Cefalú
De Viquipèdia
Cefalú és una antiga ciutat de la província de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia. Està situada a la costa nord entre Palerm i Messina, té uns 50.000 habitants i és una de les grans atraccions turístiques en la regió. És una ciutat tranquil·la i plena d'història amb meravelloses platges que s'omplen a l'estiu. Port de pesca i seu d'un bisbat.
[edita] Llocs d'interès
- La catedral, va ser erigida sota el patronatge de Roger II de Sicília, començant a construir-se en 1131. Aquest estil d'arquitectura normanda s'hauria de dir més correctament Romànic Sicilià. Dos grans torres de pedra flanquegen el pòrtic, que té 3 arcs (reconstruïts l'any 1400) corresponents a les 3 naus. Un absis semicircular es troba en la part est del mur posterior. Els contraforts estan construïts com columnes per a alleugerir el seu aspecte. Els mosaics estan entre els més famosos del món.
- Palau d'Osterio Magno, que va ser la residència preferida de Roger II abans de passar a ser propietat dels Ventimiglia.
[edita] Història
Cefalú es deia en grec Kephaloidion i en llatí Cephaloedium. Tucídides diu que Himera era l'única colònia grega en aquesta part de l'illa, de manera que se suposa que fou d'origen fenici i que, abandonada, hagués estat convertida en fortalesa (phrouphion) per la gent d'Himera, i més tard poblada per ells quan la seva ciutat fou destruïda.
Apareix esmentada el 396 aC al temps de l'expedició cartaginesa dirigida per Himilcó quan aquest general va fer un tractat amb Himera i Cefalú (Kephaloidion). Després de la derrota cartaginesa Dionís de Siracusa se'n va apoderar, però més tard fou independent, i aliada a Cartago. Per això fou atacada per Agàtocles el 307 aC. A la primera guerra púnica fou reduïda per la flota romana dirigida per Atilius Calatinus i Scipio Nasica el 254 aC, gracies a una traïció.
Va prosperar sota els romans i va gaudir de privilegis municipals, i en temps de Ciceró era una civitas decumanae que pagava amb moresc a l'estat romà. Va patir els abusos de Verres. Després ja no s'esmenta cap fet especial però va subsistir com a ciutat.
El 858 fou ocupada pels àrabs i la van conservar fins el 1063 en què la va ocupar el normand Roger I. El segle XII Roger II de Sicília, fill de Roger I, va traslladar la ciutat a una posició més forta i fàcil de defensar i amb un bon port. La catedral es va iniciar el 1131.
Queden algunes restes de l'antiga ciutat entre ells un edifici amb diversos apartaments, que sembla un palau però construït a l'estil ciclop o poligonal.
El 1285 s'hi va signar el Tractat de Cefalú el tractat entre Carles de Salern i Pere el Catòlic de la Corona d'Aragó, per el qual Carles, presoner de Pere a Cefalú, renunciava a l'illa de Sicília en favor de Jaume, germà del futur Alfons el Cast de la Corona d'Aragó, i a canvi era alliberat. També s'establí el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la princesa catalana Violant amb un dels fills de Carles. Tot i que Carles el va ratificar després de ser alliberat, però encara en territori català, ni França ni el Papa van reconèixer el tractat.
