Am??rica
De Viquip??dia
 |
Per a m??s informaci?? sobre els diversos usos del terme "Am??rica", vegeu Am??rica (terminologia) |
Am??rica, tamb?? anomenat el Nou M??n, ??s un dels continents de la Terra. Limita al nord amb l'oce?? Glacial ??rtic, a l'est amb l'Atl??ntic i a l'oest amb el Pac??fic. A l'extrem nord-oest, l'estret de Bering la separa d'??sia. L'Am??rica del Nord i Central est?? separada de l'Am??rica del Sud per l'istme de Panam??.
Taula de continguts |
[edita] Origen del nom
El document m??s antic que utilitza el nom d'Am??rica per referir-se al continent ??s del 1507. Apareix en un globus i un mapa creat pel cart??graf Martin Waldseem??ller a Saint-Di??-des-Vosges. En un llibre que els acompanyava, anomenat Cosmographie Introductio, explica que el nom ??s un derivat de la versi?? llatinitzada de l'explorador Amerigo Vespucci, Americus Vespucius, en la seva forma femenina, at??s que tots els altres continents coneguts tenien noms llatins femenins. El paper de Vespucci en aquest afer, aix?? com la seva activitat com a exploradors, s??n imprecisos i probablement siguin llegendes. Algunes fonts indiquen que no tenia coneixement de l'??s est??s del seu nom per referir-se al continent. D'altres diuen que ell mateix va promulgar una hist??ria sobre un viatge secret cap a l'oest i que va albirar terra el 1491, un any abans que Crist??for Colom. Si realment va fer aquestes declaracions, podrien haver tingut un efecte contrari, i nom??s haurien perllongat el debat de si les "??ndies" eren un nou continent o nom??s una extensi?? de l'??sia.
No obstant, com assenyala el Dr. Basil Cottle (1967), els nous pa??sos i per extensi?? continents mai eren anomenats amb el nom d'una persona, sin?? amb el cognom (amb l'excepci?? d'algunes regions que van rebre el nom d'un monarca o d'un pr??ncep o princesa, com les col??nies americanes de Carolina i Virg??nia). Per tant, Am??rica hauria d'haver-se anomenat Vespuccia realment es volia batejar el continent en honor a l'explorador itali??. Crist??for Colom, l'explorador renaixentista que hauria "descobert" les terres, havia mort el 1506 (amb la creen??a que havia descobert i colonitzat una regi?? de l'??sia) no podia protestar en contra de la decisi?? de Waldseem??ller.
Altres teories alternatives sobre l'origen del nom han estat proposades, per?? cap ha estat acceptada universalment. Una d'aquestes alternatives, proposada per Jules Marcou el 1875 i utilitzada pel novel??lista Jan Carew, suggereix que el nom d'Am??rica es deriva del districte d'Amerrique de Nicaragua. Aquest districte, ric en or, va ser, suposadament, visitat per Vespucci i Colom per a qui el nom es convertiria en sin??nim d'or. D'acord a Marcou, Vespucci va seleccionar aquest nom per referir-se al Nou M??n i fins i tot canviaria el seu propi nom d'Alberigo a Amerigo per reflectir la import??ncia del seu descobriment.
Una altra teoria, proposada per un antiquari i naturalista de Bristol, Alfred Hudd el 1908 suggereix que el nom es deriva del gal??l??s Richard Amerike (Ameryk o ap Meryk, literalment "fill de Meryk" o "Maurici") un mercader de Bristol que es creu va finan??ar el viatge de John Cabot que descobriria Terranova el 1497, nom que s'ha trobat en alguns documents de l'Abadia de Westminster fa poques d??cades. Suposadament, els pescadors de Bristol havien visitat, en diverses ocasions, les costes de Nord-Am??rica almenys un segle abans que Crist??for Colom hi arrib??s i els mapes de Waldseem??ller incorporarien aquesta informaci??. La teoria mant?? que una variant del nom d'Amerike va apar??ixer en un mapa angl??s antic (del qual no ha sobreviscut cap c??pia) i que seria la veritable inspiraci?? de Waldseem??ller.
