Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Berl??n - Viquip??dia

Berl??n

De Viquip??dia

Berlin
Escut de Berl??n Bandera de Berl??n
(En detall) (En detall)
Localitzaci??
Municipi d'Alemanya
Porta de Brandemburg
Porta de Brandemburg
Pa??s
??? Estat
Alemanya
Berl??n
Superf??cie 891,82 km??
Altitud 34 - 115 m
Poblaci?? (2005)
  ??? Densitat
3.395.189 hab.
3.807,03 hab/km??
Coordenades 52?? 31??? N, 13?? 24??? ECoordenades: 52?? 31??? N, 13?? 24??? E
Dirigents:
??? Alcalde/essa:

Klaus Wowereit (SPD)
Codi postal 10001???14199
Matr??cula B
Web

Berl??n (en alemany Berlin [be??????lin]) ??s la capital i la ciutat m??s gran d'Alemanya, amb els seus 3.388.477 habitants (dades del 12/2003), anomenats berlinesos. T?? una densitat de 3.800 hab/km2. La ciutat de Berl??n, ella sola, forma tamb?? l'Estat (Land) de Berl??n.

Berl??n ??s travessada pels rius Spree i Havel, al nord-est d'Alemanya. Est?? voltada pel land de Brandenburg, tot i que no en forma part, sin?? que la mateixa ciutat ??s un dels estats federats alemanys.

Taula de continguts

[edita] Organitzaci?? pol??tica

Despr??s de formar part de la Marca de Brandenburg, Berl??n fou capital del Reich i de Pr??ssia, a m??s de ser una prov??ncia prussiana, fins al 1945, i avui ??s una de les tres "ciutats estat" entre els 16 L??nder alemanys.

El parlament de la ciutat i de l'estat (de Berl??n) s'anomena Abgeordnetenhaus. Berl??n ??s governada per un Regierender B??rgermeister, que ??s alcalde de la ciutat i cap del Bundesland al mateix temps. Actualment, aquest c??rrec l'ocupa Klaus Wowereit (SPD).

Des de l'1 de gener del 2001, Berl??n se subdivideix en 12 districtes anomenats Bezirke, provinents de la reorganitzaci?? dels 23 districtes precedents.

[edita] Hist??ria

Berl??n es va fundar pels volts del 1200; origin??riament es tractava de dues ciutats diferents, Berl??n i C??lln, que es van ajuntar el 1307. Berl??n, doncs, ??s bastant antiga, per?? malauradament no ens ha quedat gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia la impressi?? que un t?? quan visita Berl??n ??s la d'una gran discontinu??tat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la hist??ria alemanya del segle XX.

Pl??nol de Berl??n del 1688
Pl??nol de Berl??n del 1688

Despr??s d'haver estat la resid??ncia dels reis de Pr??ssia, Berl??n va esdevenir gran al segle XIX, sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi Germ??nic. Va mantenir l'estatus de capital tamb?? durant la Rep??blica de Weimar i sota el r??gim nazi, ra?? per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial.

Despr??s de la separaci?? de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berl??n va esdevenir la capital de la Rep??blica Democr??tica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la Rep??blica Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la Guerra Freda, el Berl??n Oest fou una illa d'Occident enll?? del "Tel?? d'acer". La confrontaci?? entre els dos blocs va fer visible la separaci?? de la ciutat, primer quan el 1948 es va haver d'abastir Berl??n Oest mitjan??ant un pont aeri, i m??s endavant el 14 d'agost de 1961, quan el govern de l'Alemanya Oriental va al??ar el Mur de Berl??n. A conseq????ncia de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificaci?? de les dues Alemanyes, Berl??n ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.

[edita] La ciutat

El Mur de Berl??n i la franja de seguretat
El Mur de Berl??n i la franja de seguretat

Tot i que Berl??n posseeix un bon nombre d'edificis notables dels segles precedents, la ciutat d'avui dia est?? fortament caracteritzada pel paper clau que ha tingut en la hist??ria alemanya del segle XX. D'una banda, qualsevol govern que ha tingut la seu a Berl??n: l'Imperi Germ??nic del 1871, la Rep??blica de Weimar, l'Alemanya nazi, la RDA i ara l'Alemanya unida, ha portat a terme ambiciosos programes urban??stics. Cadascun amb el seu car??cter distintiu. D'altra banda, Berl??n ha estat devastada pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i molts dels edificis que van quedar drets foren enderrocats als anys 50 i 60, tant a l'est com a l'oest, per fer lloc per als nous programes arquitect??nics. Si b?? no ha quedat gran cosa del Mur de Berl??n, ??s possible dir en quina part de la ciutat es troba nom??s observant l'arquitectura dels edificis.

