Alemanya

De Viquip??dia

Coordenades: 51?? N, 9?? E

Bundesrepublik Deutschland

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Einigkeit und Recht und Freiheit (Unitat i just??cia i llibertat en alemany)
Idiomes oficials	Alemany??
Capital	Berl??n 52??31??? N 13??24??? E
Ciutat m??s gran	Berl??n
Govern President Cancellera	Rep??blica federal Horst K??hler Angela Merkel
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	357.031 km?? (61??) 2,42%
Poblaci??  - Estimaci?? 2004  - Cens ???  - Densitat	82.501.000 (14??) ??? 231,1 hab/km?? (35??)
Moneda	Euro?? (EUR)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2)
Unificaci?? Creaci?? de l'RFA Reunificaci??	18 de gener de 1871 23 de maig de 1949 3 d'octubre de 1990
Himne nacional	Tercera estrofa de Das Lied der Deutschen
Domini internet	.de
Codi telef??nic	+49
Gentilici	Alemany, alemanya
1El baix alemany, el dan??s, el s??rab, el fris?? i el roman?? tamb?? gaudeixen de reconeixement i protecci?? oficials d'acord amb la Carta Europea de les Llengues Regionals o Minorit??ries. 2 Marc alemany fins el 2002.

Alemanya (en alemany Deutschland [??d??????t??land]) ??s un estat de l'Europa central que forma part de la Uni?? Europea, anomenat oficialment Rep??blica Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland [??b??nd??s??ep????bli??k ??d??????t??land]).

Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar B??ltic; a l'est amb Pol??nia i Tx??quia; al sud amb ??ustria i Su??ssa, i a l'oest amb Fran??a, Luxemburg, B??lgica i els Pa??sos Baixos. Durant la major part de la seva hist??ria, Alemanya va ser un terme geogr??fic utilitzat per designar una ??rea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), per?? va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la Rep??blica Federal d'Alemanya (RFA ???BRD???, coneguda com a Alemanya Occidental) i la Rep??blica Democr??tica Alemanya (RDA ???DDR???, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA i la RFA es reunificaren, de manera que Alemanya va tornar a ser una naci?? unida. Berl??n n'??s la capital i la ciutat m??s important. Tamb?? passen del mili?? d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.

La Rep??blica Federal d'Alemanya en l'actualitat ??s una pot??ncia econ??mica, membre de les Nacions Unides, l'OTAN, i del Grup dels vuit. Alemanya ??s la tercera economia m??s gran en termes del producte interior brut nominal, i l'exportador m??s gran i el segon importador m??s gran de b??ns.

Taula de continguts 1 Topon??mia 2 Geografia f??sica 3 Pol??tica i govern 3.1 Estructura pol??tica 3.2 Seguretat 3.3 Subdivisi?? administrativa 4 Economia 4.1 Indicadors econ??mics 4.2 Infraestructura 5 Geografia humana i societat 5.1 Demografia 5.2 Etnografia 5.3 Llengua 5.4 Religi?? 5.5 Educaci?? 5.6 Sanitat i benestar social 6 Cultura i oci 7 Hist??ria 7.1 Les tribus germ??niques 7.2 El Sacre Imperi Romanogerm??nic 7.3 Restauraci?? i revoluci?? 7.4 Imperi Alemany (1871-1918) 7.5 La Rep??blica de Weimar 7.6 El Tercer Reich 7.7 Divisi?? i reunificaci?? 8 Refer??ncies 9 Enlla??os externs

[edita] Topon??mia

Atesa la localitzaci?? geogr??fica d'Alemanya al centre d'Europa i la seva hist??ria com a regi?? no unificada i habitada per distintes tribus i posteriorment per diversos petits Estats, el nom d'Alemanya ha passat a les diverses lleng??es a partir de diferents arrels. En general s??n tres les arrels per al nom del Estat en les diverses lleng??es del m??n:

• De l'alt alemany antic diutisc. D'aquesta arrel es deriva el nom en alemany contemporani, Deutschland.
• Del llat?? Germania. D'aquesta arrel es deriva, per exemple, el nom en angl??s, Germany.
• Del nom de la tribu dels alamans. D'aquesta arrel es deriva el top??nim catal??, Alemanya.

El nom de la tribu dels alamans prov?? del protogerm??nic Alamanniz que pot tenir dos significats de la derivaci?? del prefix Al-. Si Al- significa "tots", llavors el nom significa "tots els homes", una al??lusi?? al fet que la tribu era una confederaci?? de diversos grups. Si Al-, per contra, prov?? del llat?? alius, "altres" o "els altres", llavors el nom significa "forans" o "homes estrangers".

[edita] Geografia f??sica

Alemanya ??s set?? pa??s m??s gran en superf??cie d'Europa, i el quart de la Uni?? Europea. El territori d'Alemanya t?? una superf??cie total de 357.021 km??, dels quals 349.223 km?? s??n superf??cie terrestre i 7.798 s??n llacs, rius i altres cossos d'aigua; hi destaquen el Llac de Constan??a i el M??ritz. El punt m??s alt es troba als Alps, el Zugspitze, de 2.962 m. El territori ??s travessat per alguns dels rius m??s grans d'Europa com ara el Rin, el Danubi i l'Elba. La major part dels rius d'Alemanya corren cap al nord-oest i vessen en el Mar del Nord, llevat del Danubi, que flueix cap a l'est. Per altra banda, el riu m??s importat ??s el Rin. Comen??a al centre-est de Su??ssa i flueix cap a l'oest per mitj?? del Llac de Constan??a (Bodensee) i despr??s flueix cap al nord fins el Mar del Nord.

Atesa la seva localitzaci??, Alemanya t?? frontera amb m??s Estats europeus que no pas altre Estat del continent. Limita al nord amb Dinamarca, a l'est amb Pol??nia i la Rep??blica Txeca, al sud amb ??ustria i Su??ssa i a l'oest amb Fran??a, Luxemburg, B??lgica i els Pa??sos Baixos.

