Capri
De Viquipèdia
Capri és una illa de Campània a la província de Nàpols. Té 10,36 km² i uns 10.000 habitants. És a la mar Tirrena entre els golfs de Nàpols i de Salern.
Capri (antigament Caprae) és una illa muntanyosa amb el puig Solaro de 589 metres com a punt més alt, s'hi cultiva l'olivera i la vinya, així com fruiters i horta. Els dos ports principals són Marina Grande i Marina Piccola. Capri i Anacapri són les dues poblacions principals. És un centre turístic molt important d'Itàlia. Cada dia arriben a Marina Grande nombroses excursions des del proper port de Nàpols. A Marina Grande hi ha funicular per pujar fins a la cosmopolita i pretenciosa Capri.
S'hi han trobat restes paleolítiques. Antigament era habitat per un poble conegut com Telebois que es dedicava a la pirateria, suposadament emparentat amb la gent de l'Acarnània. Va passar després als napolitans fins que August la va descobrir com un lloc adient per a la seva salut i la va passar a domini imperial, donant als napolitans a canvi l'illa d'Aenaria (Ischia) que era més rica. Els romans li deien Capreae. August la visitava freqüentment i hi passava alguns dies. L'any 27 Tiberi va establir a l'illa la seva residència permanent, i hi va viure els darrers deu anys de la seva vida, segons Tàcit més per la seva inaccessibilitat que per la seva bellesa. Hi va construir una dotzena de vil·les, les ruïnes d’algunes de les quals encara es veuen. Hi havia a l'illa dues ciutats antigament però en temps d'Estrabó ja només en quedava una que segurament és l'actual Capri.
L'escriptor suec Axel Munthe (1857 - 1949), hi feu construir la Vil·la San Michele i hi fixà la seva residència.
