Buenos Aires

De Viquip??dia

La ciutat aut??noma de Buenos Aires ??s la capital federal de l'Argentina, i n'??s la ciutat i el port m??s important. Est?? situada a la riba meridional del riu de la Plata, al litoral sud-oriental de l'Am??rica del Sud (Montevideo, la capital de l'Uruguai, se situa a l'altra banda del riu), a 34?? 36' de latitud i 58?? 26' de longitud (34?? 36??? 0??? S 58?? 22??? 0??? O), i es divideix en 48 barris.

T?? una poblaci?? de 2.995.397 habitants segons el cens del 2005 i amb m??s de 12 milions d'habitants la seva ??rea metropolitana (el Gran Buenos Aires) ??s la segona ciutat m??s gran de Sud-Am??rica i un dels centres urbans m??s grans del m??n. La poblaci?? del terme municipal no creix des de la darreria dels anys 1960, degut les baixes taxes de naixements i pel despla??ament als suburbis.

La ciutat ??s el centre econ??mic, financer, industrial i cultural de l'Argentina. A Buenos Aires es troben nombrosos museus, teatres i biblioteques. Tamb?? ??s el centre acad??mic en ser seu de les universitats m??s influents del pa??s. La ciutat va ser elegida com a Capital del disseny el 2005 per l'UNESCO ^[1].

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Geografia 3 Govern i pol??tica 4 Economia i transports 5 Cultura 5.1 Immigraci?? i variants ling????stiques 5.2 El tango 5.3 Miscel??l??nia 5.4 Monuments i llocs d'inter??s 6 Futbol 7 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

El mariner espanyol Juan D??az de Sol??s va descobrir el riu de la Plata el 1516, per?? va morir en l'atac de la poblaci?? ind??gena a la seva expedici??. La ciutat fou fundada primerament com a Santa Mar??a del Buen Ayre el 2 de febrer de 1536 per una expedici?? espanyola a la recerca d'or, sota el comandament de Pedro de Mendoza. El nom el va escollir el capell?? de Mendoza, que era un devot fervent de la Mare de D??u de Bon??ria, a C??ller (Sardenya). La ciutat de Mendoza estava situada a l'actual barri de San Telmo (al sud del que avui dia ??s el centre urb??). M??s atacs de la poblaci?? ind??gena van obligar els fundadors a fugir de la ciutat, que el 1541 fou abandonada. El segon establiment (ara ja definitiu) va ser obra de Juan de Garay el 1580, tot baixant pel riu Paran?? des d'Asunci??n.

Des del seu origen l'??xit de Buenos Aires depenia del comer??. L'administraci?? espanyola dels segles XVII i XVIII insistia que tot el comer?? d'Europa pass??s inicialment per Lima (Per??), per tal de controlar-ne la recaptaci?? de taxes. Aquesta decisi?? extravagant va frustrar els comerciants de Buenos Aires, on es va desenvolupar una pr??spera ind??stria del contraban. Aix?? va fer que els porte??os covessin un fort ressentiment cap a les autoritats espanyoles.

Conscient del problema, Carles III va anar aixecant progressivament les restriccions contra el comer??, i finalment va declarar Buenos Aires port franc a la fi del segle XVIII. Aquestes accions per aplacar els ??nims no van tenir l'efecte desitjat, i els porte??os cada vegada desitjaven m??s independitzar-se d'Espanya. Finalment, el 25 de maig del 1810, mentre a la metr??poli s'esdevenia la Guerra del Franc??s i despr??s d'una setmana de discussions majorit??riament pac??fiques, els ciutadans criolls de Buenos Aires van aconseguir expulsar el Virrei espanyol i van establir un govern provincial (actualment aquesta data ??s celebrada com a diada nacional). El 9 de juliol de 1816 un congr??s reunit a Tucum??n va declarar la independ??ncia d'Espanya, que no la va recon??ixer oficialment fins a 1862.

Durant el llarg proc??s que va dur a la creaci?? de l'Estat argent??, Buenos Aires va ser elegida com a seu de la resid??ncia del Govern Nacional, encara que aquest no tenia cap autoritat administrativa sobre la ciutat la qual formava part de la prov??ncia de Buenos Aires. El govern va decidir federalitzar la ciutat la qual cosa va produir el 1880 una s??rie d'aixecaments entre els provincians i els federals que acabaria amb la derrota de la prov??ncia de Buenos Aires i la federalitzaci?? de la ciutat. M??s tard, la prov??ncia va cedir els partits (divisions administratives) de Flores i Belgrano els quals van ser annexats al territori de la capital federal. A canvi, la prov??ncia va rebre una compensaci?? econ??mica.

La construcci?? del ferrocarril al segle XIX no va fer m??s que incrementar el poder econ??mic de Buenos Aires, ja que facilitava l'arribada de les mat??ries primeres per a la ind??stria. Cap als anys 1920 Buenos Aires fou una destinaci?? favorita per als immigrants d'Europa, i al voltant de les ??rees industrials de la ciutat van comen??ar a cr??ixer-hi grans barris de barraques que comportaren importants problemes socials.