La major part d'Alemanya t?? un clima temperat; hi predominen els vents humits d'occident. El clima ??s moderat gr??cies al Corrent Nord-atl??ntica, l'extensi?? del nord del Corrent del Golf. Aquest corrent d'aigua calenta arriba al Mar del Nord. Per tant, el clima del nord-oest ??s oce??nic. La precipitaci?? ??s major durant els estius en aquesta ??rea; els hiverns s??n m??s calorosos que no pas en altres regions alemanyes i els estius s??n frescos. A l'est, el clima ??s m??s continental; els hiverns poden ser molt freds i els estius molt calorosos. El centre i el sud s??n ??rees de transici??, els climes de les quals poden variar de moderadament oce??nic a continental.

[edita] Pol??tica i govern

[edita] Estructura pol??tica

Alemanya ??s una rep??blica federal, parlament??ria, representativa i democr??tica. El sistema pol??tic alemany va ser establert en el document constitucional de 1949 conegut com el Grundgesetz (Llei B??sica). Les esmenes a la Llei B??sica requereixen una majoria de dos-ter??os d'ambdues cambres del Parlament, encara que els articles que garanteixen els drets fonamentals, l'Estat democr??tic i el dret a resistir els intents per revocar la constituci?? s??n v??lids en perpetu??tat i no poden ser esmenats.^[1] La Llei B??sica es va conservar en efecte, amb esmenes menors, despr??s de la Reunificaci?? alemanya de 1990, malgrat la intenci?? d'alguns pol??tics de reempla??ar-la amb una constituci??.

El canceller (actualment Angela Merkel) ??s el cap de govern i dirigeix el poder executiu, amb un paper similar al d'un primer ministre o president de govern. El poder legislatiu recau sobre el Parlament, que est?? integrat pel Bundestag (la Dieta Federal) i el Bundesrat (el Consell Federal), tots dos formant un cos legislatiu ??nic. Els membres del Bundestag s'elegeixen directament per mitj?? d'un sistema de representaci?? proporcional per un per??ode de quatre anys; els membres del Bundesrat representen els governs dels setze estats federats i s??n membres dels gabinets estatals, els quals els designen i destitueixen en qualsevol moment. El Bundesrat ???depenent de l'afer en discussi????? pot guanyar la paraula en el procediment legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administraci??.

Des de 1949, el sistema de partits ha estat dominat per la Uni?? Dem??crata Cristiana ie l Partit Socialdem??crata Alemany, encara que altres partits m??s petits, com ara el Partit Lliure Democr??tic i l'Alian??a '90/Els Verds tamb?? han tingut un paper pol??tic important.

El cap d'estat alemany ??s el Bundespr??sident (President Federal), elegit per la Bundesversammlung (Convenci?? Federal), una instituci?? integrada per membres del Bundestag i per un nombre igual de delegats estatals. El segon c??rrec m??s alt en ordre de preced??ncia ??s el President del Bundestag, electe pel Bundestag mateix. El/la ??s responsable de la supervisi?? de les sessions di??ries del cos legislatiu. El tercer c??rrec m??s important ??s el cap de govern, el Canceller d'Alemanya. El/la ??s nomenat pel President d'Alemanya i elegit pel Bundestag. Si cal, pot ser destitu??t per mitj?? d'una moci?? de censura constructiva del Bundestag. L'adjectiu "constructiva" significa que el Bundestag n'elegeix el successor.

En l'??mbit de la Uni?? Europea, Alemanya t?? la representaci?? m??s nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seva condici?? de pa??s m??s poblat de la Uni??. A m??s, actualment un dels vice-presidents de la Comissi?? Europea ??s alemany.

Alguns partits pol??tics alemanys s??n: CDU, SPD, CSU, Els Verds, Linkspartei i la Uni?? del Poble Alemany

[edita] Seguretat

Alemanya ??s membre de l'Organitzaci?? del Tractat de l'Atl??ntic Nord (OTAN) des de maig de 1995. Fins la dissoluci?? del Pacte de Vars??via, la Rep??blica Federal d'Alemanya n'era l'??nic membre que compartia frontera amb dos pa??sos del bloc comunista, i per tant, l'estrat??gia mateixa de l'OTAN es va desenvolupar a partir de la seva vulnerabilitat.^[2]

El cos militar alemany, el Bundeswehr, ??s una for??a de defensa constitu??da per l'Ex??rcit Alemany (Heer), la Marina Alemanya (Marine), la For??a A??ria Alemanya (Luftwaffe), els Serveis M??dics Centrals (Zentraler Sanit??tsdienst) i les branques del Servei de Suport (Streitkr??ftebasis). El servei militar ??s obligatori per a tots els homes als 18 anys d'edat, que han de servir per un per??ode de nou mesos. Els joves, tanmateix, poden optar per un "servei civil" (zivildienst) de la mateixa duraci??, o per un comprom??s de sis anys als serveis voluntaris d'emerg??ncia, com ara el departament de bombers, la Creu Roja o el Technisches Hilfswerk. El 2003, les despeses militars constitu??ren el 1,5% del Producte interior brut de l'Estat.^[3] En temps de pau, el Bundeswehr ??s comandat pel Ministre de Defensa; en temps de guerra, i segons la constituci?? actual, nom??s en casos de defensa, el canceller es converteix en el cap del Bundeswehr.^[4] L'octubre del 2006, les forces alemanyes tenien 9.000 tropes estacionades en pa??sos estrangers, com a part de les forces internacionals de pau, incloent-hi tropes a B??snia i Hercegovina, Kosovo, la Rep??blica Democr??tica del Congo i Afganistan.

Alemanya no t?? cap policia a nivell nacional, llevat de les Forces Federals de la Frontera, encarregades dels afers i emerg??ncies externes a la jurisdicci?? de les policies de cadasc?? dels estats o l??nde de la federaci??.^[2] La policia de cada estat est?? encarregada de l'aplicaci?? de la llei amb l'??s de les forces municipals. Tot i aix??, el govern federal pot investigar alguns afers o accions relacionades amb la seguretat interna de la rep??blica i dels crims que transcendeixen les fronteres dels estats.^[2] Les ag??ncies federals s??n el Servei Federal d'Intel??lig??ncia (Bundesnachrichtendienst), amb la seu a Munic, l'Oficina Federal per a la Protecci?? de la Constituci?? (Bundesamt f??r Verfassungsshutz), amb seu a Col??nia, i l'Oficina Federal d'Investigaci?? Criminal (Bundeskriminalamt), amb seu a Wiesbaden.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Article principal: Organitzaci?? territorial d'Alemanya

L'organitzaci?? territorial d'Alemanya t?? quatre nivells b??sics:

• El govern federal, Bundesstaat o Bundesebene.
• Els estats federats, o L??nder.
• Els districtes, o Kreise. (Vegeu la Llista de districtes rurals alemanys)
  • Les ciutats de m??s de 100.000 habitants (i algunes excepcions m??s) estan exemptes de formar part d'un districte, i l'ajuntament assumeix les compet??ncies dels districtes. (Vegeu la Llista de districtes urbans alemanys)
• Els municipis, o Gemeinden.

