Buenos Aires

De Viquipèdia

La ciutat autònoma de Buenos Aires és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important. Està situada a la riba meridional del riu de la Plata, al litoral sud-oriental de l'Amèrica del Sud (Montevideo, la capital de l'Uruguai, se situa a l'altra banda del riu), a 34º 36' de latitud i 58º 26' de longitud (34° 36′ 0″ S 58° 22′ 0″ O), i es divideix en 48 barris.

Té una població de 2.995.397 habitants segons el cens del 2005 i amb més de 12 milions d'habitants la seva àrea metropolitana (el Gran Buenos Aires) és la segona ciutat més gran de Sud-Amèrica i un dels centres urbans més grans del món. La població del terme municipal no creix des de la darreria dels anys 1960, degut les baixes taxes de naixements i pel desplaçament als suburbis.

La ciutat és el centre econòmic, financer, industrial i cultural de l'Argentina. A Buenos Aires es troben nombrosos museus, teatres i biblioteques. També és el centre acadèmic en ser seu de les universitats més influents del país. La ciutat va ser elegida com a Capital del disseny el 2005 per l'UNESCO ^[1].

Taula de continguts 1 Història 2 Geografia 3 Govern i política 4 Economia i transports 5 Cultura 5.1 Immigració i variants lingüístiques 5.2 El tango 5.3 Miscel·lània 5.4 Monuments i llocs d'interès 6 Futbol 7 Enllaços externs

[edita] Història

El mariner espanyol Juan Díaz de Solís va descobrir el riu de la Plata el 1516, però va morir en l'atac de la població indígena a la seva expedició. La ciutat fou fundada primerament com a Santa María del Buen Ayre el 2 de febrer de 1536 per una expedició espanyola a la recerca d'or, sota el comandament de Pedro de Mendoza. El nom el va escollir el capellà de Mendoza, que era un devot fervent de la Mare de Déu de Bonària, a Càller (Sardenya). La ciutat de Mendoza estava situada a l'actual barri de San Telmo (al sud del que avui dia és el centre urbà). Més atacs de la població indígena van obligar els fundadors a fugir de la ciutat, que el 1541 fou abandonada. El segon establiment (ara ja definitiu) va ser obra de Juan de Garay el 1580, tot baixant pel riu Paranà des d'Asunción.

Des del seu origen l'èxit de Buenos Aires depenia del comerç. L'administració espanyola dels segles XVII i XVIII insistia que tot el comerç d'Europa passés inicialment per Lima (Perú), per tal de controlar-ne la recaptació de taxes. Aquesta decisió extravagant va frustrar els comerciants de Buenos Aires, on es va desenvolupar una pròspera indústria del contraban. Això va fer que els porteños covessin un fort ressentiment cap a les autoritats espanyoles.

Conscient del problema, Carles III va anar aixecant progressivament les restriccions contra el comerç, i finalment va declarar Buenos Aires port franc a la fi del segle XVIII. Aquestes accions per aplacar els ànims no van tenir l'efecte desitjat, i els porteños cada vegada desitjaven més independitzar-se d'Espanya. Finalment, el 25 de maig del 1810, mentre a la metròpoli s'esdevenia la Guerra del Francès i després d'una setmana de discussions majoritàriament pacífiques, els ciutadans criolls de Buenos Aires van aconseguir expulsar el Virrei espanyol i van establir un govern provincial (actualment aquesta data és celebrada com a diada nacional). El 9 de juliol de 1816 un congrés reunit a Tucumán va declarar la independència d'Espanya, que no la va reconèixer oficialment fins a 1862.

Durant el llarg procés que va dur a la creació de l'Estat argentí, Buenos Aires va ser elegida com a seu de la residència del Govern Nacional, encara que aquest no tenia cap autoritat administrativa sobre la ciutat la qual formava part de la província de Buenos Aires. El govern va decidir federalitzar la ciutat la qual cosa va produir el 1880 una sèrie d'aixecaments entre els provincians i els federals que acabaria amb la derrota de la província de Buenos Aires i la federalització de la ciutat. Més tard, la província va cedir els partits (divisions administratives) de Flores i Belgrano els quals van ser annexats al territori de la capital federal. A canvi, la província va rebre una compensació econòmica.

La construcció del ferrocarril al segle XIX no va fer més que incrementar el poder econòmic de Buenos Aires, ja que facilitava l'arribada de les matèries primeres per a la indústria. Cap als anys 1920 Buenos Aires fou una destinació favorita per als immigrants d'Europa, i al voltant de les àrees industrials de la ciutat van començar a créixer-hi grans barris de barraques que comportaren importants problemes socials.

