Arc de mig punt
De Viquipèdia
L'arc de mig punt o arc rodó és el que dibuixa mitja circumferència amb un únic centre. La seva projecció lineal a l'espai genera la volta de canó. És l'arc més utilitzat en l'Arquitectura romana i l'art romànic.
Aquest arc va començar a usar-se a Mesopotàmia durant el tercer mileni a.C. Pel que sembla, de l'arquitectura etrusca va passar a l'arquitectura romana, que el va difondre per Europa i el Mediterrani. És característic de l'Arquitectura romana i de tots els germans, entre ells el romànic.
A partir de la forma bàsica d'arc amb un sol cercle es poden distingir varis derivats de l'arc de mig punt:
- Arc rebaixat: la seva forma és aixafada, bé per no ser un semicercle, bé per tenir el centre geomètric a sota de la línia d'impostes. Habitualment es distingeixen aquests dos tipus, encara que es poden agrupar al mateix apartat, ja que els dos apareixen al final del gòtic i el principi del renaixement.
- Arc peraltat: és un arc estirat per mitjà d'una dovel·la recta col·locada per sobre de la línia d'impostes, és molt característic del Preromànic, concretament de l'art asturià.
- Arc parabòl·lic: va ser utilitzat per els hitites i recuperat per Antoni Gaudí,encra que el seu sistema de disseny era molt diferent.