[edita] ??s del nom i del gentilici
En moltes lleng??es i en diverses regions del m??n, Am??rica (substantiu singular) ??s el nom m??s utilitzat per referir-se als Estats Units d'Am??rica, i alhora el continent, la qual cosa genera confusi??. No obstant, les Am??riques (en plural) nom??s es refereix al continent, encara que el seu ??s no s'ha est??s. De la mateixa manera, els ciutadans dels Estats Units d'Am??rica es refereixen a la seva naci?? com a "Am??rica" i a ells mateixos com a "americans", encara que a altres pa??sos del continent aquest usatge es veu amb ressentiment, i prefereixen que s'utilitzi el gentilici "estatunidenc", at??s que es consideren "americans" tamb??, aix?? com els residents d'Europa s??n "europeus". A la majoria dels pa??sos sud-americans, i en menor grau a Centream??rica i M??xic, s'utilitza el gentilici "nord-americ??" per referir-se als estatunidencs, encara que els mexicans i els canadencs prefereixen no utilitzar-lo at??s que ambd??s pa??sos formen part del subcontinent de Nord-Am??rica i es consideren, per tant, nord-americans.
[edita] Geografia
El continent americ?? t?? un litoral molt accidentat al nord, amb multitud d'illes de gran extensi??, com Grenl??ndia (la m??s gran del m??n si descomptem l'illa continent d'Austr??lia), Baffin, Vict??ria, Ellesmere, Terranova. A l'Am??rica del Nord i el comen??ament de l'Am??rica Central s'obre el golf de M??xic, on hi trobem l'arxip??lag de les Antilles, on destaquen Cuba, la Hispaniola, les Bahames, Jamaica i Puerto Rico. A l'Am??rica del Sud nom??s s??n destacables la Terra del Foc, les illes Malvines i les Gal??pagos.
Orogr??ficament, el m??s rellevant ??s la serralada dels Andes, que corre paral??lela a la costa sud-americana del Pac??fic, amb cims com l'Aconcagua, amb vora 7.000 metres d'altitud, i l'Ojos del Salado, les m??ximes altures del continent. La serralada del Pac??fic s'est??n per l'Am??rica de Nord, a M??xic amb la Sierra Madre i als Estats Units i el Canad?? amb les Muntanyes Rocalloses; a la fa??ana atl??ntica de Nord-Am??rica s'alcen els Apalatxes.
L'Amazones, el riu m??s llarg d'Am??rica, ??s tamb?? el m??s cabal??s del m??n; altres rius d'import??ncia s??n el Paran?? i el seu afluent Paraguai, tamb?? a Sud-am??rica, i el Mississip??-Missouri, a l'Am??rica del Nord. Tamb?? a la part nord trobem els cinc grans llacs del continent: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario, a part d'altres grans llacs com el Winnipeg, el Gran Llac dels ??ssos i el Gran Llac dels Esclaus. A l'Am??rica Central i del Sud s??n remarcables el llac Nicaragua, el Maracaibo i el Titicaca.
[edita] Hist??ria
- Article principal: Hist??ria d'Am??rica
Els descobriments arqueol??gics han establert la pres??ncia de la cultura Clovis a Am??rica al voltant del 10.000 aC,[1], encara que algunes teories suggereixen que els primers humans van arribar al continent des del 40.000 aC. A la regi?? de Mesoam??rica i a Sud-Am??rica es van desenvolupar avan??ades civilitzacions precolombines com els olmeques, maies, asteques i els inques.
Els inuit van immigrar a l'??rtic al voltant del 1000 dC.[2] Possiblement durant la mateixa ??poca hi van arribar els v??kings, a Grenl??ndia (el 982), i a Vinland poc despr??s.[3] Els v??kings es van retirar r??pidament de Vinland i van abandonar fins i tot Grenl??ndia el 1500.[4]
La immigraci?? europea a gran escala va comen??ar poc despr??s dels viatges de Crist??for Colom el 1492. Les noves malalties portades pels europeus i africans van matar la majoria dels habitants d'Am??rica. Els primers immigrants hi van arribar com a part d'un proc??s de colonitzaci?? promoguda per les pot??ncies europees. Altres onades d'immigraci?? inclo??en persones que fugien de la persecuci?? religiosa o a la recerca de millors oportunitats econ??miques. Els africans hi van arribar com a esclaus o servents.
