Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pere el Cat??lic - Viquip??dia

Pere el Cat??lic

De Viquip??dia

Reis de la Corona d'Arag??
Casal de Barcelona
Alfons el Cast
Pere el Cat??lic
Infants
   Pr??ncep Jaume
   San??a
Infants il??leg??tims
   Pere del Rei
   Constan??a
Jaume el Conqueridor
Pere el Gran
Alfons el Franc
Jaume el Just
Alfons el Benigne
Pere el Cerimoni??s
Joan el Ca??ador
Mart?? l'Hum??
+ Dinastia Trast??mara
+ Dinastia dels Habsburg

Pere el Cat??lic, II d'Arag?? i I de Barcelona (Montblanc?[1], 1177 - Muret, 1213), fou Rei d'Arag??, Comte de Barcelona, Girona, Osona, Besal??, Cerdanya, Pallars Juss?? i Ribagor??a (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204-1213).

Taula de continguts

[edita] Ascendents i descendents

Fill i successor d'Alfons el Cast i de San??a de Castella al tron de la corona d'Arag?? a la mort del seu pare el 1196.

Pel testament d'Alfons II el Cast, Pere heretava Barcelona, aix?? com els comtats dependents d'ella, i Arag??, mentre el seu germ?? Alfons II la Proven??a.

El 15 de juny de 1204 es cas?? amb Maria de Montpeller i n'obtingu?? els drets sobre aquesta ciutat. Aviat intent?? repudiar-la, sense ??xit, per casar-se amb Maria I de Jerusalem, hereva del reialme de Jerusalem. D'aquesta uni?? en nasqueren:

Aix?? mateix Pere tingu?? dos fills il??leg??tims:

El mateix any 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingu?? el seu fidel.

[edita] Pol??tica peninsular

A Catalunya aconsegu?? empresonar Guerau de Cabrera, que havia ocupat el seus dominis del comtat d'Urgell.

Amb Castella les relacions foren molt bones, no en va era n??t d'Alfons VII de Castella. Sign?? un tracta que preveia la frontera Agreda-Tarazona entre aquest reialme i Arag?? i ajud?? el seu cos?? Alfons VIII de Castella contra els reis de Lle?? i de Navarra.

Particip??, molt efica??ment,amb els reis ib??rics en la batalla de Las Navas de Tolosa, vict??ria dels cristians sobre els almohades que va permetre la r??pida conquesta d'Andalusia.

[edita] Pol??tica occitana

El setembre de 1196 les Corts de Daroca van confirmar aquesta doble funci??: Pere a Catalunya i Arag?? i Alfons a Proven??a. Tot i aix?? Pere sempre estigu?? interessat en la Proven??a i els seus estats ve??ns. Aix?? s'explica com ja en el 1204 oblig?? el seu germ?? Alfons II de Proven??a a fer les paus amb el comte Forcalquier, aliat de Pere I.

El 1206 hagu?? de lluitar contra els habitants de Montpeller revoltats contra la seva persona. A partir de 1209 i la conquesta de Besiers i de Carcassona per part de Sim?? de Montfort, proteg?? els senyors de Llenguadoc, reb?? els homenatges dels comtes de Tolosa, Comenge i Foix, i va intentar la reconciliaci?? que li deman?? Innocenci III en el tema del catarisme. Don?? llavors la tutela del seu fill Jaume a Sim?? i prepara el casament entre Ramon VII de Tolosa i la seva germana Elionor. Les seves temptatives de pacificaci?? fracassaren. Aleshores busc?? la guerra contra Sim?? de Montfort.

El 12 de setembre de 1213, Pere I intent?? prendre a la Batalla de Muret, un poble del sud de Tolosa, on es refugiaven els homes de Sim??, quan encara no havia rebut totes les tropes convocades. Els seus cavallers no van poder penetrar-hi i sofriren la contraofensiva dels francesos sobre el seu ex??rcit, molt m??s nombr??s. Pere I s'arrisc?? i els homes de Sim?? que el descobriren a la batalla el van matar. El seus cavallers, veient la mort del rei, fugiren.

El cad??ver de Pere el Cat??lic fou recollit pels frares de l'hospital de Tolosa, on fou enterrat fins que el 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a treslladar els ossos a Santa Maria de Sixena, fundat el 1188 per San??a de Castella, la seva mare.

[edita] La fi de l'aventura occitana

La mort del rei a la batalla de Muret atur?? l'aventura occitana dels catalans, que hagueren de con??ixer les guerres civils de la minoritat d'edat del pr??ncep Jaume i pagar tots els deutes provocats per la pol??tica expansionista de Pere I, que havia hipotecat Roerga i Gavald?? a Ramon VI de Tolosa, cobrat el bovatge de 1205 i exigit impostos als ordres religiosos.

Al llarg del seu regnat les angoixes financeres el portaren a l'emissi?? de diners de baixa llei que assolien aviat baixes cotitzacions. No ??s fins el 1213 que es redre??a la moneda amb l'emissi?? dita de cort de diners de llei quadernal.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Segons Badia i Batalla, l'infant Pere va n??ixer probablement a Montblanc (Conca de Barber??) el 1177.

[edita] P??gines que s'hi relacionen

Precedit per:
Alfons el Cast
Rei d'Arag??
Comte de Barcelona

1196???1213
Succe??t per:
Jaume el Conqueridor