Alfons el Cast
De Viquip??dia
Alfons el Cast, II d'Arag?? i I de Barcelona, conegut tamb?? com el Trobador ( Sant Pere de Vilamajor 1154 - Perpiny?? 1196 ), rei d'Arag??, comte de Barcelona, Girona, Osona, Besal??, Cerdanya (1162-1196), comte de Proven??a (1167-1173) i comte de Rossell?? (1172-1196).
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Arag??. Per l??nia masculina era n??t de Ramon Berenguer III i Dol??a de Proven??a, i per l??nia materna de Ramir II d'Arag?? i Agn??s de Poitiers. Fou germ?? dels comtes Ramon Berenguer IV de Proven??a i San?? I de Proven??a. Alfons el Cast ??s el primer que va ser comte de Barcelona i rei d'Arag??.
Quant a la seva vessant cultural, tingu?? fama d'acollir generosament els trobadors a la seva cort i fomentar el seu art, fins i tot va escriure alguns trobars. La Vida que figura en els Can??oners diu el seg??ent:
- El rei d'Arag??, aquell que va trobar, s'anomenava Alfons; i va ser el primer rei d'Arag??, fill d'en Ramon Berenguer, que fou comte de Barcelona, que conquer?? el regne d'Arag?? i el va prendre als sarra??ns. Va anar-se a coronar a Roma; i quan tornava, va morir a Polmon, al burg de sant Dalmaci. I son fill fou fet rei, Alfons, que fou pare del rei Pere, el qual fou pare del rei Jaume.
[edita] L'acc??s al tron
A la seva mort, Ramon Berenguer IV fou succe??t pel seu primog??nit Ramon Berenguer; l'hereu, despr??s de ser-li canviat el nom pel d'Alfons, fou jurat comte de Barcelona el 24 de febrer de 1163, i rei d'Arag?? l'11 de novembre d'aquell mateix any, despr??s de la ren??ncia formal de Peronella al regne en favor del seu fill. Pel fet, doncs, de posseir els dos t??tols de rei d'Arag?? i comte de Barcelona, Alfons el Cast, i els seus successors s??n denominats avui dia comtes-reis.
Alfons el Cast, el naixement del qual es situa entre 1152 i 1157, era menor d'edat en accedir al tron; per aix??, es constitu?? una reg??ncia integrada per magnats catalans i aragonesos, que dirig?? la pol??tica del regne fins que, vers 1173, Alfons el Cast pogu?? comen??ar a regnar personalment.
La reg??ncia primer, i el rei despr??s, actu?? en la l??nia de continuar la pol??tica de Ramon Berenguer IV a Occit??nia, a la Pen??nsula Ib??rica i a les terres catalanes.
[edita] La pol??tica occitana
El 1166, Ramon Berenguer III de Proven??a va morir en el setge de la ciutat rebel de Ni??a, deixant nom??s una filla, Dol??a. La reg??ncia catalano-aragonesa, al??legant la manca de descend??ncia masculina, va obtenir que el comtat de Proven??a pass??s a Alfons el Cast, cos?? germ?? de Ramon Berenguer III. Per conservar Proven??a, fou necessari v??ncer els al??aments atiats a la Camarga i a Argen??a pels partidaris de Ramon V de Tolosa, els quals dominaven la pla??a forta d'Albaron, recuperada per la facci?? barcelonina amb l'ajuda de la flota genovesa; el 1167, comptant amb el suport dels vescomtes de Montpeller, de l'episcopat proven??al i de la Casa de Baus, que havia abandonat la seva anterior pol??tica anti-barcelonina, els regents catalano-aragonesos van poder considerar consolidat el domini sobre Proven??a.
El 1175, Alfons el Cast va signar el tractat de l'Emparan??a, pel que el que es vinculava la vall d'Aran amb la Corona.
Malgrat tot, el Casal de Tolosa va continuar actuant en terres proven??als fins que, el 1176, Alfons el Cast concert?? la pau de Tarasc?? amb Ramon V, on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Proven??a, el Gavald?? i el Carlad??s. Aquesta pau result?? de l'enfortiment a Occit??nia de la posici?? d'Alfons el Cast, el qual, entre 1168 i 1173, aprofitant el conflicte de Ramon V amb Enric II d'Anglaterra, va aconseguir el vassallatge de molts senyors occitans, gr??cies a la seva condici?? d'aliat d'Enric II.
