Decrets de Nova Planta
De Viquipèdia
Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V després que les seves tropes ocupessin militarment, en la Guerra de Successió, els diferents regnes i territoris de la Corona d'Aragó que no depenien del Consell d'Itàlia. Es promulgaren en les dates següents:
- Regnes de València i l'Aragó: 29 de juny de 1707.
- Mallorca i les Pitiüses: 28 de novembre de 1715.
- Principat de Catalunya: 16 de gener de 1716.
El 13 d'abril de 1711 es va promulgar un segon decret a Aragó que restablí part del dret aragonès i regulà una nova organització de l'Audiència de Saragossa. La primera reivindicació de la Corona d'Aragó de l'estat de coses anterior a la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat Representació (1760). Els Decrets de Nova planta significaren la fi de les institucions pròpies dels països de la Corona catalano-aragonesa, per bé que aquestes ja havien perdut qualsevol influència real durant els successius regnats dels reis de la Casa d'Habsburg[1]
Taula de continguts |
[edita] Precedents
L'ocupació militar de la Corona d'Aragó i la consegüent aplicació dels Decrets de Nova Planta, representaren l'aplicació dels plans del Memorial Secret de Gaspar de Guzmán, comte duc d'Olivares, al rei, per a "reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia" (1625). Amb els Decrets de Nova Planta, el primer rei de la casa de Borbó seguí, d'altra banda, la política aplicada a la Catalunya Nord pels seus avantpassats des del Tractat dels Pirineus i la concepció absolutista del poder de la monarquia.
[edita] Conseqüències jurídiques
Els Decrets de Nova Planta tingueren en comú la desaparició del que caracteritzava l'estructura de la Corona d'Aragó, primer, i la Monarquia Hispànica, després, és a dir, la monarquia composta: un rei regnant sobre diferents regnes, atès que aquests regnes desaparegueren sotsmesos a les institucions, lleis i autoritats d'un d'ells, el de Castella, per bé que no nominalment continuaren existint.
Amb els Decrets de Nova Planta també desaparegué el que caracteritzava el sistema de relacions polítiques, ara només dins la Corona d'Aragó: la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments, exercida a través de les Corts i de l'aplicació de les Constitucions i privilegis, fins i tot en el cas del Regne de Mallorca, en què el Gran i General Consell tenia competències pròpies de les Corts que aquest regne no tenia.
El Decrets de Nova Planta, suposaren la mort jurídica del nostre país (sic) com a entitat amb personalitat pròpia perquè quedà subsumit dins el maremàgnum castellanitzador, i provocaren l'afebliment de la consciència nacional. Tanmateix, no només s'aconseguí la desaparició de les estructures polítiques peculiars i pròpies d'aquest país, sinó que començà la batalla política contra el català a tots els nivells, sense oblidar l'Església, la qual va arribar al sinistre que ja el 1730 l'arquebisbe Mayoral ordenà als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als registres parroquials.
Suposà així la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i dependència dels aparells polítics castellans, tot imposant l'autoritat reial, per damunt de la legal.[2]
[edita] Imposició d'un model polític
Aquests decrets prenen França com a model polític i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i els costums de Castella; són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el càstig a la Corona d'Aragó pel seu suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria.
Amb aquests decrets es començà a configurar definitivament l'Estat Espanyol tal com el coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes polítics com administratius, ja que fins a eixe moment Espanya només era un conjunt de diversos països en els quals, des dels reis Catòlics, regnava el mateix monarca. El següent moment i definitiu seria a la dècada de 1830, amb la creació de l'estat-nació espanyol pel liberalisme centralista.
- El decret de Nova Planta del Regne de València i l'Aragó significà la fi de tot el sistema legislatiu i polític valencià i aragonès: els furs de València i d'Aragó i les Corts Valencianes i les Corts d'Aragó foren substituïts per les lleis i el règim polític de Castella. Els funcionaris es van començar a nomenar des de Madrid, el valencià hi va ser prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació. A diferència d'altres territoris de la Corona d'Aragó, en el cas valencià, es va abolir fins i tot el dret civil. L'Aragó també va perdre les seues lleis, i la llengua, l'aragonès, val a dir que en aquella època ja es trobava en un avançat procés d'assimilació pel castellà en la part sud d'aquest regne i en les comarques interiors del País Valencià, fins aleshores de parla aragonesa.
