Tiberi

De Viquip??dia

Tiberi fou un emperador rom??, successor d'Octavi August.

Tiberi era fillastre d'August, que el va adoptar formalment el 26 de juny de l'any 4 dC, moment en qu?? se li van concedir poders tribunicis per deu anys. Va veure desapar??ixer progressivament, gr??cies a oportunes morts, tots els seus possibles rivals en la successi??.

Com a trib??, Tiberi, va reorganitzar de nou l'ex??rcit, reformant la llei militar i creant noves legions. El temps en files va ascendir a vint anys (14 anys per als pretorians o gu??rdia imperial). Despr??s del servei rebrien una paga l'import de la qual provindria d'un impost del 5% sobre les her??ncies.

El 13 els poders d'August i de Tiberi van ser prorrogats per deu anys m??s, per?? August va morir poc despr??s (19 d'agost del 14) i llavors tots els poders van ser transferits a Tiberi, sense cap limitaci?? de termini.

Tiberi va decidir transferir el nomenament dels magistrats dels Comicis al Senat. Amb aix?? els Comicis van perdre una atribuci?? molt important, i va desapar??ixer el sistema electoral propi de la Rep??blica. L'emperador designava candidats per a algunes de les magistratures, i els llocs que quedaven vacants (sense proposta de l'emperador) eren designats pel Senat i es formava una llista ??nica. L'Assemblea Popular o Comicis (que van seguir celebrant-se fins al segle III) es limitava a aclamar la llista ??nica. Les lleis es van promulgar sense intervenci?? de les Assemblees. De fet, el poble nom??s conservava el poder en un aspecte: el seu favor o la seva hostilitat eren determinants per als emperadors, i s'expressaven en les grans celebracions al circ.

El Senat va promulgar diverses lleis, entre elles una sobre l'estatus social de les dones que tinguessin relacions sexuals amb esclaus, una sobre tutela, una sobre penes per deterioraments en edificis p??blics, normes sobre enjudiciament criminal, c??stigs d'esclaus que estiguessin presents en una casa quan l'amo f??ra assassinat, i una llei d'her??ncia de les dones (els fills de la qual eren preferents als seus germans o parents).

El Senat va adquirir una funci?? important respecte a les prov??ncies: l'actuaci?? dels senadors com a jurats en els casos de concussi?? (Repetundae), ??s a dir d'adquisicions il??legals per part dels governadors i funcionaris provincials (pel que sembla, els judicis de Repetundis van ser freq??ents). Tamb?? jutjava els delictes de tra??ci?? o de lesa majestat.

Una llei (Lex Majestate) promulgada feia anys (al segle anterior) regulava les condemnes per ofenses als m??xims dignataris de l'Imperi, i Tiberi va haver de fer-la servir.

A la categoria de senadors (o senatorials) podien accedir aquells que posse??en terres per valor d'almenys un mili?? de sestercis, els quals procedien en gran part de la classe dels cavallers. Aix??, la majoria dels que tenien la categoria de senadors (encara que no tots exercien el c??rrec, que era electiu) constitu??en una casta heredit??ria a la qual nom??s podia accedir-se des d'altres classes per designaci?? imperial directa o indirecta.

Taula de continguts 1 Magistratures 2 Funcionaris 3 Rendes fiscals 4 Lleis

[edita] Magistratures

Pr??viament a ser senador s'havien d'exercir les magistratures seg??ents:

• El vigintinvirat (vint persones cada any), al qual s'accedia a partir dels divuit anys, i que eren uns superintendents per a les rendes de les seques (cases de moneda) i altres funcions.
• El tribunat militar.
• La q??estura (vint q??estors anuals), a la qual s'accedia a partir dels vint-i-cinc anys, i que auxiliaven els proc??nsols o governadors provincials en mat??ries de finances.
• El tribunat popular (deu cada any), al qual s'accedia als 27 o 28 anys, amb dret de vet en certs assumptes p??blics.
• La pretura (deu pretors anuals, augmentats despr??s a divuit), a la qual s'accedia als trenta anys, i que comportava el govern d'una prov??ncia de segon ordre i el comandament d'una legi?? (propretors), o b?? el desenvolupament d'una pretura especial (de l'Erari, etc.). Els pretors tenien funcions judicials i designaven ??rbitres en causes civils.
• El consolat (dos c??nsols ordinaris i deu auxiliars), al qual s'accedia a partir dels quaranta anys. Les funcions del c??nsol eren presidir el Senat i les Assemblees i, en alguns casos, administrar just??cia.
• Proc??nsols o governadors provincials, que governaven les prov??ncies senatorials de primer ordre, amb poders consulars (civicomilitars).

Despr??s d'exercir-se totes o part d'aquestes magistratures s'arribava al rang de senador. La majoria dels senadors eren italians, procedents de la classe senatorial.