Signada la pau de Tarasc??, Alfons el Cast va poder dedicar-se a sufocar una nova revolta a Ni??a, i imposar-se a la part oriental de Proven??a. Tanmateix, comprenent que el comtat de Proven??a era una regi?? allunyada d'Arag?? i Catalunya i, a m??s, envoltada de possessions del comte de Tolosa o de senyors de lleialtat dubtosa, Alfons el Cast va encomanar el govern de Proven??a al seu germ?? Ramon Berenguer, concedint-li???n el t??tol de comte, sense per?? renunciar als seus drets, ja que Ramon Berenguer IV de Proven??a (1178-1181) regia el comtat nom??s com a delegat ???o ???virrei???- del seu germ??.
Un cop assegurades les seves posicions a Occit??nia, Alfons el Cast va prendre la decisi?? d'anul??lar el vassallatge de Proven??a envers l'emperador Frederic Barbarroja adm??s, el 1162, per Ramon Berenguer III de Proven??a a l'assemblea imperial de Tor??. Aix??, el 1178, a l'acte de coronaci??, celebrat a Sant Tr??fim d'Arles, de Frederic Barbarroja com a rei de Borgonya, hi assist?? Ramon V de Tolosa, per?? no pas ni Alfons el Cast ni Ramon Berenguer IV de Proven??a; per altra banda, en la crisi de la Santa Seu, Alfons el Cast va donar suport inequ??voc al papa Alexandre III (1159-1181) en detriment dels antipapes promoguts per la facci?? imperial.
El 1181, la posici?? del Casal de Barcelona a Occit??nia esdevingu?? cr??tica; despr??s del vassallatge de Bernat At?? de Nimes i Roger Trencavelh a Alfons el Cast, per tal d'evitar que, en aplicaci?? de les disposicions del Tercer Concili Later?? de 1179 sobre confiscaci?? dels b??ns dels adeptes de l'heretgia, Ramon V els desposse??s dels seus dominis, el comte de Tolosa enva?? les terres del vescomte de Narbona i, el 1181, a prop de Montpeller, f??u assassinar Ramon Berenguer IV de Proven??a. Alfons el Cast nomen?? comte de Proven??a el seu germ?? San??, per?? hagu?? de destituir-lo el 1185 per haver fet tractes il??l??cits amb Tolosa i amb G??nova. Tanmateix, la situaci?? f??u un tomb favorable als interessos d'Alfons el Cast; per una banda, el 1189, partiren cap a la croada de Terra Santa l'emperador Frederic Barbarroja, el rei Ricard Cor de Lle??, fill i successor d'Enric II d'Anglaterra, que, trencant la pol??tica del seu pare, s???havia aliat amb el comte de Tolosa, i el rei Felip II August de Fran??a, que a Occit??nia, igual com el seu pare Llu??s VII de Fran??a, es mostr?? sempre favorable a Ramon V de Tolosa contra Enric II, aliat del Casal de Barcelona; per altra banda, Ramon V no va poder v??ncer la revolta comunal de Tolosa, que convert?? la ciutat en una rep??blica municipal governada per c??nsols. En aquesta conjuntura, Alfons el Cast va poder concertar amb Ramon V de Tolosa una pau en els mateixos termes de 1176 i, doncs, consolidar a Occit??nia un domini des de Ni??a fins a l'Atl??ntic, amb possessions pr??pies: Proven??a, Milhau, Gavald?? i Roerga; vassallatge sobre els marquesos de Busca, al Piemont, i els vescomtes de Montpeller; aix?? com el reconeixement per part dels comtes de Ras??s, els de Carlat, els de Foix, els de Bigorra i pels vescomtes de Nimes, els de Besiers, Carcassona i Bearn, de tenir els seus dominis en feu del rei d'Arag??.
El 1192, despr??s del retorn de la croada, Ricard Cor de Lle?? s???ali?? amb Ramon V de Tolosa contra Alfons el Cast, ent??s amb el comte de Foix; el rei catal??, per la seva banda, aconsegu?? enfortir les seves posicions al Llenguadoc, el 1193, concertant el matrimoni del seu fill Alfons amb Garsensa, filla de Guillem VI de Forcalquier, antic aliat de Ramon V de Tolosa; la pau de 1195, concertada entre Alfons el Cast i Ramon VI de Tolosa (1194-1222), fill i successor de Ramon V (1148-1194), pos?? fi a aquest conflicte sense alterar gens la correlaci?? de forces entre els poders constitu??ts a Occit??nia.
