Trapani
De Viquipèdia
| Localització | |
  Trapani
Localització de Trapani a Itàlia
|
|
 |
|
| Estat • Regió • Província |
 ItàliaSicília Trapani |
| Superfície | 271 km² |
| Altitud | 3 m |
| Població (2006) • Densitat |
70.648 hab. 260,69 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Codi postal | 91100 |
| Codi ISTAT | 081021 |
| Web | |
Trapani (català antic Tràpena) és una ciutat del oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 67.400 habitants (2004).
[edita] Història antiga
Drepanon (llatí Drepanum o Drepana) fou una ciutat de Sicília, a un cap i port al nord-oest de l'illa en front de les illes Àgates.
A la primera guerra púnica es esmentada com a port de la veïna ciutat d'Erice (Eryx), de la que era dependent; ocupada pels cartaginesos, el general Amílcar Barca la va fortificar (260 aC) i va fundar la ciutat , traslladant a la nova ciutat als habitants d'Eryx. Encara que es diu que fou ocupada pel dictador romà Atilius Calatinus a la primera fase de la guerra no es segur que això fos veritat i en tot cas fou una ocupació breu. La seva proximitat a Àfrica la va convertir en un port important i va romandre plaça forta dels cartaginesos. El 250 aC Drepana i Lilibeum eren les úniques ciutats en poder de Cartago. Quant els romans van assetjar Lilibeum el general Adherbal es va establir amb la flota cartaginesa a Drepana per vigilar les operacions dels romans, i a Drepana va derrotar completament al cònsol P. Caludius i va destruir la seva flota el 249 aC. Poc després Amílcar Barca es va apoderar de Eryx i va traslladar a la resta dels seus habitants a Drepana que fou fortificada encara mes, i va romandre en mans cartagineses fins al final de la guerra. El 242 aC fou assetjada pel cònsol Lutatius Catulus i Hannó va intentar trencar el setge sense èxit, i quant mes tard ho va provar Amílcar va patir la decisiva derrota de les illes Àgates el 241 aC. Llavors va passar a Roma i va romandre una ciutat comercial de certa importància però enfosquida per la prosperitat de la veïna Lilibeum, que durant l'època romana fou la principal ciutat d'aquesta part de l'illa.
Ciceró i Plini l'esmenten com a municipi; els itineraris i la Taula de Peutinger mantenen aquest rang al segle IV. Va pertànyer als bizantins i després als àrabs. El 1071 fou ocupada pels normands i va seguir la sort de Sicília. Va patir forts bombardejos a la segona guerra mundial.
