Federaci??
De Viquip??dia
Una federaci?? (del llat?? f??dus, "pacte") ??s una uni?? d'un nombre espec??fic d'estats o regions parcialment aut??nomes unides per un govern central ("federal"). En una federaci??, l'estatus d'autonomia dels estats o regions que la constitueixen, normalment ??s reconegut constitucionalment i no pot ser alterat per una decisi?? unilateral del govern central. Les federacions es conformen usualment per acord entre els estats i/o regions sobiranes, encara que no sempre gaudeixen del dret a la secessi?? de manera unilateral. La forma de govern o l'estructura constitucional d'una federaci?? es coneix com a federalisme i es considera el concepte oposat a la forma de govern o l'estructura constitucional dels Estats unitaris.
Taula de continguts |
[edita] Naturalesa i formaci??
En una federaci??, els estats o regions integrants es reconeixen com a entitats sobiranes, ja que gaudeixen de poders exclusius que no poden ser exercitats pel govern central. Tanmateix les federacions s??n m??s que no pas una alian??a feble d'estats o regions independents. Els estats o regions que constitueixen una federaci?? cedeixen llurs drets quant a la pol??tica i representaci?? exterior, i no gaudeixen d'un estatus independent sota la llei internacional.
Les federacions sovint mostren una estructura de govern compartit de dos nivells dins una jurisdicci??: el poder federal i els poders estatals o regionals. Les excepcions a aquesta regla s??n aquelles entitats federals que es troben sota el control directe (o m??s directe) del govern federal com ??s el cas dels territoris aut??noms del Canad?? o Austr??lia, els territoris de la Uni?? de l'??ndia o el Districte Federal de M??xic. Si l'autonomia dels estats o regions constituents de les federacions difereix entre elles, les federacions s??n asim??triques, encara que tinguin el mateix estatus constitucional.
Una federaci?? sovint sorgeix a partir d'un acord inicial entre diversos estats o regions independents amb el prop??sit o la voluntat de resoldre problemes mutus o per proveir-se d'una defensa m??tua i una identitat internacional unificada. Aquest va ser el cas dels Estats Units, el Canad??, M??xic i Su??ssa. Per altra banda, altres federacions van sorgir com a reestructuraci?? d'un Estat unitari, com a nou model per descentralitzar les funcions i els poders de govern, com va ser el cas del Brasil i B??lgica. Tanmateix, si la devoluci?? de poders a les regions constituents d'un Estat ???i el dret a revocar-los??? ??s una prerrogativa del govern central, llavors aquests Estats encara es consideren Estats unitaris amb descentralitzaci?? funcional regional. En aquest sentit la difer??ncia principal ??s que les regions constituents de les federacions cedeixen alguns drets i prerrogatives al govern central, el qual t?? poders limitats, mentre que les regions constituents dels Estats unitaris amb descentralitzaci?? funcional reben alguns drets i prerrogatives del govern central, i per tant llurs poders s??n limitats.
[edita] Constituci?? pol??tica
En una federaci??, la divisi?? de poders entre els governs federals i regionals s'estableix en la constituci??, i per tant, el dret a l'autonomia dels estats o regions constituents de les federacions ??s afermat constitucionalment. Els estats o regions constituents d'una federaci?? tamb?? posseeixen una constituci?? pr??pia la qual poden esmenar, redactar o renovar de manera unilateral, encara que la constituci?? federal t?? preced??ncia i per tant no ha de contradir-la. No obstant, les constitucions federals sovint nom??s estableixen les compet??ncies federals, mentre que les constitucions regionals abasten temes molt m??s espec??fics i la seva autonomia s'est??n als ??mbits fiscal i judicial ???aquesta ??ltima amb l'elaboraci?? de codis civil i penal ??nics i la formaci?? de cossos de policia independents. De la mateixa manera, el govern federal no pot intervenir en els assumptes dels estats o regions, ni pot revocar o dissoldre llurs poders de govern, tret que hi hagi una clara cessaci?? de poders o una violaci?? de les compet??ncies federals. Una excepci?? a aquesta regla ha estat l'Argentina, el govern central del qual ha intervingut en diverses ocasions a les prov??ncies en cassos de corrupci?? i no necess??riament per una clara cessaci?? de poders.