[edita] La pol??tica peninsular
A la Pen??nsula Ib??rica, ??mbit d'actuaci?? que, en temps d'Alfons el Cast, va ocupar una posici?? secund??ria respecte d'Occit??nia, el rei d'Arag?? va implicar-se en el joc pol??tic dels regnes cristians, per tal d'intentar realitzar un objectiu aragon??s com era la reannexi?? de Navarra, separada d'Arag?? a la mort del rei Alfons el Bataller (1134); per altra banda, Alfons el Cast tamb?? va dirigir atacs contra al-??ndalus ja fos per obtenir-hi tributs o guanys territorials.
El 1162, a ??greda, reprenent unes negociacions encetades per Ramon Berenguer IV, la reg??ncia catalano-aragonesa concert?? una alian??a d'Alfons el Cast amb Ferran II de Lle?? per repartir-se Navarra. El 1168, per??, va haver d'establir-se una treva amb San?? VI de Navarra; llavors, havent quedat lliure el front navarr??s, es va iniciar un atac contra Castella, el frac??s del qual dugu?? a la Pau Perp??tua de Sahag??n, el 1170, entre Alfons VIII de Castella i Alfons el Cast; a m??s, posant en pr??ctica un acord estipulat al Tractat de Tudell??n el 1156, el rei d'Arag?? hagu?? de casar-se amb San??a de Castella (1155???1208), tia d'Alfons VIII , i filla d'Alfons VII de Castella.
A al-??ndalus, tot i que el rei Ibn Mardanis de Val??ncia, assetjat pels cristians i pels almohades, s'havia fet tributari d'Arag??, el 1169, la reg??ncia va emprendre la conquesta de la Matarranya, seguida de l'ocupaci?? dels territoris al sud d'Arag?? on, el 1171, va fundar-s'hi Terol, base per a possibles atacs contra Val??ncia, mentre que a Catalunya, entre 1169 i 1170, calgu?? reprimir un al??ament sarra?? a la Serra de Prades.
El 1172, mort Ibn Mardanis, Alfons el Cast assetj?? Val??ncia, on concert?? una alian??a amb el nou rei sarra?? a canvi de duplicar el tribut a pagar; aix??, el rei d'Arag??, d'acord amb l'emir de Val??ncia, atac?? X??tiva i M??rcia d'on, tanmateix, va haver de retirar-se arran d'una incursi?? de Navarra a les fronteres d'Arag??.
La pau de Sahag??n de 1170, aix?? com el m??s gran poderiu territorial de Castella, supedit?? l'actuaci?? peninsular d'Alfons el Cast als designis d'Alfons VIII; d'aquesta manera, a canvi d'haver col??laborat en la conquesta de Conca (1177), annexionada a Castella, bloquejant aix?? les possibilitats expansives d'Arag??, Alfons el Cast nom??s va obtenir del rei de Castella la ren??ncia al vassallatge aragon??s per Saragossa, que Alfons VII de Castella havia imposat a Ramon Berenguer IV; per altra banda, en la negociaci?? de la futura expansi?? per al-??ndalus, al Tractat de Cazola (1179), Alfons el Cast va cedir la conquesta de M??rcia a Castella, a canvi, ??nicament, que Alfons VIII suprim??s el vassallatge dels reis d'Arag?? per Val??ncia, un cop la conquerissin. Ferran Soldevila, veient en aquest tractat la causa que M??rcia, ocupada per Jaume I al segle XIII, acab??s sent castellana, atribueix la ren??ncia a un territori situat en l'??rea de conquesta catalano-aragonesa per l'anterior Tractat de Tudell??n (1156), a la major import??ncia que, per a Alfons el Cast, tenia l'actuaci?? a Occit??nia, per sobre de la possible annexi?? futura de territoris isl??mics.
Entre 1181 i 1186, Alfons el Cast va concentrar tots els seus esfor??os a Proven??a i a la Mediterr??nia, on, a part de negociar, sense ??xit, amb el rei de Sic??lia organitzar una expedici?? contra Mallorca, cau de pirates sarra??ns situat en la ruta entre Catalunya i el Magreb, va ajudar la Casa de Baus a adquirir, a Sardenya, el domini del jutjat d'Arborea.
