[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Campània - Viquipèdia

Campània

De Viquipèdia

Coordenades: 40° 55′ 20″ N 14° 44′ 48″ E

Regione Campania
Dades estadístiques
Zona Sud d'Italia
Capital Nàpols
President Antonio Bassolino
Províncies Avellino
Benevent
Caserta
Nàpols
Salerno
Municipis 551
Superfície 13.595 km²
Població
 - Total
 - Percentatge
 - Densitat		 Lloc núm. x
6.000.000
x,x %
442 hab/km²
Localització a Itàlia
Image:Italy Regions Campania Map.png

La Campània és una regió d'Itàlia meridional. La capital és Nàpols. Està formada per les províncies d'Avelino, Benevent, Caserta, Nàpols i Salern. Té 13.595 km² i quasi sis milions d'habitants.

Taula de continguts

[edita] Orografia

S'hi distingeix una part muntanyosa (Apení meridional) i una part plana (Terra de Llavor, Campània pròpiament dita), situada al nord de la ciutat de Nàpols. El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C (11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol) i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals. Els rius desemboquen a la mar Tirrena (Garigliano, Volturno, Sarno i Sele). A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d'Ischia, Procida i Capri. Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per al·luvions i cendres volcàniques.

[edita] Població

La densitat mitjana de població és elevada (420 h/km2 [1993]), però és molt desigualment distribuïda; el 85% de la població viu en nuclis urbans. L'emigració exterior, que adquirí gran extensió al principi del s XX (hom calcula un milió d'emigrats als EUA i a l'Argentina entre el 1900 i el 1915), ha anat minvant, sobretot després dels anys vint, com també la interior, que es dirigeix principalment al Laci, a la Llombardia i al Piemont.

[edita] Economia

L'agricultura, a la planura, el sector més poblat, és el recurs econòmic més important (cereals, arbres fruiters, oliveres, vinya, conreus d'horta) i sovint hom hi practica la cultura promiscua (arbres fruiters, vinya i lleguminoses); la propietat és molt dividida. A la muntanya, els recursos bàsics són l'explotació forestal (carbó vegetal) i la ramaderia de llana, ovina i bovina. Campània és la regió més industrialitzada de la Itàlia meridional; hi destaquen els productes alimentaris (conserves de fruita i de productes hortícoles, fàbriques de farina), les indústries tèxtils (de cotó, de lli, de cànem i fibres artificials), siderúrgiques (a Bagnoli, a Pozzuoli i a Torre Annunziata), mecàniques, de la confecció, del vidre i del sabó; drassanes a Nàpols i a Castellammare di Stabia. D'altres recursos són la pesca, l'ostreïcultura, la mineria del sofre i l'explotació de les marbreres. El turisme ocupa un lloc important: Nàpols, Amalfi, Sorrento, illes de Capri i d'Ischia, Pompeia, Herculà, Paestum. La regió és travessada per l'Autostrada dal Sole i bon nombre de línies de ferrocarril.

[edita] Regió històrica de Campània

La regió històrica de Campània tenia al nord el Laci (Làtium), a l'est el Samni, al sud Lucània i a l'oest la mar Tirrena. Inicialment el riu Liris era el límit pel nord però més tard el territori al sud del riu inclosa la ciutat de Sinuessa fou inclòs al Làtium. Al sud el límit amb Lucània el formava el riu Silarus, però més tard el territori entre el riu i els Apenins de la zona del golf de Posidònia, fou ocupat pels picentins, i ja no va pertànyer més a Campània mes que administrativament. A l'est en canvi es va expandir i el Mons Callicula i el Mons Tifata formaven el límit.

Campanis foren al principi els habitants de la gran plana al sud de la regió, sense els habitants de les zones altes (Suessa, Cales i Teanum) ocupades pels Àuruncs (Àusons) i els Sidicins. Però mes tard es va donar el nom a una regió mes extensa. Venafrum i el territori annex a la vall del Volturnus, originalment samnites, foren inclosos a la regió. Una serralada separava el golf de Cumae o Crater (avui golf de Nàpols) del Golf de Posidònia on era el límit amb els picentins que havien ocupat el territori al sud de la serralada.

Les illes de la vora com Ischia (Aenaria) i Procida (Prokyta), foren d'origen volcànic. Els volcans són a Solfatara, prop de Pozzuoli (Puteoli). La darrera erupció important és del 1538. La muntanya del Vesuvi és a l'altre costat i es va destacar a l'erupció del 79 aC. Rocca Monfina o Puig de Santa Croce, és un volcà extingit.

[edita] Els campanis

El poble dels campanis són descrits com luxuriosos i efeminats. Però apareixen notícies del seu ús com a mercenaris d'alguns dels dèspotes o tirans de Sicília. El 410 aC apareixen a Sicília al servei dels cartaginesos, i més tard de Dionís de Siracusa. Els mercenaris es van establir a Etna i Entella de les que van tenir possessió bastant de temps. En temps d'Agàtocles van constituir una part important del seu exèrcit i foren coneguts com els Mamertins (però una part important devien ser samnites) que després foren independents a Entella i Messana (Mesina) i van massacrar als ciutadans de Rhegium.