Una agressiva campanya d'eliminaci?? dels suburbis, combinada amb el desenvolupament d'un sistema de transport eficient als anys 1970 i 1980, va alleujar molts dels problemes de creixement de la ciutat. Des dels anys 1970 Argentina i Buenos Aires s'han fet famosos pels desapareguts, els records dels quals (cartells, fotografies) es poden veure a la Plaza de Mayo, prop de la Casa Rosada, on solien protestar les mares d'aquests desapareguts (les madres de la Plaza de Mayo).

A Buenos Aires van tenir lloc els Jocs Panamericans, que comen??aven el 25 de febrer de 1951, igual com tamb?? els campionats mundials de b??squet de 1950 i 1990 i la copa del m??n de futbol de 1978 (Argentina en va guanyar la final el 25 de juny de 1978, quan va derrotar els Pa??sos Baixos per 3-1).

El 17 de mar?? de 1992 va explotar una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits. Una altra explosi??, el 18 de juliol de 1994, va destruir l'edifici AMIA on s'hi hostatjaven diverses associacions jueves, que va fer 96 morts i bastants m??s ferits.

[edita] Geografia

Buenos Aires es troba en la regi?? plana de les Pampes llevat d'algunes ??rees de la Reserva Ecol??gica de Buenos Aires, la ciutat esportiva del Club Atl??tic Boca Juniors i Puerto Madero que es troben sobre ??rees d'emplenament artificial de les costes del rio de la Plata. El clima es temperat, amb temperatures mitjanes anuals de 17?? C. Durant l'hivern les temperatures m??nimes oscil??len entre els 3 i 10?? C. Excepcionalment nom??s hi ha hagut dues nevades: el 1918 (durant la nit) i el 1969 (durant el dia). Les temperatures de l'estiu oscil??len entre els 18 i el 36?? C amb una mitjana de 24?? C amb elevada humitat ambiental. La mitjana de precipitacions anuals es de 1.146 mm. Les pluges m??s freq??ents cauen durant la tardor, la primavera i l'estiu.

[edita] Govern i pol??tica

La ciutat, com a districte federal era administrada pel govern de la federaci?? i els caps executius eren designats pel president de la rep??blica. Des de 1996, per??, la ciutat va rebre autonomia plena i va redactar una constituci?? pr??pia. El poder executiu de la ciutat aut??noma ??s ostentat pel cap de govern elegit per vot popular per un per??ode de quatre anys. El president del cos legislatiu de la ciutat ??s alhora el vicecap de govern. El cap de govern el 2006 era Jorge Telerman. El cos legislatiu s'anomena Legislatiura de la ciutat de Buenos Aires i est?? format per seixanta diputats elegits per un per??ode de quatre anys.

No obstant, la seva autonomia legal i judicial ??s menor, en termes jur??dics, de l'autonomia que gaudeixen les prov??ncies argentines. La just??cia de dret com?? de la ciutat ??s regida pel poder judicial de la Naci?? i la policia federal opera sota el poder executiu nacional.

[edita] Economia i transports

Buenos Aires ??s el centre financer, industrial, comercial i social de l'Argentina. El seu port ??s un dels que tenen m??s tr??fic del m??n; rius navegables el connecten amb el nord-est del pa??s, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai. De resultes d'aix??, funciona com a centre de distribuci?? per a una extensa ??rea de la regi?? sud-oriental del continent. El 2004 el Producte interior brut PIB per c??pita de la ciutat era de 36.185 pesos argentins o aproximadament 12.000 d??lars nord-americans, tres vegades m??s que la mitjana nacional i una de les m??s elevades de l'Am??rica Llatina. El sector dels serveis representa el 73% del PIB, major que el percentatge nacional (de 66%).

A l'oest de Buenos Aires hi ha la Pampa, la regi?? argentina m??s productiva. A la ciutat i la seva rodalia s'hi processen o s'hi manufacturen els productes resultants: carn, llet, cereals, tabac, llana i pells. Altres ind??stries importants s??n l'automobil??stica, petroliera (refineries), metal??l??rgica, de maquin??ria, t??xtil, qu??mica, paperera i de la moda.

L'aeroport internacional de Buenos Aires, o Aeroport Internacional Ministro Pistarini, est?? situat al suburbi d'Ezeiza i sovint ??s anomenat simplement "Aeropuerto Internacional de Ezeiza", o tan sols "Ezeiza". L'aeroport anomenat Aeroparque Jorge Newbery est?? situat dins els l??mits de la ciutat i est?? dedicat als vols interiors.

La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos (anomenats colectivos) amb m??s de 180 l??nies que uneixen Buenos Aires amb les localitats metropolitanes. La xarxa de metro (l'anomenat subte) t?? cinc l??nies que connecten amb les estacions de trens i autobusos.

[edita] Cultura

[edita] Immigraci?? i variants ling????stiques

Al comen??ament del segle XX, l'Argentina va absorbir milions d'immigrants, molts dels quals provinents d'It??lia i Espanya. L'adopci?? de l'espanyol per part de la comunitat italiana va ser gradual. La barreja d'itali?? i espanyol es va anomenar cocoliche; amb el temps va caure en des??s, i avui dia sobreviu en algunes frases, normalment pronunciades en to c??mic.

