Trapani
De Viquip??dia
Localitzaci?? | |
Estat ??? Regi?? ??? Prov??ncia |
It??lia Sic??lia Trapani |
Superf??cie | 271 km?? |
Altitud | 3 m |
Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
70.648 hab. 260,69 hab/km?? |
Coordenades | (i) |
Codi postal | 91100 |
Codi ISTAT | 081021 |
Web |
Trapani (catal?? antic Tr??pena) ??s una ciutat del oest de Sic??lia, capital de la prov??ncia de Trapani amb 67.400 habitants (2004).
[edita] Hist??ria antiga
Drepanon (llat?? Drepanum o Drepana) fou una ciutat de Sic??lia, a un cap i port al nord-oest de l'illa en front de les illes ??gates.
A la primera guerra p??nica es esmentada com a port de la ve??na ciutat d'Erice (Eryx), de la que era dependent; ocupada pels cartaginesos, el general Am??lcar Barca la va fortificar (260 aC) i va fundar la ciutat , traslladant a la nova ciutat als habitants d'Eryx. Encara que es diu que fou ocupada pel dictador rom?? Atilius Calatinus a la primera fase de la guerra no es segur que aix?? fos veritat i en tot cas fou una ocupaci?? breu. La seva proximitat a ??frica la va convertir en un port important i va romandre pla??a forta dels cartaginesos. El 250 aC Drepana i Lilibeum eren les ??niques ciutats en poder de Cartago. Quant els romans van assetjar Lilibeum el general Adherbal es va establir amb la flota cartaginesa a Drepana per vigilar les operacions dels romans, i a Drepana va derrotar completament al c??nsol P. Caludius i va destruir la seva flota el 249 aC. Poc despr??s Am??lcar Barca es va apoderar de Eryx i va traslladar a la resta dels seus habitants a Drepana que fou fortificada encara mes, i va romandre en mans cartagineses fins al final de la guerra. El 242 aC fou assetjada pel c??nsol Lutatius Catulus i Hann?? va intentar trencar el setge sense ??xit, i quant mes tard ho va provar Am??lcar va patir la decisiva derrota de les illes ??gates el 241 aC. Llavors va passar a Roma i va romandre una ciutat comercial de certa import??ncia per?? enfosquida per la prosperitat de la ve??na Lilibeum, que durant l'??poca romana fou la principal ciutat d'aquesta part de l'illa.
Cicer?? i Plini l'esmenten com a municipi; els itineraris i la Taula de Peutinger mantenen aquest rang al segle IV. Va pert??nyer als bizantins i despr??s als ??rabs. El 1071 fou ocupada pels normands i va seguir la sort de Sic??lia. Va patir forts bombardejos a la segona guerra mundial.