Califòrnia
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Dades indicadores: | |||||
| País/Regió històrica |  Estats Units |
||||
| Capital | Sacramento | ||||
| Ciutat més gran | Los Angeles | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Superfície | 410.000 km² | ||||
| Altitud | 884 m (màx.:4418 mín.:-86) |
||||
| Població (2000) • Densitat |
33.871.648 hab.83,85 | ||||
| Coordenades • Nord: • Sud: • Est: • Oest: |
42° N 32° 30' N 114° 8' O 124° 24' O |
||||
| Admissió en la Unió Data d'admissió Ordre |
14 de febrer, 1912 48è |
||||
| Sistema polític Govern estatal • Governador: Congrés de la Unió • Senadors |
Arnold Schwarzenegger (R) Dianne Feinstein (D) Barbara Boxer (D) |
||||
| ISO 3166-2 | US-CA |
||||
| Fus horari | UTC -8 amb DST | ||||
| Web | |||||
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica. Està situat a la costa oest, vorejant l'Oceà Pacífic. És l'estat més ric i més poblat dels Estats Units, i el tercer en extensió (després d'Alaska i Texas). El seu sobrenom oficial es "l'Estat Daurat" (The Golden State), que fa referència a la febre de l'or del segle XIX. La població es concentra sobretot al centre i sud de l'estat, especialment a les aglomeracions de San Francisco, Los Angeles i San Diego, a la costa.
Moltes de les seves ciutats porten el nom de les missions fundades per l'explorador català Gaspar de Portolà, i el frare mallorquí Juníper Serra; que exploraren aquestes terres a mitjants del segle XVIII en nom de la Corona Espanyola.
La seva gran extensió li proporciona una gran varietat geogràfica, comprenent des de zones desèrtiques fins a boscos molt plujosos, i des d'indrets molt inferiors al nivell del mar (Death Valley, -86 m), fins a la muntanya més alta dels EUA fora d'Alaska (Mount Whitney, 4421 m).
La riquesa i bellesa naturals d'aquest estat es concentra en coneguts parcs naturals, com són la costa de Big Sur, les Channel Islands, Death Valley, Joshua Tree, Kings Canyon, la zona volcànica de Lassen, Lava Beds, Yosemite, i el Sequoia.
Califòrnia té fronteres amb els estats americans d'Arizona i Nevada a l'est, Oregon al nord, i al sud amb l'estat de Baja California de Mèxic.
[edita] Població
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 653.093 amerindis nord-americans (1,8 %). Les principals tribus són els cherokee (97.838), apatxe (21.599), choctaw (21.011), navaho (14.348), blackfoot (14.322), sioux (12.428), pueblo (7.552), yaqui (7.304), chippewa (7.166), pomo (6.912), iroquesos (5.975), chumash (5.794), creek (5.416), paiute (4.979), luiseño (4.748), yurok (4.413), miwok (4.407), chickasaw (4.154), yokut (3.905), karok (3.283), maidu (3.233), wintun (3.109), kumeyaay (3.076), comanxe (2.948), seminola (2.855), juaneño (2.834), potawatomi (2.640), hupa (2.593), cahuilla (2.514), mono (2.289), osage (2.213), costano (2.134), xoixon (2.118), pàpago (1.909), atsugewi i achonawi (1.863), pima (1.772), quechan (1.692), tongva (1.611), wailaki (1.432), indis de la missió (1.365), lenape (1.331), cree (1,268), tribus californianes (1.233, entre ells 427 yuki i 43 yana), xeienne (1.668), shawnee (995), ute (993), washo (757), tolowa (653), mohave (590), nomlaki (559), wiyot (531), shasta (442), klamath (406), serrano (384), modoc (363), esselen (190), cocopa (143), umpqua (136), maricopa (113), yavapai (76), i canadencs i llatinoamericans (65.008).
[edita] Enllaços externs
| Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques |  |
|||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
.svg/20px-Flag_of_Georgia_(U.S._state).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Palmyra_Atoll_(local).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Johnston_Atoll_(local).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_the_Midway_Islands_(local).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Navassa_Island_(local).svg.png){kind=small}
