Porta d'Ishtar
De Viquipèdia
La Porta d'Ishtar (en assiri: ܕܵܪܘܲܐܙܲܐ ܕܥܵܐܫܬܲܪ transliterat: Darwaza d'Ishtar, àrab:بوابة عشتار) era la vuitena porta a la ciutat interior de Babilònia. Es construïa vers el 575 aC per ordre del rei Nabucodonosor II a la cara nord de la ciutat.
Dedicat a la deessa babilònica Ishtar, la Porta fou construïda amb rajoles majoritàriament blaves (el que la feia contrastar fortament amb tots els edificis de seu al voltant), altres daurades o vermelloses, en fileres que alternen baix relleus de dracs, urs, lleons i altres éssers mitològics. La part inferior i l'arc de la porta estan decorats per files de grans flors semblants a margarides. La Porta d'Ishtar comptava originalment amb dues esfinxs dins de l'arc de la porta, que s'han perdut avui en dia.
Les restes de la porta original van ser descobertes a Babilònia durant les campanyes arqueològiques alemanyes de 1902 a 1914. La majoria es va traslladar a Alemanya, on es va reconstruir la porta al Museu Pergamon de Berlín, el 1930, que segueix actualment en exposició. Alguns dels relleus originals de lleons, dracs i urs es troben actualment al Museu Arqueològic d'Istanbul, l'Institut d'Arts de Detroit, el Museu Metropolità d'Art de Nova York, l'Institut Oriental de Chicago, el Museu de l'Escola de Disseny de Rhode Island i el Museu de Belles Arts de Boston.
La primera porta (interior) fa 28 m d'ample, 11 m de longitud i és flanquejada de dues torres. La segona porta (exterior) és la més gran, encastada a la muralla interior, és flanquejada de dues torres de 9,5 m d'alçària. Entre les dues voltes s'hi troba un pati obert.
Hi va haber diferents fases de construcció per a la porta d'Ishtar, que modificaren cada vegada la seva decoració : La primera fase és caracteritzada per una decoració esmaltada, i l'última pels baix relleus. L'ur simbolitza el déu Adad (déu de la tempesta). El drac és una criatura híbrida : una cua i un cos de serp. El cap del drac (Mushkhushu) és una representació del déu Marduk. Sobre la porta es pot observar una inscripció de Nabucodonosor II explicant els detalls de la construcció.
