Corts Catalanes
De Viquipèdia
Les Corts Catalanes, o Corts Reials Catalanes, eren l'òrgan normatiu de Catalunya, des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d'antic pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval[1].
Les componien els anomenats 3 braços: l'eclesiàstic, el militar o noble i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts amb una Proposició reial i els braços legislaven. Si les lleis que s'aprovaven eren les del rei s'anomenaven Constitucions, si s'aprovaven les dels braços, Capítols de Corts. Si el rei aprovava una llei unilateralment s'anomenava Actes de Corts i calien ser ratificades per les Corts.
Les Corts Generals de la Corona d'Aragó celebraven conjuntament i simultàniament les Corts d'Aragó, de València i del Principat. El Regne de Mallorca no convocava Corts i enviava els seus representants a les Corts del Principat. Com que no es podien convocar fora del Principat ni fora d'Aragó, normalment se celebraven a Montsó o a Fraga, localitats tingudes com a pròpies per aragonesos i catalans.
A diferència de les Corts de Castella de l'època, que eren un òrgan merament consultiu, al qual el rei concedia privilegis o furs, les Corts Catalanes eren un òrgan normatiu, ja que els seus acords tenien força de llei, en el sentit de contracte que el rei no podia revocar, i que es recollien per escrit en forma de Constitucions i Usatges. Amb els Decrets de Nova Planta es van abolir les Corts Catalanes[2], i també les d'Aragó i València, i els diputats van ser convocats a les Corts de Castella. Posteriorment s'ha apel·lat als drets històrics per recuperar les institucions.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar-los en la Cort Comtal (vers l'any 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència.
Les primeres Corts Catalanes daten de l'any 1192, any en el qual el braç popular participa per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva. Les convocades pel legat pontifici, cardenal Pere de Benevento, al castell de la Suda, a Lleida, l'any 1214 responien a la necessitat d'arranjar la confusa situació del país després de la mort del rei Pere I a la batalla de Muret defensant la causa albigesa i a l'inici del regnat del seu fill Jaume I, de 6 anys. El nou rei hi féu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria reial, dels representants de les ciutats i de les viles. En l'època de Jaume I (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època.
Sota el regnat de Pere II el Gran (1276-1285), les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. En les Corts celebrades a Barcelona l'any 1283 el rei s'obligava a celebrar General Cort una vegada l'any, amb la participació representativa de l'època, per tractar del bon estat i reformació de la terra. El mateix rei establia: "si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels ciutadans...".
A les Corts de Montsó (Aragó) de 1289, és designada una Diputació del General com a diputació permanent per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva. Posteriorment donaria origen a la Generalitat de Catalunya, al segle XIV. El seu reglament també fou utilitzat per crear al segle XV (1418), la Generalitat Valenciana.
A les Corts Generals de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387) Castella va envair Aragó i València, i donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona catalanoaragonesa. Aquesta circumstància va motivar que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359).
Durant el període dels Àustries, les Corts foren cada vegada menys cops convocades, donat que era un fre al poder absolut reial. Per això la Generalitat, com a òrgan encarregat de vetllar pel compliment de les Constitucions de Catalunya, va anar prenent més protagonisme i força.
Les últimes Corts Generals les va celebrar Carles III a Barcelona el 1705-1706. Aquesta institució fou destruïda, com l'estat Català, per Felip V després de la guerra de successió el 1714.
[edita] Referències
- ↑ Conferència de Joaquim Albareda, a la Universitat de Vic
- ↑ De fet més que abolir es van escapçar i anul·lar la seva eficàcia: 2. He resuelto, que en el referido Principado, se forme una Audiencia, en la qual presidais Vos el Governador, Captan General, ò Comandante General de mis Armas, que aí huviere, de manera que los Despachos, despues de empezar con mi dictado, prosigan en su nombre; el qual Capitan General, ò Comandante, ha de tener solamente voto en las cosas de govierno, y esto hallandose presente en la Audiencia, devienvdo en Nominaciones de Oficiios y cosas graves, el Regente avisarle un dia antes de lo que se ha de tratar, con papel firmado de su mano, ò de palabra, con el Escrivano principal de la Audiencia. Y si el negocio pidiere pronta deliberacion, se avaisará con más anticipación. (Article 2)
[edita] Vegeu també
- Cort Comtal
- Llista de Corts Generals Catalanes
- Monarques catalans
- Constitucions catalanes
- Tercera Guerra Carlina
- Guerra de Successió Espanyola
- Generalitat de Catalunya
- Parlament de Catalunya
- Drets històrics