Quan va reprendre la seva participaci?? en els afers peninsulars, Alfons el Cast va distanciar-se d'Alfons VIII; el rei de Castella havia abandonat una alian??a pactada amb el rei d'Arag?? per repartir-se Navarra, un cop aconsegu?? annexionar-se la Rioja i Logro??o, a m??s, mantenia pretensions territorials a les fronteres aragoneses i, finalment, havia fet tractes amb l'emperador Frederic Barbarroja, enemic a Proven??a del Casal de Barcelona. Per aix??, el 1190, Alfons el Cast va arribar a una entesa amb Navarra, Regne de Lle?? i Portugal, enemistats tamb?? amb Castella; tanmateix, despr??s de la derrota d'Alfons VIII a la batalla d'Alarcos, el 1195, pels almohades, tribu africana islamitzada que s'havia apoderat d'al-??ndalus i el Magreb despr??s de la disgregaci?? de l'imperi dels almor??vits, la consci??ncia de l'aven?? almohade com a perill com?? a tots els regnes cristians peninsulars, i les indicacions del papa Celest?? III, desitj??s d'unir forces contra l'Islam, impel??liren Alfons el Cast a negociar una operaci?? conjunta amb Alfons VIII de Castella contra els musulmans, la qual, per??, no va dur-se a terme.
[edita] El poder comtal i els llinatges catalans
L'hegemonia del Casal de Barcelona sobre les altres nissagues comtals catalanes, base de l'estructuraci?? pol??tica de Catalunya durant el segle XII, represa per Ramon Berenguer III (1097-1131) i afirmada, tal com s'ha exposat, per Ramon Berenguer IV (1131-1162), va consolidar-se definitivament en temps d'Alfons el Cast (1162-1196) i Pere I el Cat??lic (1196-1213) amb les annexions dels comtats de Rossell?? (1172) i Pallars Juss?? (1192) i la supeditaci?? al poder reial catal?? de les cases comtals supervivents: Emp??ries, Pallars Sobir?? i Urgell.
A Rossell??, l'??poca del comte Gausfred III (1113-1164) fou un per??ode turbulent a causa dels atacs dels pirates sarra??ns, com tamb?? de les males relacions amb el comte Pon?? Hug I d'Emp??ries (1116-1154), a causa de les seves ambicions territorials sobre Rossell??. Per aix??, en el conflicte emporitano-barcelon?? de 1128, el comte de Rossell?? es pos?? de part de Ramon Berenguer III; per altra banda, despr??s d'un breu per??ode de treva, el 1147, Gausfred III i Pon?? Hug I s???enfrontaren de nou pel domini del castell de Requesens.
La crisi pol??tica rossellonesa s???accentu?? amb la revolta de Girard contra el seu pare, Gausfred III. Aquest va poder conservar el comtat gr??cies a l'ajuda d'Hug III d'Emp??ries (1154-1175), favorable, a difer??ncia de Pon?? Hug I, a l'entesa amb la nissaga de Rossell??. El 1162, per??, Gausfred III va reconciliar-se amb el seu fill; Girard obtingu?? el senyoriu sobre Perpiny?? i fou reconegut de nou com a hereu del comtat.
Girard II de Rossell?? (1164-1172), malalt i sense fills, deix?? el comtat en her??ncia a Alfons el Cast, decisi?? presa, segons manifest?? el comte, d'acord amb el consell dels seus s??bdits. En els cercles pol??tics rossellonesos, davant de l'extinci?? de la nissaga comtal, es deuria haver jutjat m??s convenient unir-se al domini reial catal??, que no pas considerar els drets d'Hug III d'Emp??ries sobre Rossell??, per la descend??ncia de les dinasties comtals emporitana i rossellonesa d'un tronc com??: el dels antics comtes d'Emp??ries-Rossell?? dels segles IX i X, Sunyer II (862-915), Gausbert (915-931) i Gausfred I (931-991), a la mort del qual, els seus fills, Hug I d'Emp??ries (991-1040) i Guislabert I de Rossell?? (991-1014), s???havien repartit el domini reconeixent-se, per??, certs drets comuns sobre la totalitat de l'antic patrimoni.