El 1776, tretze col??nies brit??niques van declarar la independ??ncia, convertint-se en la primera rep??blica democr??tica moderna del m??n. Durant les primeres dues d??cades del segle XIX, la majoria de les col??nies portugueses i espanyoles tamb?? van declarar la independ??ncia. La immigraci?? europea va continuar a gran escala, principalment als Estats Units, el Brasil, l'Uruguai i l'Argentina.
[edita] Divisi?? geogr??fica i pol??tica
Am??rica est?? dividida tradicionalment en tres subcontinents: Am??rica del Nord, Am??rica Central (inclou les illes del Carib), i Am??rica del Sud. Altres consideren que en realitat s??n dos continents, Am??rica del Nord (amb Centream??rica i el Carib) i Am??rica del Sud. Els seg??ents pa??sos s??n els estats independents del continent americ??:
[edita] Divisi?? pol??tica subcontinental
[edita] Am??rica del Nord
[edita] Am??rica Central i el Carib
- Antigua i Barbuda
- les Bahames
- Barbados
- Belize
- Costa Rica
- Cuba
- Dominica
- El Salvador
- Guatemala
- Grenada
- Hait??
- Hondures
- Jamaica
- Nicaragua
- Panam??
- Puerto Rico
- la Rep??blica Dominicana
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago
[edita] Am??rica del Sud
- l'Argentina
- Bol??via
- el Brasil
- Col??mbia
- l'Equador
- Guyana
- el Paraguai
- el Per??
- Surinam
- l'Uruguai
- Vene??uela
- Xile
[edita] Regions geogr??fiques
Geogr??ficament, el subcontinent nord-americ?? queda limitat per la placa tect??nica de Nord-Am??rica, encara que aquesta exclou l'alta i la baixa Calif??rnia i algunes regions de l'oest de M??xic. Geof??sicament, el subcontinent de Centream??rica comen??a a partir de l'istme de Tehuantepec, la qual cosa posa el 12% del territori mexic?? en aquest subcontinent, incloent-hi la pen??nsula de Yucat??n. Fisiogr??ficament (o topol??gicament) el Eix Volc??nic Transversal sovint es considera la frontera entre Nord-Am??rica i Sud-Am??rica. No obstant, geopol??ticament, M??xic es considera un pa??s de l'Am??rica del Nord, i les fronteres amb Belize i Guatemala marquen la frontera de la regi??. Geof??sicament, Centream??rica s'est??n des de l'istme de Tehuantepec fins a l'istme de Panam??. Considerant les plaques tect??niques, tant l'Am??rica Central com el Carib es troben sobre la mateixa placa. La frontera entre el Panam?? i Col??mbia marca el l??mit geopol??tic entre aquesta regi?? i Sud-Am??rica, que s'est??n fins a la Patag??nia argentina i xilena.
[edita] Regions culturals
Culturalment, Am??rica sovint es divideix en tres regions:
- l'Angloam??rica, que agrupa els Estats Units i el Canad??;
- Llatinoam??rica, que agrupa tots els pa??sos al sud dels Estats Units de parla castellana o portuguesa segons algunes versions, i inclou els pa??sos de parla francesa segons altres versions;
- el Carib, que agrupa totes les illes de la mar Carib i Belize.
Altres regions s??n:
- Hispanoam??rica, que agrupa tots els pa??sos de parla castellana d'Am??rica (encara que sovint la definici?? inclou Espanya);
- Iberoam??rica, que agrupa tots els pa??sos que abans eren col??nies d'Espanya o Portugal, (encara que sovint la definici?? els inclou tamb??).
