2003, Anglaterra era el pa??s m??s densament poblat amb 383 persones per quil??metre quadrat, mentre que a Gal??les la densitat era de 142 persones, a Irlanda del Nord de 125, i a Esc??cia de 65.^[15] Al voltant del 25% de la poblaci?? del Regne Unit viu a la regi?? pr??spera i urbana o suburbana del sud-est,^[16] i 7,5 milions viuen a la capital, Londres.^[17]

El 2006, la taxa de fertilitat total mitjana al Regne Unit era de 1,84 nens per dona,^[18] per sota de la taxa de reempla??ament de 2,1, per?? superior al m??nim hist??ric que s'ha registrat de 1,63 del 2001; i molt inferior al m??xim hist??ric del segle XX de 2,95 nens per dona, el 1964.

[edita] Etnografia

La poblaci?? actual del Regne Unit descendeix de diversos grups ??tnics, principalment els preceltes, els celtes, els romans, els anglosaxons, v??kings, escandinaus i els normands. Des de 1945, les relacions internacionals formades arran de l'Imperi Brit??nic han contribu??t a la immigraci?? d'??frica, el Carib i el sud-est d'??sia. Ja que els ciutadans de la Uni?? Europea tenen la llibertat de treballar i viure en altres Estats membres, amb l'entrada dels nous Estats d'Europea Central i Europa Oriental el 2004, hi ha hagut un increment substancial de la immigraci?? des d'aquestes regions. Segons el cens del 2001, el 7,9%^[19] dels residents brit??nics van declarar ser una minoria ??tnica. El 2007, el 22% dels nens de les escoles prim??ries i el 17,7% de les escoles secund??ries d'Anglaterra provenen de fam??lies de minoria ??tnica.^[20]

Grup ??tnic	Poblaci??	% del total*
Brit??nics blancs	50.366.497	85,7%
Irlandesos	691.232	1,2%
Altres blancs	3.096.169	5,3%
Mestissos o diverses races	677.117	1,2%
Indis	1.053.411	1,8%
Pakistanesos	747.285	1,3%
Bengal??s	283.063	0,5%
Altres asi??tics no xinesos	247.644	0,4%
Caribenys negres	565.876	1,0%
Africans negres	485.277	0,8%
Negres (altres)	97.585	0,2%
Xinesos	247.403	0,4%
Altres	230.615	0,4%
* percentatge de la poblaci?? total del Regne Unit

A difer??ncia dels Estats d'Europa Oriental, i com ??s el cas d'Espanya, la poblaci?? estrangera creixent al Regne Unit ha contribu??t al creixement poblacional,^[21] responsables del a meitat del creixement poblacional entre 1991 i el 2001. Les ??ltimes xifres oficials (2006) mostren que la immigraci?? neta al Regne Unit va ser de 191.000 (591.000 immigrants i 400.000 emigrants); en total 126 mil brit??nics en van sortir, mentre que 316 estrangers hi van arribar.).^[22][23][24]

[edita] Lleng??es

Encara que cap llengua ??s oficial al Regne Unit, la llengua predominant es l'angl??s, una llengua d'origen germ??nic amb nombrosos pr??stecs del franc??s. Altres lleng??es nadiues s??n les lleng??es celtes insulars: gal??l??s, c??rnic, irland??s i ga??lic escoc??s. L'escoc??s (la llengua m??s propera al angl??s) es parla a Esc??cia. Els immigrants recents d'??sia han portat llurs lleng??es: al Regne Unit viu el nombre m??s gran de parlants d'hindi i panjabi fora d'??sia.

[edita] Religi??

El 75% de la poblaci?? va reportar tenir una religi?? al Regne Unit. La religi?? principal ??s el cristianisme. Encara que el 72% dels brit??nics s'identifiquen com a cristians, un percentatge molt petit ??s practicant.

L'Esgl??sia d'Anglaterra ??s l'esgl??sia oficial de l'estat. Originalment establerta com a part de l'Esgl??sia Cat??lica el 597 per Agust?? de Canterbury, l'Esgl??sia d'Anglaterra se'n va separar el 1534 durant el regnat d'Enric VIII d'Anglaterra. Com a Esgl??sia de l'Estat, els bisbes pertanyen a la Cambra dels Lords. El monarca brit??nic ha de ser membre de l'Esgl??sia d'Anglaterra d'acord a l'Acta de 1701, i n'??s el Governador Suprem. Cap monarca ha de ser cat??lic. La seu de l'Esgl??sia d'Anglaterra ??s a la catedral de Canterbury, i l'arquebisbe de Canterbury ??s el clergue en cap.

L'Esgl??sia d'Esc??cia (coneguda informalment com a Kirk) ??s l'esgl??sia nacional d'Esc??cia. ??s una esgl??sia presbiteriana i no est?? subjecta al control de l'estat. El monarca brit??nic n'??s un membre ordinari, encara que no es requereix que el monarca faci cap jurament per defendre la seguretat de l'esgl??sia d'Esc??cia en la seva coronaci??.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria del Regne Unit

El Tractat d'Uni??, posat a terme per les Actes d'Uni?? de 1707, i aprovades pels parlaments del Regne d'Anglaterra i el regne d'Esc??cia, crearen una uni?? pol??tica coneguda com el Regne de la Gran Bretanya.^[25] Un segle despr??s, l'Acta d'Uni?? de 1800, uniren el Regne d'Irlanda amb el Regne de la Gran Bretanya,^[26] creant aix??, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Abans de 1707, Anglaterra i Esc??cia existien com a Estats separats, sobirans i independents amb monarques i estructures pol??tiques pr??pies, des del segle IX. Tot i que el regne escoc??s, Jaume VI es convert?? en rei d'Anglaterra el 1603, creant aix?? una uni?? personal entre els dos regnes, els pa??sos romangueren separats. Per altra banda, el Principat de Gal??les havia caigut sota el control dels monarques anglesos des de l'Estatut de Rhuddlan publicat el 1284, i posteriorment annexat a Anglaterra per mitj?? de les Actes de les Lleis en Gal??les de 1535 i 1542. Irlanda tamb?? caigu?? sota el control d'Anglaterra a poc a poc entre 1541 i la signatura del Tractat de Limerick, el 1691, per?? no s'unific?? pol??ticament sin?? fins al 1801.

