Principat de Catalunya
De Viquip??dia
 |
Aquest article ??s sobre el territori hist??ric i cultural catal??. Pel territori administratiu vegeu Catalunya. Vegeu tamb?? Catalunya (desambiguaci??). |
El Principat de Catalunya, per antonom??sia el Principat o tamb?? Catalunya, ??s el territori hist??ric i cultural catal?? que compr??n Catalunya i Catalunya Nord. Administrativament, la part que es troba a l'Estat espanyol s'ha constitu??t com a Comunitat aut??noma, mentre que la part del nord no est?? constitu??da com a ens jur??dic-administratiu, ans forma part del departament franc??s dels Pirineus Orientals. Tanmateix, aquest territori es coneix com la Catalunya del Nord de manera no oficial. ??s la part territorialment m??s extensa de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Pa??sos Catalans.
Tant Catalunya com Principat de Catalunya s'utilitzen tamb?? de forma restringida per referir-se a l'??mbit espanyol. Per altra banda, les fronteres entre Catalunya i Arag?? foren relativament laxes i canviants i algunes ??rees del que avui es coneix com a Franja de Ponent en moments hist??rics han variat la seua adscripci?? entre Arag?? i el Principat de Catalunya.
 |
Articles relacionats amb Catalunya |
Taula de continguts |
Denominaci?? de Principat
El Principat de Catalunya ??s un terme jur??dic (en llat?? principatus) que aparegu?? al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicci?? de les Corts Catalanes, el sobir?? del qual (en llat??, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense ser formalment un regne sin?? una agrupaci?? de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts.
Sovint s'ha utilitzat el t??tol nobiliari de Pr??ncep per l'hereu de la corona. En el cas de la corona d'Arag?? l'hereu portava el t??tol de Duc de Girona, m??s tard canviat a Pr??ncep de Girona. El Principat de Catalunya no es tracta d'un t??tol nobiliari sin?? d'una denominaci?? jur??dica equivalent a domini o sobirania.
La primera refer??ncia es troba en la convocat??ria a les Corts de Perpiny??, del 1350, feta pel rei Pere el Cerimoni??s. A les seg??ents corts generals de la Corona, celebrades a Monts?? el 1362, se saluda al rei com ??illustrissimus princeps et dominus dominus Petrus dei gratia rex Aragonum [...] Et inter alios illi de principatu Cathalonie sub hac forma.??[1].
Pr??viament ja s'utilitzava princeps per denominar al sobir?? amb una autoritat superior a la nominal de comte, i principatus per indicar el seu domini format per diversos comtats: Borrell II, per consensum principis Borrellum; Ramon Borrell, inclutus princeps Raimundus; Berenguer Ramon I, principis nostri Berengarii; Ramon Berenguer I, principis Barchinonensis [2]; Ramon Berenguer IV, ??lo Comte e princep de Catalunya??[3] i despr??s de l'acord amb Ramir II d'Arag??, ??pr??ncep i dominador d'Arag????.
En l'usatge 65 de les Corts del 1064 s'anomena a Ramon Berenguer I i a Almodis de la Marca com a principes del principatu que consistia en els comtats de Barcelona, Girona i Osona (quedaven al marge els altres comtats encara que n'eren feudataris). En l'usatge 61 es determina l'extensi?? mar??tima del Principat des del cap de Creus fins a Salou, incorporant per tant el comtat d'Emp??ries. En la constituci?? XVIII de les Corts del 1188 es defineix el Principat ??des de Salses fins a Lleida i Tortosa i els seus rius??. El 1244 una pragm??tica de Jaume el Conqueridor estableix el l??mit amb Arag?? definint Cathalonia universa des de Salses fins al Cinca. En el conflicte entre Pere el Cerimoni??s i Jaume III de Mallorca sobre els comtats de Cerdanya i Rossell??, el primer li recorda ??que los dits comtats et terres son de et dins Cathalunya et del Principat de Cathalunya?? [4]
Un nom alternatiu utilitzat a les Corts de Barcelona del 1283 ??s el d'Universitat de Catalunya, equivalent a la denominaci?? de com?? per referir-se al conjunt d'habitants. El terme es va institucionalitzar al govern local d'Eivissa, de Mallorca i de Perpiny??.
El nom de Principat es va seguir utilitzant en els Decrets de Nova Planta de l'administraci?? borb??nica, amb l'??mbit restringit sense la Catalunya del Nord, i fou plenament vigent fins al segle XIX. Els moviments republicans van preferir abandonar el nom de Principat, per??, en canvi, els moviments pancatalanistes prefereixen mantenir-lo per referir-se a la Catalunya estricta, diferenciada de la Catalunya Gran. Avui el terme Principat no est?? recollit en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per?? continua vigent com a denominaci?? tradicional.
