Armini
De Viquip??dia
Armini (Arminius o Hermann, el "cap" ) (18 aC- 19 dC ) fou un cap germ??nic fill de Sigimer (el conqueridor) cap de la tribu dels queruscs que vivia al nord de les muntanyes de l'Hartz.
A la seva joventut fou auxiliar de les legions romanes juntament amb altres membres de la tribu. Va rebre la ciutadania i fou reconegut com a equite (cavaller).
L'any 9 dC l'emperador Tiberi va enviar al general Var (Varus) cap a l'interior de Germ??nia per acabar la conquista del pa??s, per?? Var es va comportar malament al pa??s i va fer el jou rom?? molt pesat per la gent. Armini que tenia 27 anys i havia succe??t poc abans al seu pare com a cap de la tribu, va conv??ncer a alguns cap d'iniciar una revolta. Inicialment va prometre a Var la seva lleialtat i li va donar tropes per protegir combois, per?? aquestes forces, quan estaven fora de l'abast, destru??en als romans; les noticies que arribaren a Var foren d'una revolta que semblava a petita escala, per?? va marxar amb les seves forces, mentre Armini va convenir trobar-lo en un punt determinat amb les forces germ??niques.
Armini es va reunir amb Var com havia prom??s per?? de sobte els germ??nics van atacar als romans. Les forces de Var foren sorpreses i les seves tres legions aniquilades al bosc de Teutoburg. Molts pocs es van poder escapar i el mateix Var va morir; els que foren capturats foren sacrificats.
L'any 10 Tiberi va enviar a un exercit format per veterans al Rin per?? ja el riu estava defensat per Armini. L'any 14 Germ??nic va assolir el comandament de les legions, per?? mentre Armini havia obtingut el suport de mes caps germ??nics (com el seu oncle Ingimer, fins llavors aliat rom??, si be el sogre d'Armini, Segestes, un altre cap, va romandre fidel als romans).
La dona d'Armini fou feta presonera pels romans i fou guardada per servir al triomf de Germ??nic a Roma. El general rom?? va avan??ar i Armini va retrocedir per?? no va presentar batalla oberta i quan ho va fer estava en millors condicions i va rebutjar a Germ??nic cap al Rin. Armini tamb?? va derrotar a una divisi?? romana sota el comandament de Cecina (Caecina). L'endem?? al mati Armini va ordenar no atacar, per?? Ingimer es va avan??ar i va iniciar l'atac i fou derrotat i els romans es van poder retirar al darrera del riu.
L'any 15 els romans no van fer cap intent per?? el 16 es van presentar a la zona del Weser. Armini es va disposar a la batalla i la va lliurar amb efic??cia per?? la disciplina i la direcci?? de Germ??nic es van imposar i Armini va ser derrotat i va quedar rodejat; fou malferit i nom??s es va salvar en un darrer esfor??, fugint a cavall. Aquesta gran vict??ria de Germ??nic el va fer tan popular que l'any 17 l'emperador el va cridar a la seva pres??ncia.
Aquest mateix any va esclatar la lluita amb tribus dels sueus dirigits per Marobod (Marobodus, Marbod). L'oncle d'Armini, Ingimer, es va passar al b??ndol enemic, per?? Armini va derrotar als S??mnons i longobards.
Despr??s va exercir un poder absolut durant 2 anys, que finalment es va tornar opressiu, i va esclatar una revolta. La lluita no va tenir un resultat clar per?? els parents d'Armini el van agafar i el van matar l'any 19, quan tenia 37 anys.
[edita] Vegeu tamb??