Despr??s de la Segona Guerra Mundial, els L??nder en la regi?? occidental del Tercer Reich es van constituir com a regions administratives primerament, i despr??s es van unir com a federaci?? en el Bund o la Rep??blica Federal d'Alemanya. Aquest proc??s va ser diferent del d'??ustria, en qu?? el Bund es va formar primerament, i despr??s es van crear els estats individuals com a unitats del sistema federal.

L'??s del terme L??nder, que literalment vol dir "pa??sos" en comptes del terme Staaten, "estats", presenta la tradici?? pol??tica alemanya, en qu?? el concepte d'"Alemanya" com a entitat sempre ha existit com a confederaci?? o com a alian??a de diversos regnes i ducats independents des del segle IX. La majoria dels L??nder actuals tenen els mateixos noms i ocupen gaireb?? els mateixos territoris que els antics pa??sos sobirans.

ESTATS D'ALEMANYA
Catal??		Alemany
Estat	Capital	Land	Hauptstadt
1 Baden-W??rttemberg	Stuttgart	Baden-W??rttemberg	Stuttgart
2 Baviera	Munic	(Freistaat) Bayern	M??nchen
3 Berl??n	Berl??n	Berlin	Berlin
4 Brandenburg	Potsdam	Brandenburg	Potsdam
5 Bremen	Bremen	(Freie Hansestadt) Bremen	Bremen
6 Hamburg	Hamburg	(Freie und Hansestadt) Hamburg	Hamburg
7 Hessen	Wiesbaden	Hessen	Wiesbaden
8 Mecklemburg-Pomer??nia Occidental	Schwerin	Mecklenburg-Vorpommern	Schwerin
9 Baixa Sax??nia	Hannover	Niedersachsen	Hannover
10 Rin del Nord-Westf??lia	D??sseldorf	Nordrhein-Westfalen	D??sseldorf
11 Ren??nia-Palatinat	Mag??ncia	Rheinland-Pfalz	Mainz
12 Saarland	Saarbr??cken	Saarland	Saarbr??cken
13 Sax??nia	Dresden	(Freistaat) Sachsen	Dresden
14 Sax??nia-Anhalt	Magdeburg	Sachsen-Anhalt	Magdeburg
15 Slesvig-Holstein	Kiel	Schleswig-Holstein	Kiel
16 Tur??ngia	Erfurt	(Freistaat) Th??ringen	Erfurt

[edita] Economia

Article principal: Economia d'Alemanya

[edita] Indicadors econ??mics

Durant la Segona Guerra Mundial es va destruir bona part de la infraestructura del pa??s. Amb els esfor??os de reconstrucci?? que van seguir al fi de la guerra, la ind??stria i amb aix?? l'economia del pa??s es van desenvolupar r??pidament, donant lloc al fenomen hist??ric conegut com "miracle alemany". La qualitat dels productes alemanys mai va perdre el seu renom a nivell mundial, i la naci?? es va imposar en menys d'una d??cada com a primera pot??ncia econ??mica d'Europa, posici?? que conserva fins avui. Alemanya ??s focus de riquesa i aix?? es reflecteix en la creixent economia del centre d'Europa. Amb una infraestructura de carreteres ??mplies i un bon nivell de vida, Alemanya ??s un dels pa??sos m??s industrialitzats del m??n.

Alemanya ??s l'economia m??s gran d'Europa i la tercera m??s gran del m??n segons el seu Producte interior brut (PIB).^[5] L'economia va cr??ixer 2,8% el 2006, i espera un creixement similar els pr??xims anys.^[6] Des de l'era de la industrialitzaci?? el pa??s ha estat un motor, innovador i beneficiari de l'economia global. Alemanya ??s la primera pot??ncia exportadora del ??n amb 1.333 billons de d??lars de b??ns exportats el 2006, incloent-hi les exportacions als pa??sos de la Eurozona, i genera un super??vit de 165.000 milions d'euros.^[7] El sector terciari contribueix amb el 70% del PIB, la ind??stria amb el 29,1% i l'agricultura amb el 0,9%. La majoria dels productes de l'Estat s??n productes d'enginyeria, principalment autom??bils, maquin??ria, metalls i qu??mics.^[3] Alemanya ??s el primer productor mundial de turbines de vent i d'equip d'energia solar. Les fires i congressos de comer?? internacional m??s grans del m??n es realitzen a Alemanya, a les ciutats de Hanover, Frankfurt i Berl??n.^[8]

De les empreses m??s grans que cotitzen en borses, 37 s??n alemanyes. Les deu m??s grans s??n Daimler, Volkswagen, Allianz, Siemens, Deutsche Bank, E.ON, Deutsche Post, Deutsche Telekom, Metro i BASF.^[9]

Alemanya advoca per una integraci?? econ??mica i pol??tica major per a Europa, i les seves pol??tiques comercials s??n cada vegada m??s, determinades pels acords entre els membres de la Uni?? Europea. Alemanya fa ??s de la moneda ??nica europea, l'euro i la seva pol??tica monet??ria ??s establerta pel Banc Central Europeu, la seu del qual ??s a Frankfurt. Despr??s de la Reunificaci?? alemanya el 1990, l'est??ndard de vida i la renda anual encara ??s major a l'oest del pa??s.^[10] La modernitzaci?? i integraci?? d'Alemanya Oriental encara est?? en proc??s, que s'espera acabi el 2019, amb transfer??ncies monet??ries anuals de l'oest a l'est estimades en 80.000 milions de d??lars. La taxa d'atur ha disminu??t constantment des del 2005, i va a arribar a un m??nim que no s'havia vist des de fa 14 anys, del 8,1%.^[11] L'??ltim govern del canceller Gerhard Schr??der va implementar una s??rie de reformes extenses del mercat laboral i de les institucions de benestar. El govern actual ha mantingut una pol??tica fiscal restrictiva, va reduir el nombre d'empleats del sector p??blic per tal d'aconseguir un pressupost balancejat el 2008.^[12]

