Sic??lia
De Viquip??dia
.svg/220px-Flag_of_Sicily_(revised).svg.png) |
|
| Capital | Palerm |
| President | Salvatore Cuffaro (Casa delle Libert??) |
| Prov??ncies | Agrigent Caltanissetta Cat??nia Enna Messina Palerm Ragusa Siracusa Trapani |
| Municipis | 390 |
| ??rea | 25,710 km?? |
| - Proporci?? | 1?? (8,5 %) |
| Poblaci?? (2001) - Total - Proporci?? |
5,087,000 4?? (8,7 %) 68/km?? |
 |
|
| Localitzaci?? de Sic??lia a It??lia. | |
Sic??lia ??s l'illa m??s gran de la Mediterr??nia, situada al sud de N??pols, entre la mar Tirrena i la J??nica, que pertany a l'estat Itali??. La capital ??s Palerm. ??s dividida en nou prov??ncies.
La poblaci?? de Sic??lia ??s de prop de 5.100.000 habitants. Molts dels quals s??n biling??es, parlen l'itali?? (llengua oficial) i el sicili?? (llengua aut??ctona).
Taula de continguts |
[edita] Origen Etimol??gic
Del grec, per la forma de triangle se l'anomen?? Trinacria (tri= tres i akra= punxa). Tanmateix, el nom actual tamb?? prov?? del grec Sikelia, que era tal l'anomenaven degut a que la tribu nativa eren els Sikels.
[edita] Geografia
L'arxip??lag de Malta geogr??ficament forma part de Sic??lia. Malta ha estat unida a Sic??lia, incl??s pol??ticament, fins el 1798, que fou ocupada per Napole?? durant quasi dos anys.
L'illa de Sic??lia est?? separada del continent per l'Estret de Messina, d'uns 3 km. Est?? banyada al nord per la Mar Tirrena i al sud pel Mediterrani.
Tant l'illa principal com les de l'entorn s??n d'origen volc??nic. Avui en dia segueixen en activitat volcans com l'Etna, l'Stromboli o el Vulcano.
Predominen les zones muntanyoses: a les quatre serralades principals (Madonie, Nebrodi, Peloritani e Iblei) s'hi sumen altiplans, massissos a??llats i l'Etna, el cim m??s alt de la illa (3.323 m).
Els seus rius s??n nombrosos per?? de poc cabal, els m??s destacables s??n el Simeto, el Platani i el Salso.
[edita] Hist??ria
[edita] Hist??ria antiga
- Vegeu l'article principal: Hist??ria antiga de Sic??lia
.png/250px-Sicilia_(Imperium_Romanum).png)
Sic??lia, gr??cies a la seva posici?? central en el Mar Mediterrani, ha viscut en primera persona alguns dels m??s importants fets de la Hist??ria. Des dels pobles que van precedir l'arribada dels grecs fins al segle XX, la illa ha estat escenari d'invasions i centre cultural d'extrema import??ncia. En el segon mil??lenni abans de Crist, Sic??lia estava poblada per diferents ??tnies: els S??culs (els que van donar nom a la illa), els S??cans i els Elims. Alguns personatges hist??rics procedents d'all??, foren anomenats indistintament com "s??culo" o "de Sic??lia" (per exemple, l'historiador Diodor S??cul o de Sic??lia).
En el segle VIII aC, Sic??lia va caure en la marea colonitzadora grega. Els grecs van fundar diverses ciutats d'import??ncia. La principal d'elles va ser Siracusa, una de les parts m??s importants de la Magna Gr??cia, fundada per la branca d??ria dels grecs, i que es va transformar en el fidel aliat de Esparta en el Mediterrani Occidental, ra?? per la qual va ser atacada infructuosament per Atenes en l'any 413 aC, en el marc de les Guerres del Pelopon??s. No obstant aix??, el pitjor enemic dels grecs a Sic??lia no van ser els grecs de l'est, sin?? els cartaginesos. Enmig de les constants guerres de grecs i cartaginesos pel control de Sic??lia, els tirans de Siracusa, com per exemple Dion??s el Vell, Dion??s el Jove o Timoleon, van convertir a Sic??lia en un petit imperi propi.