Etimologia
El nom de Catalunya es va comen??ar a utilitzar a mitjan del segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hisp??nica que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins esdevenir sobirans. L'origen del mot, Catalunya, encara ??s incert i obert a interpretacions. La teoria m??s acceptada ??s que es deriva de "terra de castells",[5] i que hagi evolucionat del terme castl??, el governador d'un castell.[6] D'acord amb aquesta teoria, el terme castell?? en seria hom??leg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prov?? de "Gothol??ndia" ??s a dir la terra dels gots; de fet, els francs sovint anomenaven el territori catal?? (o fins i tot, la pen??nsula ib??rica) com a G??tia. Altres teories suggereixen que prov?? d'un m??tic pr??ncep alemany, Otger Catal??, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui s??n el Vall??s i el Barcelon??s, i que per influ??ncia italiana va evolucionar a katelans i d'aqu?? a catalans.[7]
Geografia i clima
- Vegeu tamb?? Clima de Catalunya.
El Principat de Catalunya limita al nord amb Andorra i els departaments francesos de l'Aude i l'Ari??ja, al sud amb el Pa??s Valenci??, a l'est amb la mar Mediterr??nia i a l'oest amb l'Arag??. Les coordenades dels seus extrems s??n:
- Extrem oriental 3?? 19' 59,94" de longitud est, a l'illot la Ma??a d'Oros del cap de Creus. 42?? 19??? 12.19??? N 3?? 19??? 56.55??? E
- Extrem occidental 0?? 9' 41,69" de longitud est als Ports de Beseit 40?? 45??? 0.41??? N 0?? 9??? 34.22??? E
- Extrem septentrional 42?? 52' 15" de latitud nord a ??pol i Perell??s 42?? 52??? 15??? N 2?? 54??? 3.87??? E
- Extrem meridional 40?? 31' 27,56" de latitud nord a la desembocadura de la S??nia, a Alcanar. 40?? 31??? 27.56??? N 0?? 30??? 52.82??? E
En el relleu de Catalunya es distingeixen tres grans unitats:
- La serralada dels Pirineus, on distingim:
- El Pirineu Axial, amb les m??ximes altures, i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim m??s alt de Catalunya. A partir de la Garrotxa perd altura r??pidament fins a acabar en el cap de Creus.
- El Prepirineu (principalment el Prepirineu sud, ja que el del Prepirineu nord es troba dins d'Occit??nia i nom??s apareix a Catalunya al nord de la Catalunya Nord).
- Una depressi?? tect??nica inclosa que divideix el mateix Pirineu Axial (la Cerdanya), i dues depressions bessones a banda i banda al seu extrem oriental (l'Empord?? i el Rossell??).
- La Depressi?? Central: Forma part de la Depressi?? de l'Ebre, i ocupa a Catalunya un triangle que s'est??n entre el nord de Ribera d'Ebre i la Noguera i la Plana de Vic. La meitat occidental, formant part de la conca del Segre t?? relleus suaus per?? la meitat oriental, a les conques del Llobregat i el Ter, es troba dividida en blocs aixecats (com els altiplans de la Segarra i el Moian??s) i enfonsats (com el Pla de Bages i la Plana de Vic), produint un relleu que sembla allunyar-se del concepte ideal de depressi??.
- El Sistema Mediterrani, format per quatre subunitats, molt clares entre el riu Foix i la Tordera per?? que es desdibuixen fora d'aquest tram:
- La Serralada Prelitoral, en contacte amb la Depressi?? Central, i que inclou Montserrat i el Montseny.
- La Depressi?? Prelitoral, que s'est??n de la Selva al Camp de Tarragona, on s'obre al mar, i inclou les planes del Vall??s i el Pened??s.
- La Serralada Litoral, amb Collserola i el mass??s del Garraf.
- La Plana Costanera, entre el Maresme i el Baix Llobregat.
Els rius principals s??n: l'Aude (nom??s la cap??alera), Tet, Tec, Fluvi??, Ter, Tordera, Bes??s, Llobregat amb els seus afluents, Foix, Francol??, Gai??, Ebre, amb el seus afluents i Garona (tamb?? nom??s la cap??alera, que correspon amb la Vall d'Aran).
El Principat ??s divers climatol??gicament parlant; aix?? hi podem trobar gaireb?? totes les variants del clima mediterrani caracteritzat per la irregularitat de les pluges. A m??s a les zones Pirinenques interiors hi podem trobar el clima atl??ntic, caracteritzat per una temperatura regular al llarg de l'any i de temperatures no massa baixes tenint en compte l'al??ada.
Hist??ria
- Vegeu Hist??ria de Catalunya per una exposici?? m??s completa, i Cronologia de la Hist??ria de Catalunya per una relaci?? de fets hist??rics rellevants.
Edat mitjana
Formaci?? de Catalunya
La formaci?? de l'Imperi Carolingi (768-814) ??s l'origen de la Marca Hisp??nica, que despr??s ser?? Catalunya, territoris de frontera de car??cter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independ??ncia militar i jur??dica.
