Fran??ois Rabelais
De Viquip??dia
Escriptor franc??s. Nascut cap el 1490 a Chinon i mort l'Abril de 1553 a Par??s. En la seva prosa domina la s??tira on es defensa la llibertat de pensament i un profund inter??s pel coneixement hum??. Rabelais ??s un dels m??s grans exponents de l'esperit de l'Humanisme en el Renaixement.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Nascut a la regi?? de Turena, fill d'un influent advocat, Rabelais va estudiar amb els Franciscans, que li van proporcionar una s??lida formaci?? escol??stica. Alguns dels seus condeixebles interessats i iniciats en els estudis human??stics el van animar a estudiar grec. En aquells moments, la Facultat de Teologia de Par??s, la Sorbona, es mostrava molt reaccion??ria amb el nou corrent humanista que emergia en escoles i universitats de tota Fran??a i ??s per aix?? que els franciscans van confiscar els llibres de grec a Rabelais. Aquest sent?? que la set de coneixement no era compatible amb la norma franciscana i decid?? abandonar-la. Per intervenci?? del bisbe de la di??cesi a la que pertanyia Rabelais, Jean du Bellay, va aconseguir un perm??s per ingressar a l'ordre dels Benedictins, germandat que era molt m??s oberta i tolerant amb els estudis humanistes.
El bisbe du Bellay se'l va quedar com a secretari personal i li f??u de preceptor; aix?? Rabelais va poder viatjar, estudiar tot all?? que l'interessava i freq??entar els cercles humanistes. Quan ja va completar tots els seus estudis, va deixar els h??bits benedictins i marx?? a Montpeller matriculant-se a l'Universitat on estudi?? Medicina, obtenint la titulaci?? de Batxiller cap el 1531. En el 1531 s'instal??l?? a Li?? on practic?? la Medicina fent de professor d'anatomia i de cap m??dic a l'hospital Pont-du-Rh??ne de la mateixa ciutat. Ja en aquesta ??poca havia tradu??t del grec i publicat un recull d'aforismes d'Hip??crates i tamb?? un almanac sat??ric sobre Astrologia. En aquest temps freq??ent?? els cercles m??s erudits de Li??.
El 1532 publica un llibre de cr??niques sobre el gegant Gargantua que t?? un gran ??xit. Rabelais public?? el mateix any una esp??cie de continuaci?? d'aquest llibre. Astutament amagat sota el pseud??nim Alcofribas Nasier (Anagrama del seu nom), per temen??a de la reacci?? de l'Esgl??sia vers el llibre, public?? Les horribles et esponventables faicz et prouesses du tr??s renomm?? Pantagruel, Roy des Dipsodes, filz du grand g??ant Gargantua, composez nouvement par Maistre Alcofribas Nasier que, tradu??t, seria: Els horribles i espantosos fets i proeses del molt c??lebre Pantagruel, Rei dels Dipsodes, fill del gran gegant Gargantua, reescrit pel Mestre Alcofribas Nasier. Aix??, Rabelais comen???? a difondre el seu missatge, el pantagruelisme, que defensava els nous corrents humanistes i menyspreava l'obscurantisme, la ignor??ncia i la censura intel??lectual. El llibre gaud?? d'un enorme ??xit i provoc?? que la Sorbona de Par??s el condemn??s a finals del mateix any de publicaci??. Mentrestant, Rabelais acompany?? a Roma a Jean du Bellay, que havia estat nomenat Cardenal pel Papa. En tornar del viatge public?? el segon volum dedicat als gegants Gargantua i Pantagruel, titulat La vie tr??s horrificque du grand Gargantua, p??re de Pantagruel, jadis compos??e par Maistre Alcofribas Nasier, tradu??t com La vida molt horroritzant del gran Gargantua, pare de Pantagruel, escrit antigament pel Mestre Alcofribas Nasier. En aquest segon llibre, Rabelais es posicion?? encara m??s contra tots aquells que estaven en contra d'un Humanisme reformador i obert a tot tipus d'estudis i coneixements. El llibre, com el primer, tingu?? un enorme ??xit. La Sorbona torn?? a censurar el llibre.
Per?? aix?? no afecta el prestigi de Rabelais: ??s un metge competent i reconegut i un erudit molt respectat. A m??s, gaudeix de protectors molt influents als qui servia de secretari i metge de cap??alera. Proper a la C??ria romana, Rabelais recolza la pol??tica antiimperialista dels estats italians contra el rei de Fran??a, Francesc I. Durant els anys seg??ents continu?? els seus estudis de Medicina a Montpeller on es doctor?? i exerc?? com a metge de prestigi.
