Juníper Serra

De Viquipèdia

Fra Juníper Serra.

Juníper Serra (24 de novembre de 1713 - 28 d'agost de 1784) fou un frare Franciscà mallorquí que fundà la missió de l'Alta Califòrnia.

[edita] Biografia

Nascut a Petra, Mallorca el 24 de novembre de 1713, va ser batejat a l'Església Parroquial de la localitat com a Miquel Josep Serra i Ferrer.

La seva família era d'orígen humil i va haver de fer notables esforços econòmics per poder-li assegurar una bona educació al Convent de Sant Bernadí de Petra primer i al de Sant Francesc de Palma després, on fou ordenat frare Franciscà el 15 de setembre de 1731, amb setze anys d'edat. Fou en aquell moment quan es canvià de nom i passà a anomenar-se Juníper en honor a Sant Juníper, seguidor de Sant Francesc d'Assís. Els anys següents es dedicà a l'estudi i l'ensenyament de la filosofia i les humanitats al Convent de Sant Francesc de Palma i a l'Estudi General Lul·lià. També fou en aquesta època quan es doctorà en teologia i filosofia a l'Estudi General, on de 1743 a 1749 ocupà la càtedra de filosofia.

El 13 d'abril de 1749 abandonà Mallorca rumb a les possessions espanyoles a Amèrica, fent escala a Màlaga i Cadis, per tal d'ensenyar filosofia a la Ciutat de Mèxic i Veracruz. Fou precisament en un dels viatges que va fer entre les dues ciutats on es va lesionar una cama, molèstia que el va acompanyar tota la seva vida. Segons el que tenim documentat avui dia, fou una llarga travessia de 99 dies amb molts incidents, ja que es va fer durant la temporada d'huracans a les Antilles. Un cop arribat a Nova Espanya, fou enviat a Santiago Xalpán, a Sierra Gorda, al nord de Querétaro, on ensenyà als habitants d'aquelles contrades tècniques d'agricultura durant vuit anys. Igualment, també fundà camps de treball per a nadius, on els ensenyava a teixir i s'interessà per la llengua materna dels amerindis nadius, per tal que poder-los impartir la catequesi i l'eucaristia en una llengua que entenguessin. Més tard, tenia previst anar al territori dels indis Apatxes, però la mort del virrei de Nova Espanya va interrompre els seus plans, retirant-se a Ciutat de Mèxic per uns anys.

L'expulsió de l'ordre dels Jesuïtes d'Amèrica pel rei Carles III ocasionà un gran canvi de plans als Franciscans en general i a Juníper Serra en particular. El virrei de Nova Espanya es va veure obligat a encomenar als Franciscans el control i manteniment de les missions que els Jesuïtes tenien fins aleshores a la Baixa Califòrnia i començar la colonització de l'Alta Califòrnia, al nord. D'aquesta manera es va organitzar una expedició de la qual el governador militar Gaspar Portolà era el cap militar, mentre de Juníper Serra es feia càrrec de les tasques d'evangelització. La missió va partir del port de San Blas, a la costa del Pacífic de la Baixa Califòrnia el 1769 i va fer una petita escala a la missió de Nuestra Señora de Loreto. Juníper va anar amb l'expedició terrestre duent el bestiar, mentre que els soldats viatjaven per mar amb la nau San Carlos. La primera missió fou fundada a l'anomenada Frontera de la Gentilitat, que separava els americans cristianitzats dels que encara eren considerats com a salvatges, i fou anomenada San Fernando Rey de España de Vellicatá. Aquesta fou l'única missió fundada a la Baixa Califòrnia pels Franciscans. Així, els Franciscans i el rei s'uniren per treure'n benefit mutu, uns per evangelitzar l'Amèrica del Nord i els altres per consolidar les seves possessions al Nou Món.