[edita] Rius de Campània

Entre parèntesis el nom antic:

  • Volturno (Volturnus)
  • Garigliano (Liris)
  • Savone (Savo)
  • Lagno (Clanius)
  • Flume della Maddalena (Sebethus)
  • Veseris (avui sec)
  • Sarno (Sarnus)

[edita] Muntanyes

[edita] Llacs

  • Averno (Avernus)
  • Lago di Patria (Literna Palus)
  • Lago di Fusaro (Acheriusia Palis)
  • Mare Morto (Lucrinus Lacus)

[edita] Illes

[edita] Ciutats antigues

Entre parèntesis algun nom modern:

[edita] Vies antigues i modernes

La principal via antiga fou la Via Àpia que anava de Roma a Càpua i mes tard es va estendre a Beneventum. Una via es va construir en temps de Domicià que anava de Sinuessa a Cumae i de Puteoli a Neàpolis.

Modernament la travessa la Autostrada dal sole.

[edita] Història

Els seus primers habitants foren els àusons (també anomenats Òpics) suposadament d'ètnia osca. Els grecs es van establir a la costa i van anomenar Òpics als habitants. La primera colònia fou Cumae vers el 1050 aC segons la data tradicional. Els habitants de Cumae van fundar colònies a Diceàrkia, Palèpolis, i Neàpolis, i es possible que al interior a Nola i Abella, que potser nomes foren estacions comercials per esdevenir després ciutats però ja no gregues.

[edita] Domini etrusc

Quant Campània fou conquerida pels etruscs el període d'expansió grec es va acabar. Els etruscs van fundar, segon Estrabó, 12 ciutats a Campània, la principal Càpua. També Nola fou una ciutat etrusca. Cató diu que la dominació etrusca es va establir el 471 aC però sembla que seria un període massa curt. Càpua va haver de reconèixer als samnites els privilegis de la ciutadania i compatir les terres i finalment algunes ciutats de la confederació etrusca van quedar sotmeses als samnites. El poble barrejat d'etruscs i oscs de la regió es va dir "campanis (poble de la plana)", nom que ja esmenta Diodor de Sicília vers el 440 aC. Segons Tit Livi els campanis van quedar sotmesos als samnites el 423 aC. Segons Diodor el 428 aC i segons Livi el 420 aC, els campanis van ocupar la ciutat grega de Cumae. Càpua exercia l'hegemonia sobre les veïnes Acerra, Atella, Calàtia i Suessula; Nola depenia dels Samnites; Nucèria, al sud, pertanyia als Alfaternis que devien ser una tribu independent. Els Àusons (Àuruncs) i els Sidicins del nord del Volturnus es van mantenir independents.

[edita] Samnites i Romans

El 343 aC els Sidicins foren atacats pels samnites i van demanar ajuda als campanis però tots dos foren derrotats pels samnites en una batalla a les portes de Càpua. Els derrotats van demanar ajut a Roma i podria ser que a canvi oferissin una submissió absoluta de la ciutat i territori (Deditio). Les victòries de Valeri Corv i M. Gaurus a Suessula va alliberar la Campània del perill samnita. Però mes tard quant els llatins i els romans van entrar en guerra, les ciutats de Campània van donar suport als Llatins. Al peu del Vesuvi els llatins i campanis foren derrotats en una gran batalla pels cònsols T. Manlius i P. Decius el 340 aC i els campanis es van haver de sotmetre. Foren castigats amb la pèrdua del seu territori fèrtil al nord del Volturnus (terres que foren conegudes com el Falernus Ager). Els cavallers de Càpua (Equites Campani) que s'havien oposat a lluitar contra Roma, foren recompensats amb la ciutadania romana però la resta de la població va rebre la condició de civitas sine suffragio. Similars arrengaments foren fets amb Cumae, Suessula i Acerrae. Com que la unió es va mantenir els següents cent anys els campanis foren admesos a servir com a regulars a les legions en lloc de com auxiliars i així el 225 aC els romans i Campanis eren considerats casi be una unitat mentre es distingien encara els llatins i altres aliats. El territori fou ocasionalment lloc de combats amb els samnites i algunes ciutats es van posar del costat d'aquestos i després foren castigades. El 326 aC els romans van ocupar la ciutat de Palèpolis i els seus veïns de Neàpolis van haver de signar un tractat amb Roma que els va convertir en aliats. El 313 aC Roma va conquerir Nola i el 308 aC Nucèria. El 304 aC es va acabar la segona guerra Samnita amb el domini romà consolidat al sud de Campània.