L'Estat Central es va organitzar en Províncies governades per un Capità General i una audiència, que es van encarregar de l'administració. Per l'administració econòmica i financera es van establir les Intendències provincials, seguint el model francès, comportant l'aparició de la figura dels intendents.
Pel Govern Central es van crear les secretaries d'Estat, orígen dels actuals ministeris, que eren ocupades per funcionaris designats pel rei. El sistema de Consells dels reis Habsburgs fou abolit, excepte el Consejo de Castilla, que centralitzà el poder i on la Corona d'Aragó en conjunt tingué menys representació que Galícia, Astúries i Navarra per separat. Es crearen també unes Corts úniques per a tot el territori, amb seu a Madrid. Aquestes Corts remarcaven la unitat i el centralisme però no tenien poder davant el poder absolut del rei borbó.
[edita] Imposició d'una llengua
El Decret de Nova Planta, prohibeix l'ús de la llengua catalana a l'Administració de justícia de Catalunya:
"Les causes a la Real Audiència es substanciaran en llengua castellana".[3]
Instrucció secreta redactada per l'Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya:
"Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua Castellana, amb la finalitat de donar les providències més temperades, i dissimulades per a que s'aconsegueixi l'efecte sense que es notin els esforços.[4]
[edita] Abolició del dret foral
No s'abolí a tots els regnes tot el dret foral, atès que en alguns, com el de Mallorca, s'abolí només el dret polític i administratiu i no el penal, el processal ni el privat. En el cas del regne d'Aragó, on hi hagué dos Decrets de Nova Planta, un el 1707 i l'altre el 1710, amb el segon es restaurà el dret privat que s'havia abolit amb el primer. Tampoc no perdé el dret privat el Principat de Catalunya. Així que, tan sols perdé aquest dret el regne de València juntament amb tots els altres drets.
De fet, l'article 42 del Decret per al Principat de Catalunya diu textualment: "En tot el que no estigui en els capítols precedents d'aquest decret, s'observen les constitucions que abans havia a Catalunya; entenent-se, que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l'individual manat per ell."[5] significà la prevalència del Dret Civil Català, doncs en el capítols anteriors no es parla pas d'aquest (Joaquim de Camps i Arboix.- El Decret de Nova Planta. - Rafael Dalmau, editor, Barcelona 2005, pag 35 i ss.)
[edita] Abolició de les institucions catalanes
- El decret de Nova Planta de Catalunya abolia la Generalitat, les Corts Catalanes, el Consell de Cent, etc. Substituïa el virrei per un capità general, dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i en desapareixien les tradicionals vegueries. S'hi establia el cadastre, per gravar propietats urbanes i rurals, i els beneficis del treball, el comerç i la indústria. Igualment, el castellà hi passava a ser llengua oficial, especialment de l'escola i els jutjats. També es van tancar les universitats catalanes, que havien donat suport a Arxiduc Carles d'Àustria, i es creava la Universitat de Cervera.
- El decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses (d'acord amb el Tractat d'Utrecht, després de la Guerra de Successió, Menorca passà a dependre de la Corona Britànica) abolia totes les institucions mallorquines, com el Gran i General Consell. A més s'implantà el nom romà de Palma a la Ciutat de Mallorca.
[edita] Referències
- ↑ Vegeu Joan Reglà, "El Regne de València i la Corona d'Aragó" dins Aproximació a la història del País Valencia.
- ↑ Francesc Ferrer, del manifest que l'any 1976 es va llegir a la Devesa de Girona, dins els actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.
- ↑ Article 5
- ↑ "Instrucciones del fiscal José Rodrigo Villalpando a los corregidores de Cataluña el 29 de enero de 1716", recollit a FERRANDO., A i NICOLÀS, M.: Panorama d'història de la llengua. València. Tàndem, 1997. Es pot consultar en línia a la pàgina 72 de GARCÍA, M.J. La gramática española y su enseñanza en la seguna mitad del siglo XVIII y principios del XIX (1768-1815) València. Universitat de València. 2005 (tesi doctoral) (castellà)
- ↑ Article 42, però en aquesta edició és la 56
[edita] Vegeu també
- Furs
- Furs de València
- Furs d'Aragó
- Corts Catalanes
- Constitucions catalanes
- Tercera Guerra Carlina
- Guerra de Successió Espanyola
- Drets històrics