[edita] Infraestructura

El 2002, Alemanya fou el quint consumidor m??s gran d'energia, i dos-ter??os de la seva energia prim??ria es va importar. El mateix any, Alemanya va ser el consumidor m??s gran d'electricitat d'Europa; el consum d'electricitat de l'any va ser de 512.900 milions de quilowatts-hores. La pol??tica del govern emfatitza la conservaci?? i el desenvolupament de fonts d'energia renovable, com ara l'energia solar, l'energia e??lica, la biomassa, l'energia hidr??ulica i l'energia geot??rmica. Com a resultat de les pol??tiques de conservaci?? d'energia, l'efici??ncia energ??tica???la quantitat d'energia requerida per a produir una unitat de Producte interior brut???ha millorat des del comen??ament de la d??cada de 1970. El govern s'ha posat com a meta proveir la meitat de les demandes energ??tiques amb fonts renovables el 2050. El 2000, el govern i la ind??stria d'energia nuclear d'Alemanya van acordar eliminar les plantes nuclears el 2021.^[13] No obstant, l'energia renovable encara t?? un paper modest en el consum d'energia. El 2006, el consum d'energia es va satisfer amb les seg??ents fonts: petroli (35,7%), carb??, incloent-hi lignit (23,9%), gas natural (22,8%), nuclear (12,6%), hidr??ulica i e??lica (1,3%), altres (3,7%).

Amb una posici?? c??ntrica a Europa, Alemanya ??s un centre de transportaci?? important, amb una xarxa de transportaci?? densa i moderna. La xarxa d'autopistes (Autobahn) ??s la tercera m??s extensa del m??n. Alemanya tamb?? ha establert una xarxa polic??ntrica de trens d'alta velocitat. El InterCityExpress (ICE) connecta les ciutats m??s importants d'Alemanya i algunes ciutats dels Estats ve??ns. La velocitat del tren varia de 160 a 300 km/h i ??s el m??s avan??at del Deutsche Bahn.

[edita] Geografia humana i societat

[edita] Demografia

Amb m??s de 82 milions d'habitants, Alemanya ??s l'Estat m??s poblat de la Uni?? Europa. Tanmateix, la seva taxa de fecunditat, de 1,39 nens per mare, ??s una de les m??s baixes del m??n, i les estad??stiques oficials estimen que la poblaci?? decreixer?? a 69 o 74 milions per al 2050 (69 suposant una taxa neta de migraci?? de 100.000 persones a l'any; 74 milions suposant una taxa neta de migraci?? de 200.000 a l'any). ^[14] Chemnitz ??s considerada la ciutat amb la taxa de natalitat m??s baixa del m??n.^[15] Alemanya t?? un gran nombre de ciutats grans; les m??s poblats s??n Berl??n, Hamburg, M??nic, Col??nia, Frankfurt i Stuttgar. La conurbaci?? m??s gran ??s la regi?? del Rhine-Ruhr, que inclou D??sseldorf, i les ciutats de Col??nia, Essen, Dortmund, Duisburg i Bochum.

Des de desembre del 2004, al voltant de set milions d'estranger s'han registrat a Alemanya, i el 19$ dels residents de l'Estat s??n d'origen estranger totalment o parcialment. El grup m??s gran (2,3 milions),ref>Bernstein, Richard.^[16] prov?? de Turquia, i l aresta principalment d'It??lia, S??rbia, Gr??cia,Pol??nia i Cro??cia.^[17]

En el Report de l'Estat de la Poblaci?? Mundial del 2006, les Nacions Unides reporten que Alemanya t?? el tercer percentatge m??s gran de migrants internacionals del m??n, amb el 5% o 10 milions del 191 migrants del m??n.^[18] Com a conseq????ncia de les restriccions a les pol??tiques migrat??ries, el nombre d'immigrants a la recerca d'asil pol??tic s'ha redu??t constantment des del 2000.^[19]

[edita] Etnografia

Els alemanys, com a grup ??tnic, i atesos els canvis constants en llur territori, es van relacionar amb altres pobles des de temps antics. Per exemple, van entrar en contacte amb els celtes i els eslaus, dels quals van adoptar els noms de rius i muntanyes i alguns congnoms; de fet es creu que els noms del Rin, el Danubi i el Neckar s??n d'origen celta.^[20] Alemanya tamb?? va rebre un gran nombre d'immigrants francesos hugonots fugint de la persecuci?? religiosa durant el segle XVI aix?? com polonesos durant el segle XIX.^[20] La minoria m??s gran, abans de l'Holocaust, eren els jueus. En l'actualitat la poblaci?? d'origen eslau s'estima entre 30.000 i 100.000.^[20] Una minoria nombrosa s??n els turcs que hi van immigrar des de la d??cada de 1950 per mitj?? del programa de "treballadors convidats" (Gastarbaiter) del govern. Al comen??ament del segle XIX s'estima que el 10% de la poblaci?? alemanya ??s estrangera.^[20] S'estima tamb?? que hi ha 30.000 danesos, 200.000 s??rabs i 40.000 gitanos.^[21]

[edita] Llengua

Vegeu tamb??: Alemany.

La llengua oficial de l'Estat ??s l'alemany, del qual hi ha diverses divisions dialectals de les diverses regions ??tniques i culturals del territori, sobretot a les ??rees rurals. Les tres divisions dialectals m??s grans de l'alemany???que coincideixen amb tres regions topogr??fiques definides??? s??n el baix alemany, el alemany central i l'alt alemany. Tot i aix??, el dan??s, el baix alemany, el roman?? i el frisi s??n reconeguts i protegits oficialment per la Carta Europea de les Lleng??es Regionals o Minorit??ries.

[edita] Religi??