[edita] Pirros i Hanníbal

El 280 aC Pirros d'Epir va creuar Campània però els seus intents d'apoderar-se de Càpua o Neàpolis no van reeixir. Els campanis van restar fidels a Roma. Però el 216 aC després de la batalla de Cannae i la victòria d'Hanníbal, les ciutat d'Atella i Calàtia es van declarar en favor de Cartago, i les va seguir Càpua que va obrir les portes al cartaginès. Hanníbal va conquerir Nucèria i Acerrae, però no va poder ocupar Neàpolis ni Nola. Casilinum només fou ocupada després d'un llarg setge. La regió fou teatre de les operacions de la guerra durant bastant de temps. El 212 aC els romans van assetjar Càpua i la van ocupar el 211 aC. Hanníbal va perdre tota la Campània casi al mateix temps. Les ciutats revoltades foren castigades amb severitat i van perdre els privilegis municipals. Però la regió es va recuperar molt aviat.

[edita] Campània sota Roma

No va prendre part a la guerra social però va quedar exposada als saquejos dels veïns samnites, i Papius Mutilus va entrar a la regió a sang i foc i va ocupar Nola, Nuceria, Stabiae, i Salernum, fins que fou derrotat per Sext Juli sota les muralles d'Acerrae. Al any següent Sul·la va recuperar la regió menys Nola que va continuar resistint quant ja totes les ciutats eren sotmeses i que fou la darrera ciutat d'Itàlia que els romans van haver de sotmetre per les armes. Durant les guerres civils el territori fou creuat per les dues parts però va jugar un paper secundari. El 73 aC fou escenari del començament de la guerra social, amb la revolta d'Espartac, que amb nomes 70 companys, es va escapar de Càpua i es va refugiar al Vesuvi i es va dedicar a saquejar la regió. En canvi casi be no hi van haver fets durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, ni després entre August i Antoni.

[edita] Les viles i el Vesuvi

Fou residencia de molts romans rics que hi van construir les seves viles especialment a Baia (Baiae) i Bauli, prop de Nàpols, i a Pompeia i Surrentum. L'erupció del 79 aC va destruir Pompeia i Herculà i va deixar buides extenses regions fèrtils, que es van recuperar al cap d'un cert temps.

Segons la divisió d'August, Campània i el Làtium foren constituïdes en la Primera Regió d'Itàlia, però mes tard el nom de Campània es va aplicar de fet a la primera regió i Adrià encara li va afegir el territori de Beneventum i altres ciutats dels Hirpins.

[edita] Edat Mitjana

Després de passar als gots als hèruls i gots al final del Imperi, va ser part dels dominis llombards. Una part fou dominada per Bizanci i la resta pel ducat llombard de Benevent (571). Nàpols, seu del dux bizantí, va perdre progressivament Amalfi i Gaeta que es van independitzar. Càpua i Salern van esdevenir independents de Benevent. Això va durar fins que fou conquerida pels normands al segle XI i va quedar integrat en el regne de Sicília i mes tard regne de Nàpols i Regne de les Dues Sicílies, fins que el 1861 la darrera posició d'aquest regne, Gaeta, es va rendir i les Dues Sicílies passaren a formar part d'Itàlia.

[edita] Edat Moderna

Va ser constituïda en regió quant aquest sistema amb limitada autonomia fou introduït a Itàlia el 1970. La regió sempre ha estat dominat per la Democràcia cristiana excepte del 1995 al 2000 en que els dos presidents de l'època, Rastrelli i Losco van pertànyer a l'Aliança Nacional i a la Unione Democratici per l'Europa, conservadora. El president actual, democrata-cristià, està integrat a l'Unione de centre-esquerra.

Els presidents regionals fins ara han estat:

  • Carlo Leone 30 novembre 1970-22 octubre 1971
  • Nicola Mancino (primera vegada) 22 octubre 1971-21 setembre 1972
  • Alberto Servidio 21 setembre 1972-20 juliol 1973
  • Vittorio Cascetta 20 juliol 1973-11 agost 1975
  • Nicola Mancino (segona vegada) 11 agost 1975-12 agost 1976
  • Gaspare Russo 12 agost 1976-12 setembre 1979
  • Ciro Cirillo 12 setembre 1979-13 agost 1980
  • Emilio De Feo 13 agost 1980-23 març 1983
  • Antonio Fantini 23 març 1983-31 maig 1989
  • Ferdinando Clemente di San Luca 31 maig 1989-14 abril 1993
  • Giovanni Grasso 14 abril 1993-14 juny 1995
  • Antonio Rastrelli 14 juny 1995-20 gener 1999
  • Andrea Losco 20 gener 1999-11 maig 2000
  • Antonio Bassolino 11 maig 2000-

[edita] Símbols

La seva bandera es blava (to mitjà) amb l'escut al mig (blanc amb diagonal vermella). Escut i gonfanó foren adoptats el 21 de juliol de 1971, i la llei fou publicada al Butlletí oficial de la regió tres dies després. La bandera no està regulada i deriva del gonfanó.


Regions d'Itàlia Bandera italiana
Abruços | Basilicata | Calàbria | Campània | Emília-Romanya | Laci | Ligúria | Llombardia | Marques | Molise |   Piemont | Pulla | Toscana | Úmbria | Vèneto
amb règim d'autonomia: Friül-Venècia Júlia | Sardenya | Sicília | Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud | Vall d'Aosta