Borgonya
De Viquip??dia
|
|||||
| Localitzaci?? | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Informaci?? | |||||
| Capital | Dijon | ||||
| Superf??cie | 31.582 km?? | ||||
| President del Consell Regional | Fran??ois Patriat (PS) | ||||
| Poblaci?? (2004) - Total - Posici?? - Densitat |
1.623.000 16?? 51 hab./km?? |
||||
| Districtes | 15 | ||||
| Cantons | 174 | ||||
| Municipis | 2.045 | ||||
| Departaments | |||||
| Costa d'Or Ni??vre Saona i Loira Yonne |
|||||
| Logotip | |||||
| Imatge:BOlogo3.gif | |||||
| P??gina web oficial | |||||
La Borgonya (Bourgogne en franc??s) ??s una regi?? hist??rica de Fran??a, habitada cronol??gicament per celtes, gals, romans, galo-romans i diversos pobles germ??nics.
Va ser una prov??ncia de Fran??a fins el 1790 i actualment ??s una regi?? dividida en quatre departaments.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La Borgonya limita amb les regions de l'Illa de Fran??a, Xampanya-Ardenes, el Franc Comtat, Roine-Alps, Alv??rnia i el Centre.
La capital regional ??s Dijon, ciutat situada al departament de Costa d'Or.
[edita] Hist??ria
La Borgonya deu el seu nom al poble dels burgundis, poble germ??nic que ocup?? aquestes terres despr??s de la fi de l'Imperi Rom?? d'Occident. L'any 443 s'hi cre?? el Regne de Burg??ndia, que dur?? fins l'any 534 en qu?? els francs derrotaren Godomar, l'??ltim rei burgundi, a la batalla d'Autun i s'annexionaren el seu territori.
A l'Edat Mitjana, cal distingir entre el comtat i el ducat de Borgonya. El primer (actualment Franc Comtat) formava part de l'Imperi Germ??nic; el segon, format pels comtats de M??con, Chalon, Sens, Auxerre, Tonnerre, Nevers i Autun, pertanyia al Regne de Fran??a.
[edita] Economia
L'economia borgonyona ??s din??mica i for??a especialitzada. Dins el sector primari destaquen la producci?? de cereals (blat i ordi a la Costa d'Or i Yonne, oleaginoses, bestiar bov?? (Charolais, Morvan, Nivern??s) i vi (Beaujolais, Beaune, M??connais).
La ind??stria, que s'hi desenvolupa des del segle XIX (carb?? a Montceau-les-Mines, sider??rgia a Creusot), conegu?? un nou desenvolupament despr??s de la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquest desenvolupament es centr?? fonamentalment a la vall del riu Saona (M??con, Chalon-sur-Sa??ne), a la capital regional (Dijon) i al departament d'Yonne. En canvi, el nord de la regi??, mancat de grans empreses, ha vist com s'hi instal??laven ind??stries menys pesants i m??s diversificades: ind??stria qu??mica, farmac??utica, electr??nica, producci?? de pl??stics, ind??stria paperera, mec??nica, automobil??stica i agroaliment??ria.
Aix?? mateix, el comer?? exterior i el turisme (gastronomia, hist??ria, cultura i ecoturisme al Parc Natural de Morvan) s??n una important font de recursos econ??mics per a la regi??.
[edita] Pol??tica
El president del Consell Regional de Borgonya ??s el socialista Fran??ois Patriat, que ocupa aquest c??rrec des de les eleccions regionals de 2004.
La coalici?? progressista que encap??al?? Fran??ois Patriat estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Franc??s, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalici?? obtingu?? el 52,49% dels vots emesos a la segona volta i 37 dels 57 escons en joc.
La llista de Fran??ois Patriat fou la m??s votada a totes les circumscripcions electorals. El millor resultat l'aconsegu?? al departament de Ni??vre amb el 58,22% dels vots emesos. Per contra, el pitjor resultat fou l'aconseguit al departament d'Yonne amb nom??s el 44,62%.
La llista del president sortint, Jean-Pierre Soisson, de la conservadora UMP, obtingu?? un 32,14% dels vots i 14 escons.
La candidatura del Front Nacional fou la menys votada a la segona volta amb un 15,37% dels vots i 6 escons.
La Uni?? per a la Democr??cia Francesa, que havia obtingut un 12,98% dels vots a la primera volta de les eleccions, es retir?? de la segona volta sense donar cap consigna de vot.
[edita] Demografia
La poblaci?? de la Borgonya ??s poc densa i desigualment repartida: es concentra b??sicament prop dels eixos de comunicaci??, mentre que el Morvan (??rea muntanyenca a l'oest de la regi??) es va despoblant. Actualment, Borgonya t?? menys habitants que l'any 1881.
Des de 1990, el desequilibri demogr??fic entre la Borgonya i les grans regions del seu voltant (Illa de Fran??a i Roine-Alps) s'ha accentuat. Mentre aquestes dues regions experimenten importants creixements demogr??fics, Borgonya pateix l'estancament de la seva poblaci??, aix?? com un envelliment progressiu.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- P??gina del Consell Regional de la Borgonya (franc??s)
[edita] Bibliografia
- Les Tres Glorioses, de N??stor Luj??n.
|
|||
|
Fran??a metropolitana : Als??cia ?? Alv??rnia ?? Aquit??nia ?? Borgonya ?? Bretanya ?? Centre ?? C??rsega ?? Franc Comtat ?? Illa de Fran??a ?? Llemos?? ?? Llenguadoc-Rossell?? ?? Lorena ?? Migdia-Pirineus ?? Nord ??? Pas-de-Calais ?? Baixa Normandia ?? Alta Normandia ?? Pa??s del Loira ?? Picardia ?? Poitou-Charentes ?? Proven??a ??? Alps ??? Costa Blava ?? Roine-Alps ?? Xampanya-Ardenes |
|||
|
Regions d'ultramar : Guadeloupe ?? Guaiana ?? Martinica ?? Reuni?? |