El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es conquesta Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagor??a, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Peralada i Rossell??.
El 897 ??s la data d'inici de la unificaci?? territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifr?? I el Pel??s, donat que reun?? els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independ??ncia vassall??tica de l'Imperi.
Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), n??t de Guifr??, patir?? la destrucci?? de Barcelona per part d'Almansor el 985. Deman?? l'ajut del vassallatge al rei franc, per?? no el rebr??. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet deman?? la renovaci?? del vassallatge a canvi de protecci?? (maig del 987), Borrell II no contestar?? mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, per?? a la pr??ctica represent?? la independ??ncia "de facto" de Catalunya respecte els francs.
Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos m??todes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara pr??nceps de la jerarquia nobili??ria.
El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Llu??s IX de Fran??a i representants de Jaume I, el rei catal?? renuncia als territoris d'Occit??nia, excepte Montpeller, a canvi d'una ren??ncia m??s te??rica que una altra cosa sobre els hipot??tics drets que pogu??s tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. ??s la independ??ncia pol??tica reconeguda oficialment, quan ja feia tres segles que Catalunya funcionava aut??nomament.
Dins de la Corona d'Arag??
1137: Uni?? din??stica amb el Regne d'Arag??: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragon??s Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. Aix?? es va formar la Corona d'Arag??.
segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i Val??ncia, expansi?? pel Mediterrani
Edat moderna
segles XV i XVI: uni?? din??stica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714)
segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisi?? de Catalunya entre Fran??a i Espanya
segle XVIII: Guerra de Successi?? i Decret de Nova Planta. P??rdua de les llibertats nacionals.
Edat contempor??nia
segle XIX: Catalunya ??s pionera de la industrialitzaci?? a Espanya.
- Mancomunitat de Catalunya.
- Segona Rep??blica Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transici?? democr??tica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econ??mica Europea (precedent de la Uni?? Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb Fran??a com a membre fundador.
- Refer??ndum estatutari a Catalunya de 2006, a Catalunya Sud.
Pol??tica i administraci??
Actualment el territori hist??ric de Catalunya ??s administrat pol??ticament de la seg??ent manera:
- La porci?? del territori que es troba a l'Estat espanyol constitueix la Comunitat aut??noma de Catalunya, o simplement Catalunya, una autonomia reconeguda com a nacionalitat d'Espanya, administrada per la Generalitat de Catalunya. Aquest territori se subdivideix en quatre prov??ncies: (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), i en comarques. Les lleng??es oficials son el catal?? i el castell??, i tamb?? l'aran??s (occit??) a la Vall d'Aran.
- La porci?? del territori que es troba a l'Estat franc??s, ??s administrada juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, pel departament Pirineus Orientals (el n??m. 66). El franc??s n'??s l'??nica llengua oficial.
Ciutats
- Barcelona capital de la comunitat aut??noma, i de la prov??ncia del mateix nom.
- les altres capitals de prov??ncia s??n: Girona, Lleida, Tarragona
- Perpiny??, capital del departament de Pirineus Orientals encabida dins de la regi?? del Llenguadoc-Rossell??.
- Les deu ciutats m??s poblades s??n, per ordre: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet, Perpiny?? i Matar??.
Refer??ncies
- ??? Refer??ncia bibliogr??fica de les Constitucions, cap??tols i actes de cort de l'Arxiu de la Corona d'Arag??
- ??? Frederic Udina i Antoni Maria Udina, Consideracions a l'entorn del nucli originari dels "Usatici Barchinonae", Estudi General, n??m. 5-6 any 1986, disponible en l??nia.
- ??? Refer??ncia bibliogr??fica de l'arxiu de San Lorenzo de El Escorial
- ??? Fidal Fita Colomer, "El Principado de Catalu??a: Raz??n de ese nombre", Bolet??n de la Real Academia de la Historia, 1902, versi?? en l??nia a Cervantes Virtual.
- ??? La formaci?? de Catalunya
- ??? Curiositats sobre Catalunya i el catal??
- ??? El Misteri de la Paraula Cathalunya
Enlla??os externs
- Imatges de Catalunya
- Idescat.net - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estad??stica de Catalunya)
|
|
 |
|---|---|
| Alt Camp | Alt Empord?? | Alt Pened??s | Alt Urgell | Alta Ribagor??a | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empord?? | Baix Llobregat | Baix Pened??s | Baixa Cerdanya | Barcelon??s | Bergued?? | Conca de Barber?? | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Giron??s | Maresme | Montsi?? | Noguera | Osona | Pallars Juss?? | Pallars Sobir?? | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripoll??s | Segarra | Segri?? | Selva | Solson??s | Tarragon??s | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vall??s Occidental | Vall??s Oriental | |
| Comarques hist??riques | |
| Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rossell?? | Vallespir | |
