Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)

De Viquip??dia

Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoni??s, varen ser freq??ents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella. Tingueren com a escenari: Barcelona, Vilafranca del Pened??s i Cervera.

D'aquest per??ode, la convocatoria m??s significativa ??s la de Cervera en 1359. El rei deman?? una aportaci?? econ??mica a la guerra molt m??s important que altres cops, motiu pel qual va haver de cedir m??s facultats a les Corts, i aquestes donaren un pas decisiu per a la creaci?? de la Generalitat de Catalunya.

Es produ?? la reglamentaci?? de les funcions dels diputats com a encarregats de les Corts de recollir les aportacions concedides pels tres bra??os al rei, actuant de forma independent del monarca. La delegaci?? era tal, que les seves decissions tenien el mateix valor que les adoptades per les Corts, compet??ncia fonamental per a prendre decissions r??pides en un context b??lic continuat. Amb tot, no hi pensaven en crear una instituci?? permanent, com ho demostra el fet que s'orden??s cremar els comptes i escriptures una vegada acabada la seva tasca. La configuraci?? com instituci?? permanent no es produ?? fins a les Corts de Monts?? (1362).

Aquesta regulaci?? es concret?? en la designaci?? per les Corts de dotze diputats amb atribucions ja executives en m??teria fiscal i uns "o??dors de comptes" que controlarien l'administraci?? sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Cru??lles, bisbe de Girona (1359).

Anterior: Corts de Perpiny?? (1356)

Corts Catalanes (llista)

Posterior: Corts de Monts?? (1362)

[edita] Bibliografia

• Hist??ria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclop??dia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0