Siracusa

De Viquip??dia

Siracusa
Localitzaci??
Siracusa Localitzaci?? de Siracusa a It??lia

Vista des del mont Climiti
Estat ??? Regi?? ??? Prov??ncia	It??lia Sic??lia Siracusa
Superf??cie	204 km??
Altitud	17 m
Poblaci?? (2006) ??? Densitat	12.332.420.061 hab. 60.453.039,51 hab/km??
Coordenades	37?? 5??? 0??? N, 15?? 17??? 0??? E??? / ???37.08333, 15.28333(i) 37?? 5??? 0??? N, 15?? 17??? 0??? E??? / ???37.08333, 15.28333
Codi postal	`96100`
Codi ISTAT	`089017`
Web	P??gina de l'Ajuntament

Teatre grec de Siracusa

Siracusa ??s una ciutat de l'illa de Sic??lia, a l'est de l'illa. T?? 125.000 habitants i forma part de la regi?? de Sic??lia i de la prov??ncia de Siracusa (de la qual ??s capital).

Els seus habitants es denominen siracussans.

[edita] Hist??ria

Siracusa (?????????????????????) fou la ciutat grega m??s important de Sic??lia, a la costa oriental de l'illa entre Catana i el cap Pachynus.

Fou la segona col??nia grega establerta a l'illa despr??s de Naxos. Fou una col??nia cor??ntia fundada per ??rquies, fill d'Eu??getes, de la fam??lia dels baqu??ades, que s'havia hagut d'expatriar. La fundaci?? fou l'any 734 aC i es va iniciar a l'illa d'Ort??gia (Ortygia). La ciutat fou consagrada a Diana (un dels seus sobrenoms era Ort??gia) i va agafar el nom d'una llacuna o maresma que es deia Syraco (nom ind??gena), a la rodalia.

Aviat va adquirir prosperitat i va fundar col??nies: Acres (Acrae) el 664 aC, Casmenes (Casmenae) el 644 aC, i Camarina el 599 aC. Aquesta darrera, la que agafava m??s volada, fou destru??da nom??s 46 anys despr??s de la seva fundaci??.

Tuc??dides diu que el 648 aC fou expulsat de la ciutat un grup conegut com els mil??tides (myletidae) que es van exiliar i van fundar Himera. Tamb?? Arist??til parla de disputes internes per?? no es pot establir a quina ??poca pertanyen. Al segle VI aC governava l'oligarquia dirigida pels gamori o geomori, suposats descendents dels colons originals. Van conservar el poder fins el 486 aC quan va esclatar una revolta democr??tica i els gamori es van retirar a Casmenes. La revolta va portar despr??s una nova revolta; el tir?? de Gela Hip??crates va derrotar als siracusans en una gran batalla al riu Heloros, i potser va ocupar la ciutat per?? per intervenci?? de Corint i de C??rcira es va establir una pau equitativa. Gel?? de Gela va abra??ar el partit dels exiliats i conjuntament amb ells va ocupar Siracusa i va restablir el govern dels gamori, per?? Gel?? era l'amo aut??ntic i aviat fou reconegut com a tir?? de Siracusa (485 aC).

No fou per?? Siracusa la que es va sotmetre a Gela sin?? que Gel?? va establir la seva capital a Siracusa i hi va dedicar les seves energies, descuidant Gela. La meitat dels ciutadans de Gela i tots els de Camarina foren traslladats a Siracusa i van rebre la ciutadania. Despr??s va ocupar la ciutat de Megara Hiblea i la ciutat d'Eubea i va traslladar tots els ciutadans importants d'aquestes ciutats a Siracusa. Aix?? aquesta va esdevenir la primera ciutat de Sic??lia, que abans era Gela. La ciutat es va engrandir cap a Acradina (anomenada ciutat exterior) mentre Ort??gia era anomenada ciutat interior o l'illa.

