Fil·loxera
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Dactylosphaera vitifoliae |
||||||||||||||||
La fil·loxera és un petit insecte emparentat amb el pugó originari d'Amèrica que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud. Els exemplars àpters poden ser femelles partenogenètiques i mascles sexúpars els alats són femelles sexúpares. S'alimenta de la saba dels ceps que es troba al seu pas. Ataca en massa a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los. Es pot identificar les plantes infectades degut a que es formen a les fulles unes gal·les. Aquestes gal·les es formen per les mossegades de la fil·loxera, que provoquen a la planta una reacció, fent que produeixi una gran quantitat de cèl·lules. A l'interior hi ha les larves, que s'alimenten de la saba. Va ser descrita per primer cop pel nord-americà Asa Fitch el qual el va anomenar Pemphigus vitifoliae (1854). Més tard, però, la va analitzar Henry Schimer i, veient diferències amb els altres individus del gènere Pemphigus, l'anomena Dactylosphaera vitifoliae. També va ser anomenat Rhizaphis vastatrix pel francés Planchon (1868). Actualment, però el nom utilitzat és Dactylosphaera vitifoliae.
Provocà la destrucció del mode de vida de molts agricultors al destruir les seves vinyes, generant un flux migratori del camp a les ciutats.
Hi ha una escala per mesurar el grau de resistència de les diferents espècies de ceps envers la fil·loxera, l'anomenat índex de Ravaz. Està numerat del zero (la resistència del cep europeu, Vitis Vinifera) al vint (la del cep americà Vitis rotundifolia)
Taula de continguts |
[edita] Descripció
La fil·loxera presenta característiques diferents en cada membre, segons el seu sexe i la seva funció. Tot i això, tots els individus són d'un color groc verdós. Les principals característiques de cada membre són aquestes:
- Fundatriu: Àptera. Entre 1 i 1,5 mm
- Fundatrígenes: Àpteres. De 0,5 a 1 mm
- Femelles ginèfores i andròfores: Alades. 1 mm aproximadament tenint en compte les ales.
- Mascles i femelles sexuats: Àpters. Uns 0,5 mm aproximadament
Els exemplars radicícoles són més allargats, i està més segmentat. Els gal·lícoles, en canvi, són més "arrodonits" i no tenen el cap ben diferenciat de la resta del cos.
[edita] Cicle biològic
La fil·loxera presenta un cicle biològic variat, amb períodes radicícoles (en els que s'alimenta de les arrels) i gal·lícoles (en que s'alimenta de les gal·les), partenogenètics i sexuals. En el cep americà es pot produir el cicle complet, però a l'europeu només en part (radícicola), degut a que li costa desenvolupar-se en la seva fulla.
[edita] Cicle complet (gal·lícola i radicícola)
Cap a finals de l'estiu el mascle fecunda a la femella. Llavors la femella pon un ou (l'ou d'hivern) a damunt l'escorça. Aquest s'obrirà a la primavera i en sortirà la fundatriu (una femella àptera i partenogènetica). La fundatriu s'alimentarà xuclant la saba de les arrels del cep, creixerà i en uns vint o vint-i-cinc dies, ja serà adulta. Llavors farà diverses postes d'uns quants centenars d'ous a cada gal·la (aproximadament), d'on en sortiran femelles partenogenètiques (fundatrígenes) i el cicle continuarà així durant unes quantes generacions. Aquestes s'instal·laran a les fulles i s'alimentaran de la saba de les gal·les. Tot i això una part de les larves se n'anirà a les arrels. A cada gal·la hi ha una larva que realitzarà quatre mudes abans no sigui un exemplar adult. Els exemplars adults s'aniran traslladant contínuament i així cada vegada s'infectarà més el cep. La última generació de femelles (sexúpara) serà alada (de la qual n'hi haurà exemplars andròfors i exemplars ginèfors. Les femelles andròfores els ous que pondran seran mascles i les ginèfores, femelles) i pondran els ous damunt les fulles dels ceps, que donaran els exemplars adults i sexuats. Aquests no s'alimentaran, viuran uns quants dies, per poder copular i, en el cas de les femelles pondre l'ou d'hivern. Després moriran. Un cop eclosioni l'ou d'hivern, sortirà la fundatriu i es repetirà el cicle.