Els protestants (concentrats al nord i a l'est) i els cat??lics (concentrats al sud i a l'oest) representen el 62% de la poblaci?? alemanya, el 31% per cada grup. El papa actual, Benet XVI va n??ixer a Baviera. En total, 55 milions de persones pertanyen oficialment a una denominaci?? cristiana. El grup de persones no religioses, incloent-hi els ateus i agn??stics agrupen al 28,5% de la poblaci?? total, especialment en la regi?? de la ex RDA.^[22] A prop de 3 milions musulmans^[23] viuen a Alemanya, principalment de Turquia. L'1,7% de la poblaci?? declara ser cristiana ortodoxa la majoria de S??rbia i Gr??cia.^[24]

Alemanya t?? el tercer nombre m??s gran de poblaci?? jueva del m??n.^[25]. El 2004 m??s del doble de jueus de la ex Uni?? Sovi??tica van emigrar a Alemanya que no pas a Israel; la poblaci?? jueva d'aquell any era de 200.000 persones, molt superior als 30.000 abans de la reunificaci??.

[edita] Educaci??

La responsabilitat de l'educaci?? alemanya ??s prerrogativa dels L??nder amb un paper petit del govern central. L'educaci?? de kindergarten no obligat??ria s'ofereix per als nens entre els tres i els sis anys d'edat, i despr??s l'educaci?? ??s obligat??ria pels seg??ents 10 anys. L'educaci?? prim??ria t?? una duraci?? de quatre anys sense cap tipus d'estratificaci??.^[26] Per contra l'educaci?? secund??ria ??s estratificada en quatre tipus d'escoles depenent de l'habilitat de l'estudiant segons les recomanacions dels seus instructors: el gimn??s prepara als nens m??s dotats per als estuis universitaris i t?? una duraci?? de vuit o nou anys, depenent del Land; el Realschule t?? un ??mfasis m??s ampli per als estudiants intermedis i t?? una duraci?? de nom??s sis anys; el Hauptschule prepara els estudiants per a l'educaci?? vocacional i el Gesamtschule o escola ??mplia combina les tres anteriors.^[26]

[edita] Sanitat i benestar social

Alemanya fou un Estat pioner en l'establiment dels beneficis de benestar social: el govern imperial de finals del segle XIX va ser el primer a proveir els ciutadans assegurances de sanitat i d'accidents.^[27] El sistema de seguretat i benestar social d'Alemanya ha estat, al llarg de la hist??rica, un model per als models dels altres pa??sos.

[edita] Cultura i oci

Alemanya sovint ??s considerada Das Land der Dichter un Denker (la terra dels poetes i els pensadors).^[28] La cultura alemanya va florir molt abans de la conformaci?? d'Alemanya com a Estat i s'estenia per tots els pa??sos de parla alemanya. Des dels seus arrels, la cultura alemanya ha estat influenciada pels corrents intel??lectuals i populars d'Europa, tant religiosos com seculars. Com a resultat, ??s dif??cil identificar una tradici?? alemanya separada de l'estructura de la cultura europea.^[29] Per les circumst??ncies territorials i pol??tiques de l'??poca, alguns personatges hist??rics importants com ara Wolfgang Amadeus Mozart, Franz Kafka i Paul Celan tot i que no eren ciutadans d'alemanya en el sentit modern, van pert??nyer a l'ambient cultural alemany.

Alemanya va ser la llar d'alguns dels compositors de m??sica cl??ssica m??s reconeguts, incloent-hi Ludwig van Beethoven, Johann Sebastian Bach, Johannes Brahms i Richard Wagner. Nombrosos pintors alemanys han gaudit de prestigi internacional a trav??s de llurs obres en diversos corrents art??stics. [Hans Holbein the Younger]], Matthias Gr??newald, i Albrecht D??rer foren artistes importants del renaixement; Caspar David Friedrich, del romanticisme, i Max Ernst del surrealisme. Les contribucions arquitect??niques d'Alemanya inclouen l'arquitectura carol??ngia i l'arquitectura ottoniana, precursores importants de l'arquitectura rom??nica. Altres estils s'hi van desenvolupar, com ara l'arquitectura g??tica, l'arquitectura renaixentista i l'arquitectura barroca. Alemanya va ser un catalitzador important de l'arquitectura moderna, especialment a trav??s del moviment del Bauhaus, fundat per Walter Gropius. Ludwig Mies van der Rohe es va convertir en un dels arquitectes m??s reconeguts de la segona meitat del segle XX; els gratacels amb fa??anes de cristall foren idea seva.^[30]

La literatura alemanya comen??a durant l'Edat mitjana amb les obres de diversos escriptors com ara Walther von der Vogelweide i Wolfram von Eschenbach. Diversos autors i poetes alemanys tamb?? s??n reconeguts, com ara Johann Wolfgang von Goethe i Friedrich Schiller. La col??lecci?? d'obres dels germans Grimm van popularitzar el folklore alemany a nivell internacional. Alguns autors importants del segle XX s??n Thomas Mann, Berthold Brecht, Hermann Hesse, Heinrich B??ll, i G??nter Grass.^[31]

La contribuci?? alemanya a la filosofia ha estat molt significativa des de l'Edat mitjana. Les contribucions de Gottfried Leibniz al racionalisme, les contribucions d'Immanuel Kant, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Friedrich Wilhelm Jospeh Shcelling i Johann Gottlieb Fichte a l'establiment de l'idealisme alemany, les formulacions de la teoria comunista de Karl Marx i Friedrich Engels, les composicions d'Arthur Schopenhauer al pessimisme metaf??sic, el desenvolupament del perspectivisme de Friedrich Nietzsche, les obres sobre l'??sser de Martin Heidegger i les teories socials de J??rgen Habermas van ser molt significatives en la hist??ria de la filosofia.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria d'Alemanya

[edita] Les tribus germ??niques

Els historiadors suggereixen que l'etnog??nesi dels pobles germ??niques va oc??rrer en algun moment entre l'Edat de Bronze N??rdica i l'Era de Ferro Preromana. Des del sud d'Escandin??via i el nord d'Alemanya, les tribus van comen??ar a emigrar i estendre llur territori cap al sud, est i oest durant el primer segle aC, entrant en contacte amb les tribus celtes de G??l??lia, i els pobles iranis del B??ltic, i les tribus eslaves d'Europa oriental. Se sap molt poc sobre l'historia antiga dels pobles germ??nics, llevat de llurs interaccions amb l'Imperi rom??, de la recerca etimol??gica i dels descobriments arqueol??gics.^[32]