Sota Gel?? I (485-478 aC) i el seu successor Hier?? I (478-467 aC) la ciutat no va parar de prosperar. Despr??s d'Hier?? el seu germ?? Trasibul fou enderrocat per una revolta popular (465 aC) que va establir el govern republic?? democr??tic. Les lluites entre els antics ciutadans i els nous portats per Gel?? foren a l'ordre del dia fins que els nous ciutadans es van retirar a Messana. En aquesta ??poca republicana Siracusa va assolir la m??xima riquesa.

El 415 aC es va produir l'expedici?? atenenca a l'illa. La tardor del 415 aC els atenencs van atacar Siracusa i van obtenir una vict??ria al gran port per?? despr??s N??cies no va reprendre l'avan?? i es va retirar a passar el hivern a Catana; la primavera seg??ent (414 aC) els atenencs van desembarcar a Leon, al nord de la ciutat, on van establir la seva base; les forces de terra van avan??ar i van ocupar Ep??poles (Epipolae) i van seguir cap a Labdalum on es va establir una guarnici??; van seguir cap a Syce (?????????) i van comen??ar el setge; les muralles defensives establertes pels siracusans foren destru??des pels atenencs; la flota atenenca es va establir al gran port, per?? l'espart?? Gilip, amb les forces lacedem??nies que venien en ajut de la ciutat van poder entrar a Siracusa abans de que els atenencs poguessin completar el setge. Glippos va sorprendre a la flota atenenca a Labdalum i va tallar les comunicacions entre els assetjadors i la flota. N??cies va veure que no podria prendre la ciutat i va demanar refor??os; els espartans van recuperar algunes de les fortaleses erigides pels atenencs i van aconseguir que la flota atenenca al gran port no pod??s ser abastida. La flota del gran port fou atacada i els atenencs haguessin estat rebutjats si no haguessin arribat Dem??stenes i Eurimed?? d'Atenes amb una flota de refor??. Dem??stenes va intentar recuperar posicions clau (a Epipolae) per?? ja havien estat refor??ades per Glippos; l'atac de Dem??stenes va aconseguir conquerir el fort de Eurialos per?? fou rebutjat als altres fronts amb fortes p??rdues. Dem??stenes va considerar el frac??s com a definitiu i va decidir abandonar el setge per?? N??cies va imposar la continuaci??; finalment quant es va decidir la retirada s'havia perdut molt de temps i els siracusans ja havien passat a l'ofensiva i ara estaven fent moviment per envoltar als atenencs; la flota atenenca al gran port fou atacada i parcialment destru??da; un intent de contraatac atenenc va fracassar i la flota atenenca va ser pr??cticament destru??da. Ja nom??s quedava una r??pida retirada abandonant totes les posicions. L'ex??rcit atenenc es va retirar a la vall de l'Anapos, per?? quan va arribar al pas de la roca Acrea, es van trobar amb un contingent siracus?? ben fortificat all?? que els va impedir seguir. Llavors els atenencs es van dirigir cap a l'Heloros i despr??s de for??ar el pas pels rius Cacyparis i Erineos, on van tenir moltes baixes, van arribar al Asinaros on van haver de deposar les armes davant els siracusans. Set mil atenencs foren fets presoners. Els siracusans van erigir al riu un trofeu commemorant la vict??ria, i es va establir un festival anomenat Asin??ria.

