Pere el Cerimoni??s
De Viquip??dia
Pere el Cerimoni??s o el del Punyalet, IV d'Arag??, II de Val??ncia i d'Emp??ries, III de Barcelona, I de Mallorca i de Sardenya,signava com a Pere Ter?? (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona ), fou Rei d'Arag??, de Val??ncia, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neop??tria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Emp??ries (1386-1387).
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Fill del rei d'Arag?? i comte de Barcelona Alfons el Benigne i la seva primera esposa, Teresa d'Enten??a. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d'Arag??, el seu germ??, el pr??ncep Jaume fou nomenat hereu del comtat d'Urgell.
[edita] Pol??tica interna
Els anys 1347 i 1348 hagu?? de sufocar la revolta de la Uni?? d'Arag??, que no acceptaven que hagu??s nomenat hereva de la corona la seva filla gran Constan??a. Aix?? va coincidir cronol??gicament amb la revolta de la Uni?? de Val??ncia, coneixent-se el conflicte paral??lel del rei amb ambd??s moviments com la Guerra de la Uni??.
Durant el seu regnat es configur?? la Generalitat, a les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera de 1358 i 1359. Castella havia enva??t Arag?? i Val??ncia, i aix?? don?? lloc a enfrontaments b??l??lics que ocasionaven grans despeses a la corona. Per aix??, les Corts van designar dotze diputats amb atribucions executives en m??teria fiscal i uns "o??dors de comptes" que controlarien l'administraci?? del donatiu reial. No ser??, per??, fins a les seg??ents Corts de Monts?? (1362) quan la instituci?? tindr?? car??cter permanent sota l'autoritat de Berenguer de Cru??lles, bisbe de Girona (1359), qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat.
El 1356 crea de nou el Comtat d'Osona i el cedeix a Bernat III de Cabrera, per?? el 1364 el t??tol s'integra definitivament a la Corona.
El 1386 confisc?? el comtat d'Emp??ries, que fou incorporat a la corona, al seu gendre Joan I d'Emp??ries. Aquest s'havia rebel??lat contra el rei per les seves n??pcies amb Sibil??la de Forti?? i don?? suport a la causa de Joan I contra el seu pare.
[edita] Pol??tica externa
El 1351 entr?? en guerra contra G??nova, al costat de Ven??cia, perqu?? els genovesos promovien revoltes a Sardenya. En aquesta guerra, els genovesos ocuparen l'Alguer, d'on foren foragitats per l'estol catal?? el 1354. A continuaci?? la ciutat fou repoblada amb catalans, la qual cosa explica que aquesta ciutat sarda sigui encara avui catalanoparlant.
M??s endavant Pere el Cerimoni??s hagu?? de sufocar la rebel??li?? dels Arborea a l'illa (1364-86).
[edita] Relacions amb el Regne de Castella
Pel pacte de Madrid de 1339, ajud?? Alfons XI de Castella a defensar-se del Marroc, en la conquesta d'Algesires (1344) i en l'intent de conquesta de Gibraltar (1349).
Tamb?? protagonitz?? l'anomenada guerra dels dos Peres el 1356, amb Pere I el Cruel de Castella, el qual intentava recuperar els territoris murcians que havien passat al Regne de Val??ncia. Acab?? el 1375 amb el Tractat d'Almaz??n, sense vencedors ni ven??uts. Els desastres d'aquesta guerra es van afegir a la Pesta Negra i altres de naturals, com una gran sequera i diverses plagues de llagosta.
[edita] Relacions amb el Regne de Mallorca
Quan comen???? el regnat de Pere el Cerimoni??s, governava el regne de Mallorca el seu cunyat, i oncle lluny??, Jaume III de Mallorca, besn??t de Jaume el Conqueridor. Segons el tractat de Perpiny?? de 1279 entre Pere II i Jaume II de Mallorca, el rei mallorqu?? era vassall del catalano-aragon??s, infeudaci?? renovada pel tractat d'Argelers, el juny de 1298. Despr??s de la signatura dels dos tractats, per??, Jaume II express?? la seva protesta de la infeudaci?? mitjan??ant documents secrets (1279, 1302) perqu?? aquesta era contr??ria al testament de Jaume I.