Comptant doncs amb el suport de l'aristocr??cia local, el 1173, despr??s de mort Girard II, Alfons el Cast convoc?? una assemblea de magnats rossellonesos a Perpiny??, on el rei va establir-hi uns estatuts de pau i treva v??lids per a tot el comtat de Rossell?? i tota la di??cesi d'Elna.
Al Pallars Juss??, el comte Arnau Mir (1124-1174), en temps d'Alfons el Bataller, s???havia mogut en l'??rbita del rei d'Arag??, i, despr??s de la retirada de Ramir II (1137), en les negociacions de la qual hi havia pres part, va ser un fidel aliat de Ramon Berenguer IV- particip?? en les expedicions d'Almeria, Lleida i Tortosa-, i, despr??s, d'Alfons el Cast, qui li confi?? la ciutat de Fraga. El fill i successor d'Arnau Mir, Ramon V (1174-1177) ignor?? la disposici?? testament??ria del seu pare de recon??ixer l'alta senyoria de l'Orde de l'Hospital sobre Pallars Juss??; el comte va morir deixant una ??nica hereva, la seva filla Valen??a, posada sota tutela d'Alfons el Cast. Al seu torn, per??, Valen??a va morir sense fills, i el comtat pass?? a Dol??a de So, cosina germana d'Arnau Mir, la qual, el 1192, f??u donaci?? del comtat a Alfons el Cast.
En aquest context d'enfortiment del poder mon??rquic catal?? creat per la nissaga comtal barcelonina, el comtat de Pallars Sobir?? no fou gaire m??s que un reducte muntanyenc a??llat, sense import??ncia dins de Catalunya, tal com, seguint Sobrequ??s, es dedueix de les poques not??cies que se???n tenen durant el segle XII: del comte Artau III (1124?-1167?), nom??s se???n sap que era fill del seu antecessor Artau II (1081-1124?), captiu durant uns quants anys dels sarra??ns, i que la seva dona es deia Agn??s; no hi ha pr??cticament cap menci?? del comte Artau IV (1167?-1182?); el seu fill, Bernat II (1182?-1199), no va intervenir per a res en la successi?? del Pallars Juss??, que culmin?? en la integraci?? d'aquest comtat en el domini barcelon??. Bernat II, a la seva mort, nom??s deix?? una filla, Guillelma (1199-1229), la qual, despr??s de vendre el comtat al seu marit, a Roger de Comenge, es f??u monja; amb la qual cosa, no havent tingut fills Guillelma, s???inici?? una nova nissaga pallaresa, formada pels descendents de Roger i la seva segona esposa. Tal com observa Ferran Valls i Taberner, la inexist??ncia de cap document sobre el Pallars Sobir?? entre 1205 i 1217 mostra l'a??llament del comtat.
En el cas d'Emp??ries, a partir de 1172, envoltada a tot arreu per dominis reials com eren Girona, Besal?? i Rossell??, el comte Pon?? Hug II (1175-1200) qui, igual que el seu pare Hug III (1154-1175), pat?? dificultats econ??miques agreujades per les fams i pestes de 1193, assist?? a l'assemblea de magnats convocada a Girona el 1197 pel rei Pere el Cat??lic; la nissaga emporitana va passar a actuar, doncs, no ja com un poder independent del Casal barcelon??, com fins llavors havia fet, sin?? com un m??s dels clans aristocr??tics de Catalunya.
El comte Ermengol VI d'Urgell (1102-1154) per la seva estreta col??laboraci?? amb Ramon Berenguer IV, obtingu?? un ter?? del territori conquerit a Lleida, repoblada per urgellencs. El seu fill i successor, Ermengol VII (1154-1184) segu?? l'orientaci?? peninsular de la nissaga urgellenca, iniciada pel seu avi Ermengol V (1092-1102), i f??u llargues estades a la cort de Ferran II de Lle??, on es guany?? la confian??a del rei; mentrestant, a Urgell, en abs??ncia del comte, la casa vescomtal de Cabrera s???acostum?? a regir el comtat al seu albir; per aix??, el comte Ermengol VIII (1184-1209) hagu?? d'enfrontar-se, entre 1190 i 1195, a una revolta del vescomte Pon?? III de Cabrera, que nom??s pogu?? dominar gr??cies a l'ajuda d'Alfons el Cast; a partir d'aquest moment, la intervenci?? del rei sempre fou necess??ria per defensar els interessos de la casa comtal urgellenca: Pere el Cat??lic venc?? l'al??ament dirigit contra el comte Ermengol VIII per la casa vescomtal de Castellb??, aliada dels comtes de Foix, igual com, a la mort del comte (1209), fou el rei el garant dels drets successoris de la seva filla ???i ??nica hereva- Aurembaix, menor d'edat, en detriment de les pretensions de Guerau IV de Cabrera sobre el comtat.