Pocs anys despr??s van apar??ixer els cartaginesos que venien en ajut de Segesta atacada per Selinunt. Selinunt i Himera foren destru??des (410 aC) i en una segona expedici?? ho fou Agrigent (406 aC). Els cartaginesos esperaven ara fer-se els amos de tota l'illa. Un jove de Siracusa, Dionisi o Dion??s, despr??s anomenat el vell, va aprofitar l'alarma i es va fer amb la tirania (405 aC). Dion??s va governar 38 anys (405-367 aC). Sota Dion??s, l'illa Ort??gia es va convertir en una gran fortalesa, dins la qual hi havia una acr??poli al interior de la zona coneguda per Pent??pila, on va establir la seva residencia. A la guerra del 397 aC contra els cartaginesos el tir?? siracus?? va arribar fins a la part oest de l'illa per?? despr??s es va haver de retirar darrera les muralles de la seva ciutat. El general Himilc?? es va apoderar del port i dels suburbis i va assolar les rodalies de la ciutat. Els cartaginesos es van haver de retirar de Siracusa a causa d'una epid??mia de pesta i van tenir moltes baixes i tot seguit Dionisi va atacar als assetjants, va destruir bona part de la seva flota i van obligar a Himilc?? a la retirada amb un tractat secret que li permetia la retirada en seguretat per?? havia de deixar abandonats als mercenaris i als aliats.

A Dionisi el vell el va seguir el seu fill Dionisi el jove (367-357 aC). Quant els siracusans es van revoltar i van obrir les portes a Dion, Dionisi va romandre en poder de Ort??gia. Dion va haver de bloquejar la fortalesa (357-356 aC). Apol??l??crates, fill de Dionisi, es va haver de rendir al cap d'un any per manca de menjar.

Contra el que s'esperava Dion no va restablir la democr??cia. Dion fou apartat del poder pel seu oficial Cal??lip de Siracusa (354-352 aC) i el van seguir Hippar?? o Hipparinos i Areteos (352-350 aC) i Niseu (350-346 aC), tots establerts a Ort??gia. El 347 aC la ciutat va acollir a Dionisi el jove per?? llavors a la ciutat es va fer amb el poder Hicetes I amb el suport de la flota cartaginesa, que va assetjar Ort??gia. El 344 aC la ciutat va acollir a l'exiliat Timoleon que amb poc mes d'un miler d'exiliats havia comen??at una revoluci?? democr??tica. Dionisi li va entregar Ort??gia, per?? va deixar a la ciutadella a Neon com a governador i aquest en una sortida inesperada es va fer amo de part de la ciutat. Timoleon va passar al contraatac i va recuperar la ciutat i despr??s la fortalesa, que va demolir i al seu lloc va construir el palau de just??cia.

Timoleon va portar nous colons de Corint i altres llocs, va restaurar la democr??cia i la forma republicana, va restablir les lleis de Diodes (establertes despr??s del 413 aC) i es va establir una magistratura anyal honorifica sota el nom d'"Amfipolos del Jove ol??mpic" (que donava nom a l'any com els arconts d'Atenes)

Despr??s del restabliment de la llibertat la prosperitat va tornar a la ciutat. El 317 aC es va fer amb el poder el d??spota Ag??tocles que va governar fins el 289 aC. Ag??tocles va fer nombroses obres i va construir edificis a Siracusa. Durant la seva abs??ncia quan va anar a lluitar a l'??frica (310-307 aC) el cartagin??s Am??lcar va atacar la ciutat per?? no va aconseguir res i finalment fou fet presoner en un atac nocturn i executat.

A la mort del tir?? es va restablir la rep??blica per?? aviat va caure en mans d'Hicetes II i despr??s de caps militars: Toinon (280 aC), Sos??stratos (280-277 aC) i Pirros d'Epir (277-275 aC). A la sortida del darrer de l'illa, el poder fou confiar a Hier?? II fill d'Hier??cles, primer com a general i autocrator i mes tard com a rei (270 aC). Va governar fins el 215 aC en bona part amb el seu fill Gel?? II com associat al govern. Fou un govern moderat i poc repressiu, i en general pac??fic. Era `primer aliat a Cartago, per?? despr??s de les primeres derrotes el 263 aC va fer alian??a amb Roma i va romandre fidel a aquesta alian??a. Roma el va recon??ixer com a rei de Siracusa amb les depend??ncies d'Acrae, Helorus, Netum, Megara Hiblaea, Leontini i l'exclau de Tauromenium. La pau del seu regnat va retornar la prosperitat. La seva legislaci?? (Lex Hieronica) es va estendre m??s tard a tota Sic??lia i va ser reconeguda pels romans.

