Cervera

De Viquipèdia

Cervera és la capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la província de Lleida.

Taula de continguts 1 Història 1.1 La ciutat i els orígens medievals 1.2 La Universitat 1.3 Decadència i prosperitat 2 Llocs d'interès 3 Demografia 4 Referències 5 Enllaços externs

[edita] Història

[edita] La ciutat i els orígens medievals

L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie).

Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins en l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V cosa que provocà la creació d'un nucli de persones agraïdes al monarca, que de forma tímida durant la guerra i més entusiasta després de la victòria borbònica, mostraren la seva simpatia per la política del rei borbó.

[edita] La Universitat

Carles II, últim rei espanyol de la casa d'Àustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols a Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V, es acceptat tant al regne de Castella com a la Corona catalano-aragonesa.

Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles d'Àustria i l'any 1702 comença una guerra europea (la guerra de successió). Una intervenció diplomàtica adequada va donar com a resultat que l'any 1705 el regne de la Corona catalano-aragonesa canviés de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions.

Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir recolzar els que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven una universitat com la de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (el decret de Nova Planta). La creació de la Universitat de Cervera significà un augment econòmic important per la ciutat, en part (entre d'altres coses) perquè els estudiants s'hi allotjaven.

[edita] Decadència i prosperitat

L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indústries i d'un important comerç de vi, ocasionaren una certa revifalla econòmica. L'aparició de la fil·loxera, va provocar la ruïna de moltes vinyes de la Segarra, cosa que provocà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, el qual es recupera una mica amb la creació del Sindicat Agrícola (1919).

[edita] Llocs d'interès

• Sant Pere Gros, és una petita ermita romànica del segle XI, l'única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat al monestir de Ripoll. És un bon exemple de rotonda romànica a Catalunya.
• Església de Santa Maria, d'estil gòtic català, té tres naus, una torre octogonal, i una notable porta romànica.
• Església de Santa Miquel de Tudela, església romànica a les afores de Cervera.
• Església de Sant Antoni, dels segles XIII al XVIII, hi una talla del Sant Crist del segle XIV.
• Universitat, bastida entre el 1718 i el 1740, és d'estil neoclàssic amb ornaments barrocs a la façana exterior. Aquí hi va estudiar Narcís Monturiol, Joan Prim, Jaume Balmes i Milà i Fontanals.
• Muralles, construïdes durant el segle XIV
• Carreró de les bruixes, es pot observar l'estructura medieval de la vila.
• Paeria de Cervera, edifici barroc amb les mènsules que sostenen els balcons. Les mènsules representen els cinc sentits i les raons per les quals es pot anar a la presó.
• Plaça del Fossar, des d'on es pot apreciar tota la comarca de la Segarra.
• Església de Sant Joan, del segle XII, formava part de l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
• Auditori municipal, on l'any 1359 se celebraren les Corts Catalanes i el 1469 va tenir lloc el parlament pel qual Ferran II acceptava les condicions de casament amb Isabel de Castella.
• Convent de Sant Agustí, dels segles XIV i XV, conserva la seva fisonomia medieval.
• Hospital de Berenguer de Castelltort, fundat a finals del segle XIV per un mercader cerverí.
• Farinera del Sindicat Agrícola, edifici modernista construït per Cèsar Martinell.

[edita] Demografia

Entitat de població	Hab. (2006)
Cardosa, la	4
Castellnou d'Oluges	48
Cervera	9.190
Malgrat	4
Prenyanosa, la	12
Vergós	47
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 483 527 528 2.325 4.808 5.057 4.203 4.592 4.840

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 4.287 4.682 4.957 5.210 5.568 5.652 6.023 6.406 6.950

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 6.993 7.353 7.153 7.272 7.437 8.123 8.564 9.305 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Vergós; el 1857, la Cardosa, Castellnou d'Oluges i Malgrat; i el 1975, la Prenyanosa.

[edita] Referències

• El Llibre de Cervera, Agustí Duran i Sanpere

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cervera

• Lloc web de l'ajuntament de Cervera
• Dades de la Generalitat sobre Cervera
• Descripció de l'ajuntament
• Lloc web dedicat a Cervera
• Museu de Cervera
• Mapa dels voltants de Cervera al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França

editar	Municipis de la Segarra
Biosca | Cervera | Estaràs | Granyanella | Granyena de Segarra | Guissona | Ivorra | Massoteres | Montoliu de Segarra | Montornès de Segarra | les Oluges | els Plans de Sió | Ribera d'Ondara | Sanaüja | Sant Guim de Freixenet | Sant Guim de la Plana | Sant Ramon | Talavera | Tarroja de Segarra | Torà | Torrefeta i Florejacs