[edita] El rei i la noblesa
La doctrina jur??dica dels Usatges de Barcelona sobre l'autoritat suprema del Pr??ncep per damunt de qualsevol altre poder, aliena a qualsevol tipus de dret feudal, Alfons el Cast va dur-la a terme a l'Assemblea de Pau i Treva de la Fondarella (Pla d'Urgell) el 1173, fent-hi aprovar uns estatuts, on el rei s'hi definia no pas com a senyor de vassalls, sin?? com a potestat sobirana que mant?? l'ordre p??blic, imposant el respecte a la pau a tot el seu territori De Salses a Tortosa i Lleida. Aquesta definici?? geogr??fica inclo??a, doncs, els comtats encara independents: Emp??ries, Pallars Juss??, Pallars Sobir?? i Urgell, sobre els quals tamb?? s'atribu??a autoritat, tal com ho establien els Usatges.
La Pau i Treva havia nascut al segle XI de la conflu??ncia dels interessos de l'Esgl??sia i dels pagesos, v??ctimes de la viol??ncia feudal. Tanmateix, aviat se'n va apropiar el poder comtal, i aix??, si a l'Assemblea de Toluges de 1027 nom??s hi havien acudit prelats i camperols, les assemblees de Barcelona de 1064 i Girona de 1068 foren presidides per Ramon Berenguer I. El poder comtal va continuar utilitzant la Pau i Treva, limitadora de les prerrogatives dels clans nobiliaris a causa de la seva interdicci?? de la viol??ncia, per afirmar el seu poder, com ho f??u Ramon Berenguer III a Ol??rdola el 1108 i a la Cerdanya el 1118, o Ramon Berenguer IV el 1134, quan, per garantir els privilegis atorgats als cavallers del Temple, presid?? una assemblea de Pau i Treva juntament amb l'arquebisbe Oleguer. Aix?? doncs, l'assemblea de la Fondarella no ??s sin?? el final del proc??s de conversi?? de la Pau i Treva en un instrument del poder regi.
Alfons el Cast va obligar els barons i els castlans a ratificar els estatuts de la Fondarella que, en conson??ncia amb els or??gens eclesi??stics de la Pau i Treva, conferien als bisbes una important funci?? jurisdiccional: la potestat de convocar els caps de fam??lia per combatre els malfactors, sense dotar-los pas, tanmateix, de mitjans coercitius. Per aix??, el rei va crear les vegueries, districtes governats per un veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona; i aix??, va vertebrar-se la primera administraci?? local de Catalunya
El monarca va imposar la seva autoritat sobre els clans aristocr??tics no sols potenciant la Pau i Treva, sin?? tamb?? afirmant els seus drets de propietat sobre determinades fortaleses posse??des pels barons, els quals pretenien tenir-les en alou i no pas com a feudataris del rei. Aix??, per exemple, un noble de nom Pere, el 1180, respongu?? a les demandes del rei sobre el castell de Llu???? afirmant que la seva fam??lia l'havia tingut sempre en propietat; Alfons el Cast reeix?? a fer valer el seu dret demostrant que Guisald de Llu????, avantpassat de Pere, havia obtingut el castell en feu de Ramon Berenguer I. Aquesta demostraci?? fou possible, perqu?? el rei havia organitzat un arxiu sobre els seus dominis, classificat per castells i llinatges, base per a la redacci??, vers 1190, per Ramon de Caldes, administrador del monarca, del gran cartulari dit Liber domini regis, conegut avui dia pel nom que reb?? al segle XIV: Liber feudorum maior. Aix?? doncs, Alfons el Cast legitimava els seus drets sobre les fortaleses mitjan??ant procediments legals basats en la prova escrita, i no pas en la pr??ctica feudal d'imposar convenientiae als barons; en contrast, doncs, amb la pol??tica seguida pel seu rebesavi Ramon Berenguer I a partir de 1060; com tampoc, el rei no va rec??rrer a l'ordalia del duel judicial.