En gaireb?? totes les federacions el govern central gaudeix dels poders per a controlar la pol??tica exterior i la defensa de l'Estat federat o Uni??. Si aquesta caracter??stica no es compleix, la federaci?? no es consideraria un sol Estat sobir??, d'acord amb la definici?? de les Nacions Unides. A m??s d'aquesta caracter??stica, la divisi?? de poders entre el govern central i els governs estatals o regionals varia d'Estat a Estat. La constituci?? dels Estats Units, per exemple, estableix que tots els poders que no hagin estat atorgats expl??citament al govern federal, pertanyen als governs dels estats constituents. La constituci?? del Canad??, per contra, estableix que els poders que no hagin estat atorgats expl??citament a les prov??ncies canadenques, s??n retinguts pel poder central. A Alemanya, la divisi?? de poders ??s basa m??s en contingut que no pas en l'administraci??: el govern federal estableix les directrius que han de seguir les L??nder, les quals decideixen la manera en qu?? les implementaran. A M??xic, les entitats federatives no gaudeixen de plena autonomia fiscal i moltes de llurs compet??ncies s??n clarament establertes per la constituci??.
Si tots els estats o regions constituents d'una federaci?? gaudeixen dels mateixos poders, la seva estructura es coneix com a "federalisme sim??tric". Un "federalisme asim??tric" existeix si els estats o regions gaudeixen de diferents graus d'autonomia i poders els un dels altres, sovint en reconeixement de l'exist??ncia d'una cultura o identitat ??tnica distinta o dels rets o privilegis conferits hist??ricament.
??s un tret com?? que durant l'evoluci?? hist??rica de les federacions hi hagi un moviment gradual de poder des dels estats o regions constituents cap al centre, en requerir, el govern central, de poders addicionals per resoldre circumst??ncies imprevistes. El govern federal o central adquireix nous poders per mitj?? d'esmenes constitucionals o per l'ampliaci?? d'una interpretaci?? dels poders constitucionals existents segons el dictamen de les Corts Surpremes.
Usualment, una federaci?? es forma en dos nivells que comparteixen el poder: el govern central i les regions (estats, prov??ncies i/o territoris). Brasil, n'??s una excepci??, ja que la constituci?? de 1988 ha incl??s als municipis com a entitats pol??tiques plenament aut??nomes en un federalisme tripartit: la Uni??, els estats constituents i les municipalitats. Cada estat brasiler est?? dividit en municipis amb consells legislatius propis (c??mara de vereadores) i un batlle (prefeito) aut??noms i jer??rquicament independents dels governs federals i dels estats. Cada municipalitat t?? una llei org??nica constitucional. La Constituci?? dels Estats Units, per contra, no defineixen cap tipus de divisi?? administrativa de segon ni tercer nivell, ans ??s una prerrogativa de cada estat i per tant l'organitzaci?? interna pot variar entre ells. La constituci?? de M??xic ??s un cas intermedi, ja que l'autonomia dels municipis ??s garantida per la constituci?? federal i no pot ser revocada per la constituci?? dels estats.
Les federacions sovint fan ??s de la paradoxa de ser una uni?? d'estats i alhora un Estat. Per exemple, James Madison, un dels autors de la constituci?? dels Estats Units, va escriure en el Paper Federalista No.39 que la constituci?? dels Estats Units "no ??s, estrictament, ni una constituci?? nacional ni una constituci?? federal ans una combinaci?? d'ambdues. En el seu fonament, ??s federal i no pas nacional; en els recursos dels quals els poders ordinaris del Govern s'extreuen ??s parcialment federal i parcialment nacional..." Aquesta paradoxa sorgeix del fet que els estats d'una federaci?? conserven tota la sobirania que no cedeixin a la federaci?? volunt??riament (p. ex. la desena esmena a la constituci?? dels Estats Units, o l'article tercer de la constituci?? de la Confederaci?? Su??ssa). Aquesta dualitat de sobirania entre la federaci?? i els estats constituents sovint dificulten la diferenciaci?? entre el que constitueix un estat sobir?? i un estat no-sobir??.
[edita] Representaci?? dels estats constituents d'una federaci??
