Amèrica
De Viquipèdia
 |
Per a més informació sobre els diversos usos del terme "Amèrica", vegeu Amèrica (terminologia) |
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra. Limita al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, a l'est amb l'Atlàntic i a l'oest amb el Pacífic. A l'extrem nord-oest, l'estret de Bering la separa d'Àsia. L'Amèrica del Nord i Central està separada de l'Amèrica del Sud per l'istme de Panamà.
Taula de continguts |
[edita] Origen del nom
El document més antic que utilitza el nom d'Amèrica per referir-se al continent és del 1507. Apareix en un globus i un mapa creat pel cartògraf Martin Waldseemüller a Saint-Dié-des-Vosges. En un llibre que els acompanyava, anomenat Cosmographie Introductio, explica que el nom és un derivat de la versió llatinitzada de l'explorador Amerigo Vespucci, Americus Vespucius, en la seva forma femenina, atès que tots els altres continents coneguts tenien noms llatins femenins. El paper de Vespucci en aquest afer, així com la seva activitat com a exploradors, són imprecisos i probablement siguin llegendes. Algunes fonts indiquen que no tenia coneixement de l'ús estès del seu nom per referir-se al continent. D'altres diuen que ell mateix va promulgar una història sobre un viatge secret cap a l'oest i que va albirar terra el 1491, un any abans que Cristòfor Colom. Si realment va fer aquestes declaracions, podrien haver tingut un efecte contrari, i només haurien perllongat el debat de si les "Índies" eren un nou continent o només una extensió de l'Àsia.
No obstant, com assenyala el Dr. Basil Cottle (1967), els nous països i per extensió continents mai eren anomenats amb el nom d'una persona, sinó amb el cognom (amb l'excepció d'algunes regions que van rebre el nom d'un monarca o d'un príncep o princesa, com les colònies americanes de Carolina i Virgínia). Per tant, Amèrica hauria d'haver-se anomenat Vespuccia realment es volia batejar el continent en honor a l'explorador italià. Cristòfor Colom, l'explorador renaixentista que hauria "descobert" les terres, havia mort el 1506 (amb la creença que havia descobert i colonitzat una regió de l'Àsia) no podia protestar en contra de la decisió de Waldseemüller.
Altres teories alternatives sobre l'origen del nom han estat proposades, però cap ha estat acceptada universalment. Una d'aquestes alternatives, proposada per Jules Marcou el 1875 i utilitzada pel novel·lista Jan Carew, suggereix que el nom d'Amèrica es deriva del districte d'Amerrique de Nicaragua. Aquest districte, ric en or, va ser, suposadament, visitat per Vespucci i Colom per a qui el nom es convertiria en sinònim d'or. D'acord a Marcou, Vespucci va seleccionar aquest nom per referir-se al Nou Món i fins i tot canviaria el seu propi nom d'Alberigo a Amerigo per reflectir la importància del seu descobriment.
Una altra teoria, proposada per un antiquari i naturalista de Bristol, Alfred Hudd el 1908 suggereix que el nom es deriva del gal·lès Richard Amerike (Ameryk o ap Meryk, literalment "fill de Meryk" o "Maurici") un mercader de Bristol que es creu va finançar el viatge de John Cabot que descobriria Terranova el 1497, nom que s'ha trobat en alguns documents de l'Abadia de Westminster fa poques dècades. Suposadament, els pescadors de Bristol havien visitat, en diverses ocasions, les costes de Nord-Amèrica almenys un segle abans que Cristòfor Colom hi arribés i els mapes de Waldseemüller incorporarien aquesta informació. La teoria manté que una variant del nom d'Amerike va aparèixer en un mapa anglès antic (del qual no ha sobreviscut cap còpia) i que seria la veritable inspiració de Waldseemüller.
[edita] Ús del nom i del gentilici
En moltes llengües i en diverses regions del món, Amèrica (substantiu singular) és el nom més utilitzat per referir-se als Estats Units d'Amèrica, i alhora el continent, la qual cosa genera confusió. No obstant, les Amèriques (en plural) només es refereix al continent, encara que el seu ús no s'ha estès. De la mateixa manera, els ciutadans dels Estats Units d'Amèrica es refereixen a la seva nació com a "Amèrica" i a ells mateixos com a "americans", encara que a altres països del continent aquest usatge es veu amb ressentiment, i prefereixen que s'utilitzi el gentilici "estatunidenc", atès que es consideren "americans" també, així com els residents d'Europa són "europeus". A la majoria dels països sud-americans, i en menor grau a Centreamèrica i Mèxic, s'utilitza el gentilici "nord-americà" per referir-se als estatunidencs, encara que els mexicans i els canadencs prefereixen no utilitzar-lo atès que ambdós països formen part del subcontinent de Nord-Amèrica i es consideren, per tant, nord-americans.