Aquesta afirmaci?? del poder mon??rquic, duta a terme a Catalunya durant la segona meitat del segle XII, va completar-se amb la reforma del govern reial a partir de 1178, pels administradors al servei d'Alfons el Cast, Ramon de Caldes i Guillem de Bassa. Aquests oficials de cort, procedents no pas del medi social dels grans magnats, sin?? dels grups d'escrivans, batlles i comptables, reorganitzaren l'administraci?? del patrimoni reial mitjan??ant un control m??s estricte dels batlles locals, un progr??s evident respecte dels temps de Ramon Berenguer IV; el 1151, aquest monarca havia fet redactar uns inventaris del patrimoni comtal ???uns capbreus-, ??tils nom??s per avaluar els recursos disponibles, per??, al contrari dels documents posteriors de Ramon de Caldes i Guillem de Bassa, sense cap inter??s per controlar la gesti?? dels batlles. L'exist??ncia, despr??s de la reforma de 1178, d'una administraci?? m??s efica?? va permetre al rei finan??ar la seva pol??tica amb els seus propis recursos, sense necessitat de rec??rrer al cr??dit, ni de manllevar diners als barons, a difer??ncia de la pr??ctica seguida durant la minoria d'edat d'Alfons el Cast i els primers anys del seu regnat efectiu.
[edita] La reacci?? nobili??ria
La instauraci?? a Catalunya del tipus de principat regalista definit als Usatges de Barcelona havia de provocar, necess??riament, l'oposici?? dels nobles, que veien limitat el seu poder pel nou sistema mon??rquic catal??. Per aix??, tot i comptar amb una autoritat indiscutible, gr??cies als guanys i al bot?? obtingut pels barons catalans i aragonesos arran de la conquesta de la Catalunya Nova, Ramon Berenguer IV va considerar necessari prendre una important precauci?? pol??tica: no promulgar els Usatges, sin?? atribuir-los falsament als seus besavis Ramon Berenguer I i Almodis; aix??, la base jur??dica del poder mon??rquic bastit a Catalunya pel Casal de Barcelona no es presentava pas com una llei nova, sin?? com un codi existent d'antic.
En la seva actuaci?? pol??tica a Occit??nia i a la Pen??nsula Ib??rica, Alfons el Cast no va aconseguir cap conquesta territorial comparable a les de Ramon Berenguer IV. Per aix??, la seva pol??tica reialista, plasmada als estatuts de La Fondarella de 1173, va topar amb el rebuig de les aristocr??cies catalana i aragonesa. Els nobles, descontents, arribaren a l'extrem d'utilitzar com a instrument d'oposici?? al monarca la figura d'un home que, a Arag?? el 1174, afirmava ser el rei Alfons el Bataller, el conqueridor de Saragossa. Aquest impostor, despr??s de moure's per terres aragoneses, vers 1178-79 fug?? a Occit??nia; al final, Alfons el Cast va aconseguir capturar-lo, i el f??u penjar a Barcelona; arran d'aquest fet, nobles catalans, com ara el trobador Bertran de Born va arribar a acusar el rei d'haver fet penjar el seu oncle-avi, cal??mnia repetida tamb??, vers 1190-94, per Guirant de Luc, que, a m??s, va atribuir a Alfons el Cast actituds cripto-musulmanes. Com ??s obvi, entre les nobleses de Catalunya i Arag??, no podia haver-hi ning?? capa?? de creure de bona fe que l'home penjat a Barcelona fos realment Alfons el Bataller; per una banda, el 1134, la mort del rei d'Arag?? ning?? no l'havia posada en dubte, i, per altra, Alfons el Bataller (1104-1134), el 1174, hauria tingut m??s de vuitanta anys, edat for??a avan??ada per a les expectatives de vida de l'??poca; per tant, les acusacions contra el rei tenien un rerefons pol??tic.
