Novel·la
De Viquipèdia
La novel·la és un text de narrativa relativament extens on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació i un narrador. Poden aparèixer descripcions i diàlegs per embellir, aclarir o fer més amena l'acció. El gènere com a tal sorgeix a l'Edat Moderna.
El mot novel·la és un manlleu de l'italià novella (nova, novella). Tanmateix, l'italià novella designa una narració curta, una mica més llarga o complexa que un conte o relat, el que se sol anomenar en català novel·la curta. En italià, com en altres llengües es diferencia novella de romanzo (la novel·la catalana), diferència paral·lela a la del francès nouvelle/roman.
Taula de continguts |
[edita] Elements de la novel·la
Tot i que segons l'època o el subgènere poden variar, hi ha una sèrie d'elements comuns en les novel·les.
- Personatges: Hi ha un protagonista que centra la mirada de l'autor. Pot tenir un antagonista que li impedeixi realitzar les accions que té encomanades, a més d'una sèrie de personatges secundaris amb trames paral·leles o no
- Situació: l'acció se situa en un espai i un temps determinat (tot i que puguin ser de fantasia) que ajuden a atorgar versemblança i que són descrits directament o a través de les accions dels personatges
- Narrador: hi ha una veu narrativa que pot estar en primera persona (si és un personatge de la història) o en tercera persona (si és extern) i que pot ser objectiu o no respecte el que narra. En narratologia s'anomena focalització
- Temporalització: la història es pot narrar de manera lineal i cronològica o començar in medias res (al mig de l'acció) per tornar enrere i explicar el que va passar
- Destinatari: la novel·la pot tenir un destinatari explícit, com passa amb les epistolars, o dirigir-se al lector ideal, al qual pot apel·lar l'autor
- Estructura: la novel·la sol estructurar-se en diversos capítols (a vegades agrupats en parts o llibres) i aquests es divideixen en paràgrafs o seqüències narratives. Les més modernes, però, trenquen aquesta convenció
[edita] Història de la novel·la
[edita] Mon antic
Els orígens de la novel·la estan en altres gèneres narratius, des del text sumeri l'Epopeia de Gilgamesh, l'èpica amb la Ilíada i L'Odissea d'Homer, l'Eneida de Virgili; les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'època hel·lenística grega (habitualment conegudes com a novel·les gregues o novel·les bizantines), com ara Dafnis i Cloe de Longo de Lesbos i L'ase d'or d'Apuleu.
[edita] Edat mitjana
A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d'un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d'aventures curioses, que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes.
La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l'Edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant paròdic, exemplificat per l'obra de Cervantes, i el que és hereu dels herois de l'antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigències dels lectors.
[edita] Segle XVIII
Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.
[edita] Segle XIX
Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea).
[edita] Segle XX
Al segle XX s'ha posat en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia... També s'han multiplicat els subgèneres segons l'estil i la temàtica.
[edita] Algunes novel·les importants
- La plaça del diamant (1962) de Mercè Rodoreda
- Segle XI, en japonès - Genji Monogatari de Murasaki Shikibu
- 1353, en italià - Decameró, de Giovanni Boccaccio
- 1386-1400, en anglès - Els contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer
- 1490, en català - Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell
- Amadís de Gaula, de Garci Rodríguez de Montalvo
- Utopia, de Thomas More
- Gargantua i Pantagruel, de François Rabelais
- Lazarilo de Tormes (anònim)
- El Quixot, de Miguel de Cervantes
- Robinson Crusoe, de Daniel Defoe
- Clarissa, de Samuel Richardson
- Tristram Shandy, de Laurence Sterne
- El roig i el negre, d'Stendhal (Henri Beyle)
- Madame Bovary, de Gustave Flaubert
- Ulisses, de James Joyce
- Cent anys de solitud, de Gabriel García Márquez
