Catedral de Cefalú
De Viquipèdia
La catedral de Cefalú, envoltada de palmeres, és de pedra daurada i es fon amb el penya-segat de la Roca. És un dels monuments més impressionants que es conserven de l'era normanda.
El seu promotor va ser el rei normand Roger II que ho havia promés si es salava d'un naufragi durant el seu retorn a Nàpols. Els treballs van durar més d'un segle (1131-1240). La façana, acabada el 1204, és una obra mestra del romànic. Està composta per un cos central de dues altures on els arcs entrecreuats estan coronats per una falsa loggia i adornats amb arcs de mig punt. A banda i banda s'alcen dues torres quadrades de teulades apuntades i revestits de ceràmica majòlica. L'interior es de planta de creu llatina. Les tres naus estan separades per columnes rematades amb capitells d'estil sícul-normand. L'interior hi han els magnífics mosaics de fons daurat i colors vius i variats. A l'absis s'hi observa un immens Crist Pantocrator. Més enllà, la representació de la Verge orant, envoltada per quatre arcàngels i sobre els dotze apòstols, és típica de l'art bizantí. També són interessants l'antic tron episcopal i el tron real de marbre i mosaic.