Despr??s d'enfrontar-s'hi per diverses q??estions, el 1343 Pere el Cerimoni??s declar?? el rei de Mallorca culpable en el proc??s obert contra ell i, en compliment de la sent??ncia, enva?? Mallorca i derrot?? les tropes de Jaume III de Mallorca a Santa Pon??a. El 1344 conquer?? tamb?? el Rossell??, i despr??s de rendir-se Jaume III fou desposse??t del seu regne. Tanmateix se li respect?? la senyoria de Montpeller, des d'on intent?? recuperar la Cerdanya i el Conflent. Atac?? Mallorca el 1349 i fou ven??ut definitivament a la batalla de Llucmajor, on Jaume III de Mallorca mor??.
Despr??s de la mort i derrota de Jaume III de Mallorca, l'any 1349, Pere el Cerimoni??s permet?? a Jaume IV de Mallorca, empresonat fins l'any 1362, mantenir aquest t??tol de forma purament formal, per?? a la seva mort l'any 1375, l'assum?? ell mateix. Tingu?? l'oposici?? d'Elisabet de Mallorca, germana de Jaume IV, i hereva legal del seu germ??., tot i aix?? Pere el Cerimoni??s incorpor?? el Regne de Mallorca a la corona d'Arag?? definitivament. Situaci?? que es mantindr?? fins als Decrets de Nova Planta de 1714.
[edita] N??pcies i descendents
El 25 de juliol de 1338 es va casar a Alag??n (Saragossa) amb Maria de Navarra, filla de la reina de Navarra Joana II i Felip III Evreux, de la qual tingueren quatre fills:
- la infanta Constan??a d'Arag?? (1343-1363), casada el 1361 amb Frederic III de Sic??lia
- la infanta Joana d'Arag?? (1344-1385), casada el 1373 amb Joan I d'Emp??ries
- la infanta Maria d'Arag?? (1345-1348)
- l'infant Pere d'Arag?? (1347), any de la mort de Maria de Navarra.
El 19 de setembre de 1347 es va casar a Barcelona amb Elionor de Portugal, filla d'Alfons IV de Portugal, que mor?? l'any seg??ent degut a la pesta negra.
El 27 d'agost de 1349 es cas?? a la catedral de Val??ncia amb la seva cosina segona Elionor de Sic??lia, filla de Pere II de Sic??lia, amb la qual tingu??:
- l'infant Joan el Ca??ador (1350-1395), Rei d'Arag?? i Comte de Barcelona
- l'infant Mart?? l'Hum?? (1356-1410), Rei d'Arag?? i Comte de Barcelona
- l'infant Alfons d'Arag?? (1362-1364)
- la infanta Elionor d'Arag?? (1358-1382), que es cas?? el 1375 amb Joan I de Castella
L'11 d'octubre de 1377 es cas?? de nou a Barcelona amb la que seria la seva quarta dona, Sibil??la de Forti??, i amb la qual tingu?? tres fills:
- l'infant Alfons d'Arag?? (1376-1377), comte de Morella, legitimat el 1377
- l'infant Pere d'Arag?? (1379)
- la infanta Isabel d'Arag?? (1380-1424), casada el 1407 amb Jaume II d'Urgell
A la seva mort, el 1387, fou succe??t per Joan el Ca??ador, el m??s gran dels seus fills mascles.
[edita] Cr??nica de Pere el Cerimoni??s
La Cr??nica de Pere el Cerimoni??s ??s una de les quatre grans Cr??niques, i es centra en el regnat d'Alfons el Benigne i del seu fill, Pere el Cerimoni??s.
Est?? escrita de manera autobiogr??fica per?? va ser escrita pels seus escrivans, i ??s molt propagand??stica, ja que sempre pret??n justificar les accions dels monarca. El seu estil ??s molt acurat i correcte, per?? no t?? la vivesa de les cr??niques anteriors.
| Precedit per: Alfons el Benigne |
Rei d'Arag?? Comte de Barcelona Rei de Val??ncia Rei de Sardenya 1336???1387 |
Succe??t per: Joan el Ca??ador |
| Precedit per: Jaume IV de Mallorca |
Rei de Mallorca 1375???1387 |
|
| Precedit per: Maria de Sic??lia |
Duc d'Atenes Duc de Neop??tria 1381???1388 |
Succe??t per: Neri I |
| Precedit per: Joan I d'Emp??ries |
Comte d'Emp??ries 1386???1387 |
Succe??t per: Joan I d'Emp??ries |
| Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
[{{localurl:Commons:{{{Commons}}}|uselang=ca}} Commons]. |
|
|
Commons. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. |
 |
[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiesp??cies}}}|uselang=ca}} Viquiesp??cies]. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]]. |
 |
Viquitexts. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