No obstant aix??, enfront de la creixent pressi?? de Cartago, no van tenir m??s remei que triar entre el seu domini, o el del naixent Imperi Rom??. Durant la Primera Guerra P??nica, els romans van conquistar tota Sic??lia, excepte Siracusa, que va aconseguir mantenir-se independent (241 aC). No obstant aix??, durant la Segona Guerra P??nica, Siracusa es va aliar amb Cartago, pel que els romans la van conquistar militarment en 212 aC, malgrat els intents del fam??s inventor Arquimedes per defensar-la amb l'??ltim de la tecnologia militar de l'??poca. Despr??s de la conquesta, Sic??lia va ser redu??da a prov??ncia romana. Va patir aix?? l'espoli que era com?? a tot el territori rom??, durant la Rep??blica Romana. Va arribar un moment que Sic??lia, anomenada el graner de Roma, era incapa?? d'alimentar-se a si mateixa. Es va portar a terme fins i tot un sonat proc??s judicial, per part de Cicer??, contra Verres, governador de la illa, que va ser condemnat a causa de les seves trapelleries. Sic??lia va ser prov??ncia romana fins a la caiguda de l'Imperi Rom??, en el segle V. En aquestes dates, els v??ndals la van saquejar i sotmetre.
[edita] Edat mitjana
Malgrat aix??, a mitjan segle VI, hi va desembarcar el general Belisari, comandant de les tropes bizantines, qui la va incorporar a l'Imperi Bizant??, en les mans del qual romandria durant mig mil??lenni. Hi va haver fins i tot moments en la hist??ria bizantina, com durant el govern de Maurici, que es va pensar a traslladar la capital bizantina des de Constantinoble a Sic??lia, a causa de la pressi?? que patia l'Imperi Bizant?? per part dels perses primer, i dels ??rabs despr??s, en la seva frontera oriental. Van ser precisament els musulmans sarra??ns del nord d'??frica qui, a partir del segle VIII, van iniciar atacs cada vegada m??s forts sobre Sic??lia.
L'any 1061, un accident del dest?? va atreure all?? als normands de Roger I que va ser coronat a Palerm Rei de Sic??lia. Un grapat d'aquests passava per Palerm cam?? de Terra Santa, i van rebre una petici?? de socors per part de la ciutat, llavors assetjada pels sarra??ns. Els normands, demostrant la seva llegend??ria fama en combat, van alliberar a la ciutat del setge sarra??, per?? a continuaci??, van descobrir la riquesa de l'illa, i la facilitat amb que podia ??sser conquerida. Durant la resta del segle XI, una vegada darrera l'altra els normands es van llan??ar sobre la illa. Van tenir particular ??xit els membres de la fam??lia Altavilla (anomenats aix?? per venir de la localitat d'Hauteville, a Normandia). El seu l??der era Robert, fill de Tancredo de Hauteville, que tenia per sobrenom Guiscard (l'Atrevit). Robert Guiscard va treure sense contemplacions als bizantins del sud d'It??lia, mentre que el seu germ?? Roger I de Sic??lia va completar la conquesta de Sic??lia, rebent de part del Papa, el t??tol de Comte de Sic??lia. Roger I va morir en 1101. Despr??s del brev??ssim regnat del seu fill Sim??, va pujar al poder Roger II. Aquest va continuar la pol??tica expansionista del seu pare, reunificant els dominis continentals i insulars normands fins a construir un regne que dominava tant Sic??lia com el sud d'It??lia, que ser?? la base del que despr??s es coneixer?? com el Regne de les Dues Sic??lies. Va ser un excel??lent administrador, assegurant la toler??ncia religiosa a musulmans i cristians ortodoxes, malgrat que ell mateix, a causa del seu conveni amb el Papat, introdu??a per primera vegada el catolicisme en aquestes terres. En pol??tica internacional va aconseguir ser nomenat Rei de Sic??lia l'any 1130, t??tol que el Papa Innocenci II va ratificar en 1139, despr??s d'un conf??s per??ode de guerres.