L'oposici?? nobiliar a un poder mon??rquic autoritari, per?? que no aporta territoris i bot?? als arist??crates, amb el cas del pseudo-Alfons el Bataller com al seu episodi m??s pintoresc, va traduir-se en un rebuig frontal als estatuts de Pau i Treva. El 1176, fou assassinat el vescomte Ramon Folch de Cardona, un dels partidaris de la Pau i Treva; acte seguit, als seus dominis s'hi don?? tal caos que l'abat de Cardona no va poder assistir a un s??node a Urgell; tamb?? mor?? violentament, el 1194, l'arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls, defensor, igual que el vescomte de Cardona, de la Pau i Treva, l'aplicaci?? de la qual a Urgell, el 1187 pel comte Ermengol VIII seguint el consell d'Alfons el Cast, havia fracassat per l'oposici?? dels barons locals.
A l'assemblea de Pau i Treva de Girona de 1188, els magnats aconseguiren modificar els estatuts de la Fondarella imposant al rei la promesa de nomenar de Salses a Tortosa i Lleida veguers ??nicament catalans ???el 1183, Alfons el Cast havia confiat el c??rrec de veguer de Cerdanya-Conflent al noble aragon??s Pedro Jim??nez de Urrea- aix??, limitaven les possibilitats del monarca de trobar persones alienes als clans aristocr??tics catalans a qui nomenar veguer. Aquesta concessi??, tanmateix, result?? insuficient per apaivagar l'oposici?? nobili??ria; el 1192, calgu?? publicar a Barbastre els acords de Pau i Treva de l'assemblea de Barcelona, on l'exig??ncia als barons d'observar la pau es fonamentava en la legislaci?? dels Usatges, contrariant la posici?? nobili??ria manifestada en l'assemblea de Girona el 1188.
[edita] N??pcies i descendents
El 30 de gener de 1159 es cas?? amb Mafalda de Portugal, filla del rei Alfons I de Portugal, casat amb Dol??a de Barcelona, germana del comte-rei catal??. D'aquesta uni?? no hi hagu?? fills.
El 18 de gener de 1174 es cas?? a la catedral de Saragossa en segones n??pcies amb San??a de Castella, filla del rei Alfons VII de Castella i la seva segona muller Riquilda de Pol??nia, i mare dels seus fills i hereus:
- l'infant Pere el Cat??lic (1174-1213), comte de Barcelona i rei d'Arag??
- la infanta Constan??a d'Arag?? (v1179-1222), casada el 1198 amb Eimeric I d'Hongria i el 1210 amb Frederic II d'Alemanya
- l'infant Alfons II de Proven??a (1180-1209), comte de Proven??a
- la infanta Elionor d'Arag?? (1182-1226), casada el 1202 amb Ramon VI de Tolosa
- la infanta San??a d'Arag?? (1186-v 1241), casada el 1211 amb Ramon VII de Tolosa
- l'infant San?? d'Arag??, mort jove
- l'infant Ramon Berenguer d'Arag??, mort jove
- l'infant Ferran d'Arag?? (1190-1249), fet capell??
- la infanta Dol??a d'Arag?? (1192-?), monja a Sixena
[edita] La successi??
En el seu testament, donat a Perpiny?? el desembre de 1194, Alfons el Cast dispos?? que, a la seva mort, esdevinguda el 25 d'abril de 1196, els regnes havien de repartir-se entre els seus dos fills: Pere el Cat??lic, rei d'Arag?? (1196-1213) i Alfons II, comte de Proven??a, Millau i Gavald?? (1196-1209).
Amb aquesta disposici?? testament??ria, ultra dotar d'un domini el seu fill petit, el rei sancion?? la necessitat de Proven??a de disposar, per la seva llunyania, d'un governant propi. El 1185, Alfons el Cast, despr??s d'haver destitu??t, per tra??ci??, el seu germ?? San??, havia nomenat nou comte de Proven??a el seu fill Alfons II de Proven??a, menor d'edat; per aix??, el rei encoman?? el govern proven??al a procuradors com foren Roger Bernat de Foix (1185-1188), Barral de Marsella (1188-1192) i Llop Ximenes.
| Precedit per: Peronella d'Arag?? |
Rei d'Arag?? 1162???1196 |
Succe??t per: Pere el Cat??lic |
| Precedit per: Ramon Berenguer IV |
Comte de Barcelona 1162???1196 |
|
| Precedit per: Dol??a II |
Comte de Proven??a 1167???1173 |
Succe??t per: Ramon Berenguer IV |
| Precedit per: Girard II |
Comte de Rossell?? 1172???1196 |
Succe??t per: San?? I com a Comte de Rossell??-Cerdanya |