L'estructura pol??tica de la majoria dels governs federals estableixen mecanismes per a protegir els drets dels estats constituents. Un m??tode, conegut com el "federalisme intraestatal", consisteix en representar directament els governs dels estats constituents en les institucions pol??tiques federals. Per exemple, si la federaci?? ha establert un sistema legislatiu bicameral, la cambra alta sovint representa els estats o regions constituents de la federaci?? mentre que la cambra baixa representa al poble sencer. Aix??, les cambres altes, com ??s el cas dels senats dels Estats Units, Austr??lia o M??xic, s??n formades per un nombre id??ntic de representants per estat independentment de llur poblaci??. De manera alternativa, els membres d'una cambra alta poden ser delegats dels governs estatals mateixos com ??s el cas del Bundesrat alemany. Les cambres baixes de totes, s??n formades per membres electes en proporci?? a la poblaci??.
Per a canviar o esmenar la constituci?? federal, existeixen diferents procediments que garanteixen la representaci?? de tots els estats. Per exemple, una esmena constitucional als Estats Units despr??s de ser aprovada pel Congr??s federal, ha de ser ratificada pel 75% del total de les legislatures dels estats constituents i a M??xic pel 50%. D'aquesta manera, la naturalesa aut??noma dels estats, mai no podr?? ser abolida sense el seu consentiment. A Austr??lia i Su??ssa, a m??s de ser aprovades per refer??ndums, les esmenes han d'aconseguir l'aprovaci?? de la majoria de la poblaci?? de cadasc?? dels estats o cantons constituents de la federaci??, respectivament. Finalment, algunes modificacions de car??cter extraordinari han de rebre el suport un??nime de tots els estats o regions constituents de la federaci??. Al Canad??, una esmena per modificar el paper de la monarquia requereix el consentiment un??nime de totes les prov??ncies. A Alemanya hi ha una llei org??nica b??sica que prohibeix qualsevol esmena que abol??s el sistema federal.
[edita] Federacions actuals
- la Rep??blica Federal d'Alemanya, constitu??da per 16 estats o L??nder,
- la Rep??blica Argentina, constitu??da per 23 prov??ncies i una ciutat aut??noma,
- la Mancomunitat d'Austr??lia, constitu??da per 6 estats i diversos territoris,
- la Rep??blica d'??ustria, constitu??da per 9 estats o Bundesl??nder,
- el Regne de B??lgica, constitu??da per 3 comunitats, 3 regions i quatre ??rees ling????stiques,
- la Rep??blica de B??snia i Hercegovina, constitu??da per dues entitats i un districte descentralitzat independent,
- la Rep??blica del Brasil, constitu??da per 26 estats i un Districte Federal,
- el Canad??, constitu??t per 10 prov??ncies i 3 territoris,
- la Uni?? de Comores, constitu??da per tres illes,
- els Emirats ??rabs Units, una federaci?? constitu??da per 7 emirats,
- la Rep??blica Democr??tica Federal d'Eti??pia, constitu??da per 9 regions i dues ciutats forals,
- els Estats Units d'Am??rica, una federaci?? constitu??da per 50 estats, un districte federal i altres estats associats,
- la Rep??blica d'??ndia, constitu??da per 28 estats i 3 territoris de la Uni??,
- la Rep??blica Federal d'Iraq, constitu??da per 18 o prov??ncies i una regi?? aut??noma,
- Mal??isia, constitu??da per 13 estats i 3 territoris federals,
- els Estats Units Mexicans, una federaci?? constitu??da per 31 estats i un Districte Federal,
- els Estats Federats de Micron??sia, una federaci?? constitu??da per quatre estats,
- l'Estat de Nepal, constitu??t per 14 zones i 75 districtes,
- el Regne dels Pa??sos Baixos, constitu??t per tres estats o pa??sos: els Pa??sos Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba,
- la Rep??blica Federal de Nig??ria, constitu??da per 36 estats i un territori,
- la Rep??blica Isl??mica de Pakistan, constitu??da per quatre prov??ncies i quatre territoris federals,
- la Federaci?? Russa, constitu??da per 48 ??blasts, 21 rep??bliques, 7 districtes aut??noms, 7 territoris o kraigs, i 2 ciutats federals,
- la Federaci?? de Saint Kitts i Nevis, constitu??da per 2 illes i 14 parr??quies,
- la Rep??blica del Sudan, constitu??da per 26 estats,
- la Confederaci?? Su??ssa, constitu??da per 26 cantons, i
- la Rep??blica Bolivariana de Vene??uela, constitu??da per 23 estats, una depend??ncia federal i un districte federal.