Sota l'emperador August, el general rom?? Publius Quinctilius Varus va comen??ar a envair la Germ??nia, terme utilitzat pels romans que corresponia als territoris des del Rin cap als Urals. Va ser en aquest per??ode que les tribu germ??niques es van familiaritzar amb les t??ctiques de guerra romanes i alhora mantenint llur identitat tribal. El 9 dC les legions romanes encap??alades per Varus van ser derrotades pel l??der querusc Armini, en la Batalla del bosc de Teutoburg. El territori de l'Alemanya moderna, per tant, va quedar fora de l'Imperi Rom??. El 100 dC, durant el temps de l'escriptura del llibre Germania de T??cit, les tribus germ??niques es van establir als costats del Rin i el Danubi (les Limes Germanicus), ocupant la major part de l'??rea de l'Alemanya contempor??nia. En el segle III van emergir un gran nombre de tribus germ??niques occidentals: els alamans, els francs, els cats, els saxons, els frisis, els sicambres i els turingis. Cap al 260, les tribus germ??niques van sortir de la frontera de les Limes Germanicus ocupant els territoris romans.^[33]

Despr??s de la caiguda de l'Imperi Rom?? d'Occident, els francs van crear un imperi sota la dinastia merov??ngia i hi van subjugar les altres tribus germ??niques. Su??bia es va convertir en un ducat depenent de l'Imperi Franc el 496, despr??s de la Batalla de Tolbiac. El rei Clotar I va governar la major part del que en l'actualitat ??s Alemanya, i va enviar expedicions cap a la Sax??nia, mentre que el sud-est de l'actual Alemanya encara es trobava sota la influ??ncia dels ostrogots. El 531 els saxons i els francs van destruir el Regne de Tur??ngia. Els saxons van habitar l'??rea al sud del riu Unstrut. Durant la partici?? del Imperi Franc, llurs territoris germ??nics eren part d'Austr??sia. El 718, el majordom de palau franc Carles Martell va comen??ar una nova guerra contra Sax??nia el 743 ja que els saxons havien donat suport al duc Odil?? de Baviera. El 751 Pip?? III, majordom de palau, sota el rei merovingi, va assumir el t??tol de rei ell mateix i va ser ungit per l'Esgl??sia. Els reis francs eren, a partir de llavors, els protectors del papa. Carlemany va comen??ar una s??rie de campanyes militars llargues en contra dels rivals pagans, els saxons i els avars. Els saxons i els avars van ser derrotats i for??ats a convertir-se al final de les Guerres saxones (772-804) i llurs terres van ser annexades a l'Imperi Carolingi.

[edita] El Sacre Imperi Romanogerm??nic

El Sacre Imperi Romanogerm??nic es va originar a partir de la divisi?? de l'Imperi Carolingi el 843, fundat per Carlemany el [25 de desembre]], 800 i va existir, sota diverses formes fins el 1806. El seu territori s'estenia des del riu Eider al nord a la mar Mediterr??nia al sud. Sovint conegut com el Sacre Imperi Rom?? (o l'Imperi Antic), va ser oficialment anomenat el Sacre Imperi Rom?? de la Naci?? Germ??nica ("Sacrum Romanum Imperium Nationis Germanic??") des del 1448, per a ajustar el t??tol als seu aleshores redu??t territori.

Sota el regnat dels emperadors otonians (919-1024) els ducats de Lorena, Sax??nia, Franc??nia, Su??bia, Turingi i Baviera es va consolidar i el rei germ??nic va ser coronat com a "Sacre emperador rom??" d'aquestes regions el 962. Sota el regnat dels emperadors s??lics (1024-1125), el Sacre Imperi Rom?? va absorbir el nord d'It??lia i la Borgonya, tot i que els emperadors van perdre el poder despr??s de la Querella de les investidures. Sota la dinastia de Hohenstaufen (1138-1254), els pr??nceps germ??nics van augmentar llur influ??ncia al sud i a l'est sobre els territoris habitats pels eslaus. Les viles germ??niques del nord van prosperar com a membres de la Lliga Hanse??tica.

L'edicte de la Butlla d'Or el 1356, va servir de constituci?? b??sica de l'imperi fins a la seva dissoluci??. Aquest edicte codificava l'elecci?? de l'emperador pels set pr??nceps-electors que governaven alguns dels principats i arquebisbats m??s poderosos. A partir del segle XV els emperadors eren electes exclusivament de la dinastia dels Habsburg d'??ustria.

El religi??s Mart?? Luter va escriure les seves 95 tesis, q??estionant l'Esgl??sia Cat??lica Romana el 1517, comen??ant aix?? la Reforma Protestant. Amb el temps es va recon??ixer una esgl??sia luterana separada com a nova religi?? oficial de molts dels estats germ??nics despr??s del 1530. El conflicte religi??s va dur a la Guerra dels trenta anys (1618-1648) que va devastar les terres alemanyes. La Pau de Westf??lia va posar fi a la guerra religiosa entre els estats germ??nics, per?? l'imperi va ser dividit, de facto, en nombrosos principats independents. A partir de 1740, el dualisme entre el monarca austr??ac i el Regne de Pr??ssia va caracteritzar la hist??ria alemanya. El 1806, l'Imperi va ser dissolt com a resultat de les Guerres napole??niques.^[34]

[edita] Restauraci?? i revoluci??

Despr??s de la caiguda de Napole?? Bonaparte, el Congr??s de Viena, reunit el 1814, va fundar la Confederaci?? Alemanya (Deutscher Bund), una lliga d??bil de 39 estats sobirans. Els desacords amb les pol??tiques de restauraci?? europees van propiciar els moviments liberal alemanys que demanaven unitat i llibertat. Tanmateix, aquests moviments van ser corresposts amb noves mesures de repressi?? de Klemens Wenzel von Matternich. El Zollverein, una uni?? duanera, va propiciar la unitat econ??mica entre els estats alemanys. Durant aquest per??ode molts alemanys van ser motivats pels ideals de la Revoluci?? Francesa, i el nacionalisme es va convertir en el moviment m??s dominant, sobretot entre els intel??lectuals joves. Per primera vegada, els colors negre, vermell i daurat van ser triats per representar el moviment, colors que m??s tard esdevindrien la Bandera d'Alemanya.^[35]

Durant la s??rie de moviments revolucionaris d'Europa, que van establir reeixidament una rep??blica francesa, els intel??lectuals i els comuners van comen??ar una revoluci?? en els estats alemanys el 1848. Els monarques van cedir, al comen??ament, a les demandes liberals dels revolucionaris. Van proposar el t??tol d'emperador a Frederic Guillem IV de Pr??ssia, per?? amb una p??rdua de poder, per la qual cosa va rebutjar la corona i la constituci?? proposada. El conflicte entre Guillem I de Pr??ssia i el parlament, cada vegada m??s liberal, va esclatar en les discussions sobre les reformes militars el 1862, i el rei va designar Otto von Bismarck com a nou primer ministre de Pr??ssia. Bismarck va lliurar reeixidament la Segona Guerra de Schleswig contra Dinamarca el 1864. La vict??ria prussiana en la Guerra Austro-prussiana de 1866 va permetre-li crear la Confederaci?? Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund) excloent l'??ustria que abans era l'estat germ??nic dominant, dels afers de la resta dels estats germ??nics.

