Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)
De Viquipèdia
Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella. Tingueren com a escenari: Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera.
D'aquest període, la convocatoria més significativa és la de Cervera en 1359. El rei demanà una aportació econòmica a la guerra molt més important que altres cops, motiu pel qual va haver de cedir més facultats a les Corts, i aquestes donaren un pas decisiu per a la creació de la Generalitat de Catalunya.
Es produí la reglamentació de les funcions dels diputats com a encarregats de les Corts de recollir les aportacions concedides pels tres braços al rei, actuant de forma independent del monarca. La delegació era tal, que les seves decissions tenien el mateix valor que les adoptades per les Corts, competència fonamental per a prendre decissions ràpides en un context bèlic continuat. Amb tot, no hi pensaven en crear una institució permanent, com ho demostra el fet que s'ordenés cremar els comptes i escriptures una vegada acabada la seva tasca. La configuració com institució permanent no es produí fins a les Corts de Montsó (1362).
Aquesta regulació es concretà en la designació per les Corts de dotze diputats amb atribucions ja executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359).
| Anterior: Corts de Perpinyà (1356) |
Corts Catalanes (llista) |
Posterior: Corts de Montsó (1362) |
[edita] Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0