[edita] Cicle radicícola
El cicle radicícola és un cicle incomplet. En aquest cicle la reproducció que prospera és la partenogenètica. Les larves un cop adultes (al cap de vint o vint-i-cinc dies) fan postes d'uns cent ous. D'aquesta posta en surten altres femelles partenogenètiques, de les quals n'hi haurà unes quantes generacions. Aquestes també faran diverses postes i aniran infectant les arrels del cep. És possible que una generació sigui sexúpara i gal·lícola, però encara que les seves cries puguin reproduir-se i pondre l'ou d'hivern, la fundatriu no aconseguirà iniciar colònies gal·lícoles. Quan arriba el fred, les larves de fil·loxera hivernen i es despertaran a la primavera.
[edita] La plaga de la fil·loxera
La plaga de la fil·loxera va arribar accidentalment a Europa l'any 1860 des d'un carregament de cep americà que anava cap a França, ja que aquest és immune a l'oïdi, un petit fong que produeix a les fulles una mena de cendra. La fil·loxera s'estengué ràpidament per França degut a la gran quantitat de vinyes franceses i la impotència dels agricultors per aturar la plaga. Així, amb relativament poc temps la plaga s'escampà arreu d'Europa tot i els controls que es feien en l'exportació de ceps.
Al segle XIX, la vinya era molt important a Catalunya. Quan es va conèixer l'existència de la plaga, es van dur a terme diferents mesures de seguretat. Totes les vinyes infectades es cremaven per evitar que s'estengués. Tot i això, cap a finals del segle XIX i a inicis del XX, va arribar finalment la temuda plaga, que va fer desaparèixer gran part de les vinyes catalanes. Com a conseqüència, començà a desenvolupar-se una important activitat industrial en especial al sector tèxtil i l'agricultura es traspassà al conreu de blat. Actualment, la fil·loxera ha estat eradicada ja que empeltant als ceps autòctons, el cep americà, es tornen immunes a la plaga, gràcies al fet de que els ceps americans ja hi estan adaptats.
[edita] Cronologia d'extensió de la fil·loxera
- 1863: Primera aparició a Europa a Pujaut (França). També és localitzada a un hivernacle de Hammersmith, a prop de Londres
- 1865: Segona aparició a Crau de Châteaurenard, (França)
- 1865: Primera contaminació a la vall del Duero portuguesa
- 1866: Contaminació a Floirac (França)
- 1871: Primera contaminació a Ginebra (Suïssa)
- 1872: Contaminació a França a prop de Cognac
- 1873: Aparició a Califòrnia (EUA)
- 1874: Primera aparició a Alemanya a prop de Bonn
- 1876: Contaminació d'Orleans (França)
- 1875: Aparició a Àustria
- 1875: Contaminació a Austràlia
- 1877: Primera aparició a Girona i a Màlaga
- 1878: Es contamina la regió de Borgonya
- 1879: Aparició a Como (Itàlia)
- 1880: Dos nous focus a Itàlia (Sicília i Gènova)
- 1880: Aparició a Sud-Àfrica
- 1885: Primera aparició a Algèria
- 1888: Aparició al Perú
- 1894: Nova contaminació a França, a la regió de Xampanya
- 1899: Primera aparició al mes de juny a La Rioja al municipi de Sajazarra. Al 1904 tota La Rioja estaria infectada.
- 1905: Aparició a Tunísia
- 1914: Aparició a la Manxúria
- 1919: Aparició al Marroc
- 1980: Aparició a Turquia
[edita] Festivitats
Cada 7 de setembre, se celebra l'escampada de fil·loxeretes pels carrers de Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de l'Alt Penedès. Cada 8 de setembre, se celebra la festa de la fil·loxera a la plaça de l'església de Sant Sadurní d'Anoia a la comarca de l'Alt Penedès.