[edita] Imperi Alemany (1871-1918)

L'Estat conegut com a "Alemanya" es va unificar com a estat-naci?? moderna el 1871, amb la creaci?? de l'Imperi Alemany, en qu?? el Regne de Pr??ssia n'era el membre m??s gran.

Despr??s de la derrota francesa en la Guerra francoprussiana, l'Imperi Alemany (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat al Palau de Versalles el 18 de gener, 1871. La dinastia de Hohenzollern de Pr??ssia va regnar en el nou imperi, la capital del qual era Berl??n. L'Imperi va n??ixer com la unificaci?? dels diversos estats alemanys llevat d'??ustria (Kleindeutsche L??sung o Kleindeutschland, l'"Alemanya Petita"). A partir de 1884, Alemanya va comen??ar a establir diverses col??nies fora d'Europa.

En el per??ode de Gr??nderzeit que va seguir la unificaci?? d'Alemanya, la pol??tica exterior de l'emperador Guillem I va afermar la posici?? alemanya forjant aliances i a??llant Fran??a per mitj?? de la diplom??cia sense rec??rrer a la guerra. Sota el regnat de Guillem II, tanmateix, i a causa del nacionalisme de l'??poca, Alemanya va entrar en conflicte amb els seus ve??ns. La majoria de les aliances anteriors no es van renovar i les noves aliances ara exclo??en l'Imperi. Espec??ficament, Fran??a va establir noves relacions en signar el Entente Cordiale amb el Regne Unit i establint relacions amb l'Imperi Rus. Llevat dels seus contactes amb ??ustria-Hongria, Alemanya va quedar cada vegada m??s a??llada.

L'imperialisme alemany, com altres pot??ncies d'Europa, va reclamar porcions de l'??frica. La Confer??ncia de Berl??n va dividir ??frica entre les pot??ncies europees. La tensi?? sobre la possessi?? d'aquest continent va produir gran tensi?? entre elles que possiblement va contribuir a les condicions que durien a la Primera Guerra Mundial.

L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'??ustria el 28 de juny, 1914 va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com a membre de les Pot??ncies Centrals va ser derrotada pels Aliats en un dels conflictes armats m??s sagnants de la hist??ria de la humanitat. La Revoluci?? Alemanya va esclatar el novembre de 1918, i l'emperador Guillem II i tots els pr??nceps regnants van abdicar. L'armistici va posar fi a la guerra el 11 de novembre i Alemanya va ser for??ada a signar el Tractat de Versalles el juny de 1919. La seva negociaci??, contr??riament a la diplom??cia tradicional, va excloure les Pot??ncies Centrals derrotades. El tractat va ser vist a Alemanya com a continuaci?? humiliant de la guerra per altres mitjans i la seva severitat sovint ??s considerada com a propiciadora del sorgiment del nazisme.^[36]

[edita] La Rep??blica de Weimar

Despr??s de la Revoluci?? Alemanya de 1918, es va proclamar la rep??blica. La Constituci?? de Weimar va entrar en vigor amb la signatura del president alemany Fredrich Ebert l'11 d'agost, 1919. El Partit Comunista d'Alemanya va ser fundat per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht el 1918, i el Partit dels Obrers Alemanys, m??s tard conegut com el Partit Nacional Socialista dels Obrers Alemanys, es va fundar el gener de 1919.

Patint la Gran Depressi??, les seves condicions establertes en el Tractat de Versalles, i la successi?? perllongada de governs inestables, les masses pol??tiques alemanyes no s'identificaven amb el sistema pol??tica del parlamentarisme, situaci?? exacerbada per la llegenda pol??tica proposada per l'extrema dreta, que Alemanya havia perdut la guerra a causa de la Revoluci?? Alemanya i no pas per la derrota militar. Per altra banda, els comunistes radicals, com ara la Lliga Espartaquista, volien abolir all?? que percebien com el govern capitalista en favor d'un comunisme consellista. Diversos partits van formar tropes parlament??ries i van oc??rrer milers de assassinats motivats per q??estions pol??tiques. Els grups paramilitars intimidaven els votants i van sembrar la viol??ncia i la por entre el poble, que patia a causa de les altes taxes d'atur i la pobresa. Despr??s d'una successi?? de gabinets, el president Paul von Hindenburg, amb cap altre alternativa aparent, i pressionat pels consellers de dreta, va designar Adolf Hitler com a canceller d'Alemanya el 30 de gener, 1933.

[edita] El Tercer Reich

El 27 de febrer, 1933, es va incendiar el Reichstag. Alguns drets democr??tics b??sics van ser abrogats en un decret d'emerg??ncia. L'Acte de 1933 va donar a Hitler poder legislatiu il??limitat. Nom??s el Partit Social Dem??crata d'Alemanya va votar-hi en contra; els comunistes no van presentar cap oposici?? viable car la majoria dels seus diputats havien estat assassinats o empresonats.^[37][38] Es va establir un Estat centralitzat i totalitari per mitj?? d'una s??rie de moviments i decrets que convertiren Alemanya en un estat unipartidista. La ind??stria va ser regulada estrictament per mitj?? de quotes i requeriments, per tal de canviar l'economia cap a la producci?? d'armament militar. El 1936, les tropes alemanyes van entrar a la zona desmilitaritzada de Rhineland, i les pol??tiques d'apaivagament del primer ministre brit??nic Neville Chamberlain van ser insuficients i inadequades. Hitler, a partir de 1938, va continuar amb una pol??tica d'expansionisme per tal d'establir la "Alemanya Gran" (Gro??deutschland). Per tal d'evitar una guerra de dos fronts, Hitler va signar unel Pacte Molotov-Ribbentrop amb la Uni?? Sovi??tica que m??s tard trencaria.

