Ishtar
De Viquipèdia
En la mitologia babilònica Ishtar era la deessa de la líbido, de la guerra i de la vida de la naturalesa, atorgadora de fecunditat a éssers humans, animals i plantes. També va ser coneguda pel nom d'Astarte pels fenicis i Inana pels sumeris. És l'antecessora de Venus. Se l'associa a una estrella de vuit puntes. Es considera una deessa "vagina dentata", és a dir, destructora alhora que atraient (un arquetip present a totes les cultures, similar al de Kali, entre altres).
El seu culte incloïa prostitució ritual, especialment a Nínive, i va ser un dels més extesos per la zona, amb multitud de santuaris i documents que en parlen. Els reis representaven anualment un ritus que simulava el seu matrimoni sagrat. Es creu que els diàlegs d'aquesta cerimonia van inspirar el Cantar dels Cantars de la Bíblia.
Va descendre a l'inframón a la recerca de la seva germana, en un altre motiu arquetípic model per a Persèfone. El seu amant predilecte és Tammuz, tot i que va tenir moltes parelles (una que la va refusar va ser l'heroi Gilgamesh).
Jung la va escollir com a símbol del procés final d'individuació.