[edita] Geografia
El continent americà té un litoral molt accidentat al nord, amb multitud d'illes de gran extensió, com Grenlàndia (la més gran del món si descomptem l'illa continent d'Austràlia), Baffin, Victòria, Ellesmere, Terranova. A l'Amèrica del Nord i el començament de l'Amèrica Central s'obre el golf de Mèxic, on hi trobem l'arxipèlag de les Antilles, on destaquen Cuba, la Hispaniola, les Bahames, Jamaica i Puerto Rico. A l'Amèrica del Sud només són destacables la Terra del Foc, les illes Malvines i les Galápagos.
Orogràficament, el més rellevant és la serralada dels Andes, que corre paral·lela a la costa sud-americana del Pacífic, amb cims com l'Aconcagua, amb vora 7.000 metres d'altitud, i l'Ojos del Salado, les màximes altures del continent. La serralada del Pacífic s'estén per l'Amèrica de Nord, a Mèxic amb la Sierra Madre i als Estats Units i el Canadà amb les Muntanyes Rocalloses; a la façana atlàntica de Nord-Amèrica s'alcen els Apalatxes.
L'Amazones, el riu més llarg d'Amèrica, és també el més cabalós del món; altres rius d'importància són el Paranà i el seu afluent Paraguai, també a Sud-amèrica, i el Mississipí-Missouri, a l'Amèrica del Nord. També a la part nord trobem els cinc grans llacs del continent: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario, a part d'altres grans llacs com el Winnipeg, el Gran Llac dels Óssos i el Gran Llac dels Esclaus. A l'Amèrica Central i del Sud són remarcables el llac Nicaragua, el Maracaibo i el Titicaca.
[edita] Història
- Article principal: Història d'Amèrica
Els descobriments arqueològics han establert la presència de la cultura Clovis a Amèrica al voltant del 10.000 aC,[1], encara que algunes teories suggereixen que els primers humans van arribar al continent des del 40.000 aC. A la regió de Mesoamèrica i a Sud-Amèrica es van desenvolupar avançades civilitzacions precolombines com els olmeques, maies, asteques i els inques.
Els inuit van immigrar a l'Àrtic al voltant del 1000 dC.[2] Possiblement durant la mateixa època hi van arribar els víkings, a Grenlàndia (el 982), i a Vinland poc després.[3] Els víkings es van retirar ràpidament de Vinland i van abandonar fins i tot Grenlàndia el 1500.[4]
La immigració europea a gran escala va començar poc després dels viatges de Cristòfor Colom el 1492. Les noves malalties portades pels europeus i africans van matar la majoria dels habitants d'Amèrica. Els primers immigrants hi van arribar com a part d'un procés de colonització promoguda per les potències europees. Altres onades d'immigració incloïen persones que fugien de la persecució religiosa o a la recerca de millors oportunitats econòmiques. Els africans hi van arribar com a esclaus o servents.
El 1776, tretze colònies britàniques van declarar la independència, convertint-se en la primera república democràtica moderna del món. Durant les primeres dues dècades del segle XIX, la majoria de les colònies portugueses i espanyoles també van declarar la independència. La immigració europea va continuar a gran escala, principalment als Estats Units, el Brasil, l'Uruguai i l'Argentina.
[edita] Divisió geogràfica i política
Amèrica està dividida tradicionalment en tres subcontinents: Amèrica del Nord, Amèrica Central (inclou les illes del Carib), i Amèrica del Sud. Altres consideren que en realitat són dos continents, Amèrica del Nord (amb Centreamèrica i el Carib) i Amèrica del Sud. Els següents països són els estats independents del continent americà:
[edita] Divisió política subcontinental
[edita] Amèrica del Nord
[edita] Amèrica Central i el Carib
- Antigua i Barbuda
- les Bahames
- Barbados
- Belize
- Costa Rica
- Cuba
- Dominica
- El Salvador
- Guatemala
- Grenada
- Haití
- Hondures
- Jamaica
- Nicaragua
- Panamà
- Puerto Rico
- la República Dominicana
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago
[edita] Amèrica del Sud
- l'Argentina
- Bolívia
- el Brasil
- Colòmbia
- l'Equador
- Guyana
- el Paraguai
- el Perú
- Surinam
- l'Uruguai
- Veneçuela
- Xile
[edita] Regions geogràfiques
Geogràficament, el subcontinent nord-americà queda limitat per la placa tectònica de Nord-Amèrica, encara que aquesta exclou l'alta i la baixa Califòrnia i algunes regions de l'oest de Mèxic. Geofísicament, el subcontinent de Centreamèrica comença a partir de l'istme de Tehuantepec, la qual cosa posa el 12% del territori mexicà en aquest subcontinent, incloent-hi la península de Yucatán. Fisiogràficament (o topològicament) el Eix Volcànic Transversal sovint es considera la frontera entre Nord-Amèrica i Sud-Amèrica. No obstant, geopolíticament, Mèxic es considera un país de l'Amèrica del Nord, i les fronteres amb Belize i Guatemala marquen la frontera de la regió. Geofísicament, Centreamèrica s'estén des de l'istme de Tehuantepec fins a l'istme de Panamà. Considerant les plaques tectòniques, tant l'Amèrica Central com el Carib es troben sobre la mateixa placa. La frontera entre el Panamà i Colòmbia marca el límit geopolític entre aquesta regió i Sud-Amèrica, que s'estén fins a la Patagònia argentina i xilena.