Al segle I l' Imperator o Princeps disposava de tots els poders d'un trib?? (Tribunicia potestas), dels quals tenia un proc??nsol en el govern de les prov??ncies (poder que l'Imperator podia exercir en qualsevol part del territori), i segurament dels poders d'un c??nsol, ja que si ho desitjava ostentava el c??rrec de Consul ordinarius. Era, a m??s, Pontifex Maximus i sovint exercia tamb?? les funcions censorials (encara que no ostentava el t??tol de censor). Se li atribu??en diverses qualificacions: Pater Patriae, Princeps Senatus, Imperator i Augustus.

[edita] Funcionaris

L'Imperator tenia al seu servei els funcionaris seg??ents:

• Els lictors (assistents o escortes).
• Els pretorians, unitats militars reagrupades en una unitat especial al servei imperial, que prestava el seu servei en els quarters generals o Pretoris. Constitu??en la gu??rdia personal de l' Imperator i tenien al capdavant el Praefectus Praetorius.
• Els Speculatores, cos de cavalleria amb funcions d'escorta i missatgeria (m??s tard, al segle II, les funcions d'escorta van passar als Equites singulares Augusti, i es van crear els Frumentarii, que exercien les funcions de missatgeria i d'espionatge i policia imperial).
• Els empleats, esclaus i lliberts imperials, constitu??ts per diversos milers de persones d'aquestes condicions, que realitzaven les tasques dom??stiques i de servei de les resid??ncies imperials, essent el c??rrec m??s influent el de Cubicularius (camarlenc).

[edita] Rendes fiscals

L'emperador disposava de les seg??ents rendes, que constitu??en el Fiscus:

• Les procedents de les seves propietats personals.
• Els llegats i her??ncies de ciutadans (que primer va ser un costum, per?? que amb alguns emperadors va derivar cap a una obligaci??).
• El bot?? de guerra.
• L'or ofert per ciutats i prov??ncies.
• Probablement una part dels b??ns sense hereus que es compartien amb l'Aerarium (les finances p??bliques).

Les propietats de l'emperador (terres, palaus, vil??les a It??lia o a les prov??ncies i altres), sembla que passaven al seu successor, fins i tot no essent parents. Els ciutadans i les comunitats podien dirigir-se a l' Imperator, li consultaven q??estions legals i rebien resposta en forma de rescriptes. En temps de Tiberi els tributs a les prov??ncies s'exigien amb moderaci?? i les lleis s'aplicaven amb just??cia. Tiberi va viatjar a la prov??ncia Citerior o Tarraconense en ocasi?? de les guerres c??ntabres, cap al 26-25 aC aproximadament.

[edita] Lleis

L'emperador va exercir tamb?? com a censor, i va encarregar la realitzaci?? del cens a les prov??ncies (institu??t ja per August). Entre les lleis que va aplicar, assenyalarem les seg??ents:

• L??mit de despeses en jocs i espectacles.
• L??mit en el luxe de mobles.
• Fixaci?? anual per part del Senat dels articles alimentaris.
• Ordre que establia que els ??pats havien de ser consumits sencers, i obligava que la carn i altres aliments sobrants es consumissin en menjars posteriors (era costum llen??ar fins a la meitat d'un animal del qual ja s'hagu??s menjat una part).
• Va prohibir el costum de besar-se cada dia.
• Va prohibir demorar m??s enll?? de les calendes de gener els regals de principi d'any.
• Un consell de fam??lia castigaria les ad??lteres que no tinguessin acusador p??blic.
• Va prohibir als magistrats adquirir dona per sorteig i despr??s repudiar-la.
• Va prohibir els ritus egipcis i els jueus (aquesta ??ltima religi?? penetrava entre els lliberts).
• Va establir les Cohorts Pretorianes o Gu??rdia Imperial a Roma (fins aleshores estaven als voltants).

Despr??s d'uns anys d'exercici del poder es va retirar a l'illa de Capri. Despr??s de la seva retirada a Capri, el poder a la prov??ncia Tarraconense va ser exercit per un legat que el va exercir diversos anys (les prov??ncies es dividien en p??bliques o senatorials, governades per proc??nsols; i imperials, governades per legats imperials -Legati- designats per l'Imperator, amb algunes excepcions. Els comandants de les legions, sorgits de l'ordre senatorial, eren Legati de la legi?? designats tamb?? per l' Imperator).

En la seva ??ltima ??poca va confiscar b??ns d'alguns provincials, i va privar moltes ciutats immunes del dret a l'exempci?? d'impostos.

Tiberi va prohibir col??locar les seves est??tues entre les dels d??us. Malgrat aix??, a la Tarraconense es va desenvolupar el culte a l'emperador Tiberi i a la seva mare L??via Drusil??la. S'encarregava d'aquest culte un summe sacerdot (Flamen) provincial, designat anualment pel Concilium de la prov??ncia, que era la reuni?? de tots els arist??crates locals, sovint de rang senatorial o eq??estre.

La seva mort l'any 37 va ser obra potser del seu successor, Cal??gula.

Precedit per: Octavi August

Emperadors romans

Succe??t per: Cal??gula

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Tiberi