Una agressiva campanya d'eliminació dels suburbis, combinada amb el desenvolupament d'un sistema de transport eficient als anys 1970 i 1980, va alleujar molts dels problemes de creixement de la ciutat. Des dels anys 1970 Argentina i Buenos Aires s'han fet famosos pels desapareguts, els records dels quals (cartells, fotografies) es poden veure a la Plaza de Mayo, prop de la Casa Rosada, on solien protestar les mares d'aquests desapareguts (les madres de la Plaza de Mayo).

A Buenos Aires van tenir lloc els Jocs Panamericans, que començaven el 25 de febrer de 1951, igual com també els campionats mundials de bàsquet de 1950 i 1990 i la copa del món de futbol de 1978 (Argentina en va guanyar la final el 25 de juny de 1978, quan va derrotar els Països Baixos per 3-1).

El 17 de març de 1992 va explotar una bomba a l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires que va fer 29 morts i 242 ferits. Una altra explosió, el 18 de juliol de 1994, va destruir l'edifici AMIA on s'hi hostatjaven diverses associacions jueves, que va fer 96 morts i bastants més ferits.

[edita] Geografia

Buenos Aires es troba en la regió plana de les Pampes llevat d'algunes àrees de la Reserva Ecològica de Buenos Aires, la ciutat esportiva del Club Atlètic Boca Juniors i Puerto Madero que es troben sobre àrees d'emplenament artificial de les costes del rio de la Plata. El clima es temperat, amb temperatures mitjanes anuals de 17° C. Durant l'hivern les temperatures mínimes oscil·len entre els 3 i 10° C. Excepcionalment només hi ha hagut dues nevades: el 1918 (durant la nit) i el 1969 (durant el dia). Les temperatures de l'estiu oscil·len entre els 18 i el 36° C amb una mitjana de 24° C amb elevada humitat ambiental. La mitjana de precipitacions anuals es de 1.146 mm. Les pluges més freqüents cauen durant la tardor, la primavera i l'estiu.

[edita] Govern i política

La ciutat, com a districte federal era administrada pel govern de la federació i els caps executius eren designats pel president de la república. Des de 1996, però, la ciutat va rebre autonomia plena i va redactar una constitució pròpia. El poder executiu de la ciutat autònoma és ostentat pel cap de govern elegit per vot popular per un període de quatre anys. El president del cos legislatiu de la ciutat és alhora el vicecap de govern. El cap de govern el 2006 era Jorge Telerman. El cos legislatiu s'anomena Legislatiura de la ciutat de Buenos Aires i està format per seixanta diputats elegits per un període de quatre anys.

No obstant, la seva autonomia legal i judicial és menor, en termes jurídics, de l'autonomia que gaudeixen les províncies argentines. La justícia de dret comú de la ciutat és regida pel poder judicial de la Nació i la policia federal opera sota el poder executiu nacional.

[edita] Economia i transports

Buenos Aires és el centre financer, industrial, comercial i social de l'Argentina. El seu port és un dels que tenen més tràfic del món; rius navegables el connecten amb el nord-est del país, el Brasil, l'Uruguai i el Paraguai. De resultes d'això, funciona com a centre de distribució per a una extensa àrea de la regió sud-oriental del continent. El 2004 el Producte interior brut PIB per càpita de la ciutat era de 36.185 pesos argentins o aproximadament 12.000 dòlars nord-americans, tres vegades més que la mitjana nacional i una de les més elevades de l'Amèrica Llatina. El sector dels serveis representa el 73% del PIB, major que el percentatge nacional (de 66%).

A l'oest de Buenos Aires hi ha la Pampa, la regió argentina més productiva. A la ciutat i la seva rodalia s'hi processen o s'hi manufacturen els productes resultants: carn, llet, cereals, tabac, llana i pells. Altres indústries importants són l'automobilística, petroliera (refineries), metal·lúrgica, de maquinària, tèxtil, química, paperera i de la moda.

L'aeroport internacional de Buenos Aires, o Aeroport Internacional Ministro Pistarini, està situat al suburbi d'Ezeiza i sovint és anomenat simplement "Aeropuerto Internacional de Ezeiza", o tan sols "Ezeiza". L'aeroport anomenat Aeroparque Jorge Newbery està situat dins els límits de la ciutat i està dedicat als vols interiors.

La ciutat disposa d'una extensa xarxa d'autobusos (anomenats colectivos) amb més de 180 línies que uneixen Buenos Aires amb les localitats metropolitanes. La xarxa de metro (l'anomenat subte) té cinc línies que connecten amb les estacions de trens i autobusos.

[edita] Cultura

[edita] Immigració i variants lingüístiques

Al començament del segle XX, l'Argentina va absorbir milions d'immigrants, molts dels quals provinents d'Itàlia i Espanya. L'adopció de l'espanyol per part de la comunitat italiana va ser gradual. La barreja d'italià i espanyol es va anomenar cocoliche; amb el temps va caure en desús, i avui dia sobreviu en algunes frases, normalment pronunciades en to còmic.