[edita] Regions culturals
Culturalment, Amèrica sovint es divideix en tres regions:
- l'Angloamèrica, que agrupa els Estats Units i el Canadà;
- Llatinoamèrica, que agrupa tots els països al sud dels Estats Units de parla castellana o portuguesa segons algunes versions, i inclou els països de parla francesa segons altres versions;
- el Carib, que agrupa totes les illes de la mar Carib i Belize.
Altres regions són:
- Hispanoamèrica, que agrupa tots els països de parla castellana d'Amèrica (encara que sovint la definició inclou Espanya);
- Iberoamèrica, que agrupa tots els països que abans eren colònies d'Espanya o Portugal, (encara que sovint la definició els inclou també).
[edita] Llengües
| Llengua | Parlants |
| Castellà | 360 milions |
| Anglès | 325 milions |
| Portuguès | 185 milions |
| Francès | 12 milions |
| Quítxua | 10 milions |
| Crioll haitià | 7,8 milions |
| Guaraní | 6 milions |
| Aimara | 2,2 milions |
A Amèrica es parlen moltes llengües, algunes d'origen europeu i asiàtic i d'altres autòctones, així com barreges de diversos idiomes i llengües criolles. Les llengües dominants, però, són l'anglès, el francès, el castellà i el portuguès, totes aquestes oficials en alguns dels estats independents del continent. El neerlandès és oficial al Surinam, i el danès i el kalaallisut a Grenlàndia. A més, són cooficials el quítxua al Perú i Bolívia, l'aimara a Bolívia, i el guaraní al Paraguai i a la província argentina de Corrientes. Gaudeixen de reconeixement, encara que no pas d'oficialitat, diverses llengües ameríndies a Mèxic, Colòmbia, l'Equador i Veneçuela. Atès el fenomen migratori mundial cap als Estats Units, en aquest país s'hi parlen més de 300 llengües. Això no obstant, només hi gaudeixen de cooficialitat el francès (a Louisiana) i el castellà (a Nou Mèxic). A Haití el crioll haitià és oficial, i el papiamento ho és a les Antilles Neerlandeses.
[edita] Economia
El continent està dividit en tres blocs comercials principals:
- NAFTA, bloc comercial de Nord-Amèrica
- Comunitat Andina de Nacions, bloc comercial sud-americà
- Mercosur, bloc comercial sud-americà
Alguns polítics i economistes han proposat la creació d'un sol bloc comercial a Amèrica entre tots els països, excepte Cuba, anomenat Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA), mentre que d'altres han proposat l'Alternativa Bolivariana de les Amèriques.
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ New Perspectives on the Clovis vs. Pre-Clovis Controversy
- ↑ Canadian Inuit History
- ↑ title = Vinland, Canaduan Museum of Civilization
- ↑ The Norse settlers in Greenland - A short history
|
|
 |
|---|---|
 Canadà |  Estats Units |  Mèxic |
|
Dependències:  Bermudes | .svg/20px-Flag_of_Greenland_(bordered).svg.png){kind=small} Grenlàndia |  Saint-Pierre i Miquelon |
|
|
|
 |
|---|---|
 Belize |  Costa Rica |  El Salvador |  Guatemala | Hondures | Nicaragua |  Panamà |
|
| Països del Carib |  |
 Antigua i Barbuda | Bahames |  Barbados |  Cuba |  Dominica |  Grenada |  Haití Jamaica |  República Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines | Trinitat i Tobago
|
|
Dependències:  Anguilla |.svg/20px-Flag_of_the_Netherlands_Antilles_(bordered).svg.png){kind=small} Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos Illes Verges Britàniques| Illes Verges Nord-americanes |.svg/20px-Flag_of_Guadeloupe_(local).svg.png){kind=small} Guadeloupe | .svg/20px-Flag_of_Navassa_Island_(local).svg.png){kind=small} Illa Navassa | Martinica |  Montserrat | Puerto Rico |
|
|
 |
|---|---|
 Argentina  Bolívia  Brasil  Colòmbia  Equador  Guyana  Paraguai  Perú  Surinam
|
|
Dependències:  Illes Malvines |  Guaiana Francesa |
|
.svg/20px-Flag_of_Chile_(bordered).svg.png){kind=small}
|
|