Durant el primer segle de la uni?? pol??tica, el Regne Unit tingu?? un paper molt important en el desenvolupament de les idees occidentals de la democr??cia parlament??ria, i contribu?? significativament en la literatura, les arts i la ci??ncia.^[27]

La Revoluci?? Industrial, encap??alada pel Regne Unit, transform?? l'Estat i l'Imperi Brit??nic. Durant aquest temps, aix?? com fou el cas de les altres pot??ncies del m??n, el Regne Unit particip?? de la colonitzaci??, aix?? com de l'comer?? d'esclaus. No obstnat, amb l'aprovaci?? de l'Acta del Comer?? d'Esclaus el 1807, el Regne Unit es convert?? en el primer Estat del m??n a prohibir-ne el comer??.

Despr??s de la derrota de Napole?? en les Guerres Napole??niques, el Regne Unit es convert?? en la principal pot??ncia naval del segle XIX. Tot i que perd?? el seu lideratge com a ??nica naci?? industrialitzada a finals de l'Era victoriana, el Regne Unit continu?? sent una pot??ncia i el seu imperi aconsegu?? la seva extensi?? major el 1921 quan la Lliga de Nacions li atorg?? el control de les col??nies alemanyes i otomanes despr??s de la Primera Guerra Mundial.

Les tensions antigues a Irlanda dugueren a la partici?? de l'illa el 1920, seguida de la independ??ncia de l'Estat Lliure Irland??s el 1922. Sis dels nou comtats de la prov??ncia d'Ulster romangueren dins el Regne Unit, amb la qual cosa, el nom de l'Estat brit??nic canvi?? a l'actual Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.^[28]

El Regne Unit lluit?? contra l'Alemanya Nazi en la Segona Guerra Mundial. Tot i que fou l'??nic Estat aliat a no ser enva??t i ocupat, l'economia fou greument danyada. Amb pr??stecs dels Estats Units i el Canad??, i el suport donat amb el Pla Marshall, el Regne Unit comen???? el cam?? de la recuperaci??. Els anys immediats de la postguerra veieren l'establiment de l'Estat de Benestar brit??nic, que inclo??a un dels primers i m??s complets sistemes p??bliques de serveis de sanitat del m??n. Les demandes de l'economia en recuperaci?? portaren immigrants del Commonwealth de Nacions i crearen un Regne Unit multi??tnic.

Despr??s d'una desasceleraci?? econ??mica i de les vagues industrials de 1970, durant la d??cada dels vuitanta l'Estat creix?? r??pidament. El govern de Margaret Thatcher canvi?? significativament la direcci?? del consens pol??tic i econ??mic de la postguerra, cam?? que conserv?? el govern laboral de Tony Blair el 1997.

El Regne Unit fou un dels dotze membres fundadors de la Uni?? Europea el 1992, i un dels membres de la Comunitat Econ??mica Europea creada el 1973. Les postures del govern laboral actual quant a la integraci?? s??n variades; els conservadors promouen el retorn d'alguns poders a l'Estat.

La fi del segle XX fou testimoni d'un canvi important en el govern del Regne Unit amb la devoluci?? d'autonomia a Esc??cia, i Gal??les el 1999, amb la creaci?? de parlaments locals amb el dret de legislar en diversos temes, la qual cosa ha comen??at a produir difer??ncies entre els pa??sos constituents del Regne Unit. Anglaterra, per contra, es governada directament pel Parlament del Regne Unit.

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Regne Unit

• (catal??) Oficina de Turisme Brit??nica
• (catal??) Oficina Nacional de Turisme d'Esc??cia
• (catal??) Parlament Escoc??s
• (catal??) BritCat
• (angl??s) The Anglo-Catalan Society

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Anglaterra | Esc??cia | Gal??les | Irlanda del Nord
Depend??ncies de la Corona: Guernsey| Jersey | illa de Man
Territoris d'ultramar: Anguilla | Bermudes | illes Caiman | illes Falkland | illes Ge??rgia del Sud i Sandwich del Sud | Gibraltar | Montserrat | illes Pitcairn | Saint Helena | Territori Brit??nic de l'Oce?? ??ndic | illes Turks i Caicos | illes Verges Brit??niques

Portal UE	Uni?? Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | ??ustria | B??lgica | Bulg??ria | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Gr??cia | Hongria | Irlanda | It??lia | Let??nia | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Romania | Su??cia | Rep??blica Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia | B??snia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | S??rbia

Estats d'Europa
Alb??nia | Alemanya | Andorra | Arm??nia2 | ??ustria | Azerbaidjan1 | B??lgica | Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina | Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? | Cro??cia | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Ge??rgia1 | Gr??cia | Hongria | Irlanda | Isl??ndia | It??lia | Kazakhstan1 | Kosovo | Let??nia | Liechtenstein | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Mold??via | M??naco | Montenegro | Noruega | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Rep??blica Txeca | Romania | R??ssia1 | San Marino | S??rbia | Su??cia | Su??ssa | Turquia1 | Ucra??na | Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

(i) 52??N 1??W??? / ???52, -1