Cap el 1543, degut a la gran demanda del p??blic, el Pantagruel i el Gargantua van ser reimpresos. La Sorbona novament va censurar ambd??s llibres. El 1546 public??, ja amb el seu nom aut??ntic, un tercer llibre, titulat Tiers livre des faicz et dicts h??ro??ques de Pantagruel, composez par M. Fran??ois Rabelais, docteur en M??decine, tradu??t: Tercer llibre dels fets i dites heroiques de Pantagruel, escrit per Fran??ois Rabelais, doctor en Medicina. Els anys seg??ents els pass?? a Roma treballant novament pel Cardenal du Belly. Aquest li atorg?? uns privilegis eclesi??stics dels que Rabelais no en va fer mai ??s. El 1552 public?? el Quart livre des faictz et dicts h??ro??ques de noble Pantagruel, tradu??t per Quart llibre dels fets i les dites heroiques del noble Pantagruel. Aquest llibre no nom??s va tornar a ser censurat per la Sorbona si no que nombrosos te??legs el van condemnar per la seva irrever??ncia cap els ordes religiosos i el seus atacs als dogmes de fe.
L'any seg??ent, el 1553 Rabelais mor a Par??s. P??stumament apareix un cinqu?? volum del Pantagruel titulat: Cinquiesme livre des faicts et dicts du bon Pantagruel; tradu??t com Cinqu?? llibre dels fets i dites del bon Pantagruel.
[edita] Valoraci?? del Gargantua i el Pantagruel
Rabelais en els seus llibres dedicats als dos gegants, pare i fill, reflex?? el seu ideari human??stic i tamb?? els problemes que afectaven la societat que li va tocar viure. Sempre des de un punt de vista ir??nic i sat??ric. El pantagruelisme es basa, en pr??pies lletres de Rabelais en un viure en pau, joia, salut i menjant sempre for??a. Sota aquesta premissa aparentment superficial, m??s pr??pia d'un hedonista, s'amaga tot un ventall d'idees que en el seu moment van ser un revulsiu, on un missatge de bondat i toler??ncia ens duen a un retorn a l'estudi dels cl??ssics, a la natura. Fent servir personatges t??pics de les novel??les medievals, ??poca fosca per excel??l??ncia, Rabelais canvia la torna i els converteix en missatgers d'una nova era que ja s'havia obert cam?? amb joves humanistes com Thomas More o Erasme de Rotterdam, als quals Rabelais admira. Apostant per una nova ??poca lluminosa per l'home que s'obre al m??n que l'envolta, Rabelais a trav??s de les hist??ries particulars dels gegants i les seves aventures ens d??na missatges com que ??s natural riure per a l'home, ens proposa un nou ideal basat en l'evangelisme: la pedagogia racional sobre els m??todes tradicionals heretats de l'Edat Mitjana. Ens proposa una reforma de les institucions mon??stiques o la creaci?? d'un nou ordre mon??stic on es prescindeixi dels vots de pobresa, castedat i obedi??ncia, on tot es basi en la iniciativa pr??pia. De fet, el mateix Rabelais encara que proper als ordres benedict?? i francisc?? i a la C??ria romana, va dur una vida de seglar total. Tingu?? tres fills amb una v??dua, un d'ells mort als dos anys, i f??u una vida i uns estudis totalment fora del qu?? es considerava normal en un home d'h??bits. Paradoxalment, els Franciscans el van seguir considerant membre del seu ordre.
La seva ambig??itat amb els ordres religiosos als que va pert??nyer i l'estranya i diplom??tica relaci?? amb poderosos protectors que pertanyien a les altes inst??ncies de l'Esgl??sia Cat??lica a pesar de la seva vida com a home del Renaixement on s'inclou el conviure sense casar-se amb una v??dua i ser considerat alhora pels mateixos Franciscans com un dels seus, han estat motiu de controv??rsia i estudi d'experts en literatura renaixentista i d'historiadors al llarg dels anys.
Predicant amb l'exemple, Rabelais ens proposa un Fes el que vulguis. Els seus llibres sempre van tenir una gran acceptaci?? entre el p??blic i Rabelais s'ha erigit com una de les grans figures de la literatura francesa, per la ironia i una enginyosa i morda?? s??tira a tot l'establert que el van convertir en un gran avan??at al seu temps. Avui en dia, la seva prosa ??s sorprenentment actual i s'hi poden veure reflectits alguns problemes existents en la societat d'avui. Per atrevir-se, es va atrevir fins i tot a atacar Roma a la que anomena L'isle Sonante, en el seu llibre cinqu?? llibre ja p??stum. El Concili de Trento, condemn?? l'obra completa de Rabelais i la va incloure en la llista de llibres prohibits.
[edita] Bibliografia
- Pantagruel (1532)
- Gargantua (1534)
- Tercer llibre (1546)
- Quart llibre (1552)
- Cinqu?? llibre (1564, p??stuma, encara que s'ha q??estionat la seva paternitat)
- Almanacs astrol??gics sat??rics i reculls d'aforismes d'Hip??crates