[edita] Berl??n Oest

  • Kurf??rstendamm amb la Kaiser-Wilhelm-Ged??chtniskirche. L'esgl??sia fou bombardejada durant la Segona Guerra Mundial i se n'han preservat les ru??nes en mem??ria de la guerra
  • Tiergarten (el parc m??s gran de Berl??n), els boscos de Tegel i Grunewald
  • Kreuzberg, el ???petit Istanbul???
  • Rathaus Sch??neberg i Kennedy Platz
  • Schlo?? Charlottenburg i ??gyptisches Museum, palau de Charlottenburg i Museu Egipci

[edita] Mitte (centre hist??ric i modern)

El Reichstag
El Reichstag
  • Reichstag, l'antiga i actual seu del Parlament alemany, renovada per Sir Norman Foster
  • La porta de Brandenburg
  • Stra??e des 17. Juni (el carrer del 17 de Juny)
  • La gran avinguda Unter den Linden, amb l'??pera Estatal i la Universitat Humboldt
  • Scheunenviertel, origin??riament els suburbis de Berl??n, s??n avui un lloc de cultura alternativa, amb nombrosos clubs nocturns, bars i galeries d'art. En aquest barri es troba la nova sinagoga, a Oranienburger Stra??e (constru??da originalment als anys 1860 en estil morisc i amb una gran c??pula daurada, i reconstru??da el 1993), i el Hackesche H??fe, un conglomerat d'edificis constru??ts al voltant de diversos solars, reconstru??ts despr??s de 1996
  • Checkpoint Charlie, les restes d'un dels controls en el mur de Berl??n amb un museu annex
  • Potsdamer Platz, un barri sencer constru??t del no-res despr??s del 1995
  • Gendarmenmarkt, amb les esgl??sies francesa i alemanya i el teatre Schaub??hne
  • Rotes Rathaus, l'Ajuntament
  • La Catedral de Santa Eduvigis (St.-Hedwigs-Kathedrale)
  • Berliner Dom, la catedral de Berl??n
  • Nikolaiviertel, amb la Nikolaikirche
  • Alexanderplatz, amb la torre de la televisi??.

[edita] Museus

  • L'Illa dels Museus, una illeta sobre el riu Spree, al centre de Berl??n, seu de nombrosos museus: Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamonmuseum (Museu de P??rgam)
  • El Museu Alemany de Tecnologia
  • La Neue Nationalgalerie (Nova Galeria Nacional), un dels darrers edificis de Ludwig Mies van der Rohe
  • El Museu Jueu.

[edita] Teatres

  • Schaub??hne
  • Volksb??hne
  • Deutsches Theater
  • Berliner Ensemble

[edita] ??peres

  • Deutsche Oper (l'??pera Alemanya)
  • Staatsoper Unter den Linden (l'??pera Estatal)
  • Komische Oper (l'??pera C??mica)

[edita] Aeroports

  • Aeroport Internacional de Sch??nefeld, que ser?? rebatejat com a Aeroport Internacional de Berl??n Brandenburg l'any 2007
  • Aeroport Internacional de Tegel, tancar?? quan comenci a funcionar el BBI (l'any 2007)
  • Aeroport Internacional de Tempelhof, que ha tancat quan han comen??at les obres d'ampliaci?? del BBI (l'any 2004)

[edita] Universitats

A Berl??n hi estudien, en 17 universitats, gaireb?? 150.000 estudiants:

[edita] Cultura

Berlin Mitte
Berlin Mitte

Despr??s de la caiguda del mur de Berl??n el 1989, el centre de la ciutat (la part occidental de l'antic Berl??n Est) albergava moltes cases parcialment destru??des durant la Segona Guerra Mundial i no reconstru??des mai m??s. Aquests edificis foren terreny adobat per a diverses menes de contracultura i cultura underground, igual com de molts clubs nocturns, incl??s el fam??s Tresor, un dels locals de m??sica techno m??s importants del m??n. Berl??n disposa d'un ric panorama art??stic, per?? est?? experimentant una creixent pressi?? monet??ria, ja que els lloguers han augmentat des que el govern alemany ha tornat a tenir Berl??n com a seu.

Els palaus i parcs de Berl??n han estat declarats patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

[edita] Ciutats agermanades amb Berl??n

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Berl??n

En altres lleng??es