A la seva mort el 215 aC, com que el seu fill Gel?? II havia mort una mica abans, el va succeir el seu net Hier??nimos que es va declarar favorables a Cartago. Hier??nimos fou assassinat el 214 aC per?? els seus successors, els generals Adran??doros (214-212 aC), Hip??crates (213-212 aC) i Ep??cides (213-212 aC) continuaven essent partidaris de Cartago.

El 214 aC Marcel es va presentar davant la ciutat amb l'ex??rcit rom??, i se li van tancar les portes. Marcel va iniciar el setge. La flota romana garantia a Marcel el domini del mar, per?? els atacs per terra no tenien massa ??xit. Arqu??medes, un inventor de la ciutat, va provar nombrosos aparells de defensa, com el foc grec, que van destruir part de la flota romana, i van rebutjar els atacs per terra. Marcel va haver d'abandonar el setge i establir el bloqueig. El 213 aC els cartaginesos van poder trencar el bloqueig de la ciutat per mar i portar subministraments. A la primavera del 212 aC un accident fortu??t va permetre als romans escalar les muralles de nit al lloc anomenat Portus Trogiliorum i va poder dominar una zona de la rodalia incloent els barris de Tycha i Ne??polis, per?? el fort de Eurilaos encara defensava be la ciutat fins que finalment el comandant de la guarnici??, Fil??demos, es va rendir. Aix?? el bloqueig es va fer m??s dur. Els cartaginesos van fer un esfor?? per aixecar el setge i un ex??rcit dirigit per Himilc?? i Hip??crates va atacar els romans, mentre una flota dirigida per Bomilcar ocupava el gran port mentre Ep??cides feia una sortida contra les l??nees de Marcel. Per?? els atacs foren finalment rebutjats arreu. Hip??crates i Himilc?? van morir a causa d'una epid??mia de pesta i tamb?? bona part de les tropes cartagineses i siracusanes. Bomilcar va deixar el port oficialment per anar a buscar refor??os a Cartago, i no va tornar. Ep??cides es va retirar a Agrigent i va deixar la ciutat sota el comandament del cap dels mercenaris, Mericus, un hisp?? que r??pidament es va rendir a Marcel. Ja nom??s resistia Ort??gia. Els romans van ocupar la ciutat i Marcel la va donar al saqueig dels seus homes excepte les riqueses que interessaven als romans. Arqu??medes va morir accidentalment. Ort??gia es va rendir.

Siracusa fou incorporada a la prov??ncia romana de Sic??lia i va quedar com a municipi ordinari. Fou la residencia habituals dels pretors de Sic??lia i d'un dels dos questors. Cicer?? l'esmenta com "la m??s gran de les ciutats gregues i la mes bella de totes les ciutats". Les exaccions de Verres (73-70 aC) i les de Sext Pompeu (39-36 aC) van portar un cop a la seva prosperitat i August hi va enviar una col??nia (21 aC).

A la caiguda de l'imperi va passar aviat als ostrogots amb la resta de l'illa fins que Belisari la va recuperar el 535, i va romandre en mans bizantines fins el segle IX quan va passar a mans dels ??rabs. Excepte Tauromenium, Siracusa fou la darrera ciutat en ser ocupada pels ??rabs, que hi van entrar el 878 despr??s d'un setge de 9 mesos. Els habitants foren assassinats, les fortificacions destru??des i la ciutat incendiada.

El 1038 els bizantins la van reconquerir per?? la van perdre el 1043, i el 1060 Robert Guiscard el normand va comen??ar la conquesta de Sic??lia pel seu compte i la va ocupar el 1085.

La resta de la seva hist??ria la ciutat va seguir els destins de Sic??lia.