Despr??s de la mort de Roger II, sota els governs de Guillerm I el Dolent i Guillerm II el Bo, Sic??lia segueix sent poderosa, per?? entra en un cert declivi. Malgrat aix??, Guillem el Bo va portar a la posteritat la Catedral de Monreale, una de les joies de l'art rom??nic. A la seva mort, els drets hereditaris recauen sobre Enric VI d'Alemanya, Emperador del Sacre Imperi Romanogerm??nic, per?? els nobles sicilians es van rebel??lar i van cridar a un fill bastard de Roger II, Tancredo de Lecce, perqu?? els govern??s fins que va morir poc despr??s. El tron va recaure aix?? en Federic II Hohenstaufen, que va governar com Rei de Sic??lia i Emperador del Sacre Imperi Romanogerm??nic. El dest?? de Sic??lia va continuar aix?? lligat al de les Dues Sic??lies.
M??s endavant, la poblaci?? de l'illa de Sic??lia es va aixecar contra la tutela del rei franc??s Carles d'Anjou, que va durar de 1282 a 1287. De resultes d'aquest aixecament, conegut com les Vespres Sicilianes, el rei catal?? Pere el Gran entr?? a aquesta illa i les de Malta i Gozzo.
En els segles successius, Sic??lia es va transformar en camp de batalla del joc pol??tic entre l'Esgl??sia i l'Imperi.
[edita] Edats moderna i contempor??nia
Sic??lia es va anar transformant en un territori de latifundistes i terratinents, fet que en el segle XVIII va originar un nova aportaci?? siciliana a la hist??ria, la M??fia, nascuda com una organitzaci?? de camperols en de rebel??li?? armada clandestina i permanent en contra dels latifundistes.
L'any 1815 Ferran de Borb?? es va coronar amb el t??tol de Rei de la Dues Sic??lies. El seu vast regne comprenia a m??s de les illes, N??pols i It??lia Meridional. En el segle XIX, Sic??lia va passar a formar part d'It??lia, quan les Dues Sic??lies van ser conquerides militarment per Giuseppe Garibaldi. Des de llavors, la hist??ria siciliana ha estat vinculada estretament a la d'It??lia. Tant ??s aix??, que durant la Segona Guerra Mundial va ser triada pels Aliats per atacar Europa, en l'operaci?? coneguda com Desembarcament de Sic??lia, l'any 1943.
Durant els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, fou molt actiu l'independentisme sicili??, patrocinat pel Moviment Independentista Sicili?? (MIS), dirigit per Lucio Tasca, Antonino Varvaro i Andrea Finocchiaro-Aprile, que fins i tot tenia el bra?? armat l'EVIS d'Antonio Canepa i Salvatore Giuliano. Les implicacions de la M??fia i dels EUA provocaren la mort de Giuliano i la desfeta tant de l'EVIS com del MIS, que des d'aleshores ser?? una for??a pol??tica marginal.
[edita] Llocs d'inter??s per prov??ncies
[edita] Prov??ncia de Palerm
[edita] Prov??ncia de Trapani
[edita] Prov??ncia d'Enna
[edita] Prov??ncia de Cat??nia
[edita] Prov??ncia de Messina
[edita] Prov??ncia d'Agrigent
[edita] Prov??ncia de Ragusa
[edita] Prov??ncia de Siracusa
[edita] Prov??ncia de Caltanissetta
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
| Regions d'It??lia |  |
|---|---|
 Abru??os |  Basilicata |  Cal??bria |  Camp??nia |  Em??lia-Romanya |  Laci |  Lig??ria |  Llombardia |  Marques |  Molise |  Piemont |  Pulla |  Toscana |  ??mbria |  V??neto |
|
amb r??gim d'autonomia:  Fri??l-Ven??cia J??lia |  Sardenya |  Sic??lia | Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud |  Vall d'Aosta |
|