[edita] Lleng??es
| Llengua | Parlants |
| Castell?? | 360 milions |
| Angl??s | 325 milions |
| Portugu??s | 185 milions |
| Franc??s | 12 milions |
| Qu??txua | 10 milions |
| Crioll haiti?? | 7,8 milions |
| Guaran?? | 6 milions |
| Aimara | 2,2 milions |
A Am??rica es parlen moltes lleng??es, algunes d'origen europeu i asi??tic i d'altres aut??ctones, aix?? com barreges de diversos idiomes i lleng??es criolles. Les lleng??es dominants, per??, s??n l'angl??s, el franc??s, el castell?? i el portugu??s, totes aquestes oficials en alguns dels estats independents del continent. El neerland??s ??s oficial al Surinam, i el dan??s i el kalaallisut a Grenl??ndia. A m??s, s??n cooficials el qu??txua al Per?? i Bol??via, l'aimara a Bol??via, i el guaran?? al Paraguai i a la prov??ncia argentina de Corrientes. Gaudeixen de reconeixement, encara que no pas d'oficialitat, diverses lleng??es amer??ndies a M??xic, Col??mbia, l'Equador i Vene??uela. At??s el fenomen migratori mundial cap als Estats Units, en aquest pa??s s'hi parlen m??s de 300 lleng??es. Aix?? no obstant, nom??s hi gaudeixen de cooficialitat el franc??s (a Louisiana) i el castell?? (a Nou M??xic). A Hait?? el crioll haiti?? ??s oficial, i el papiamento ho ??s a les Antilles Neerlandeses.
[edita] Economia
El continent est?? dividit en tres blocs comercials principals:
- NAFTA, bloc comercial de Nord-Am??rica
- Comunitat Andina de Nacions, bloc comercial sud-americ??
- Mercosur, bloc comercial sud-americ??
Alguns pol??tics i economistes han proposat la creaci?? d'un sol bloc comercial a Am??rica entre tots els pa??sos, excepte Cuba, anomenat ??rea de Lliure Comer?? de les Am??riques (ALCA), mentre que d'altres han proposat l'Alternativa Bolivariana de les Am??riques.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Refer??ncies
- ??? New Perspectives on the Clovis vs. Pre-Clovis Controversy
- ??? Canadian Inuit History
- ??? title = Vinland, Canaduan Museum of Civilization
- ??? The Norse settlers in Greenland - A short history
|
|
 |
|---|---|
 Canad?? |  Estats Units |  M??xic |
|
Depend??ncies:  Bermudes | .svg/20px-Flag_of_Greenland_(bordered).svg.png){kind=small} Grenl??ndia |  Saint-Pierre i Miquelon |
|
|
|
 |
|---|---|
 Belize |  Costa Rica |  El Salvador |  Guatemala | Hondures | Nicaragua |  Panam?? |
|
| Pa??sos del Carib |  |
 Antigua i Barbuda | Bahames |  Barbados |  Cuba |  Dominica |  Grenada |  Hait?? Jamaica |  Rep??blica Dominicana | Saint Kitts i Nevis | Saint Lucia | Saint Vincent i les Grenadines | Trinitat i Tobago
|
|
Depend??ncies:  Anguilla |.svg/20px-Flag_of_the_Netherlands_Antilles_(bordered).svg.png){kind=small} Antilles Neerlandeses | Aruba | Illes Caiman | Illes Turks i Caicos Illes Verges Brit??niques| Illes Verges Nord-americanes |.svg/20px-Flag_of_Guadeloupe_(local).svg.png){kind=small} Guadeloupe | .svg/20px-Flag_of_Navassa_Island_(local).svg.png){kind=small} Illa Navassa | Martinica |  Montserrat | Puerto Rico |
|
|
 |
|---|---|
 Argentina  Bol??via  Brasil  Col??mbia  Equador  Guyana  Paraguai  Per??  Surinam
|
|
Depend??ncies:  Illes Malvines |  Guaiana Francesa |
|
.svg/20px-Flag_of_Chile_(bordered).svg.png){kind=small}
|
|||||||||||||||