Després de grans pèrdues de l'expedició, s'aconseguí arribà a l'actual Estat nord-americà de Califòrnia, on la primera missió fundada fou San Diego de Alcalá, actual San Diego. Inmediatament començà la conversió dels amerindis que habitaven aquelles terres al cristianisme.

En els tretze anys que va durar l'expedició, Juníper Serra fundà vint-i-una missions més en la gran extensió de terreny compresa entre la Frontera de la Gentilitat i la badia de San Francisco, d'entre les quals destaquem:

San Carlos Borromeo de Carmelo (actual Carmel), el 1770.
San Antonio de Padua (actual Jolon), el 1771.
San Gabriel Arcángel (actual San Gabriel), el 1771.
San Luis Obispo de Tolosa (actual San Luis Obispo), el 1772.
San Francisco de Asís (actual San Francisco), el 1776.
San Juan Capistrano el 1776.
Santa Clara de Asís (actual Santa Clara) el 1777.
San Buenaventura (actual Ventura) el 1782.
Presidio de Santa Bárbara el 1782.
San Carlos de Monterrey.

En l'establiment de les missions es seguia el mateix procediment utilitzat a la Sierra Gorda: es construïa una capella, una sèrie de cabanes pels religiosos i un petit campament militar per a la protecció davant possibles atacs indígenes. Els amerindis, atrets per la curiositat, s'hi acostaven i eren convidats a quedar-s'hi, on aprenien tècniques de agricultura, ramaderia, ferreria, fusteria, teixit, cuina, etc.

El 1773 aconseguí que el virrei de Nova Espanya, Antonio María de Bucareli y Ursúa, destituís el governador de Nova Califòrnia, Pere Fages, amb qui tenia grans desavinències, i l'autoritzàs a seguir amb l'evangelització de l'Alta Califòrnia. Tanmateix, l'any següent, el virrei Felipe de Neve li revocà els drets que aconseguí, fet que causà una gran polèmica en el si de l'administració colonial. Malgrat tot, sabem que va continuar batejant i confirmant amerindis a les missions de San Carlos Borrromeo de Carmelo i a la de San Francisco de Asís fins a la seva mort, ocorreguda el 1784 a la missió de Carmelo, on fou enterrat.

[edita] Llegat i veneració

Fou beatificat pel papa Joan Pau II el 25 de setembre de 1988, iniciant-se així el camí a la canonització. Aquest fet ha estat molt polèmic entre la comunitat ameríndia que encara avui en dia sobreviu als EUA.

La capella de la missió de San Juan Capistrano es creu que és l'edifici més antic en avui en dia es conserva a Califòrnia. També es creu que és l'única Església que es conserva on Juníper Serra va fer missa.

Una estàtua seva representa l'estat de Califòrnia la passadís principal de la sala de les estàtues del Capitoli dels Estats Units d'Amèrica, a Washington DC. Val a dir que cada estat només té dret a proposar dos personatges per a que el representin. Igualment una escultura que representa el frare mallorquí presideix el Golden Gate Park de San Francisco.

El 1884 la legislatura de Califòrnia declarà el 29 d'agost d'aquell any festiu a tot l'estat en celebració del centenari de la seva mort. Algunes de les seves obres, com el Diario i la Representación s'han conservat fins avui en dia i han estat publicades.

D'aquesta manera, l'expedició de Fra Juníper Serra, malgrat els mitjans insuficients, deixà una empremta inesborrable a Califòrnia, ja que, a més, que crear missions a partir de les quals anys més tard neixerien grans ciutats com ara San Diego i San Francisco, féu arribar l'agricultura a la regió, actualment un dels principals motors econòmics californians i s'aconseguí treure de l'enderrariment tecnològic al que estava l'Alta Califòrnia respecte a la Baixa, ja que hem de pensar que els habitants de l'Alta Califòrnia en els temps de Juníper Serra només s'alimentaven de fruits i no coneixien els vestits, pel que es protegien del fred cobrint-se de fang.