L'argot lunfardo es va originar entre la poblaci?? reclusa i es va anar escampant entre tots els porte??os . El lunfardo usa mots de diversos dialectes italians, sobretot sicilians, i solucions enginyoses com ara la inversi?? de s??l??labes dins la paraula (fenomen conegut com el vesre). El lunfardo ??s usat pels porte??os sobretot en situacions informals.

[edita] El tango

Molts immigrants van arribar a Buenos Aires sense la fam??lia, cosa que va comportar un significatiu fenomen de prostituci?? que es va iniciar pels volts de 1890. El seu producte m??s rellevant ??s el tango, que es va originar als bordells per?? m??s endavant va ampliar el seu p??blic. El 1902, el Teatro ??peras va comen??ar a organitzar ballades de tangos. A la d??cada dels anys 1920, el tango fou adoptat per l'alta societat parisenca i des d'all?? es va estendre arreu del m??n.

L'estil de la m??sica de tango de Buenos Aires va anar evolucionant cap a un g??nere molt elaborat. En la seva ??poca d'or, hi van destacar els compositors An??bal Troilo i Juan D'Arienzo, i cantants com Carlos Gardel i Edmundo Rivero.

Buenos Aires celebra cada any el "Dia del Tango" l'11 de desembre. A San Telmo, ciutat conurbada a Buenos Aires, cada diumenge hi ha representacions de tango pel carrer i a la pla??a Dorrego s'hi fa un mercat d'antiguitats relacionades amb aquest g??nere musical.

[edita] Miscel??l??nia

• El Teatro Col??n ??s un dels teatres d'??pera m??s coneguts del m??n.
• Buenos Aires fou la ciutat natal de Jorge Luis Borges, Ernesto S??bato i Julio Cort??zar (que va emigrar a Fran??a).
• De la Universitat de Buenos Aires han sortit diversos Premis Nobel.
• Buenos Aires va ser la seu del Gran Premi d'Argentina de F??rmula 1 durant vint anys no consecutius, el primer cop el 1953 i l'??ltim el 1998.

[edita] Monuments i llocs d'inter??s

• Centre
  • La Plaza de Mayo, on hi ha el Cabildo Hist??rico (antic palau dels virreis espanyols, cont?? el Museo Nacional del Cabildo), la Casa Rosada (palau del Govern), la Catedral metropolitana i el Palacio Municipal (Ajuntament)
  • Congreso Nacional, antic edifici del Congr??s, acull l'Academia Nacional de la Historia
  • Puente de la Mujer, dissenyat per Santiago Calatrava
  • Puerto Madero, barri de nova construcci?? situat vora el riu, amb moderns gratacels
  • Manzana de las Luces, antiga seu de la Universitat
  • L'Obelisc (1936), a la cru??lla de les avingudes 9 de Julio i Corrientes
  • Reserva Ecol??gica Costanera Sur, de 360 hect??rees, vora el riu de la Plata
  • Teatro Col??n (1908), teatre de l'??pera
• Barri Nord
  • Biblioteca Nacional
  • Cementerio de La Recoleta, cementiri monumental on hi ha enterrats Eva Per??n i Adolfo Bioy Casares, entre d'altres
  • MALBA (Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires)
  • Museo Nacional de Bellas Artes
  • Plaza Francia
• Barri de Palermo
  • Parque Tres de Febrero, cont?? el Jard??n Japon??s (un dels m??s grans del m??n en el seu estil) i el Planetario Galileo Galilei, obra de 1966
  • Jard??n Bot??nico (1908)
• Barri de La Boca
  • Caminito (carrer t??pic, veritable museu a l'aire lliure)
  • Cancha de Boca (l'estadi de futbol del Boca Juniors)
  • Museo Hist??rico Nacional, situat dins el Parque Lezama
• Barri de Mataderos
  • Feria de Mataderos, fira d'artesania i tradicions argentines, els diumenges i festius al Mercado Nacional de Hacienda
• Barri de San Telmo
  • La Casa M??nima
  • Plaza Dorrego, amb actuacions de tango i mercat d'antiguitats
  • Museo Nacional de Arte Decorativo

[edita] Futbol

El futbol ??s una passi?? per als argentins. La ciutat t?? molts equips que juguen a la primera divisi?? de la lliga. ??s famosa la rivalitat entre el River Plate i el Boca Juniors, considerats uns dels millors equips dels m??n.

Diego Armando Maradona, que ha estat considerat un dels millors jugadors del m??n, va comen??ar la seva carrera a l'Argentinos Juniors i m??s tard va jugar al Boca Juniors (tamb?? va jugar a la selecci?? nacional i a diversos clubs europeus, entre els quals el N??pols i el Futbol Club Barcelona).

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Buenos Aires

• Govern de la ciutat de Buenos Aires
• Turisme de Buenos Aires
• Casal de Catalunya de Buenos Aires
• Falla Valenciana "El Turia"

Diaris on-line

• Clar??n
• La Naci??n
• P??gina / 12