Corts Catalanes
De Viquip??dia
Les Corts Catalanes, o Corts Reials Catalanes, eren l'??rgan normatiu de Catalunya, des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d'antic pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval[1].
Les componien els anomenats 3 bra??os: l'eclesi??stic, el militar o noble i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts amb una Proposici?? reial i els bra??os legislaven. Si les lleis que s'aprovaven eren les del rei s'anomenaven Constitucions, si s'aprovaven les dels bra??os, Cap??tols de Corts. Si el rei aprovava una llei unilateralment s'anomenava Actes de Corts i calien ser ratificades per les Corts.
Les Corts Generals de la Corona d'Arag?? celebraven conjuntament i simult??niament les Corts d'Arag??, de Val??ncia i del Principat. El Regne de Mallorca no convocava Corts i enviava els seus representants a les Corts del Principat. Com que no es podien convocar fora del Principat ni fora d'Arag??, normalment se celebraven a Monts?? o a Fraga, localitats tingudes com a pr??pies per aragonesos i catalans.
A difer??ncia de les Corts de Castella de l'??poca, que eren un ??rgan merament consultiu, al qual el rei concedia privilegis o furs, les Corts Catalanes eren un ??rgan normatiu, ja que els seus acords tenien for??a de llei, en el sentit de contracte que el rei no podia revocar, i que es recollien per escrit en forma de Constitucions i Usatges. Amb els Decrets de Nova Planta es van abolir les Corts Catalanes[2], i tamb?? les d'Arag?? i Val??ncia, i els diputats van ser convocats a les Corts de Castella. Posteriorment s'ha apel??lat als drets hist??rics per recuperar les institucions.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Els antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar-los en la Cort Comtal (vers l'any 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupci?? de les guerres i els actes de viol??ncia.
Les primeres Corts Catalanes daten de l'any 1192, any en el qual el bra?? popular participa per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva. Les convocades pel legat pontifici, cardenal Pere de Benevento, al castell de la Suda, a Lleida, l'any 1214 responien a la necessitat d'arranjar la confusa situaci?? del pa??s despr??s de la mort del rei Pere I a la batalla de Muret defensant la causa albigesa i a l'inici del regnat del seu fill Jaume I, de 6 anys. El nou rei hi f??u el seu jurament davant dels prelats i magnats de la c??ria reial, dels representants de les ciutats i de les viles. En l'??poca de Jaume I (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'??poca.
Sota el regnat de Pere II el Gran (1276-1285), les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. En les Corts celebrades a Barcelona l'any 1283 el rei s'obligava a celebrar General Cort una vegada l'any, amb la participaci?? representativa de l'??poca, per tractar del bon estat i reformaci?? de la terra. El mateix rei establia: "si n??s i els successors nostres volem fer alguna constituci?? o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovaci?? i consentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels ciutadans...".
A les Corts de Monts?? (Arag??) de 1289, ??s designada una Diputaci?? del General com a diputaci?? permanent per recaptar el "servei" o tribut que els "bra??os" concedien al rei a petici?? seva. Posteriorment donaria origen a la Generalitat de Catalunya, al segle XIV. El seu reglament tamb?? fou utilitzat per crear al segle XV (1418), la Generalitat Valenciana.
A les Corts Generals de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Pened??s i Cervera, sota el regnat de Pere III el Cerimoni??s (1336-1387) Castella va envair Arag?? i Val??ncia, i don?? lloc a enfrontaments b??l??lics que ocasionaven grans despeses a la corona catalanoaragonesa. Aquesta circumst??ncia va motivar que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en m??teria fiscal i uns "o??dors de comptes" que controlarien l'administraci?? sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Cru??lles, bisbe de Girona (1359).
Durant el per??ode dels ??ustries, les Corts foren cada vegada menys cops convocades, donat que era un fre al poder absolut reial. Per aix?? la Generalitat, com a ??rgan encarregat de vetllar pel compliment de les Constitucions de Catalunya, va anar prenent m??s protagonisme i for??a.
Les ??ltimes Corts Generals les va celebrar Carles III a Barcelona el 1705-1706. Aquesta instituci?? fou destru??da, com l'estat Catal??, per Felip V despr??s de la guerra de successi?? el 1714.
[edita] Refer??ncies
- ??? Confer??ncia de Joaquim Albareda, a la Universitat de Vic
- ??? De fet m??s que abolir es van escap??ar i anul??lar la seva efic??cia: 2. He resuelto, que en el referido Principado, se forme una Audiencia, en la qual presidais Vos el Governador, Captan General, ?? Comandante General de mis Armas, que a?? huviere, de manera que los Despachos, despues de empezar con mi dictado, prosigan en su nombre; el qual Capitan General, ?? Comandante, ha de tener solamente voto en las cosas de govierno, y esto hallandose presente en la Audiencia, devienvdo en Nominaciones de Oficiios y cosas graves, el Regente avisarle un dia antes de lo que se ha de tratar, con papel firmado de su mano, ?? de palabra, con el Escrivano principal de la Audiencia. Y si el negocio pidiere pronta deliberacion, se avaisar?? con m??s anticipaci??n. (Article 2)
[edita] Vegeu tamb??
- Cort Comtal
- Llista de Corts Generals Catalanes
- Monarques catalans
- Constitucions catalanes
- Tercera Guerra Carlina
- Guerra de Successi?? Espanyola
- Generalitat de Catalunya
- Parlament de Catalunya
- Drets hist??rics
