Epopeia de Gilgamesh

De Viquipèdia

L'epopeia de Gilgamesh és un text literari sumeri d'uns 4700 anys d'antiguitat considerat com el més antic del món. El seu heroi ha esdevingut una icona de la cultura popular. La seva influència es detecta en les narracions del Diluvi universal, en l'Odissea d'Homer i en gran part de la literatura índia. També s'han detectat paral·lelismes amb els treballs d'Hèracles.

Hi ha diverses versions, ja que el poema provindria de l'èpica oral. La que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal.

[edita] Contingut narratiu

• Gilgamesh de la ciutat d'Uruk, era un rei heroic ja que era en dues terceres part deu i en l'altre part humà. Però els seus súbdits el trobaven massa dur i inflexible i van demanar ajut als déus.
• El déu Anu va fer d'argila a Enkidu que encara que bestial era bo. Enkidu va ser temptat per la sacerdotessa i prostituta Shamhat.
• Enkidu repta Gilgamesh i lluiten però es fan amics i inicien junts una aventura que els porta a matar el dimoni Humbaba guàrdia d'un bosc de cedres que tallen i formen un rai per anar a Uruk.
• Gilgamesh refusa seguir les insinuacions sexuals de la deessa Ishtar la qual es revenja demanant al seu pare, Anu que enviï el "toro del cel" al qual Gilgamesh mata i en represàlia els deus maten Enkidu.
• La visió de l'agonia i mort d'Enkidu impulsen Gilgamesh a fer un perillós viatge i conèixer Utnapishtim i la seva dona únics sobrevivents del diluvi universal i esdevinguts immortals. Quan els troba, Utnapishtim li diu que aconseguirà ser immortal si pot mantenir-se despert sis dies i sis nits seguides però Gilgamesh falla aquesta i Utnapishtim l'informa que si menja una planta especial que es troba al fons del mar esdevindrà immortal. Gilgamesh aconsegueix la planta però abans de poder menjar-la una serp li pren.
• Gilgamesh, havent fracassat torna a Uruk on és mort per un brau i és finalment turmentat per dimonis tauriformes en l'ultra tomba.

[edita] Interpretació

Els temes centrals són la recerca del poder i la immortalitat com a aspiracions de tot guerrer. Però en la seva recerca, que té molt de viatge iniciàtic, el protagonista desafia els déus i és castigat. L'obra recorda així els límits dels humans, un tema típic de la literatura clàssica de totes les cultures.

També s'ha interpretat que Gilgamesh és com el sol, que recorre els dotze signe (hi ha 12 tauletes o parts) i té un moment d'ascens i brillantor per acabar decaient. Representa la força de la llum, en contra d'Enkidu, que seria el representant de la foscor, en el dualisme oriental característic.

[edita] Bibliografia

Existeix una traducció catalana de l'epopeia: L. Feliu - A. Millet, El Poema de Gilgamesh segons els manuscrits en llengua accàdia dels mil·lennis II i I aC. Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Servei de Publicacions de la UAB, Barcelona 2007.