L'argot lunfardo es va originar entre la població reclusa i es va anar escampant entre tots els porteños . El lunfardo usa mots de diversos dialectes italians, sobretot sicilians, i solucions enginyoses com ara la inversió de síl·labes dins la paraula (fenomen conegut com el vesre). El lunfardo és usat pels porteños sobretot en situacions informals.

[edita] El tango

Molts immigrants van arribar a Buenos Aires sense la família, cosa que va comportar un significatiu fenomen de prostitució que es va iniciar pels volts de 1890. El seu producte més rellevant és el tango, que es va originar als bordells però més endavant va ampliar el seu públic. El 1902, el Teatro Óperas va començar a organitzar ballades de tangos. A la dècada dels anys 1920, el tango fou adoptat per l'alta societat parisenca i des d'allà es va estendre arreu del món.

L'estil de la música de tango de Buenos Aires va anar evolucionant cap a un gènere molt elaborat. En la seva època d'or, hi van destacar els compositors Aníbal Troilo i Juan D'Arienzo, i cantants com Carlos Gardel i Edmundo Rivero.

Buenos Aires celebra cada any el "Dia del Tango" l'11 de desembre. A San Telmo, ciutat conurbada a Buenos Aires, cada diumenge hi ha representacions de tango pel carrer i a la plaça Dorrego s'hi fa un mercat d'antiguitats relacionades amb aquest gènere musical.

[edita] Miscel·lània

• El Teatro Colón és un dels teatres d'òpera més coneguts del món.
• Buenos Aires fou la ciutat natal de Jorge Luis Borges, Ernesto Sábato i Julio Cortázar (que va emigrar a França).
• De la Universitat de Buenos Aires han sortit diversos Premis Nobel.
• Buenos Aires va ser la seu del Gran Premi d'Argentina de Fórmula 1 durant vint anys no consecutius, el primer cop el 1953 i l'últim el 1998.

[edita] Monuments i llocs d'interès

• Centre
  • La Plaza de Mayo, on hi ha el Cabildo Histórico (antic palau dels virreis espanyols, conté el Museo Nacional del Cabildo), la Casa Rosada (palau del Govern), la Catedral metropolitana i el Palacio Municipal (Ajuntament)
  • Congreso Nacional, antic edifici del Congrés, acull l'Academia Nacional de la Historia
  • Puente de la Mujer, dissenyat per Santiago Calatrava
  • Puerto Madero, barri de nova construcció situat vora el riu, amb moderns gratacels
  • Manzana de las Luces, antiga seu de la Universitat
  • L'Obelisc (1936), a la cruïlla de les avingudes 9 de Julio i Corrientes
  • Reserva Ecológica Costanera Sur, de 360 hectàrees, vora el riu de la Plata
  • Teatro Colón (1908), teatre de l'òpera
• Barri Nord
  • Biblioteca Nacional
  • Cementerio de La Recoleta, cementiri monumental on hi ha enterrats Eva Perón i Adolfo Bioy Casares, entre d'altres
  • MALBA (Museo de Arte Latinoamericano de Buenos Aires)
  • Museo Nacional de Bellas Artes
  • Plaza Francia
• Barri de Palermo
  • Parque Tres de Febrero, conté el Jardín Japonés (un dels més grans del món en el seu estil) i el Planetario Galileo Galilei, obra de 1966
  • Jardín Botánico (1908)
• Barri de La Boca
  • Caminito (carrer típic, veritable museu a l'aire lliure)
  • Cancha de Boca (l'estadi de futbol del Boca Juniors)
  • Museo Histórico Nacional, situat dins el Parque Lezama
• Barri de Mataderos
  • Feria de Mataderos, fira d'artesania i tradicions argentines, els diumenges i festius al Mercado Nacional de Hacienda
• Barri de San Telmo
  • La Casa Mínima
  • Plaza Dorrego, amb actuacions de tango i mercat d'antiguitats
  • Museo Nacional de Arte Decorativo

[edita] Futbol

El futbol és una passió per als argentins. La ciutat té molts equips que juguen a la primera divisió de la lliga. És famosa la rivalitat entre el River Plate i el Boca Juniors, considerats uns dels millors equips dels món.

Diego Armando Maradona, que ha estat considerat un dels millors jugadors del món, va començar la seva carrera a l'Argentinos Juniors i més tard va jugar al Boca Juniors (també va jugar a la selecció nacional i a diversos clubs europeus, entre els quals el Nàpols i el Futbol Club Barcelona).

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buenos Aires

• Govern de la ciutat de Buenos Aires
• Turisme de Buenos Aires
• Casal de Catalunya de Buenos Aires
• Falla Valenciana "El Turia"

Diaris on-line

• Clarín
• La Nación
• Página / 12