El 1939 les tensions del nacionalisme, militarisme i els conflictes territorials van dur a la invasi?? de Pol??nia l'1 de setembre, per la qual cosa el Regne Unit i Fran??a van declarar la guerra, comen??ant aix?? la Segona Guerra Mundial. Alemanya, r??pidament va guanyar el control directe o indirecta de la major part d'Europa.

El 22 de juny, 1941, Hitler va trencar el pacte amb la Uni?? Sovi??tica, obrint el Front Oriental envaint-lo. Poc despr??s de l'atac del Jap?? a Pearl Harbor, una base estatunidenca al Pac??fic, Alemanya va declarar la guerra als Estats Units. Encara que Alemanya va avan??ar r??pidament en la guerra contra la Uni?? Sovi??tica al comen??ament, la Batalla posterior de Stalingrad va ser el punt de canvi en la guerra. Alemanya va comen??ar a sortir del Front Oriental, i amb els atacs dels Aliats a l'oest, Alemanya va ser derrotada el 1945.

En all?? que es coneix com l'Holocaust, el Tercer Reich va concentrar i exterminar diversos grups de la societat, com ara els jueus, eslaus, comunistes, gitanos, homosexuals, dissidents pol??tics i persones amb discapacitat. Durant l'era nazi, al voltant d'onze milions de persones foren assassinades en l'Holocaust, incloent-hi sis milions de jueus i tres milions de polonesos. En total, 35 milions de europeus va morir en la Segona Guerra Mundial.

[edita] Divisi?? i reunificaci??

Van morir en la guerra gaireb?? 10 milions d'alemanys. A m??s, Alemanya va perdre territoris i 15 milions d'alemanys van ser expulsats dels territoris orientals i altres pa??sos. Alemanya i Berl??n van ser dividits pels Aliats en quatre zones d'ocupaci?? militar. Els sectors controlats per Fran??a, el Regne nit i els Estats Units es van unificar el 23 de maig, 1949 per formar la Rep??blica Federal d'Alemanya; el 7 d'octubre, 1949, la Uni?? Sovi??tica va establir la Rep??blica Democr??tica Alemanya, conegudes respectivament com Alemanya Occidental i Alemanya Oriental.

Alemanya Occidental es va establir com a rep??blica parlament??ria liberal amb una economia social de mercat. Va ser un Estat aliat als Estats Units, el Regne Unit i Fran??a. Va experimentar una ??poca de creixement sorprenent i perllongat durant la d??cada de [[1950, conegut com el Wirtschaftswunder. L'Alemanya Occidental es va unir a l'OTAN el 1955 i va ser membre fundador de la Comunitat Econ??mica Europea el 1958. Per altra banda, l'Alemanya Oriental va ser ocupada per la URSS i a partir de 1955 van ser aliats. Alemanya Oriental, tot i l'estil autoritari de govern, es va convertir en el pa??s m??s ric i m??s avan??at del bloc sovi??tic, encara que molts dels seus ciutadans volien les llibertats pol??tiques i la prosperitat econ??mica de l'Oest.^[39]

El mur de Berl??n, constru??t el 1961 per impedir que els alemanys orientals escapessin a l'Alemanya Occidental, es va convertir en el s??mbol de la Guerra Freda. Tanmateix, les tensions entre les dues Alemanyes es van reduir durant la primera meitat de la d??cada de 1970 gr??cies a la pol??tica de Willi Brandt, l'Ostpolitik', que inclo??a el reconeixement de facto de les p??rdues territorials d'Alemanya despr??s de la Segona Guerra Mundial.

Atesa la creixent immigraci?? d'alemanys orientals a Alemanya Occidental per Hongria i les demostracions massives durant l'estiu de 1989, les autoritats d'Alemanya Oriental van eliminar moltes de les restriccions frontereres el novembre, permetent que els alemanys orientals viatgessin a l'Oest. Tot i que la intenci?? era proveir una v??lvula d'escapament per tal de conservar la independ??ncia de l'Estat d'Alemanya Oriental, l'obertura de les fronteres de fet va dur a l'acceleraci?? dels processos de reforma la qual cosa va concloure amb el Tractat Dos M??s Quatre un any despr??s, el 12 de setembre, 1990 la Reunificaci?? alemanya el 3 d'octubre, 1990. Segons el Tractat, les quatre pot??ncies aliades d'ocupaci?? renunciaven a llurs drets sobre Alemanya que havien adquirit en la Rendici??, i l'Estat recuperava la sobirania plena.

Des de la seva reunificaci??, Alemanya ha tingut un paper prominent en la Uni?? Europea i l'OTAN. Alemanya va enviar una for??a de pau per assegurar l'estabilitat dels Balcans i una altra for??a a l'Afganistan.^[40]

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Alemanya

• Portal Oficial d'Alemanya (alemany) (angl??s) (franc??s) (castell??) (rus) (??rab)
• Associaci?? Germano-Catalana (catal??) (alemany)
• Centre Cultural Catal?? de Col??nia (catal??) (alemany)
• Oficina de Turisme d'Hamburg (catal??)
• Guia de Turisme d'Alemanya (angl??s)

Portal UE	Uni?? Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | ??ustria | B??lgica | Bulg??ria | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Gr??cia | Hongria | Irlanda | It??lia | Let??nia | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Romania | Su??cia | Rep??blica Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia | B??snia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | S??rbia

Estats d'Europa
Alb??nia | Alemanya | Andorra | Arm??nia2 | ??ustria | Azerbaidjan1 | B??lgica | Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina | Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? | Cro??cia | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Ge??rgia1 | Gr??cia | Hongria | Irlanda | Isl??ndia | It??lia | Kazakhstan1 | Kosovo | Let??nia | Liechtenstein | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Mold??via | M??naco | Montenegro | Noruega | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Rep??blica Txeca | Romania | R??ssia1 | San Marino | S??rbia | Su??cia | Su??ssa | Turquia1 | Ucra??na | Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.